ELS AUTÈNTICS GUANYADORS DELS JOCS DE TARRAGONA

“Estem molt contents, i si tenim en compte tots els elements, els Jocs han estat un èxit i amb un nivell excel·lent.” No són paraules meves. Són paraules del president del Comitè Internacional, Amar Addadi. Unes paraules que subscriuen els 26 comitès olímpics nacionals que han participat als Jocs. I parlem de delegacions de 26 països diferents. Una opinió extensiva als 3.648 esportistes i atletes que han participat als Jocs. De fet, gràcies als Jocs tenim avui més de 3.600 nous enamorats de Tarragona i de la Costa Daurada. Dic això perquè a l’hora de fer balanç de qualsevol gran esdeveniment esportiu l’opinió de les federacions esportives internacionals ens defineix la valoració. I aquesta és clara: la felicitació de totes les delegacions a l’organització dels Jocs, a l’acollida que han tingut per part de Tarragona i als serveis de la Vila Mediterrània, ha estat unànime. 

El millor dels Jocs? Sens dubte els voluntaris i voluntàries. Són els guanyadors, el llegat humà dels Jocs. Els milers d’homes i dones que han dedicat el seu temps i el seu esforç a fer que els Jocs fossin un èxit. Voluntaris que s’han compromès amb passió per Tarragona i que s’han bolcat amb una generositat i una amabilitat infinita. La victòria és vostre. Gràcies, sincerament i des del cor. I quan parlo dels voluntaris elogio també la gran feina duta a terme pels voluntaris de protecció civil, pels professionals dels serveis logístics i d’emergències, pels tècnics, pels agents de seguretat, pels treballadors, etc. Gràcies, gràcies sinceres. Us heu guanyat per mèrits propis l’autèntica medalla d’or dels Jocs: la medalla del tarragonisme de dimensió humana.

Ha hagut errors i aspectes a millorar? Sens dubte. Agraïm totes les crítiques que van encaminades a corregir allò que no ha acabat d’anar bé però lamentem, sincerament, que hagi persones a Tarragona i fora vila que converteixin un projecte de ciutat i de país en un ventilador per sacsejar les seves frustracions identificant la ciutat i el territori erròniament amb una corrent ideològica. Al més pur estil vella política. Ho respectem però ho considerem un error. Això no anava de cap responsable polític, anava de Tarragona, del conjunt de les comarques tarragonines. De la seva projecció exterior, bon nom i de la nostra capacitat per organitzar esdeveniments internacionals que fins ara tan sols havien organitzat ciutat i territoris amb una població deu vegades superior a la nostra. I hem superat, tots, la prova. I amb nota. Gràcies també a aquells que sou fidels a Tarragona des de la crítica constructiva. I també a tots els professionals de la comunicació que heu treballat en aquest Jocs, sense excepcions.    

I a partir d’ara? Molta feina per endavant. Engrescadora i il·lusionant. Tenim unes grans instal·lacions esportives sense precedents tant a Tarragona com a totes les seus dels Jocs. El patrimoni humà dels voluntaris i voluntàries que quedarà per sempre i que ha de tenir continuïtat. Ara, el proper objectiu ha de ser aprofitar aquest llegat extraordinari de noves instal·lacions per convertir les nostres comarques en una destinació de turisme esportiu de primer ordre a tot Europa. Això ens permetrà diversificar l’oferta turística oferint un producte i un saber fer de qualitat, que de fet, és el que espera el visitant experimentat, que juntament amb el patrimoni i la identitat és l’eix per gaudir de l’incomparable atractiu de la nostra terra.

Per tant, gràcies sinceres a tots! Als qui heu cregut en els Jocs i en Tarragona, als que heu treballat de valent i sense descans per a fer-los possible, i també a aquells que heu estat crítics des del respecte a Tarragona i la seva gent. Podeu sentir-vos orgullosos. Molts no donaven ni un cèntim per nosaltres, ni ara ni quan vàrem proposar la candidatura de Tarragona. N’hi havia que parlaven de “la derrota de Tarragona” abans, fins i tot, que comencessin els Jocs. I ho hem pogut fer, malgrat ser la ciutat més petita en organitzar un esdeveniment com aquest. I ha estat gràcies al voluntari que acollia a les delegacions esportives internacionals, al policia local que posava hores per garantir els dispositius de seguretat, al voluntari de protecció civil que es deixava la pell, a tots aquells tarragonins i tarragonines que a peu de carrer s’han cregut que Tarragona era capaç d’organitzar per primer cop un gran esdeveniment internacional. Gràcies a persones com tu. Si hi hagut algun error la responsabilitat és d’aquest que us parla, l’èxit és vostre. Els valors que heu demostrat: generositat, valentia, constància i empeny en l’adversitat, ocupen el podi on s’enlaira la bandera moral invencible de Tarragona.    

TOT ÉS UNA ANÈCDOTA DIVERTIDA MENYS EL QUE S’ORGANITZA I ES FA A TARRAGONA?

Moment solemne dels Jocs Olímpics de Londres de 2012. Partit de futbol femení entre les seleccions de Colòmbia i Corea del Nord. Just abans de començar el partit s’enlairen les respectives banderes nacionals. Sona l’himne de Corea del Nord i en aquest moment s’enlaira de bandera de Corea... del Sud. Poca broma ja que es tracta de dos països que mantenien una relació molt tensa i la reacció de les jugadores del Corea dels Nord les podria haver posat en un problema quan haguessin tornat a casa.

