FELICIDADES SYRIZA, PERO...

Syriza ya ha conseguido el primero de sus objetivos, el más fácil, ganar las elecciones griegas. Ahora deberá demostrar si sus siguientes metas las puede cumplir, o bien deberá ceder como algunos creemos. La Izquierda Radical ha ganado en base a una campaña en la que ha dicho a la gente aquello que quieren escuchar, pero no a lo mejor aquello que podrán hacer.

Bajo mi punto de vista, Syriza se basa en una política extremadamente nacionalista (quizás por eso el acuerdo con la derecha nacionalista de los Independientes Griegos ha sido más sencilla), y es que han dicho por activa y por pasiva que quieren que la soberanía económica vuelva a los griegos. Pues bien amigos de Syriza, la UE es esto, la cesión de soberanía, entre ellas la económica, y la desaparición de los estados-nación para convertirnos en una Europa Federal. La batalla contra la austeridad ya no se juega en los parlamentos nacionales, sino que se hace en el Parlamento y el Consejo, se juega en Europa. Tsipras lo sabe, es eurodiputado, y aun así ha decidido mantener ese discurso, no seamos mal pensados, no lo ha hecho por engañar, estoy convencido.

Igual que Hollande en su momento, Tsipras no podrá hacer nada sin un cambio de mayorías en Europa. Pero a lo mejor si lo tiene un poco más fácil. La i nyección de liquidez del BCE (60.000 millones para la compra de deuda) y el programa de inversiones de la Comisión Juncker (aún sin definirse de forma clara) pueden ayudar a Syriza a cumplir sus compromisos, pero que no se engañen los griegos, Merkel no va a dejar de apretar apoyada por sus socios europeos que continúan siendo mayoritariamente de derechas, y hasta que esto no cambie Tsipras deberá claudicar, y él lo sabe.

Podemos no es Syriza, ni Syriza es Podemos, por mucho que se empeñen sus dirigentes. Syriza nunca ha negado su ideología de izquierdas, de Podemos todavía esperamos que algún día nos diga que es. La Izquierda Radical Griega se asemeja mucho más a Izquierda Unida, de hecho los estatutos de IU sirvieron a la formación de Tsipras para fundarse. Pero al contrario de Podemos, no surge como respuesta a la crisis, sino que se formaron en 2004 y con un porcentaje de voto muy modesto.

Pero hay más diferencias, Tsipras ha basado su victoria en la economía griega. Podemos, dirigida por politólogos y expertos en comunicación, han dejado de lado la cuestión económica y se han centrado en criticar las prácticas políticas de lo que han denominado “casta”, quizás porqué su programa económico ha recibido demasiadas críticas, incluso de aquellos que le son más afines, por eso han decidido mover el foco de la atención mediática.

Aunque si hay algo en lo que se parecen, y es que ambos partidos han decidido moderar su discurso con el tiempo. Sin ir más lejos Syriza ya ha decidido que es poco probable que apruebe el matrimonio homosexual, algo clave en una sociedad tan religiosa como la griega. Igual que Podemos no podrá cumplir su programa para las europeas por ser demasiado “ambicioso”.

Solo el tiempo dará o quitará la razón a estos partidos y a aquellos que creemos que sus programas electorales son imposibles de cumplir.

Quería terminar esta entrada en el blog hablando del PASOK, pero creo que sus resultados no se merecen ni una línea. Acabaré con una reflexión y es que quizás la socialdemocracia europea está cambiando de nombres y de apellidos.

Article de Nacho García publicat al Diari de Tarragona 

DESAPRENDRE A PENSAR

Crec sincerament que no es pot aprendre a pensar –que és una de les coses més orgàniques del món- però el Govern del PP ha demostrat que si es pot desaprendre a pensar. Vegem, sinó, la campanya propagandística que està exhibint el PP amb el discurs de la “milagrosa recuperación económica.” Cada dia els ciutadans ens aixequem amb alguna declaració apoteòsica d’un dirigent o ministre del PP, quant no del mateix Rajoy, que semblen competir per a veure qui fa la sentència més triomfalista: “estamos creciendo más que Alemania”, “se crea empleo y bien remunerado”, “los españoles ya no tienen miedo a perder su puesto de trabajo”, per citar només algunes de les més recents.

Per desgràcia la realitat és tossuda i tan sols cal repassar les dades objectives de les mateixes pàgines webs dels organismes oficials per veure com aquesta burda propaganda es desfà com un sucret. Recuperació econòmica? En aquests moments tenim quasi 8.000 cotitzants menys a la Seguretat Social a la província de Tarragona dels que teníem quan el PP va guanyar les eleccions. Ocupació estable i ben pagada? A les comarques tarragonines el 92% dels nous contractes de treball són temporals (de vegades tan sols es contracta per dies, setmanes) i amb retribucions salarials molt baixes. La crisi ja és cosa del passat? A veure senyors del PP, si això és cert perquè el Govern de Rajoy ha retallat la quantia de les beques universitàries quan, al mateix temps, s’han incrementat exponencialment les taxes i els preus de les matricules de la universitat? A la nostra província la quantia mitjana de les beques que concedeix el ministeri s’ha reduït en 462 euros per alumne amb el Govern del PP. Com és possible? No diuen que ja s’han superat les dificultats? Aleshores perquè continuen retallant? Pel plaer de fer-ho? 

