EL PSC CONDEMNA ELS INSULTS DE PAU RICOMÀ I DEMANA ERADICAR LES DESQUALIFICACIONS PERSONALS DEL DEBAT POLÍTIC

La comissió executiva de la federació del PSC del Camp de Tarragona ha fet una crida avui als portaveus de tots els partits amb representació política a “eradicar els insults i les desqualificacions personals del debat polític. En democràcia llibertat d’expressió i de crítica tota en un sentit ampli, ara bé increpar personalment als adversaris polítics o insultar-los i vexar-los nosaltres no ho farem mai.”

En aquest sentit la portaveu de la comissió executiva del socialistes tarragonins, Diana Salvadó, ha condemnat els insults que el portaveu d’ERC a l’Ajuntament i a la Diputació de Tarragona, Pau Ricomà, va proferir a les xarxes socials contra el ministre socialista Josep Borrell a qui va titllar, literalment, de “fill de puta.”

“És cert que el senyor Ricomà després es va disculpar també a les xarxes però els socialistes considerem inadmissibles aquests insults i demanem a tots els portaveus polítics amb representació institucional que siguin respectuosos amb aquells que pensen diferent. Els insults mai poden substituir els arguments.”

“El senyor Ricomà hauria de pensar quin missatge està enviant als seus convilatans tarragonins quan insulta als seus adversaris polítics. Si qualsevol ciutadà veu com tot un portaveu municipal pot insultar i qualificar de “fill de puta” a qui no pensa com ell com després els podem demanar des de les institucions que siguin respectuosos? Aquesta és la societat que volem? Amb insults i desqualificacions personals? Censurem els insults i la violència verbal del portaveu d’ERC que no s’haurien de tornar a produir.”   

En la mateixa línia la portaveu socialista també ha lamentat que el CDR de Tarragona hagi instigat una campanya on es demana, també literalment, “xiular fins a quedar-te sense bufera” cada cop que algú es trobi pels carrers als regidors dels partits no independentistes de l’Ajuntament de Tarragona durant aquestes festes de Santa Tecla.

“Creiem sincerament que alguns haurien de reflexionar abans de seguir alimentant aquesta espiral de foment dels comportaments intolerants. Es demana xiular i increpar a aquests regidors pels carrers, així tal qual. Què passa si aquestes persones passegen, gaudint de les festes, acompanyats per les seves famílies? Xiularan i increparan també als seus fills petits? Què serà el següent?”

El PSC denuncia aquesta deriva intolerant i reafirma el seu compromís de seguir treballant políticament per bastir una societat democràtica, respectuosa amb la seva pluralitat i on cap català es consideri legitimat per insultar a un altre català senzillament perquè no pensa com ell.

“Rebutgem aquestes plantejaments binaris que volen imposar alguns. O estàs a favor o en contra. O estàs amb el “bé” o ets còmplice del “mal.” Alguns defineixen ja el “mal” en funció de tot allò que no els és propi. Tots aquells que no pensen com ells ja són “traïdors” a qui es pot insultar o vexar. N’hi ha que volen monopolitzar la veritat i atiar la intolerància sacsejant la exaltació permanent dels estats d’ànim. Primer van començar demanant que se’ns fes fora de les institucions, ara ja es vol portar això a l’àmbit personal... és una dinàmica de foment del menyspreu realment molt perillosa que els socialistes rebutgem i condemnem”, ha conclòs la portaveu dels socialistes del Camp de Tarragona.

EL PSC EXIGEIX AL GOVERN TORRA QUE DESTINI RECURSOS A ELIMINAR LA POBRESA INFANTIL DE LES COMARQUES TARRAGONINES

La diputada socialista al Parlament, Rosa Maria Ibarra, ha exigit aquest dilluns al Govern Torra “que deixi de dedicar esforços a fer discursos abrandats però orfes de contingut i que es dediqui a treballar i a resoldre els problemes reals dels catalans. I quan parlem de problemes hi ha una realitat esfereïdora que requereix una atenció immediata: la pobresa infantil que colpeja als nostres petits.”

Així, la diputada vallenca ha demanat a la Generalitat que destini amb urgència els recursos necessaris a fi i efecte de combatre i revertir les “intolerables” xifres de pobresa infantil que hi ha a Catalunya. “Per als i les socialistes aquesta és una autèntica prioritat que exigeix respostes eficaces, aquí i ara.”

En aquest sentit Ibarra ha contraposat la inacció exasperant que demostren Quim Torra i els seus socis parlamentaris amb les accions reals del nou Govern socialista de Pedro Sanchez que el primer que va fer va ser crear un alt comissionat per lluitar contra la pobresa infantil.

“Com a socialista em sento orgullosa que el nou Govern progressista el primer que faci sigui situar aquesta tema tan important en el centre de l’acció política. Lamento, però, que el Govern de la Generalitat continuï dedicat a agitar al carrer obviant tota la agenda social pròpia d’un executiu que mereixi aquest nom.”