Any també 2012, lliurament de la medalla d’or a una atleta del Kazajistan als mundials celebrats a Kuwait. Comença a sonar l’himne del Kazajistan. Segur? Doncs no, el que es reprodueix és la música de la pel·lícula Borat on, precisament, es defineix el Kazajistan com un país subdesenvolupat. Pífia monumental.

Més exemples, el ciclista Alberto Contador guanya el Tour de França el 2009. Els camps elisis estan plens de persones que segueixen la cerimònia de lliurament de premis. L’organització demana silenci per megafonia per escoltar amb respecte la interpretació de l’himne de... Dinamarca (enlloc de l’espanyol). Contador somriu...

I així podríem seguir amb dotzenes i dotzenes d’exemples més (la mateixa Copa Davies de 2003, sense anar més lluny). Tan sols cal anar a les xarxes i trobarem nombroses casos similars o pitjors. Ara bé, caldria per això concloure que els Jocs Olímpics de Londres van ser “un desastre”, que la Copa Davies de 2003 va esdevenir “la riota del món” o que el Tour de França de 2009 era “un despropòsit”. No. En tot cas, ningú ho va interpretar així.

Però, cal dir-ho, no ha passat el mateix en el cas de Tarragona. Els criteris han canviat. Aquí el fet que, entre centenars de competicions i lliuraments de medalles, un dia no sonés un himne i un altre la persona encarregada de lliurar una medalla no escoltés el seu nom ha servit a alguns per presentar els Jocs de Tarragona com el desgavell més gran de la història del cosmos o per fer-ne burla i escarni, directament. 

Que quedi clar que no parlo de cap teoria conspirativa (mai he cregut en els contes de fades) i menys que qüestiono la feia duta a terme pels periodistes i mitjans de comunicació que han cobert els Jocs i que realitzat un treball impecable (i subratllo especialment la feina brillant dels periodistes i mitjans de les comarques tarragonines, mil gràcies a tots). No, no. Tan sols dic que sorprèn que fets anecdòtics que en competicions esportives internacionals amb un finançament infinitament superior al del Jocs de Tarragona hagin estat considerats quasi com una anècdota divertida aquí hagin estat elevats a la categoria d’efemèride per part d’aquells que, emulant l’Oracle de Delfos, ja asseguraven que els Jocs de Tarragona serien “un desastre” des del dia que vàrem presentar per primer cop la candidatura. El pitjor que tenim a Tarragona, sempre ho he dit, és que hi ha alguns que consideren que la seva missió a la vida és estigmatitzar tot el que es s’organitza i es fa a la ciutat i posar tots els pals a les rodes que puguin, un fet inaudit a altres llocs. En fi...

Deixeu-me que em quedi amb el millor i faci una lectura positiva d’uns Jocs que ens deixen un gran llegat en instal·lacions esportives i projecció per atreure importants segments de turisme esportiu, un dels elements que teníem pendents. I sobretot un llegat humà: el dels milers de voluntaris i voluntàries que han dedicat el seu esforç a fer-los possible i que són el patrimoni humanista de les nostres comarques. Un autèntic tresor que hem de saber preservar. I quan dic voluntaris parlo també dels centenars d’homes i dones dels serveis logístics, d’emergències, de seguretat, etc. I aquí vull tenir unes paraules, merescudes, de reconeixement pels voluntaris i voluntàries de protecció civil que han fet més de 800 hores en aquests 10 dies de competicions. Moltes gràcies a tots i a totes pel vostre compromís.

Gràcies també a tots aquells que heu fet possible que aquest somni dels Jocs de Tarragona hagi arribat a bon port. L’esport i la cultura constitueixen l’autèntic ADN de la convivència, el respecte a la pluralitat i la concòrdia entre comunitats. I molt d’això ens fa falta al nostre país. Ara i en el futur immediat.   

GRÀCIES, GRÀCIES INFINITES ALS VOLUNTARIS I VOLUNTÀRIES

El primer que vull és donar les gràcies, gràcies infinites, als milers de voluntàries i voluntàries que heu dedicat el vostre temps a col·laborar i posar el vostre esforç i empeny per aconseguir l’èxit dels Jocs Mediterranis. Sou l’orgull de Tarragona, la prova inequívoca de què quan sumem en positiu som imparables. Heu estat l’ànima –l’autèntic llegat humà- dels Jocs. Sense vosaltres hagués estat impossible. Literalment. No és una metàfora. Sou els autèntics herois i heroïnes dels Jocs.

Sí, perquè els voluntaris no heu estès d’edats, ni de polèmiques, ni de soroll, ni de procedències. Sempre heu donat la cara i us heu compromès amb lleialtat amb Tarragona. I no parlem d’una persona, ni de dues, sinó de prop de 3.000 de les 8.000 que es van registrar per ser voluntaris dels Jocs. Sou un exemple per a tots.   

Els i les socialistes volem posar l’accent en aquesta acció compromesa i valenta que han exercit els voluntaris. Tot l’èxit és vostre. Dit això també volem dirigir-nos als nostres convilatans, als tarragonins i als ciutadans de les 16 seus d’aquests Jocs, per felicitar-vos, penseu el que penseu sobre aquest gran esdeveniment esportiu internacional que hem acollit. La cara ben alta. Podem sentir-nos orgullosos de l’esforç dut a terme. Som la ciutat més petita que ha organitzat mai uns Jocs Mediterranis a la història. Mersin, la darrera ciutat en fer-ho té més d’un milió d’habitants mentre que la següent seu, Orà, té 1’3 milions. Tarragona té 130.000 habitants. Deu vegades menys població. Però hem estat capaços de celebrar els Jocs. I hem superat la prova. I amb nota. I quan dic Tarragona dic també Reus, Constantí, El Morell, la Selva, Calafell, Cambrils, Salou, Vila-seca, el Vendrell, Valls, la Pobla de Mafumet, Altafulla i Torredembarra. Moltes felicitats a tots!

