JOSEP MASDEU: “EN QUATRE ANYS ELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT AL TARRAGONÈS HAN DAVALLAT DE 85 MILIONS D’EUROS A TAN SOLS 15 MILIONS”

El portaveu socialista a la Diputació de Tarragona i secretari de política municipal del PSC del Camp de Tarragona, Josep Masdeu, ha denunciat avui a la Canonja “la davallada de les inversions de la Generalitat a la comarca del Tarragonès. En tal sols quatre anys el total inversor ha caigut de 84.378.904 euros amb el Govern de progrés a tan sols 15.237.556 euros enguany amb el Govern CiU-ERC. És a dir, estem parlant d’una caiguda en picat de les inversions del 82% des del 2010 fins avui!”

Segons Masdeu aquesta baixada “espectacular” afecta la qualitat de vida dels ciutadans del Tarragonès i inversions bàsiques en educació, sanitat i equipaments i serveis territorials. “Donat el difícil moment que estem vivint és molt preocupant la falta d’inversions per promoure la reactivació econòmica”, ha subratllat el portaveu socialista.

“En termes d’inversió per càpita encara estem pitjor perquè cada ciutadà del Tarragonès ha perdut en aquests darrers quatre anys 175 euros anuals d’inversió directe (s’ha passat dels 236 euros per habitant amb Govern socialista a només 61 euros per habitant amb CiU i ERC). Aquesta realitat és totalment intolerable.”

En un altre ordre de coses, Josep Masdeu ha tornat a alertar de les greus conseqüències que la reforma local del PP tindrà pels municipis del Tarragonès. “La nova llei trinxa els Ajuntaments i els deixa en la indefensió total, fins i tot trinxa la democràcia municipal. Als pobles de menys de 20.000 habitants les úniques competències que els quedaran seran el manteniment del parc públic, la biblioteca i la festa major. És un retrocés històric sense precedents en democràcia!”

Finalment, el portaveu socialista ha fet una crida als progressistes de la comarca per tal que es mobilitzin en aquesta campanya de les eleccions europees que ara s’enceta. “Podem passar de l’Europa de les retallades a l’Europa social. Una victòria del PP europeu suposarà un augment de les retallades i de l’austeritat i una nova baixada dels sous dels treballadors. Tan sols una majoria socialista al Parlament europeu pot impedir-ho.”

Masdeu ha fet aquestes declaracions en sortir de la reunió de treball que el grup socialista de la Diputació de Tarragona ha mantingut amb regidors i alcaldes socialistes de la comarca del Tarragonès a la Canonja. La reunió ha servit per analitzar conjuntament la situació política actual i posar damunt la taula les inversions en equipaments i infraestructures que requereix la comarca amb més urgència. Així mateix, el grup socialista ha informat sobre el nou pla especial d’inversions sostenibles que ha endegat la Diputació de Tarragona.

EL PSC DEMANA AL PARLAMENT LA CONTINUÏTAT DE L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE CAMBRILS

El grup parlamentari socialista al Parlament de Catalunya ha entrat a registre una proposta de resolució en la què es demana al Govern assegurar la continuïtat de l’escola municipal de música de Cambrils en col·laboració amb l’Ajuntament.

Així mateix, la proposta del PSC emplaça també al Govern per tal que demani a l’Ajuntament de Cambrils l’apertura immediata del procés de matriculació de l’escola municipal de música per al curs 2014-2015.

Segons ha destacat el diputat socialista, Xavier Sabaté, “l’escola municipal de música de Cambrils porta en funcionament 29 anys i ja ha assolit un nivell de qualitat i un prestigi reconegut en el conjunt del país. En aquests moments compta amb 300 alumnes i en aquests quasi 30 anys de vida ha format musicalment a centenars de cambrilencs i veïns dels municipis de l’entorn.”

El diputat del PSC ha lamentat que “la minva de les aportacions del Govern d’Artur Mas, fins suprimir l’ajuda de 600 euros per alumne, ha arribat a posar en perill la supervivència de l’escola, el que per als socialistes seria un gravíssim error.”

La proposta socialista també constata que l’Ajuntament, hores d’ara, encara no ha obert el procés de matriculació que en anys anteriors ja estava en marxa, la qual cosa ha disparat l’alarma entre la comunitat educativa. A això cal afegir els problemes addicionals per als professors i comunitat educativa que ha patit retallades en les seves condicions salarials i laborals.

“Per tot plegat ens ha semblat oportú portar aquest tema al Parlament en defensa de l’escola, dels seus alumnes i professors, i del conjunt de la ciutadania cambrilenca. L’escola de música de Cambrils ja és un element bàsic del patrimoni cultural i educatiu de Cambrils i la seva continuïtat ha d’estar assegurada”, ha conclòs el diputat tarragoní.

FRANCESC VALLÈS DEMANA UNA REUNIÓ URGENT AMB EL SECRETARI GENERAL D’INFRAESTRUCTURES DE L’ESTAT PER ACLARIR ELS PLANS DEL MINISTERI SOBRE EL CORREDOR DEL MEDITERRANI

El portaveu adjunt del grup socialista al Congrés dels Diputats, Francesc Vallès, ha demanat aquest dijous una reunió urgent amb el secretari general d’infraestructures de l’Estat, Manuel Niño, per aclarir quina és la planificació real del ministeri de Foment en relació amb el tram tarragoní del Corredor del Mediterrani.