“El senyor Torra ha d’entendre que aquesta no és una qüestió menor o sectorial més sinó que, al contrari, és un tema de país que requereix una acció coordinada i immediata, amb partides pressupostàries assignades.”

Així, la diputada socialista ha recordat que mentre el debat identitari segueix monopolitzant la vida política un cada cinc catalans es troba en paràmetres que els situen al llindar de la pobresa mentre que mig milió de treballadors catalans no arriben a final de mes. Tot plegat implica que un 27% dels infants, dels quals uns 30.000 de les comarques tarragonines, visquin en situació de pobresa segons les mateixes dades de la Generalitat.       

“I davant d’això que fa el Govern de Quim Torra? Res. Els socialistes li exigim que es tregui la son de les orelles. Ja és hora de treballar de debò per recuperar les polítiques socials que vàrem tenir durant els anys dels governs de progrés. L’actual Govern pot fer molt més. Per exemple, tal com ha demanat reiteradament el PSC al Parlament, pot incrementar els recursos destinats a beques i millorar el sistema públic educatiu per lluitar contra l’abandonament escolar que afecta especialment a les famílies amb ingressos molt baixos i que lamina el futur d’aquests nens i nenes que tindran un futur laboral mol limitat i irregular.”

“Els socialistes defensem que s’aprovin mesures urgents, ja mateix!, per garantir que tots els nens tinguin garantida una alimentació adequada i que tinguin accés als llibres i al material escolar que necessiten. Això vol dir que es destinin els recursos necessaris per garantir les beques de menjador i que es garanteixi una renda mínima d’inserció per aconseguir que cap persona que estigui a l’atur i s’hagi quedat sense ingressos quedi abandonada a la seva sort i caigui en la pobresa.”

“Nosaltres entenem que la llibertat de Catalunya es mesura en aquests termes i que té més a veure en garantir que tots els catalans disposin d’una qualitat de vida material mínima digna que en fer discursos ampul·losos i dedicar totes les energies a teoritzar sobre el costat correcte de la història”, ha ironitzat la diputada vallenca.       

EL PSC DEMANA QUE ES DESTININ MÉS MOSSOS DE TRÀNSIT A LES COMARQUES TARRAGONINES

El diputat del PSC per Tarragona, Carles Castillo, ha explicat aquest dimecres que el grup socialista demanarà la reunió urgent de la comissió de seguretat vial i un increment dels agents dels Mossos d’esquadra destinats a trànsit com a primeres mesures per fer front a un augment de la sinistralitat a les carreteres que ha qualificat com a “molt preocupant, realment estem davant d’una situació d’emergència.”

Castillo ha recordat que en els primers sis mesos d’enguany el nombre de morts com a conseqüència d’accidents de trànsit a Catalunya s’ha disparat en un 42%, i durant aquest estiu aquest percentatge s’ha continuat incrementant.

“La demarcació de Tarragona és la regió catalana on més s’han incrementat els accidents amb conseqüències mortals, en concret, un 130% en relació amb el primer semestre de l’any passat. 23 persones han perdut la vida en accidents de trànsit a les nostres comarques entre el gener i el juny d’enguany. És esfereïdor. Per tant, demanem al Govern que incrementi el nombre de Mossos destinats a les carreteres, amb una especial atenció pel Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre”, ha explicat el diputat socialista.

Carles Castillo també ha recordat que aquesta és una reivindicació dels mateixos sindicats policials que ja fa temps que denuncien la manca d’efectius a les carreteres del país i com això ha repercutit negativament en la sinistralitat. Segons aquestes fonts policials actualment es disposa només de la meitat d’agents encarregats d’aquestes funcions respecte a l’any en què els Mossos van assumir les competències de trànsit. Des de 2014 no es convoquen places per a Mossos d’Esquadra destinats a trànsit.

“Demanem al Govern de la Generalitat que posi fil a l’agulla i asseguri una inversió pressupostària i accions concretes urgents per revertir aquesta alta sinistralitat que s’està produint. Estem parlant de la vida de la gent, literalment. No parlem, lamentablement, d’un repunt puntual sinó d’una tendència que s’està consolidant i que deixa un reguitzell amarg de dolor i patiment a les carreteres del país. Des del grup socialista seguirem amatents a aquesta qüestió i exigirem al Govern que nodreixi amb més efectius als agents dels Mossos destinats a trànsit”, ha conclòs el diputat tarragoní.     

“QUE ELS MEUS COMPANYS DE LA FACULTAT TINGUIN DIGNITAT”

Durant els dies previs a la moció de censura que va descavalcar Rajoy del poder i va obrir la finestra d’aire fresc que ha suposat l’arribada de Pedro Sanchez a la presidència del Govern em va sorprendre el missatge que vaig rebre d’un company universitari.