Les retallades que ha impulsat el Govern del PP han afectat especialment el món de la cultura i de l’educació d’aquest país. Pel que sembla volen relegar als investigadors científics, als creadors, als músics, als pintors o als escriptors al paper de pesos morts. No és casual, al PP li interessa una societat que accepti sense reflexionar el discurs de la recuperació econòmica i aquí el pensament crític sempre serà la primera víctima. Aquesta fe messiànica en la miraculosa recuperació -absolutament virtual a peu de carrer- ha arribat a límits grotescos, per exemple, recordo que quan es van aprovar els primers pressupostos de Rajoy (que implicaven la retallada en serveis i prestacions socials més gran de la història contemporània del país) un dels mitjans de comunicació al servei de l’aparell de propaganda del PP va titular: “lluvia de millones”.

No caiguem en aquesta pedanteria absurda. Oferim una mica d’espai al pensament i reflexionem sobre la realitat d’aquesta autoproclamada “recuperació.” No hi ha res més mobilitzador que el pensament. Amb la retallada de les llibertats que hem patit amb el Govern del PP la capacitat de pensar representa el nostre únic recurs, l’únic camí capaç de portar-nos a aquestes armes eficaces que són la crítica i la lucidesa. Sempre que s’estableix un pensament únic, sigui el de la “recuperación económica” o de l’ordre que sigui, el poder tendeix a suprimir l’àmbit del pensament encara que tingui un auditori petit. No s’equivoquen. Quan les el.lits extractives controlen el poder econòmic i el poder mediàtic d’una societat el poder polític cau com una fruita madura (com va demostrar durant anys el senyor Berlusconi a Itàlia). Per això, davant de la mutilació de la cultura i de l’educació que ha practicat el PP la nostra voluntat d’involucrar-nos amb la capacitat de pensar i de reflexionar és també un compromís polític. El sols fet de pensar és, ara mateix, polític.    

Article de Diana Salvadó publicat al Diari de Tarragona 

EL PSC REGISTRA UNA BATERIA DE PREGUNTES AL PARLAMENT EN RELACIÓ A UN OPERATIU DELS MOSSOS D’ESQUADRA A L’ESTACIÓ DE TREN DE TARRAGONA

El diputat tarragoní Xavier Sabaté, juntament amb el diputat Ferran Pedret, ha formulat 17 preguntes al conseller d’Interior de la Generalitat en relació a un operatiu de seguretat dut a terme pels Mossos d’Esquadra aquest 24 de gener a l’entorn de l’estació de tren de Tarragona.

Cal recordar que durant aquest operatiu, presumptament, els agents del Mossos d’Esquadra haurien registrat i escorcollat a diverses persones que es trobaven a l’estació o al seu entorn més immediat.

En relació a aquesta qüestió el diputat Xavier Sabaté ha explicat que “el nostre grup parlamentari vol saber si va existir un dispositiu de seguretat planificat per part dels Mossos el dia 24 de gener a l’estació de tren de Tarragona, si es va establir algun control de documentació, per quines raons els agents haurien procedit a identificar i escorcollar a un menor d’edat i per quines raons els agents haurien emplaçat a aquest jove a descalçar-se, treure’s l’abric i romandre en aquesta situació mentre es produïa l’escorcoll.”

Així mateix, el grup socialista vol conèixer si els Mossos van procedir a establir altres identificacions aquell dia a l’entorn de l’estació, quins són els criteris emprats pels agents i si un d’aquests criteris és l’aparença ètnica dels ciutadans que circulen per l’espai públic.

“Si el que denuncien els familiars del noi és cert no entenem perquè no es va permetre a aquest jove efectuar una trucada als seus pares, perquè presumptament un agent hauria interpel·lat al noi dient-li que “no el volien veure mai més per allà” i quina és la base legal d’una admonició d’aquestes característiques per part d’un agent de la policia.”

Xavier Sabaté també emplaça al conseller a què expliqui si considera normal o aleatori que aquest menor d’edat escorcollat el 24 de gener a l’estació de tren de Tarragona hagi estat identificat sis vegades més per part d’agents de les forces i cossos de seguretat de l’Estat tenint prenent que es tracta d’una persona originària de la República Dominicana i, per tant, de pell bruna.

“També volem conèixer si aquesta identificació va derivar en una ressenya policial que afecti al menor i si aquestes identificacions van ser requerides a persones amb aparent origen magrebí, llatinoamericà o subsaharià.”