Deixat això clar tot és millorable, obvi. Tot es pot fer millor i segur que hi ha hagut errors que cal corregir en el futur i que es podrien haver evitat. L’autocomplaença sempre és un error. Cert. Com també és cert que el catastrofisme antropològic que demostren alguns és la garantia segura del fracàs. Del fracàs de tots, no d’una determinada persona. O anem tots junts en els grans temes de ciutat i de país o no anirem enlloc. Ni en aquesta qüestió ni en cap altre. Aquesta és una de les lliçons que hauríem de treure també dels Jocs, perquè aquests han estat possibles gràcies al treball lleial dels ajuntaments implicats, de la Diputació de Tarragona, de la Generalitat, del Govern de l’Estat i de les ajudes provinents de la Unió Europea. Junts sumem i guanyem, barallats i enfrontats perdem sempre. Sempre.

No vull valorar algunes de les crítiques desaforades que Tarragona ha rebut. Tan sols em sembla d’estricte justícia recordar que, per exemple, quan a la final de la Copa Davies de 2003 a Austràlia va sonar l’himne de Riego enlloc de l’himne constitucional d’Espanya, allò es va convertir en una anècdota, quasi divertida, d’aquesta competició de prestigi internacional. A ningú se li va acudir dir que la Copa Davies era calamitosa. En canvi, quan en un lliurament de medalles dels Jocs, dels centenars que hi ha hagut, va fallar la megafonia a l’hora d’interpretar l’himne francès això va servir a alguns per qualificar de “catàstrofe” l’organització dels Jocs. I així amb tres o quatre episodis menors més. Què cadascú tregui les seves pròpies conclusions. En tot cas, cal entomar les crítiques que serveixin per rectificar i millorar així com manifestar, un cop més, el màxim respecte a la llibertat d’expressió. Finalment, vull remarcar la grandíssima tasca duta a terme pels periodistes i professionals de la comunicació tarragonins. Heu fet un gran esforç i una grandíssima feina. Vagi per endavant el meu reconeixement a tots i a totes.

Acabo com començava, donant un 10, en nom de tots els socialistes de les comarques tarragonines, a l’actitud dels milers de voluntaris i voluntàries que han estat el millor dels Jocs i recordant a tothom que malgrat algunes crítiques apocalíptiques hem estat capaços, tots junts, de dur a terme i celebrar uns Jocs que han rebut la felicitació unànime de les 26 delegacions olímpiques internacionals. Aquest és el camí a seguir. Gràcies sinceres a tots i a totes els que heu fet possible!

L’ÈXIT DEL JOCS ÉS LA VICTÒRIA DE TARRAGONA

Aquests dies milions de persones han situat les comarques tarragonines al mapa gràcies als Jocs Mediterranis. Després d’anys de dur treball el somni, finalment, s’ha convertit en una realitat. Ja podem afirmar que s’ha aconseguit la fita de projectar-nos al món donant una imatge de modernitat i progrés, amb Tarragona i les nostres comarques com a símbol d’una societat cosmopolita i oberta a tothom.

I això és un èxit, ho és, malgrat que a alguns els sàpiga greu. I no perquè sigui obra de cap dirigent polític en concret, sinó perquè ho és del conjunt de la gent de les comarques tarragonines. Per exemple dels milers de voluntaris i voluntàries que dediquen el seu temps a fomentar els valors de l’esport i fer que l’organització i la logística dels Jocs funcioni de manera impecable. Moltes gràcies sinceres a tots i a totes pel vostre esforç i la vostra implicació! 

En efecte, cal destacar la coordinació i el bon funcionament dels dispositius de seguretat, logística i emergències que hi ha hagut a les 16 seus dels Jocs. És obvi que davant d’un esdeveniment esportiu d’aquesta magnitud (penseu que només ahir es van dur a terme més de 100 partits o competicions a 18 modalitats esportives diferents) hi hagi uns pocs incidents menors que, també cal dir-ho, s’han esmenat amb eficàcia i rapidesa. El que és lamentable és que uns pocs quasi celebrin cadascun d’aquests incidents poc menys que com una victòria personal per estimular una idea de “fracàs” i “catàstrofe” dels Jocs de Tarragona que tots aquells que hem anat les competicions no veiem per enlloc. I dic que és trist i lamentable perquè aquí ens juguem el prestigi i el bon nom de les comarques tarragonines i no res partidista en clau de vella política. En fi...

La veritat és que, gràcies a la bona feina impulsada per molta gent i per moltes institucions, estem podent gaudir d’una oportunitat històrica: d’una autèntica finestra oberta a tot l’arc mediterrani per projectar Tarragona i les nostres comarques. Tant els milers d’atletes que participen als Jocs com les federacions de molts dels països convidats estan encantats amb la vila Mediterrània i seran els millors ambaixadors de Tarragona quan tornin a casa.

Deia abans que uns pocs ja havien decidit que els Jocs havien de ser un fracàs abans, fins i tot, que comencessin, són els mateixos que juraven que “mai” es farien. Malgrat els obstacles que ens hem trobat els ciutadans del conjunt de les comarques tarragonines ens podem sentir orgullosos per l’esforç realitzat i pels seus resultats, començant per les noves instal·lacions esportives que hem aconseguit i per la projecció internacional assolida per Tarragona i les nostres comarques.   