Era un company que sovint s’havia mostrat crític amb els socialistes. De vegades radicalment crític. Com tants joves víctimes de la crisi econòmica i dels aires d’austeritat provinents del nord d’Europa s’havia deixat seduir pels discursos del nou populisme que promet “canvis radicals immediats” (malgrat que aquests canvis no apareixen per enlloc quan després aquests mateixos apòstols de la revolució estan instal·lats a les institucions o, fins i tot, als governs municipals i autonòmics).

Doncs bé, era precisament aquest amic qui m’enviava paraules d’escalf i “d’esperança” de què la moció de censura pogués prosperar i arribés a bon port. En preguntar-li jo el perquè d’aquest sorprenent canvi d’estat d’ànim em va respondre, ràpid: “perquè vull que les persones que estan aquí (els seus companys d’universitat) tinguin dignitat.” I just a continuació “i que tinguem futur i no haguem de marxar a l’estranger a guanyar-nos la vida.”

Dignitat i futur per als joves. Difícilment ho hauria pogut expressar millor. Tots coneixem casos similars. No és que aquest amic hagués canviat radicalment d’opinió era que, senzillament, volia un Govern honest, que servís a la gent enlloc d’estar esquitxat pel fang de la corrupció. I un president que tornés a creure en la gent jove. I no de paraula sinó amb fets concrets. I, malgrat discrepar en algunes coses, va veure que Pedro Sànchez i el nou executiu socialista podrien esdevenir aquest Govern de la dignitat.

I el president no ha fallat. En la seva primera intervenció al Congrés ja va assenyalar que el major repte que afronta el seu Govern és “donar oportunitats als joves” d’aquest país “per ser el que ells vulguin ser.” El president Sànchez té present que tots aquells que tenim menys de 30 anys hem patit de ple els efectes de l’augment de l’atur, els salaris baixos i en precari per aquells que tenen l’oportunitat de treballar, la falta d’oportunitats real i la impossibilitat de poder-nos emancipar de la casa dels nostres pares.

L’anterior Govern del PP i els seus socis de Ciutadans van agreujar aquesta dinàmica perversa amb mesures equivocades com la llei de 2013 que va provocar l’augment dels preus dels habitatges de lloguer i va alimentar una nova bombolla per l’arribada dels denominats “lloguers turístics”. Preus més alts per al lloguer d’habitatge mentre l’atur juvenil se situava en límits històrics. De traca.

El nou Govern reformista i feminista ja ha anunciat un potent paquet de mesures per aconseguir posar el fil a l’agulla i garantir el dret efectiu dels joves a un habitatge digne. Així, es modificarà la pròrroga dels contractes d’arrendament augmentant-la cinc anys, s’actualitzaran els pagaments de les rendes d’acord a l’IPC, i s’estimularà amb incentius fiscals la moderació dels preus. A banda, el Govern ha anunciat aquesta mateixa setmana la construcció de 20.000 nous habitatges destinats als lloguers amb preus limitats, situats en aquelles ciutats on més s’han disparat els preus aquests darrers anys de poder omnímode de la dreta a Barcelona i Madrid.

El president Sànchez també ha anunciat un pla de retorn per als milers de joves que han hagut de marxar a l’estranger per guanyar-se la vida. “Han de poder tornar amb unes expectatives de vida estables i de futur i per això és evident que cal millorar tant les condicions laborals, com els salaris i la qualitat dels contractes de treball.” Més clar l’aigua.

Hi ha esperança. Hi la il·lusió davant del canvi que s’ha produït i que la gran majoria de la població anhelava. Els joves hem de ser actors i promotors d’aquest canvi. El nostre futur està en joc. Literalment. No és temps de fanfarronades, ni de discursos radicals que exclouen una part dels poble que s’afirma defensar, tipus Casado i Puigdemont. Els joves som més grans que tot això. Ho sabem i també sabem que podem lluitar per un futur millor perquè som hereus d’una llarga lluita per la llibertat i la igualtat. Se’ns obra una finestra d’oportunitats. Ens hi deixarem la pell, en podeu estar segurs.      

164.545 PENSIONISTES TARRAGONINS REBRAN DEMÀ EL PAGAMENT DELS ENDARRERIMENTS DE 2018 I PERCEBRAN LES NOVES QUANTIES A PARTIR DE L’AGOST

El diputat socialista Joan Ruiz ha explicat avui que demà divendres la Seguretat Social abonarà una paga addicional corresponent als endarreriments des de gener de 2018 a 164.545 pensionistes de les comarques tarragonines.

“Així es compensarà la diferència entre la revalorització del 0’25% aprovada pel Govern del PP a principis d’any i la validada després en els pressupostos generals de l’Estat del 1’6% per al conjunt de les pensions i del 3% per les pensions mínimes.”