En darrer terme, el PSC pregunta al conseller d’interior sobre si s’ha obert alguna investigació per tal d’escatir que va passar realment en aquest operatiu, quin és el capteniment del Govern respecte al controls de documentació i identificacions policials en base al que es coneix com a “racial profiling” i quines són les instruccions que reben els agents i la seva formació en matèria de tractament de la diversitat, drets humans i drets de la infància.

EL PSC DENUNCIA QUE AMB EL PP AL GOVERN LA QUANTIA DE LES BEQUES UNIVERSITÀRIES S’HA REDUÏT UN 16% A TARRAGONA

El grup parlamentari socialista de les comarques tarragonines ha denunciat aquest dijous que el Govern del PP ha baixat la quantia mitjana de les beques universitàries per primer cop al nostre país en els darrers 15 anys.

Així, segons resposta oficial del Govern a una pregunta formulada pel grup parlamentari socialista, la quantia mitjana total, a tots els nivells universitaris, a la demarcació de Tarragona va passar de 2.798 euros el curs 2010/11 –darrer any de Govern socialista- a 2.336 euros el curs 2013/14 amb Govern del PP. 

“És a dir, en només tres anys la quantia mitjana de les beques universitàries a la nostra província s’ha reduït en 462 euros per alumne, o el que és el mateix: les beques han experimentat una davallada del 16% en relació al 2011. Cal tenir present que és el primer cop, des del curs 1997/98, que es registra una disminució de la quantia de les beques”, segons ha explicat el diputat Joan Ruiz.

És dóna la circumstància que la quantia mitjana de les beques universitàries a Tarragona és inferior al de províncies veïnes com Castelló (2.490 euros) o Terol (2.520 euros).

“El pitjor és que aquesta reducció de les beques ha coincidit amb el creixement exponencial de les taxes universitàries” el que ha suposat “un autèntic torpede en la línia de flotació del futur dels joves d’aquest país, també dels tarragonins.” A més, el Govern del PP ha endurit els requisits acadèmics i ha eliminat la transparència en la concessió de les beques públiques.

En dades absolutes, l’import global per a beques universitàries i per a l’educació en general ha davallat progressivament amb el Govern del PP. En aquest darrer pressupost de l’executiu de Rajoy les beques pateixen una nova laminació de 75 milions d’euros mentre que l’acumulat des de que governa el PP ja registra 210 milions menys de pressupost en beques.

“Les xifres objectives que aporta el mateix Govern del PP són totalment eloqüents i demostren el cinisme de la campanya propagandista sobre la miraculosa recuperació econòmica que sacsegen els apologistes de Rajoy i de les seves polítiques d’austeritat i retallades. La pregunta que formulem és molt senzilla, malgrat que ningú al PP la vulgui respondre: si el què diu el Govern sobre la sortida de la crisi és veritat com és que continuen retallant a dues mans en serveis i prestacions essencials com les beques universitàries?”, ha reblat Joan Ruiz.

“El ministre Wert porta tres anys mentint a la ciutadania, presumint que mai a la història del país un Govern ha invertit tant en beques com el de Rajoy quan la realitat objectiva és que han acumulat una retallades de més de 210 milions d’euros en beques. La mentida política, doncs, és consolida com l’autèntic ADN que identifica i caracteritza al Partit Popular.” 

LA “PINZA” PP-PODEMOS

“Hay que votar a IU para cambiarlo todo.” Aquest era el leitmotiv permanent de la campanya de Julio Anguita i de Izquiera Unida a les eleccions generals de 1996. Segons Anguita, el rival a batre no era la dreta del PP sinó els socialistes a qui acusava de tots els mals humans i divins que sacsejaven la humanitat des de que Pandora va obrir la famosa caixa. Igual com ara, en aquell moment estàvem patint els efectes d’una crisi econòmica que havia incrementat l’atur (encara que no amb tanta intensitat com ara). L’obsessió anti-socialista de l’aleshores màxim líder de IU era tal que va incloure, com ell mateix reconeix a les seves memòries, un sopar amb José Maria Aznar a la casa d’un conegut director d’un diari conservador on, entre d’altres coses, Anguita va obtenir barra lliure a la secció d’opinió del diari en qüestió per fustigar al Partit Socialista.

I quin va ser el resultat de les eleccions? Doncs una àmplia victòria de l’electorat progressista que va superar els 12 milions de vots, molt per sobre del PP que no va arribar ni tan sols als 10 milions de sufragis. I quina va ser la conseqüència d’aquests resultats? Doncs quatre anys de Govern Aznar (seguit després per una majoria absoluta del PP l’any 2000), en els quals –entre d’altres coses- es va impulsar la liberalització del sòl que va derivar en un boom immobiliari amb el conseqüent increment exponencial dels preus dels habitatges que després ens va esclatar a la cara. És a dir, lluny de “cambiarlo todo” els ciutadans que volien un “canvi de debò” es van trobar amb vuit anys de Govern monocolor del PP i de la dreta més rància.