La participació va in crescendo a cada dia que passa i ha registrat assistències molt notables en les proves de natació, atletisme, la triatló d’Altafulla, esgrima o Halterofília, entre d’altres.

En darrer terme, des del PSC del Camp de Tarragona volem reiterar –i demanar- respecte escrupolós i absolut per a tothom, per a tots els representants polítics i per a totes les persones. Mai hem defensat altre cosa. Per tant, rebutgem totes les xiulades, sigui qui sigui el receptor, així com les manifestacions d’intolerància, els insults o les faltes de respecte. Som, majoritàriament, una societat respectuosa, tolerant, plural i oberta a totes les sensibilitats i així seguirà sent. Aquests són també, com diu l’alcalde Ballesteros, els Jocs del diàleg i de la pau.

Així doncs, convidem tothom a acabar de gaudir del moment històric que estem vivint ara que encarem la recta final dels Jocs. Estem en una situació única per les comarques tarragonines i per gaudir del llenguatge comú de l’esport. Mil gràcies, un cop més, als milers de voluntaris i voluntàries a qui mai agrairem prou la seva generositat, entrega i dedicació.

Visca els Jocs Mediterranis de Tarragona 2018!

EL PSC DEMANA QUE LA LLUITA CONTRA LA DESPOBLACIÓ DE LES ZONES RURALS SIGUI UNA PRIORITAT DE PAÍS A L’AGENDA POLÍTICA

Impulsar que la lluita contra la despoblació de les comarques de l’interior i de les zones rurals sigui una prioritat a l’agenda política i l’acció de les diferents administracions implicades així com augmentar les inversions i tractar de manera concreta les actuacions que cal impulsar a cada territori.

Aquestes són les principals conclusions de la jornada oberta “lo rural és vida”, organitzada pel PSC, que s’ha dut a terme aquest cap de setmana a la sala d’actes de l’Ajuntament de Falset amb una nombrosa representació del món local i municipal de les comarques tarragonines.

Així, segons ha destacat la portaveu socialista a l’Ajuntament de Falset Maria Jesús Sànchez, “la lluita contra el progressiu despoblament de les comarques allunyades de la costa requereix de majors inversions per part dels Governs implicats. Hauria de ser una prioritat realment de país però, lamentablement, no ho és i això agreuja el problema. Tan sols cal recordar que les inversions de la Generalitat al Priorat han caigut en un 89% en els darrers set anys.”

La portaveu del PSC il·lustra aquesta afirmació recordant que mentre l’any 2010, darrer any de Govern Montilla, les inversions de la Generalitat a la comarca van assolir els 6,5 milions d’euros l’any passat amb prou feina van arribar a 700.000 euros per a tot el Priorat.

“I això és lesiu, és molt lesiu perquè qui en surt perjudicat és la gent del Priorat. Pensem que hi ha pobles, com Ulldemolins, que han perdut fins a 104 habitants en els darrers 20 anys. Cal redreçar aquesta dinàmica i podem fer-ho si els Governs implicats creuen en el territori i tornen a invertir els recursos necessaris per garantir i millorar serveis bàsics com, per exemple, l’oferta educativa”, ha explicat Maria Jesús Sànchez.

“Els i les socialistes estem convençuts que el Priorat té futur. Som un referent vitivinícola a nivell mundial. La veritat és que tenim un potencial tremend! Ara bé, necessitem més inversions i suports institucionals dels que tenim. I el que és vàlid per al Priorat ho és per altres comarques de l’interior catalanes.”

Cal remarcar que a aquesta jornada que ha comptat amb un important nivell d’assistència han participat l’alcaldessa de Godall, Tere Esmel, el diputat socialista Óscar Ordeig, el secretari executiu de muntanya del PSOE Paco Boya o el secretari de medi ambient i desenvolupament rural del PSOE Hugo Morán.

Així mateix també cal destacar la participació de ponents de relleu com el president de Sostre Cívic David Guàrdia o de la gerent de l’institut d’arquitectura avançada de Catalunya Sílvia Brandi, entre d’altres.

TARRAGONA, CAPITAL MEDITERRÀNIA DE LA PAU

Els milers de tarragonins i tarragonines que vàrem presenciar a l’estadi la cerimònia inaugural, i els milions que ho van seguir per televisió arreu del Mediterrani, vam poder gaudir d’un espectacle sense precedents a Tarragona el que esdevé un èxit organitzatiu que cal destacar i posar de relleu. Perquè aquí parlem d’un èxit del conjunt de les comarques tarragonines que demostra que quan sumem en positiu incorporant sinèrgies podem arribar a assolir fites que tan sols pocs anys abans semblaven impossibles.

Això és el primer que cal remarcar: els Jocs són una realitat malgrat que els profetes de l’apocalipsi tan sols fa un any juraven i perjuraven que “eren impossibles” i que s’estava “venent fum”. Doncs no. Els Jocs Mediterranis ja representen un èxit de promoció per Tarragona i pel conjunt de les comarques tarragonines espectacular. Mai s’havia parlat tant de Tarragona a nivell mediàtic i lligat als valors esportius. I aquest èxit és l’èxit de la gent, dels voluntaris, de les milers de persones que formen part dels de l’organització d’un esdeveniment esportiu internacional d’aquesta envergadura i d’aquestes dimensions. Tarragona, el conjunt de les comarques tarragonines, aquests dies és la capital del Mediterrani. I també és la capital de la pau.   