“Serà, doncs, una paga d’endarreriments corresponents als primers set mesos de l’any que els pensionistes rebran independentment i amb anterioritat a la seva pensió mensual”, ha concretat el diputat tarragoní.

En el cas de les comarques de Tarragona això suposarà un abonament total addicional de 18.506.150 euros. La quantia per a cada pensionista serà, de mitjana, de 101,24 euros i de 117,10 euros en el cas de la prestació de jubilació. El pagament corresponent a la pensió de viduïtat serà de 70,33 euros de mitjana.

Així mateix, a partir de la nòmina del mes d’agost es consolidaran les noves quanties de les pensiones amb els augments incorporats. D’aquesta manera la pensió mitjana se situarà en 956,13 euros al mes, la mitjana de jubilació serà de 1.101,73 euros mensuals mentre que el nou límit màxim queda fixat en els 2.614,96 euros al mes.

Joan Ruiz també ha recordat que en els pressupostos per al 2018 es contempla un increment del 2’75% (més el 0’25% aplicat al gener) per a les pensions mínimes, les del SOVI i les pensions no contributives.

En concret, la pensió mínima de jubilació per a una persona major de 65 anys i amb cònjuge a càrrec serà de 810,60 euros mensuals, per a les pensions del SOVI de 420,50 euros/mes mentre que les pensions no contributives quedaran en 380,10 euros mensuals.

“També s’incrementaran les prestacions familiars per a fill a càrrec major de 18 anys amb discapacitat del 65% o superior que, després d’aplicar aquest augment del 2,75%, quedaran en 4.561,20 euros a l’any. Amb discapacitat igual o superior al 75% l’import s’elevarà fins als 6.842,40 euros. En darrer terme, el límit d’ingressos per tenir dret a les prestacions per fill a càrrec menor de 18 anys, sense discapacitat, queda fixat en 11.953 euros/any i 17.991,42 euros en cas de famílies nombroses.”

“Crec que podem sentir-nos satisfets de què el Govern del canvi liderat pel president Sánchez hagi començat d’immediat a aplicar mesures que es tradueixen en realitats tangibles que beneficiaran, com és el cas dels pensionistes, a la immensa majoria de la societat. Cal recordar que venim d’un passat recent en el que el Govern del PP va reformar unilateralment les pensions, reduint els percentatges d’increment anuals el que, traduït a la pràctica, va suposar que els pensionistes tarragonines perdessin, de mitjana, uns 300 euros anuals bruts de la seva pensió”, ha argumentat Joan Ruiz.         

EL PSC DEMANA AL GOVERN QUE RECUPERI LA LLEI DE MILLORA DE LES URBANITZACIONS AMB DÈFICITS URBANÍSTICS AL CAMP DE TARRAGONA

La diputada socialista Rosa Maria Ibarra ha demanat aquest dilluns al Govern de la Generalitat que recuperi les actuacions contemplades per la llei de millora de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics, amb caràcter prioritari, a les comarques del Camp de Tarragona.

Segons ha argumentat la diputada del PSC, “cal tenir en compte que moltes de les urbanitzacions actualment existents a les nostres comarques van ser construïdes abans dels anys 80 i no van comptar, amb la majoria dels casos, amb l’adequat planejament urbanístic. Per posar només un exemple, el 2009, encara teníem 81 urbanitzacions al Camp de Tarragona sense la corresponent franja de protecció perimetral.”

Durant els anys de Govern de progrés es va aprovar una llei específica a fi i efecte de dotar a aquestes urbanitzacions dels serveis i infraestructures que necessiten per garantir als seus habitants uns paràmetres de qualitat de vida dignes i corregir els dèficits derivats d’un creixement urbanístic desproporcionat.

Pel que fa a les principals mancances d’aquestes urbanitzacions, els estudis elaborats al seu dia pel Govern, assenyalaven que el 61% de les urbanitzacions tenen dèficits de pavimentació, el 55% d’abastament d’aigua i el 62% d’enllumenat públic. La llei també contemplava l’habilitació d’una línia de préstecs destinada als ajuntaments per a finançar l’execució de les obres i una altra pels propietaris de les parcel·les per garantir el retorn del cost de les obres.

“Malgrat això, i com en tants i tants projectes que es van veure aturats o ajornats sine die, els Governs de Mas i Puigdemont han suposat anys perduts en aquesta qüestió gens menor en un territori com el nostre on hi ha més de 150 urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana dels seus municipis.”

“Per això els i les socialistes demanem ara al Govern Torra que es tregui el son de les orelles i que es posi a treballar per resoldre els problemes reals dels catalans i catalanes. Té una nova oportunitat per a fer-ho en aquest tema que ens afecta tan directament. És l’hora, així ho creiem des del PSC, de deixar els debats nominals d’una vegada i posar-se a treballar de debò!”