És interessant recordar-ho ara perquè en bona mesura ens trobem en un escenari similar al d’aleshores tot i què molt més radical ja que tant l’atur com les desigualtats socials estan en paràmetres record. No cal perdre molt de temps parlant del PP. Els escàndols de corrupció que han protagonitzat (què cal dir, per citar només un cas, de l’escàndol Bárcenas?) sumat a aquesta cínica campanya de propaganda consistent a dir que “la crisis ya es cosa del pasado” i que la situació econòmica va a les mil meravelles tindrà l’efecte d’un boomerang electoral. L’altre dia, per exemple, mentre parlava amb un conegut que està a l’atur vaig ser testimoni de com contemplava per televisió una d’aquestes declaracions entusiastes d’algun ministre del PP (crec recordar que era De Guindos de venia a dir que estem creixent més i millor que Alemanya). Ho recordo perquè hi ha una mirada única i especial que reflexa la sensació que té algú quan li estan prenent el pèl i s’estan burlant del seu patiment...

Malgrat això existeix el perill real que el PP torni a governar, fins i tot perdent la meitat dels vots que va obtenir el 2011, si l’electoral progressista i d’esquerres queda fragmentat a les urnes. No és una hipòtesis, ja va passar a les recents eleccions europees. No cal dir que el PP es frega les mans cada cop que una enquesta dóna un resultat significatiu a Podemos. És l’escenari somiat pels estrategs del PP, per això es dediquen a parlar dia i nit de Podemos per cohesionar al seu electorat i dividir el vot progressista.   

D’altra banda, les equívoques declaracions dels autoproclamats líders de Podemos també resulten, com a mínim, curioses. En una recent entrevista el seu màxim dirigent es despenjava afirmant que això de la dreta i de l’esquerra és una cosa de “trileros” (sorprenent afirmació venint d’algú que es va formar políticament a les joventuts comunistes), i afirmava que totes les solemnes promeses que van fer a les eleccions europees de rendes universals, augments de sous, prejubilacions, etc. s’havien caigut del seu programa perquè “nos han dicho” que no es poden dur a terme (qui “nos han dicho”? quan s’han donat compte?). I tot amanit amb la mentida de què el Partit Socialista pactarà amb el PP després de les eleccions, falsedat manifesta que es comprova fàcilment repassant la història: des de les primeres eleccions democràtiques l’any 1977 no hi ha hagut cap Govern d’aquestes característiques, cap en quasi 40 anys! No hi haurà cap coalició ni cap pacte, el vot als socialistes és la garantia de l’alternativa al PP.  

Comprenc el malestar dels ciutadans que volen un canvi profund davant de les injustícies i de les brutals retallades que han impulsat els Governs de la dreta però a aquestes persones els dic que l’únic canvi real per transformar la realitat i afavorir els interessos de les classes populars, dels treballadors, d’aquells que es guanyen la vida amb el seu esforç, vindrà de la ma d’una àmplia victòria socialista. En cas contrari aquesta nova edició de “la pinza” tornarà a afavorir quatre anys més de Govern del PP.     

Article de Maria Jesús Sequera publicat al diari Més Tarragona 

EL PSC RECRIMINA QUE ALBERT ABELLÓ NO HAGI FET EFECTIVA LA SEVA DIMISSIÓ DE LA CAMBRA DE COMERÇ EN ENTRAR EN POLÍTICA

La portaveu de la comissió executiva de l’agrupació socialista de Tarragona, Sandra Ramos, en relació a la presentació de la dimissió efectuada pel fins ara president de la Cambra de Comerç de la ciutat, ha lamentat avui que “aquesta dimissió no s’hagi realitzat amb caràcter immediat un cop el senyor Abelló va decidir acceptar la proposta de Barcelona en el sentit que encapçalés la candidatura de CiU a Tarragona.”

Segons la portaveu dels socialistes tarragonins “el senyor Abelló ha estat utilitzant la Cambra de Comerç en interès i benefici propi, tal i com ha estat públic i notori, ja que ha utilitzat tant l’edifici com els mitjans materials i humans de l’ens cameral per aquesta campanya de promoció política.”

Així mateix, com a conseqüència d’això, el PSC considera que és imprescindible realitzar i fer pública una auditoria dels estudis, informes i contractes que hagi realitzat o pagat la Cambra de Comerç, així com conèixer quina ha estat la seva utilitat pràctica. D’aquesta manera el conjunt de la ciutadania podria conèixer si aquests treballs i documents van formar part de la seva campanya de promoció personal a la candidatura política. De tot això, en tenim un clar exemple, com és l’últim informe fet públic sobre l’aparcament a Tarragona, el qual estava clarament dirigit a promocionar la candidatura personal del senyor Abelló. “Amb tot, les conclusions que es poden extreure d’aquest estudi és que pretenia ser candidat a l’alcaldia de Reus, més que no pas de Tarragona.”