De la pau i de la solidaritat. “L’ànima del Mediterrani no són els vestigis dels grans monuments de marbre, és l’esperança dels refugiats”, són paraules de l’alcalde Ballesteros en la cerimònia inaugural, que van ser rebudes pel públic present amb un aplaudiment clamorós perquè són paraules justes. Ho hem repetit moltes vegades, aquests Jocs no han de ser tan sols un element de promoció per les nostres comarques –que també- sinó una oportunitat per fomentar la pau aprofitant el llenguatge universal de l’esport.

I aquí vull manifestar el nostre orgull per haver aprofitat aquest fòrum únic, realment històric, per reivindicar un Mediterrani lliure de l’estigma de la guerra i de l’èxode de milers de persones que es veuen obligats a jugar-se la vida en embarcacions precàries per intentar assolir un futur millor per als seus fills. D’això van també aquests Jocs i per això ens sembla un gran encert que l’alcalde Ballesteros centrés la seva intervenció en la defensa d’un Mediterrani solidari, tolerant, plural, respectuós, d’esperit i vocació cosmopolita, i humanitari.

Abans he destacat la importància decisiva de la gent, de la bona gent, a peu de carrer. Però hi ha un altre element que està sent clau en l’èxit dels Jocs i és la lleial col·laboració entre totes les administracions implicades. En efecte, els Jocs són possibles gràcies al treball comú i lleial dels ajuntaments tarragonins, de la Generalitat, del Govern de l’Estat, de la Diputació de Tarragona i de la Unió Europea. Com recordava el mateix alcalde Ballesteros en una entrevista recent estem davant de l’únic projecte de país que ha estat capaç de tenir el suport, alhora, del president Rajoy i del president Puigdemont. I, lamentablement, això que hauria de ser elemental avui dia no és gaire freqüent. I per això volem que aquest tarannà tarragoní que creu en els esforços col·lectius, en la suma de voluntats, i en la col·laboració de tots per guanyar i guanyar tots junts, tingui continuïtat. També aquí els Jocs poden esdevenir una oportunitat per superar l’actual conflicte institucional i polític que tanta angoixa ha generat aquests darrers mesos.

Tan sols em queda lamentar que alguns, pocs la veritat, es dediquin a posar pals a les rodes i a suggerir conspiracions inversemblants per desprestigiar uns Jocs que són realment un projecte de país, no només de la gent de Tarragona. I un projecte de país en majúscules. En tot cas els fets parlen per ells mateixos...   

Acabem, doncs, tots de gaudir d’aquests Jocs històrics on Tarragona, i el conjunt de les comarques tarragonines, estem demostrant que quan ens proposem un repte, creiem en les nostres possibilitats i treballem lleialment no hi ha fita que no siguem capaços d’assolir.

EL PSC DEMANA AL GOVERN TORRA AUGMENTAR LES INVERSIONS A LES COMARQUES DE L’INTERIOR DE TARRAGONA

El PSC ha denunciat aquest dimarts la desinversió de la Generalitat a les comarques de l’interior del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre i ha exigit al Govern Torra l’augment urgent de les inversions adreçades a aquestes comarques per evitar-ne la progressiva despoblació.

Així ho han anunciat avui el diputat socialista al Parlament, Carles Castillo, la portaveu del PSC a l’Ajuntament de Falset, Maria Jesús Sánchez, i l’alcaldessa de Godall, Teresa Esmel, que han lamentat que els Governs de Mas i Puigdemont, amb la col·laboració d’ERC i la CUP, hagin reduït les inversions a les comarques tarragonines fins a límits històrics.

Segons ha posat de relleu Carles Castillo, “la realitat és que les comarques de l’interior estan molt pitjor ara que fa vuit anys quan vàrem perdre el Govern de progrés. Només cal recordar que les inversions al Camp de Tarragona han davallat de 152 milions d’euros a tan sols 40 milions i que també estem a la cua a la inversió per càpita en els pressupostos de la Generalitat.”

“Menys, menys, menys. És una vergonya. Els socialistes volem recuperar el volum inversor que teníem amb els Governs d’esquerres perquè estem convençuts que comarques com el Priorat, la Terra Alta, el Montsià o la Conca de Barberà tenen molt de futur si el Govern torna a invertir i fem les coses bé”, ha reblat.

En el mateix sentit s’ha manifestat la portaveu del PSC a Falset Maria Jesús Sánchez que ha lamentat que els Governs de Mas i Puigdemont hagin reduït les inversions al Priorat en un 89% (s’ha passat de més de 6 milions d’inversions amb Govern Montilla a menys de 700.000 euros actualment).

“Ens trobem amb un problema real de despoblació perquè la gent jove ens marxa però si tornem a invertir, tal i com ens mereixem, les socialistes estem segures que podem impulsar un model de comarca sostenible, amb projectes de futur i amb inversions i actuacions estratègiques realment destacables. Tan sols cal recordar la nostra candidatura com a patrimoni mundial de la UNESCO...”

Precisament per facilitar-ho el PSC ha organitzat una jornada oberta sobre despoblació i desenvolupament rural que es durà a terme el proper dissabte, 30 de juny, a Falset.

La jornada comptarà amb ponents realment molt prestigiosos com ara la gerent de l’institut d’arquitectura avançada de Catalunya, Sílvia Brandi, el president de Sostre Cívic, David Guàrdia, i amb una taula rodona amb membres de la mancomunitat de la taula del Sènia, d’entitats d’enoturisme i professors de turisme, gastronomia i comunicació, entre d’altres.