La diputada vallenca ha conclòs emfatitzant que “les diputades socialistes ens vàrem comprometre durant la campanya electoral a ser la veu de les comarques tarragonines al Parlament i així ho estem fent. Per tant, seguirem treballant i portant al ple totes aquelles iniciatives que suposin una millora i un avenç real per a les comarques tarragonines perquè, trista i lamentablement, veiem amb preocupació com l’actual Govern i els seus socis parlamentaris continuen instal·lats en la inacció governamental.”

EL PSC DEMANA A LA GENERALITAT MESURES URGENTS PER GARANTIR UN TEMPS MÀXIM D’ESPERA A LA REGIÓ SANITÀRIA DEL CAMP DE TARRAGONA

El diputat socialista al Parlament per Tarragona Carles Castillo ha demanat a l’actual Govern de la Generalitat “que comenci a treballar per solucionar els problemes reals catalans. I la salut, en aquest sentit, ha de ser una prioritat absoluta”, ha reblat.

Així, el diputat del PSC ha demanat al Govern Torra mesures urgents per garantir el temps màxim d’espera per a intervencions quirúrgiques i transport sanitari a la regió de Tarragona, una proposta que ha qualificat de “raonable i perfectament assumible si es creu en la sanitat pública d’aquest país, com sempre hem demostrat els socialistes quan hem tingut responsabilitats de Govern.”  

Castillo ha recordat que “amb els Governs dels presidents Mas i Puigdemont, i el suport parlamentari d’ERC i la CUP, les llistes d’espera per operar-se als centres hospitalaris han crescut com l’escuma. Més de 13.000 tarragonins i tarragonines estan ara mateix en llista d’espera per entrar a un quiròfan. Una realitat intolerable que mereix una resposta immediata del Govern”, ha explicat.

Segons el diputat socialista, l’objectiu de mínims ha de ser establir un termini màxim de 15 dies per accedir als serveis especialitzats per a la realització de proves, un mes per disposar del diagnòstic de tota la tipologia de càncers en cas de detectar-se indicis, 10 minuts per disposar de transport sanitari en els casos urgents i una hora com a màxim pels casos programats, i 48 hores de termini màxim per a les visites programades a la xarxa primària.

“Repeteixo que no parlem de res que sigui irrealitzable, en absolut. De fet els Governs dels presidents Maragall i Montilla van treballar en aquesta direcció i sempre van apostar per desenvolupar un sistema de salut públic i de qualitat. Un sistema òptim i eficaç que després, lamentablement, s’ha vist malmès per les retallades dels Governs de la dreta a Barcelona i a Madrid. I si la situació no ha estat pitjor ha estat gràcies al compromís, dedicació i bona feina que demostren cada dia els professionals del nostre sistema sanitari”, ha argumentat.

Carles Castillo ha reclamat també al Govern “ampliar i millorar la xarxa als CAP dels pobles de les comarques tarragonines que ho requereixin amb més urgència.”

“En definitiva, els i les socialistes volem recuperar els serveis i als professionals de la sanitat pública que s’han perdut per la crisi i les retallades. Amb la salut –el bé més preuat per a qualsevol ciutadà- no s’hi juga. Hem de restablir plenament la qualitat de la sanitat pública catalana que el 2010 estava, amb justícia, d’entre les millors del món”, ha conclòs.   

APARTHEID? KOSOVO? CATALUNYA!

“A Catalunya practiquen l’apartheid”. Qui afirma una insensatesa tan delirant? La dirigent del PP Soraya Sáenz de Santamaría qui, a continuació, emfatitza que “no pot haver-hi cap apaivagament amb aquesta gent” (en referència a la trobada i l’actitud dialogant i respectuosa demostrada pel president Pedro Sánchez amb el president de la Generalitat).

Quan un llegeix aquestes coses no pot evitar sentir una certa inquietud, si tenim present que procedeixen d’una persona que pot ser la nova presidenta del PP pels propers anys... Apartheid a Catalunya? Sap la senyora Sáenz de Santamaría què va ser el règim de l’Apartheid a la Sudàfrica racista del afrikaners blancs? Sap que la població negre no tenia drets? Que era sistemàticament reprimida? Que no tenia accés a l’educació universitària? Que vivia en guetos insalubres a les conurbacions de les ciutats reservades als blancs?

On veu aquestes coses a Catalunya? Si, ja sé que em diran que és una referència metafòrica i que no es pot interpretar al peu de la lletra, però és que ni com a metàfora és acceptable! Del tot desafortunada, en primer terme perquè representa una banalització impresentable d’un règim racista, i en segon lloc perquè suposa l’enèsim exemple penós d’insensatesa verbal per part d’aquells que, justament, com la senyora Sáenz de Santamaría tenien responsabilitats de Govern durant el deteriorament de la crisi i es van dedicar a atiar un enfrontament institucional que ens ha explotat a tots a la cara.