“Queda clar, doncs, que el senyor Abelló ha fet una constant utilització de la Cambra de Comerç amb finalitats polítiques, i això és inadmissible perquè la Cambra no és patrimoni del senyor Abelló, sinó que és una entitat de dret públic i com a tal hauria de ser model de transparència i d’imparcialitat.”

Finalment, “des del PSC ens congratulem que el senyor Abelló hagi pogut alliberar i assumir d’una vegada la seva vocació política ja que per a nosaltres aquesta és una funció noble, cívica i d’interès ciutadà, malgrat que ell opini que l’activitat dels polítics és denigrant i vergonyosa. Ara bé, un cop constatat que s’ha decidit a fer el pas per entrar en el món de la política, voldríem suggerir-li un canvi en la seva actitud i conducta públiques. Nosaltres considerem que aquestes han d’estar orientades a la veritat, el servei públic, a la transparència i al treball en comú i per al conjunt de la ciutadania i, de pas, per a què no adopti conductes impròpies que el portin a destacar en la seva activitat política per la mentida.”

En aquest sentit, Sandra Ramos ha recordat que en la seva encara curta etapa com a polític al senyor Abelló ja se li poden comptabilitzar tres mentides públiques: primer va dir que no entraria en política, després va dir que no es presentaria sense comptar amb el suport de Victòria Forns (quan finalment es va acabar enfrontant amb la senyora Forns per encapçalar la llista) i, finalment i segons sembla, malgrat que va assegurar que en la seva llista no hi haurà ningú amb passat en la funció pública en breu es coneixerà aquesta llista i podrem comprovar si Albert Abelló ha sumat la seva tercera mentida consecutiva com a candidat de CiU.       

JOAN RUIZ: “AMB EL PP AL GOVERN TARRAGONA HA PERDUT 7.900 AFILIATS A LA SEGURETAT SOCIAL”

El PSC ha denunciat aquest dimarts que “des de que Mariano Rajoy és president del Govern el nombre total d’afiliats a la Seguretat Social a la província de Tarragona ha caigut en quasi 8.000 persones (en concret, 7.907 afiliats menys). Així, hem passat de 276.524 afiliats quan el PP va formar Govern a 268.617 ara, d’acord amb les dades oficials del mateix ministeri de Treball”, segons ha donat a conèixer el diputat per Tarragona Joan Ruiz.

“Davant l’eufòria sobre la situació econòmica que exhibeix el PP la pregunta és molt clara: com és possible que es digui que “la crisi ya es cosa del pasado” mentre, al mateix temps, es constata que hem perdut treballadors afiliats a la Seguretat Social en relació al 2011? La veritat és que moltes persones han hagut de marxar a treballar a l’estranger i moltes altres estan tan desesperades que ni tan sols s’apunten a l’atur...”

En aquest sentit el diputat socialista ha emplaçat als diputat del PP per Tarragona a què expliquin el perquè “si la crisi ja és història, com ens diuen cada dia, com és possible que el Govern del PP continuï retallant en beques, en dependència o en recursos adreçats a combatre la violència de gènere, per posar només tres exemples flagrants?”

“El problema és que ja fa molt de temps que els estrategs i dirigents del PP no trepitgen el carrer i es dediquem a amagar-se darrere de pantalles de plasma”, ha afirmat Joan Ruiz. “La veritat és que la crisi mai serà cosa del passat mentre la major part del treball que es crea sigui temporal i en precari, per dies o per setmanes, una realitat de la què el PP –sorprenentment- no diu ni mitja paraula.”

Davant d’aquesta situació el diputat tarragoní ha explicat que l’alternativa socialista al Govern del PP se centra en crear bona ocupació, lluitar contra l’augment exponencial de les desigualtats socials que s’ha produït amb l’executiu de Rajoy i impulsar un rearmament moral del nostre sistema polític i institucional “per evitar que casos tan escandalosos com la trama corrupta protagonitzada per Bárcenas i el PP mai a la nostra història es puguin tornin a produir.”

BÁRCENAS I LA TÀCTICA DE L’ESTRUÇ DEL PP

“Luis ha sido fuerte de verdad. He sido fuerte, el PP no tiene nada que temer”, aquestes escandaloses declaracions (que es refereixen al famós SMS que en el seu moment Rajoy va enviar a Bárcenas: “se fuerte Luis, mañana te llamo”) han indignat novament a una societat estupefacta i atònita davant la impunitat, arbitrarietat i covardia moral que exhibeix el PP en relació al Cas Bárcenas. Un autèntic escàndol en el què el PP s’ha limitat a llançar pilotes fora i mirar cap a un altre costat, l’actitud clàssica dels que tenen molt a ocultar.    