“Volem que això sigui l’inici d’una xarxa entre diferents municipis i comarques per sumar sinèrgies i forjar noves oportunitats. Per això animem tothom a assistir-hi, també a la resta de partits polítics que creguin en el potencial de les nostres comarques. El que és insostenible és que el Priorat sent la comarca més agrícola de Catalunya sigui també la comarca catalana amb un major percentatge despoblació com passa ara mateix. Hem de guanyar els reptes del futur i aquesta pot ser la primera passa per a fer-ho possible. Des del PSC ho tenim clar”, ha conclòs Maria Jesús Sánchez.  

LA SELVA DEL CAMP AMB ELS JOCS MEDITERRANIS

Ahir mateix vaig signar l’acord de col·laboració entre l’Ajuntament de la Selva del Camp i la fundació Tarragona 2018 en matèria de promoció i desenvolupament esportiu. Ara si, després de molts esforços i de treballar de valent allà on calia, tenim els Jocs Mediterranis a tocar. A la Selva del Camp estem preparats. Hem fet la feina. Nosaltres vàrem creure i apostar des del primer moment per aquest esdeveniment internacional de caràcter esportiu però que va molt més enllà de l’esport. És una oportunitat. I un repte. La Selva no fallarà.

Així, serem la seu per acollir les proves d’esgrima dels Jocs que es disputaran a la Selva els propers 24 i 25 d’aquest mes de juny al pavelló d’esports municipal. Un pavelló d’esports que s’ha remodelat per l’ocasió amb una millora realment molt important que ens ha permès instal·lar la xarxa de fibra òptica, una nova il·luminació, la substitució dels seients de les graderies i l’adequació de les diferents zones per climatitzar la pista poliesportiva. Unes obres que, en conjunt, han suposat una inversió de 60.000 euros que han anat a càrrec de la Diputació de Tarragona. 

I aquí vull posar de relleu el gran esforç que ha fet la Diputació que ha col·laborat directament amb l’organització dels Jocs amb aportacions econòmiques als 14 municipis tarragonins que acolliran alguna de les disciplines esportives que participaran al Jocs. Com diu un dels màxims responsables de l’organització, els Jocs passaran però els equipaments i instal·lacions esportives del màxim nivell quedaran per al gaudi de tota la ciutadania. I quedaran per sempre.  

Perquè hem de tenir present que estem davant d’una oportunitat, i d’una oportunitat històrica. Què vull dir amb això? Dimensionat a la nostra realitat hem de fer el pas de gegant col·lectiu que per a Barcelona, i el conjunt del país, van suposar els Jocs Olímpics del 92. Algú posa en dubte avui que l’embranzida a la projecció internacional de Barcelona és fruït directe d’haver acollit les Olimpíades? No. Doncs això han de suposar aquests Jocs Mediterranis per Tarragona, la Selva i el conjunt de les comarques tarragonines.

Una exageració? En absolut. Recordem que els Jocs seran vistos per uns 250 milions de teleespectadors de tot l’arc Mediterrani, el que suposa una repercussió mínima de 450 milions de persones de 24 països europeus i del nord d’Àfrica. L’impacte econòmic beneficiós sobre les nostres comarques també serà immens: en termes de producció uns 900 milions d’euros amb un impacte d’augment dels ingressos públics estimat en 126 milions d’euros i un augment del PIB de la província del 1,7%, en bona mesura gràcies a les 95.000 pernoctacions d’atletes, jutges i turistes que vindran a gaudir dels Jocs.

Com ho hem aconseguit? Amb el treball lleial de tots. I quan dic de tots, parlo de tots els agents institucionals implicats: ajuntaments, Generalitat, Govern de l’Estat i Diputació de Tarragona. Units i sumant junts guanyem, dividits i cadascú tirant pel seu costat perdem sempre. Cal que recordem també aquesta lliçó que ens aporten els Jocs.

Com a alcalde de la Selva, doncs, us puc assegurar que el nostre municipi no fallarà a la cita. Perquè som un poble que creix en progrés i benestar, orgullós de la seva identitat, sabedor que el màxim tresor que té és l’impuls, l’empeny i la determinació que demostren cada dia els selvatans i selvatanes.

Podem sentir-nos confiats. Som un gran poble, amb un gran futur per endavant. I aquesta passió per la Selva, que sentim tots els selvatans, és el moll de l’ós del sentiment que ens fa superar tots els reptes. Amb ambició, però també amb la humilitat que neix de saber que ningú et regalarà res però que l’esforç paga la pena quan els beneficis per a tots són inqüestionables. I aquest n’és el cas.

  

Visca la Selva i visca els Jocs Mediterranis!

EL SALOU QUE IMAGINO SERÀ IMPARABLE...

Sempre he defensat que el tresor més gran que tenim a Salou és la seva gent, els salouencs i salousenques. Sona a una frase bonica, una formula de pur compromís... No ho és. Tots els convilatans de Salou que estigueu llegint aquestes línies ho entendreu a la perfecció. A nosaltres, al poble de Salou, ningú ens ha regalat res. Al contrari, fins i tot se’ns ha negat durant anys la nostra identitat com a poble. Però precisament aquests obstacles han forjat aquest caràcter indòmit dels salouencs, aquest empeny, aquesta força. La dels meus veïns que han sabut construir un futur a partir del seu treball, del seu esforç i de les seves convicció. Aquest és el nostre autèntic tresor, que hem de saber preservar i ampliar durant aquests propers anys.