I si he estat clar a l’hora de condemnar la baixesa argumental demostrada per la dirigent del PP, també censuro certes comparacions i analogies que els ideòlegs independentistes fan alegrement i que són una burla a la realitat de la societat catalana. “Cada cop és més evident que els catalans som tractats per Espanya com els jueus per l’Alemanya nazi.” Aquesta burrada –aquest insult a les víctimes de l’Holocaust- corria com l’escuma per les xarxes i grups de distribució independentistes enmig de comentaris elogiosos.

Sent tot això lamentable (perquè demostra l’existència d’un determinat estat d’ànim on es poden reproduir afirmacions tan repugnants) almenys és obra de determinats perfils covards que s’amaguen darrera d’identitats falses. El que és molt més preocupant és el que pensava qui avui és president de la Generalitat, Quim Torra. Doncs bé, fa dos anys el senyor Torra (quan no devia ni somiar en arribar a ser president i, per tant, escrivia el que realment pensava) va publicar un llibre titulat “els últims 100 metres” on venia a afirmar que estem vivint la recta final per assolir la independència. Fins aquí, res a dir, des de la discrepància però també des del respecte; però provoca, no ja inquietud sinó autèntic temor, veure quin és el model a seguir per Catalunya i que proposa qui avui és president. Doncs bé, segons Quim Torra, Catalunya ha de ser com...Kosovo (i forçar així una intervenció internacional).

Prefereixo pensar que el senyor Torra és un home poc documentat i que no sap què va passar a Kosovo a finals dels anys 90 perquè en cas contrari realment ens posaria a tots la pell de gallina. Kosovo? On va haver-hi una guerra civil? On va haver-hi neteja ètnica? On van haver-hi expulsions de famílies que continuen en camps de refugiats? On van haver-hi bombardejos aeris? El país més pobre d’Europa? 

Un mínim de racionalitat i de sentit comú! El que va passar a Kosovo és el que NINGÚ pot pretendre que passi a Catalunya. I que no em diguin també que és una metàfora i un exercici literari. No! Prou ja de tantes metàfores bèl·liques o excloents, prou d’insults, prou de desqualificacions, prou de fronts que enfronten els catalans.

Els socialistes no creiem que hi hagi cap apartheid a la societat catalana ni que Catalunya hagi de seguir l’exemple de Kosovo per a res. Volem, com sempre hem defensat, un país de tots i totes, una societat tolerant i respectuosa on cap català li digui a un altre “tu no ets català” simplement perquè no pensa com ell.

No volem una política de fronts (camí segur de la derrota de tots), ni una Catalunya ni una Espanya sectàries i exclusives. El PSC vol esdevenir el pont que garanteixi l’acord entre diferents. És un camí difícil (sempre és més senzill atrinxerar-se en un dogma i insultar als considerats “altres”), és un camí ple d’obstacles. És un camí llarg. Però és el camí. L’únic camí.

Per això celebrem i felicitem al president Pedro Sánchez per la seva aposta valenta i decidida por obrir el camí del diàleg que ens ha de conduir a un acord necessari, en primer terme, per recosir ferides i garantir la reconciliació entre catalans, que ha de ser el nostre primer objectiu.

Catalunya és plural i diversa, però si alguna cosa generaria un gran consens, i n’estic convençut, és que ningú definiria la societat catalana com un apartheid ni considera que s’hagi de seguir l’exemple de Kosovo absolutament per a res.

JOAN RUIZ: “L’ALLIBERAMENT DEL TRAM DE L’AP-7 ENTRE TARRAGONA I ALACANT ÉS UN NOTÍCIA EXTRAORDINÀRIA PER A LES NOSTRES COMARQUES”

El diputat socialista al Congrés per Tarragona Joan Ruiz ha valorat “molt positivament” les declaracions que el ministre de Foment José Luis Ábalos acaba de fer al Congrés en les què aquest ha anunciat l’alliberament del tram de l’autopista AP-7 entre Tarragona i Alacant pel 31 de desembre de 2019.

“Estem davant d’una notícia extraordinària per al conjunt de les comarques tarragonines. Creiem que és una mesura molt positiva que ens beneficiarà a nivell logístic, de comunicacions, mobilitat i de promoció del nostre sector turístic.”

Joan Ruiz ha reiterat que els socialistes sempre han defensat, ja sigui al Govern o a l’oposició, que la concessió de les actuals autopistes de peatge no s’han de tornar a prorrogar ni plantejar una nova concessió, sinó que cal alliberar progressivament els trams.  

El diputat del PSC ha remarcat que “això és molt important per la demarcació de Tarragona ja que afecta de ple l’autopista AP-7, que transcorre per les nostres comarques. En aquest sentit cal recordar que l’any 2021 està previst que acabi el termini de la concessió del tram de l’AP-7 de Tarragona a Barcelona.”