Els arguments ridículs del PP es desqualifiquen per ells mateixos. Sortir ara amb un comunicat en el què diuen que Bárcenas ja no és militant del PP no entra dins, ni tan sols, de la categoria de sarcasme bufonesc. El que venen a insinuar és que durant els anys en què Bárcenas va exercir de totpoderós gerent i tresorer del partit va abusar de la bona fe de la cúpula dirigent. És a dir, que Rajoy i companyia són una mena de pobres passerells que col·loquen i defensen a qui ara ells mateixos defineixen com a un delinqüent sense que ningú s’assabentés de res. Ningú va veure res, ningú va sospitar...però com es poden dir aquestes insensateses que farien somriure fins i tot als alumnes de primària?

Per què ens fem una idea de la dimensió de la trama corrupta de la què estem parlant, els 48’2 milions d’euros que ja estan demostrats que Bárcenas tenia amagats en comptes opacs a paradisos fiscals són, per exemple, una quantia superior a TOTA la inversió que la Generalitat destinarà a la província de Tarragona enguany (ahí es nada! Que diria un castís).         

Estem davant de quelcom més que un fet aïllat, estem davant d’una trama complexa de blanqueig de diners. I en aquest sentit cal recordar (i allà estan les hemeroteques per constatar-ho) que quan van sorgir les primeres informacions sobre la trama de corrupció Gürtel, que implicaven de ple al PP, el mateix Mariano Rajoy i la cúpula popular van sortir en tromba per denunciar que “no estamos delante de una trama del PP, estamos delante de una trama contra el PP”, segons afirmació literal de Rajoy. La secretaria general del PP, la senyora De Cospedal, afirmava indignada que els socialistes “han montado una campaña de difamación contra el PP” que, segons ella, “está perfectamente orquestada. El PP no reconece como partido ninguna responsabilidad” en la trama de corrupció que s’estava investigant.

Doncs bé, la fiscalia anticorrupció ha demanat ara 800 anys de presó per als 41 processats -entre els quals tres extresorers del PP- d’aquesta xarxa corrupta, considera confirmada l’existència d’una caixa B de finançament del PP (dirigida pels seus tresorers) i inclou al PP a títol lucratiu en la trama. En qualsevol país democràtic els màxims responsables del partit afectat per aquest escàndol sense precedents haurien dimitit ipso facto després de demanar perdó a la ciutadania. I què fa el PP? Res! Dir que Bárcenas ja no és militant del PP i “a otra cosa mariposa”. O sigui, si algú té una empresa posa un corrupte al capdavant de la gerència, aquest roba a dues mans, i després és descobert l’única cosa que ha de fer és dir que “a partir d’aquell moment” ja no forma part de l’empresa per desvincular-se del tema i no assumir cap responsabilitat... És fabulós!    

Els socialistes compartim plenament l’enuig dels ciutadans per tot aquest escàndol que considerem absolutament indignant. És increïble que Bárcenas surti al carrer quan ni tan sols ha complert els dos anys de termini màxim que marca la llei. A diferència del PP que es limita a aplicar la tàctica de l’estruç i negar la realitat, nosaltres estarem especialment amatents a totes les noves dades que ens aporti la instrucció del cas, incloses les comissions rogatòries que encara queden a Suïssa. Serem implacables amb la corrupció, fins a les últimes conseqüències.      

Article de David Gonzalez publicat al Diari de Tarragona 

EL PSC DE VALLS INICIA LA CAMPANYA “VISITA ELS BARRIS”

L’agrupació socialista de Valls ha iniciat aquest dijous la campanya “visita els barris” que pretén conèixer de primera ma quina és la realitat del teixit social i ciutadà de Valls i recollir les reivindicacions i anhels dels ciutadans a l’hora de configurar el programa electoral del PSC a les eleccions municipals del maig d’enguany.

Segons ha subratllat l’alcaldable socialista Rosa Maria Ibarra, “volem anar als barris de la ciutat per preguntar directament a la gent sobre el grau de satisfacció que tenen en relació als serveis municipals, els equipaments de l’Ajuntament, la neteja de la via pública, etc. Els socialistes tenim la convicció que l’Ajuntament ha d’estar al servei dels ciutadans, donant resposta als seus problemes quotidians, i per això prioritzarem el contacte directe amb els vallencs i vallenques.”

La campanya dels socialistes vallencs s’inicia avui al barri de les Comarques. Aquesta acció inclou el repartiment de díptics informatius en els què es demana a la ciutadania que valori els aspectes essencials del seu barri com ara la mobilitat, els espais públics, la seguretat o els serveis municipals.

“Els socialistes volem un Valls capital també en participació i implicació ciutadana. Tinc la convicció que aquest és un dels nostres principals actius com a ciutat i no en podem renunciar. Ans el contrari, hem de reforçar els instruments per canalitzar l’extraordinària energia i emprenedoria dels vallencs i vallenques. No volem un Valls projectat per algú tancat en un despatx, sinó obert a totes les aportacions en positiu que vinguin directament de la ciutadania”, ha afirmat l’alcaldable del PSC.