I per això m’he decidit a optar a l’alcaldia de Salou a les properes eleccions municipals com a candidat del PSC. Perquè crec en Salou, en la seva gent, en les seves possibilitats, i perquè estic convençut que malgrat el molt que hem fet col·lectivament els millors dies per Salou estan per venir. Sí, el Salou que imagino serà imparable...

Però per aconseguir-ho ens caldrà un Govern amb les idees molt clares i que posi a les persones, a tota la ciutadania de Salou, en l’epicentre de la seva acció política. Un Govern municipal que combini el desig de transformació i millora que es palpa a peu de carrer amb la necessària experiència que només els socialistes podem acreditar. Sense experiments, ni farols de pòquer que acaben en desastre. Un Govern, en definitiva, que pensi només en Salou i en clau de Salou, sense que la nostra estimada ciutat sigui una excusa per alimentar dinàmiques d’enfrontament que el nostre poble, n’estic convençut majoritàriament rebutja.  

I què vull fer? Ras i curt: el mateix que ha fet el Govern socialista de Pedro Sanchez al conjunt del país: liderar un canvi que generi il·lusió, modernitzi la nostra societat, ajudi a crear nous jocs de treball i segui capaç de respectar i seure a dialogar amb tothom. Sense vetos, ni discursos excloents. Garantint la convivència a una societat com la nostra que és plural, oberta, generosa i que no coneix l’odi.

A diferència d’altres, els socialistes no ens presentem amb promeses vàcues que s’esvaneixen a l’aire sinó amb realitat concretes fruït de la nostra acció de Govern. Mesures com ara la disminució de la pressió fiscal que ha beneficiat enguany a tots els salouencs (amb una rebaixa de l’IBI d’un 2% i la congelació de la resta de taxes i impostos) o l’increment de les partides socials –autèntica marca de la casa dels socialistes- el que ha permès, per exemple incrementar i facilitar les ajudes per eradicar la pobresa energètica de Salou.

Volem un Salou més fort, líder en benestar i prestacions, cert, però també en llibertats i per això hem apostat per reivindicar els drets de les dones, combatre la xacra vergonyant que suposa la violència masclista i treballar decididament per aconseguir la igualtat real de gènere a la nostra societat. Apostant per als més joves i per això hem desenvolupat un pla local de joventut amb accions formatives, d’inserció professional i en el món del treball, ajudes a l’emancipació i foment de la creativitat a tots els àmbits de vida dels joves.

El PSC ha demostrat ser un partit de Govern que quan té la responsabilitat de governar és capaç de ser la veu de les reivindicacions de la ciutadania a la sala de plens i de treballar pensant en tots i cadascun dels més de 26.000 salouencs i salouenques. Perquè per a nosaltres ningú és “d’aquí” o “de fora”, tots som salouencs que volem el millor per als nostres fills i que estem compromesos amb el progrés de la nostra ciutat.

Em presento davant vostre, en definitiva, ple d’il·lusió. Però d’una il·lusió plenament justificada perquè els propers anys poden ser realment transcendents per guanyar en benestar i cohesió. Mireu, el proper mandat serà el de projectes de la dimensió del Hard Rock Entertainment o el del desmantellament de les vies del tren, per posar només dos exemples. Penseu en el que això podrà suposar a nivell de creació de nous llocs de treball i configuració d’un poble unit.

Només em queda agrair la confiança rebuda dels companys i companyes del PSC i l’excel·lent feina duta a terme aquests darrers anys pel company Toni Brull i la resta d’amics del grup socialista de Salou. Els reptes no m’espanten, al contrari, m’estimulen. M’hi deixaré la pell!, en podeu estar segurs.  

Andreu Martín, proclamat alcaldable del PSC a Reus

Andreu Martín ha estat proclamat oficialment candidat socialista per Reus a les properes eleccions municipals. Així ho ha comunicat el secretari d’organització de la Federació del PSC del Camp de Tarragona, Kenneth Martínez, als militants que ha s’han reunit en assemblea aquest vespre a la Plaça del Castell.

Amb aquest acte, culmina un procés que es va iniciar el passat 25 de maig, quan es van posar en marxa les primàries per escollir cap de llista. La de Martín ha estat l’única candidatura presentada per encapçalar el projecte socialista per optar a l’alcaldia de Reus, i presentats els avals que estableix el reglament de candidats i candidates del PSC, ha estat proclamat candidat.

Un cop proclamat, Martín s’ha dirigit a l’assemblea per agrair la confiança de la militància “sense els quals aquesta candidatura no hauria estat possible”, i per demanar-los ara el seu “suport i col·laboració per construir una alternativa sòlida i il·lusionant que permeti recuperar el govern de la ciutat i desenvolupar una proposta que posi les persones al centre de l’atenció política”. L’alcaldable també ha fet una crida a la tota la ciutadania a afegir-se al projecte per tornar a fer de Reus una ciutat emprenedora, dinàmica, capdavantera, que ofereixi oportunitats i sigui referents en qualitat de vida. “volem sumar per Reus i junts podrem recuperar el temps perdut”. ha reblat.

Martín ha volgut acabar la seva intervenció fent referència al gran canvi polític que hi ha hagut  a l’Estat espanyol, amb Pedro Sánchez president del govern, des que es va iniciar el procés de primàries. “Ara les coses són molt diferents. Amb Sánchez i el PSOE al capdavant i sense el Partit Popular, un escenari que feia molt de temps que esperàvem, es demostrarà que una altra manera de fer política és possible. De fet, ja ho estem veient el les primeres decisions que està prenent el  recent estrenat consell de ministres i de ben segur que repercutirà en positiu  a nivell local”.