“Després d’anys d’una inacció absoluta per part del Govern del PP saludem amb esperança que els primers passos de l’executiu de Pedro Sánchez suposin mesures tan importants com aquesta que fa anys que el nostre territori reclamava. Per fi tornem a tenir un Govern que creu amb Tarragona, i no només de paraula sinó amb actuacions concretes com les que acaba d’anunciar el ministre Ábalos. Aquest és el camí del progrés que hem de seguir recorrent”, ha conclòs el diputat tarragoní.

EL PSC EXIGEIX QUE NO ES REDUEIXIN ELS JUTJATS CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA I PRIORITZAR EL FÒRUM DE LA JUSTÍCIA DE TARRAGONA

La diputada socialista, Rosa Maria Ibarra, ha exigit al Govern de la Generalitat que no es redueixin els jutjats VIDO, els jutjats de violència sobre la dona, que tracten les agressions de violència masclista.

Ibarra ha alertat de la possibilitat que l’actual Govern plantegi una reducció i en aquest sentit ha interpel·lat a l’actual consellera de Justícia, “pensa mantenir la distribució territorial actual d’aquests jutjats o bé pensa, com semblava que volia fer inicialment el conseller Mundó, reduir-ne el nombre, allunyant així els jutjats de les víctimes?”

La diputada vallenca ha reclamat al Govern i als seus socis parlamentaris “una atenció especial a aquests jutjats per garantir la separació entre la víctima i el seu agressor. En aquesta línia les socialistes també demanem de manera urgent l’entrada en funcionament de les unitats de valoració integral a tots els jutjats de violència contra les dones.”

Segons ha explicat la diputada del PSC “aquestes unitats de valoració integral estan formades per un metge forense, un psicòleg i un treballador social que elaboren informes conjunts en els procediments penals i civils de violència de gènere, per tant són unitats extraordinàriament útils en la lluita contra la violència masclista.”

En aquest sentit cal destacar que aquests informes permeten un diagnòstic de la violència de gènere més enllà de la simple recerca de la simptomatologia d’una agressió concreta. Aquestes unitats de valoració són especialment operatives en casos de violència habitual, maltractament psicològic o assetjament.

Malgrat això, en l’actualitat no existeixen aquestes unitats a cap partit judicial de les comarques tarragonines ni ebrenques, tan sols podem trobar unitats de valoració integral als partits judicials de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Gavà.

Ibarra també ha reclamat a la Generalitat una coordinació efectiva amb el Ministeri de Justícia per aconseguir una millora real i eficaç del servei públic de Justícia que es dóna a Catalunya.

“Volem que el Govern impulsi accions que es poden perfectament dur a terme i que ajudarien a millorar el funcionament de la justícia. Per exemple el desplegament de l’oficina judicial o la digitalització de tràmits i expedients, així com resoldre la dispersió de les seus judicials.”

Rosa Maria Ibarra també ha reclamat millores per a les seus judicials de Tarragona i ha reclamat prioritzar el Fòrum de la Justícia de Tarragona “per guanyar en diligència, eficàcia i gestió d’aquest servei absolutament essencial per als ciutadans.”

EL FABULÓS I MISTERIÓS CAS DEL NOMBRE DE MILITANTS DEL PP...

Durant anys es vantaven de ser “el primer partit d’Espanya.” La direcció nacional i els seus portaveus i altaveus mediàtics asseguraven per activa i per passiva que el PP tenia 865.000 militants i, els més entusiastes, garantien que “ben aviat” assoliria la xifra record d’un milió d’afiliats.

Això convertia al Partit Popular, de llarg, en el segon partit en tenir un major nombre de militants de tot Europa (tan sols per darrera de la CDU de la poderosa Angela Merkel) i, per descomptat, en el primer de tot Espanya. Per fer-nos una idea dels números que sacsejava el PP cal recordar que el PSOE, el segon partit en afiliació, té 187.815 militants, Podemos afirma tenir uns 100.000 inscrits i Ciutadans uns 30.000 al conjunt del país. Així, doncs, segons el PP el seu partit té més militants que la resta de partits nacionals i d’àmbit territorial junts. Tota una fita i una gesta...

...O una falsedat i una enganyifa. I és que ara, un cop arribat el moment de la veritat de les primàries per elegir al nou president del partit un total de 58.305 militants del PP han participat a les votacions. Com? Només 58.000 afiliats quan s’assegurava que n’hi havia 865.000?

També per fer-nos una idea de la desproporció que això representa, recordem que a les primàries del PSOE van votar 150.000 militants socialistes, un 80% del total de inscrits al partit. En canvi, el nombre d’afiliats del PP que han volgut votar al seu nou president no arriba ni al 10% dels militants que el Partit Popular assegurar tenir. Ni un de cada deu han votat. De pena.

O per dir-ho d’una altra manera: el nombre total de militants del PP que han decidit acudir a les urnes a votar al seu nou president és inferior, per exemple, als vots que va obtenir Susana Diaz a les primàries del PSOE. I molt inferior als 74.085 vots que va obtenir Pedro Sanchez. Brutal.