EL PSC PRESENTA UNA BATERIA D’INICIATIVES AL PARLAMENT PER SABER LES CONSEQÜÈNCIES DE L’ENTRADA EN VIGOR DEL NOU SISTEMA DE CONTRACTACIÓ I PRESTACIÓ DE SERVEIS DEL CATSALUT A LA REGIÓ SANITÀRIA DE TARRAGONA

El grup parlamentari socialista ha entrat a registre una bateria de preguntes i sol·licituds de compareixença al Parlament a fi i efecte de conèixer i saber les conseqüències de la possible entrada en vigor del nou sistema de contractació i prestació de serveis sanitaris amb càrrec al Servei Català de la Salut, segons decret aprovat pel Govern el passat 5 d’agost.

Segons ha posat de relleu la diputada socialista, Núria Segú, aquest nou model “afectarà tots els centres hospitalaris de Catalunya que són proveïdors del CatSalut. A la nostra regió sanitària es veuran afectats tots els hospitals tret de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Així mateix, també podria afectar als ambulatoris que no són de l’I.C.S. Per tant, planteja molts interrogants que ni el conseller ni el Departament han aclarit: Quan entrarà en vigor aquest nou decret? Quin estalvi suposarà pel CatSalut? Quins nous criteris de contractació s’utilitzaran? Quin serà el nou model de pagament dels serveis sanitaris a cada línia assistencial? Volem saber la resposta a aquestes preguntes bàsiques que afecten un dels drets essencials dels ciutadans.”

Així mateix, la portaveu socialista en matèria de Salut ha interpel·lat al conseller en seu parlamentaria. Núria Segú ha lamentat que el Govern no hagi actuat amb premura ni en el cas dels nous medicaments antivirals que curen l’hepatitis C, ni el cas de la demanda unànime de la societat pel que fa a la cobertura horària del servei d’hemodinàmica de Tarragona.

“En ambdós casos han perdut una magnífica oportunitat d’anticipar-se, detectar les necessitats reals dels ciutadans i prendre les decisions oportunes. El cas del servei d’hemodinàmica és flagrant. Des de l’any 2011 diferents grups parlamentaris hem demanat en aquesta cambra que facin el que estava previst en el protocol d’implantació i seguiment del Codi infart a Catalunya que va impulsar l’anterior Govern de progrés. I què han fet vostès conseller? Res, vostès van tard, conseller, van molt tard. Governin d’una vegada a favor dels pacients!”, ha conclòs la portaveu socialista.      

ALEJANDRO, QUIN GRAN CANDIDAT PER A REUS!

Vull començar aquestes línies recomanant la lectura de l’article que Alejandro Fernández va publicar aquest passat dilluns al Diari de Tarragona. Segurament a algú li estranyarà que jo recomani un article signat per un membre de l’oposició molt crític amb el meu treball com a consellera, però el motiu és ben senzill: el seu propi article desqualifica el senyor Fernández, ja sigui per ignorància o per mala fe, per seguir proposant-se com a candidat a alcalde de Tarragona.

Anem per parts. L’article del senyor Fernández comença parlant d’un amic imaginari que afirma que aparcar a Tarragona li surt tan car com sopar-hi. I el senyor Fernández, en lloc d’il·lustrar el seu amic, fa seva aquesta afirmació i la reprodueix. Assumeixo que no menteix i, per tant, em crec la conversa amb el seu amic, però em sorprèn fins a l’extrem que el senyor Fernández, regidor de Tarragona i candidat a alcalde, hagi perdut tant temps a Madrid o mirant cap a Reus que no hagi tingut ni un sol moment per aprendre i recordar que aparcar a Tarragona durant la nit té un cost de només 0’60 € per hora en aparcament municipal, cobert i vigilat. I això per no parlar de les zones blaves i verdes, que són gratuïtes durant la nit.

Així que tenim dues possibilitats: o l’amic de l’Alejandro sopa molt barat, per només 0’60 €, o bé s’ha equivocat de ciutat.

Però anem més enllà, perquè la resposta anterior em sembla massa evident, simple i fins i tot pot fer riure. Així doncs, plantegem la qüestió amb arguments i fent alguna consideració addicional. En la seva admiració per Reus, el senyor Fernández oblida que, ara fa uns mesos, els mitjans de comunicació es van fer ressò de les pressions municipals viscudes a la ciutat que ell tant admira i que van provocar la retirada d’unes tanques comercials que anunciaven, precisament, ofertes d’aparcament municipal a Tarragona. Va ser una autèntica llàstima que el senyor Fernández no recolzés públicament la postura del nostre Ajuntament, però cal tenir en compte que a Reus governava el PP i potser això va ajudar a silenciar la seva veu sempre punyent.