“La extraordinària il·lusió que hem detectat aquests dies als carrers de la ciutat ens ha d’animar a fer possible un projecte compartit a Reus que permeti fer fora, també aquí, maneres de fer política que s’alimenten de la divisió i el conflicte”, ha reblat.

L’acte s’ha acabat amb un brindis de tots els assistents per celebrar la proclamació de Martín com a cap de llista per Reus i pel president Pedro Sánchez, a qui l’agrupació de Reus ha desitjat molta sort i encerts.

CARLES CASTILLO PREGUNTA AL DEPARTAMENT D’INTERIOR SOBRE ELS EFECTIUS POLICIALS A LA COSTA TARRAGONINA PER AQUEST ESTIU

El diputat tarragoní del PSC, Carles Castillo, preguntarà al Govern al Parlament en relació a la seguretat a la costa tarragonina durant aquests propers mesos d’estiu.

En concret, el diputat socialista preguntarà al conseller d’Interior sobre el nombre d’efectius dels Mossos d’Esquadra que es destinaran al litoral de les comarques tarragonines i sobre com pensa el Departament cobrir el menor nombre de Mossos disponible atès que durant aquests darrers anys no han sortit nous contingents de l’escola de policia de Mollet.

Segons Carles Castillo, “ens trobem a les portes de l’estiu i no sabem com afrontarà la Generalitat aquesta decisiva qüestió per les nostres comarques ja que tradicionalment eren els Mossos que sortien de l’escola de Mollet els que reforçaven les comissaries del litoral català.”  

El diputat del PSC per Tarragona ha afegit que “és realment incomprensible que amb un augment de la població tan important com el que tenim a l’estiu, amb els fluxos turístics, el Govern pugui pensar que els serveis de seguretat poden ser els mateixos que a l’hivern. Volem respostes amb diligència perquè tenim la temporada turística de l’estiu realment a tocar”, ha emfatitzat Castillo.

Carles Castillo també ha explicat que requerirà al Departament d’Interior que es reforcin els efectius del Mossos destinats al trànsit donat l’increment de víctimes mortals en accidents de circulació que s’han registrat aquests darrers mesos.

“Volem recordar al nou Govern de Quim Torra que els Mossos i els bombers són dels treballadors públics que més han notat les retallades, tant de les seves retribucions com en els mitjans materials de què disposen. Cal tenir present que la qualitat del servei de seguretat consta en totes les enquestes als turistes com un dels factors principals que els fa decidir la destinació de les seves vacances. El Departament d’Interior també hauria de tenir en compte aquest factor. La seguretat és una exigència bàsica i tots els mitjans que esmercem per millorar-la són pocs.”

Carles Castillo ha conclòs afirmant que “el turisme és un dels sectors estratègics del Camp de Tarragona. A més, és un sector que encara té camí per recórrer i expectatives de creixement i de generació de nous llocs de treball. Per tant, és realment un objectiu de país millorar l’atenció als turistes que ens visiten ja que després seran els millors ambaixadors que tindrem per explicar l’atractiu innegable de la nostra terra.”

EL PSC DEMANA AL PARLAMENT L’OBERTURA IMMEDIATA DE LA RESIDÈNCIA DEL CAPI D’HORTS DE MIRÓ DE REUS

El grup socialista al Parlament ha entrat a registre una proposta de resolució en la que es demana al Govern de la Generalitat l’obertura immediata de la residència del CAPI d’Horts de Miró de Reus.

En concret, segons ha explicat la diputata socialista Rosa Maria Ibarra, “volem que la Generalitat obri amb caràcter immediat les 24 places concertades, tal i com va anunciar el mateix Govern l’octubre de l’any passat.”

Així mateix, la moció demana l’obertura, en un termini màxim de sis mesos, de la resta de places fins assolir les 52 places de què disposa l’equipament, com a places de titularitat pública.

En el mateix sentit s’ha manifestat el portaveu socialista a l’Ajuntament de Reus, Andreu Martin, que va portar aquesta qüestió al ple municipal i que també va decidir “demanar als diputats socialistes que portessin el tema al Parlament ja que la inoperància de l’actual equip de Govern a l’Ajuntament de Reus ens obliga a apel·lar directament al Govern per fer la feina que altres, incomprensiblement, no fan.”

I és que, segons recorda Rosa Maria Ibarra, “la Generalitat va arribar a anunciar l’obertura de places però mesos després d’aquest anunci la residència i el centre de dia continuen tancats i no hi ha hagut cap contacte amb la conselleria per desbloquejat la situació. Paràlisi total i absoluta.”

Tot plegat ha contribuït a augmentar la llista d’espera de persones que opten a una plaça. “És incomprensible que encara ara les dependències estiguin buides i sense ús, mentre es manté una llarga llista d’espera de persones que necessiten amb urgència entrar en una residència”, ha reblat.

La diputada socialista ha conclòs demanant al nou Govern de la Generalitat “que es posi les piles i comenci a treballar de veritat pensant en els set milions i mig de catalans. Malauradament des del grup socialista ens trobem amb molts temes, com aquest que afecta a Reus, que continuen dormint el somni dels justos en algun despatx mentre persones que tenen dret a accedir a una plaça de residència veuen com passen els mesos sense tenir un accés garantit a una prestació a la que tenen dret.”