On són, doncs, els famosos 865.000 militants del PP?

Davant d’una paradoxa tan incomprensible, que mereixeria sens dubte protagonitzar una novel·la de misteri i intriga, tan sols se m’acudeixen dues possibles explicacions. La primera, que el PP, que assegura ser un partit central i de Govern, té una massa social que a l’hora d’elegir al nou president del partit decideix quedar-se a casa o anar a la platja i “passar” d’anar a votar. Fet, ja de per si lamentable que demostra una deixadesa i una falta de compromís polític fascinant. O és que consideren que elegir al seu màxim líder nacional és una nimietat?

O bé, hipòtesi més plausible, durant anys han inflat les dades i han presumit d’un suport social que no tenien. Ni tenen. I no d’un o dos militants, sinó de centenars de milers que ara no apareixen per enlloc. És a dir, que han fet el que avui en dia es coneix com a “post-veritat” i que tota la vida s’ha definit com a “mentida.”

Com el discurs de “España va bien” quan s’alimentava la bombolla immobiliària que després provocaria tantes desgràcies, o el més contemporani de la “milagrosa recuperación econòmica” que a peu de carrer era senzillament inexistent, o el mantra conegut dels “casos aislados” per referir-se als nombrosíssims casos de corrupció que implicaven al PP... I tants i tants invents de l’aparell de propaganda i autobombo del Partit Popular que durant anys i anys ha bombardejat al comú dels mortals amb “realitats” forjades a cop de reiteració i saturació.

I després n’hi ha que encara qüestionen la necessitat del canvi, de la regeneració democràtica i de l’entrada d’aire fresc que ha protagonitzat el president Pedro Sanchez...    

EL PSC DEMANA AL GOVERN MILLORES URGENTS PER ALS PARCS DE BOMBERS DE LES COMARQUES TARRAGONINES

El diputat del PSC per Tarragona, Carles Castillo, ha demanat aquest dimarts millores urgents als parcs de bombers del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre davant la situació “deplorable i insostenible” en què es troben.

Castillo ha recordat que aquesta és, no només una reivindicació dels socialistes, sinó especialment dels sindicats, de molts bombers i de diversos comandaments del cos que darrerament s’han expressat en aquests termes al conseller d’Interior.

“Volem solucions urgents i immediates i no que el Govern continuï amagant el cap sota l’ala. Els bombers són professionals que mereixen consideració i respecte per part de la Generalitat. Per això els socialistes tornem a demanar al Govern Torra que doti amb més personal, més vehicles i millores estructurals als parcs de bombers de Catalunya, en especial als de les comarques tarragonines que són els que es troben en una situació més lamentable.”

En aquest sentit el diputat del PSC ha recordat que els mateixos professionals han alertat reiteradament, per exemple, del deficient estat de determinats serveis del parc de bombers de Reus, de la manca de senyalització de les vies de circulació als parc de bombers de Reus i Tarragona i de la necessitat d’una remodelació integral i de l’ampliació del parc de bombers de Tarragona. “I de moment tan sols s’han trobat amb boniques paraules orfes de mesures reals per part de l’actual Govern de la Generalitat.”

En la mateixa línia, Carles Castillo ha afirmat que “els socialistes preferim prevenir que curar i volem recordar que ens trobem ja en plena campanya d’estiu. Com sabem tots enguany hem tingut uns mesos amb uns alts índex de pluges fet que ha provocat que el sotabosc hagi crescut considerablement en algunes zones. També hem de lamentar que com a conseqüència de les retallades que han implementat en els darrers anys els Govern de la Generalitat la neteja dels boscos no es fa amb la cura que es tenia durant els anys de Govern de progrés. Cal, per exemple, tenir una atenció molt especial per les franges de protecció de moltes urbanitzacions.”   

Tampoc sabem si l’actual Govern ha emprès mesures per millorar el model dual de bombers professionals i voluntaris i quines iniciatives es volen impulsar (en cas d’existir) per garantir la seva eficàcia territorial, així com la manera de suplir les mancances d’efectius en alguns parcs de bombers voluntaris i si s’ha tingut en compte les reivindicacions dels mateixos parcs de bombers en relació a la selecció de voluntaris. “No ho sabem perquè el Govern continua dilatant una solució in eternum...”

Finalment, Carles Castillo ha emfatitzat que “portem ja massa temps avisant de la situació propera al col·lapse en la que es troben els bombers. Demanar “temps” i “paciència” als bombers és absurd perquè així no s’aconsegueix que la solució arribi realment a baix, als professionals que s’enfronten al foc i que són els responsables d’apagar-lo. Els bombers, de manera molt especial els de les comarques tarragonines, estan en una situació deplorable que només se sosté per les hores extra i per la professionalitat i la dedicació personals que sempre han demostrat els bombers.”