Ara, en canvi, suggereix que la solució a tot plegat és arribar a un acord per a que els aparcaments privats baixin els seus preus, ja que aquests ho estan desitjant. És curiós i fins i tot preocupant que plantegi aquest argument, ja que els aparcaments privats són molt lliures de baixar preus si ho consideren oportú, i no necessiten cap permís municipal per fer les ofertes que vulguin. I en qualsevol cas, ni un sol dels aparcaments privats o concessionats de Tarragona s’ha dirigit a l’Ajuntament en relació a aquest assumpte.

Però encara hi ha més. El senyor Fernández sorprèn també amb un altre argument ben curiós: baixar el preu de l’aparcament del Serrallo. Em sembla perfecte, però hauria de parlar amb el seu responsable, que en cap cas és l’Ajuntament perquè aquest aparcament es troba fora de l’espai municipal i, per tant, no hi tenim cap competència. En qualsevol cas, em resulta sorprenent que el senyor Fernández pensi que el problema de l’aparcament a la Rambla se soluciona aparcant al Serrallo.

Val a dir que totes aquestes idees que llença el senyor Fernández van en línia amb el que va fer quan ell governava la ciutat. O no? Fem memòria. Durant la seva etapa de govern municipal es van construir diversos aparcaments, però tots ells de concessió, perquè els municipals són d’època socialista. Entre els que porten el segell del senyorFernández hi trobem els de tots els trams de la Rambla, alguns dels quals han hagut de ser rescatats per l’Ajuntament. I això per no parlar de l’únic “aparcament municipal” construït en la seva etapa de governant, l’”aparcament fantasma” de Jaume I del qual en pagarem les conseqüències durant molts anys.

És una llàstima que, de tant mirar cap a Reus, el senyor Fernández no conegui les atractives ofertes d’aparcament que actualment ofereix Tarragona. Per exemple, que aparcar durant la nit, de 21 a 6 hores, costa només 0’60 €/hora. O que hi ha un aparcament, el de Joan XXIII, que ofereix aparcar-hi tot el mes, 12 o 24 hores diàries, per només 20 i 38 € respectivament. I encara més, en aquests moments i fins al 28 de febrer, els comerciants de Tarragona obsequien amb dues hores d’aparcament gratuït als seus clients.

En resum, que per resoldre el problema de l’aparcament a Tarragona val més que els ciutadans i ciutadanes segueixin confiant en l’alcalde Ballesteros.

Article de Begoña Floria publicat al Diari de Tarragona

JOAN RUIZ: “EN NOMÉS TRES ANYS PP I CiU HAN REDUÏT EL PERSONAL DOCENT DEL SISTEMA EDUCATIU EN 222 PERSONES A TARRAGONA”

El diputat socialista Joan Ruiz ha denunciat avui que “en només tres anys (des de finals de 2011 fins a finals de 2014) el Govern del PP –i el Govern de CiU a la Generalitat- mitjançant retallades als pressupostos han dilapidat l’equitat del nostre sistema educatiu i han accentuat les desigualtats d’una manera exponencial.”

Així, segons les mateixes dades del butlletí de personal al servei de les Administracions Públiques del Ministeri, el sistema educatiu a la província de Tarragona ha patit, entre finals de 2011 i finals de 2014, una reducció de personal docent de 222 persones, entre educació general i universitats. “I això que, al mateix temps, ha crescut el nombre d’alumnes!”

Segons Joan Ruiz, “aquestes dades no són casuals sinó que són conseqüència directa de les retallades que en el cas del Govern de Rajoy sumen ja més de 6.000 milions d’euros en educació. 6.000 milions d’euros en tres anys! I això que, segons ells, “ya hemos salido de la crisis”. En fi...”

“La veritat és que amb al PP hem tingut menys beques i menys professors tot i que s’han incrementat els alumnes, és a dir, la formula perfecte per acabar amb l’equitat i disparar les desigualtats. Això juntament amb l’eliminació de les beques per comprar llibres de text, la reducció de les beques Erasmus, l’elevació meteòrica de les taxes universitàries, etc.”

El diputat tarragoní ha subratllat que aquest cop devastador del PP a l’educació pública d’aquest país malmet la bona feina feta duta a terme per l’anterior Govern socialista que va elevar les inversions en educació fins al 5,07% del PIB.

“Mentre el departament de propaganda i autobombo del PP continua amb el discurs de “la milagrosa recuperación económica” els ciutadans tenim una nova espasa de Dàmocles sobre el cap ja que el ministre De Guindos ha promès als inversors internacionals una retallada addicional de 40.000 milions d’euros en els propers tres anys. Quina part d’aquest nou cop de destral rebrà el nostre sistema públic d’educació? En tot cas això és el que ens espera si el PP torna a guanyar les eleccions” ha acabat afirmant el diputat socialista.