Segons ha destacat el diputat socialista, “davant dels dubtes i incerteses que s’estan generant aquests dies creiem imprescindible que el màxim responsable en matèria d’infraestructures ens expliqui que està fent Foment en el tram tarragoní del Corredor.”

“Hi ha dubtes racionals sobre la possibilitat tècnica que les travesses instal·lades admetin el tercer fil. En una via on havia d’haver-hi ample europeu. En aquests moments el desconcert és monumental i cal aclarir-ho quan més aviat millor perquè els trams nord fins a Castellbisbal i el sud de Castelló a València s’estan licitant amb tercer fil. Tarragona i el seu teixit productiu no poden perdre en competitivitat.”

Francesc Vallès considera que aquesta qüestió és el suficientment important per la província de Tarragona, igual com per tot l’arc mediterrani peninsular, com per fer que els màxims responsables del ministeri de Foment aportin certeses en un tema on s’estan forjant tants interrogants.    

926 EUROS...SOSTRETS DE LA BUTXACA DE CADA TARRAGONÍ

Aquest any els ciutadans de la demarcació de Tarragona perdrem, de mitjana, 926 euros per compensar un autèntic frau, una de les xacres més indignants que hem de suportar, tot i que gairebé ningú en parli. Em refereixo al frau i a l’evasió fiscal que cada any -repeteixo, cada any- evadeix 16.000 milions d’euros de Catalunya, 44.000 milions d’euros en el conjunt d’Espanya i un bilió d’euros en el conjunt de la Unió Europea. Què representa això? Doncs l’equivalent a quatre vegades la despesa per càpita destinada a l’educació pública, per posar un exemple.

I qui és el responsable d’aquest autèntic escàndol? Les grans corporacions empresarials que trampegen amb la legislació i eviten declarar els seus beneficis. Són empreses que, per exemple, tenen la seva producció a Polònia (amb salaris molt baixos per als treballadors) però que són fiscalment irlandeses o d’algun país amb els impostos reduïts a la mínima expressió, quan no transfereixen els seus beneficis a paradisos fiscals directament.

Davant d’aquesta situació tan injusta per a uns ciutadans europeus que han hagut d’assumir l’impacte de la crisi en forma d’atur i d’augment de la pobresa i de les desigualtats hi ha dues opcions. La primera, la que ha impulsat el Govern del PP, és a dir, una amnistia fiscal per aquests grans defraudadors i delinqüents fiscals de manera que aquests autèntics lladres puguin sortir-se “de rositas” com és diu popularment. En una de les seves decisions més èticament reprovables de Mariano Rajoy el Govern va endegar aquesta amnistia fiscal quasi al mateix temps que aprovava el copagament hospitalari per als malalts de càncer, hepatitis i altres malalties greus o cròniques. Intolerable i vergonyós!

La segona opció és la que defensem els socialistes. Consisteix en acabar amb els paradisos fiscals (canviant les normes legals per tal que no puguin acollir els beneficis de les empreses) i prohibir taxativament que els Estats membres de la Unió puguin aprovar amnisties fiscals com les que ha impulsat el Govern del PP a Espanya. Així mateix, el candidat socialista a presidir la Comissió Europea, Martin Schulz, s’ha compromès a impulsar el canvi de la normativa europea per fer que el país on es generin els beneficis sigui obligatòriament el país on s’hagi de pagar els impostos. Hem de trencar aquesta dinàmica negativa actual, aquesta autèntica perversió moral, i fer que les grans corporacions empresarials compleixin amb les seves obligacions fiscals tal i com estableix la llei.

Els Estats individualment són massa febles per a fer-ho possible però la Unió Europea disposa de major pes polític i econòmic per poder combatre aquest frau massiu que representen els paradisos fiscals. Volem utilitzar aquest milió d’euros que ara es perden per pagar uns serveis públics bàsics de qualitat a tot el territori de la Unió, és a dir, un bon servei sanitari, educatiu, un bon sistema públic de pensions i recursos per poder lluitar contra l’increment de les desigualtats. En aquest sentit, cal multiplicar per quatre el fons adreçat actualment a lluitar contra l’augment de la pobresa a Europa. Tal i com va dir el mateix Martin Schulz, “encara que tan sols fos per acabar amb els paradisos fiscals ja valdria la pena que els socialistes guanyéssim aquestes eleccions europees.” Això és el que ens juguem també a les urnes el dia 25 de maig. Si repasseu les dades de les parlava a l’inici de l’article comprovareu que no es tracta d’un tema menor si no d’un objectiu realment imprescindible.    

Article de Diana Salvadó publicat al Diari de Tarragona 

EL PSC REGISTRA UNA BATERIA URGENT DE PREGUNTES A LA MINISTRA DE FOMENT PER CONÈIXER LES VERITABLES INTENCIONS DEL GOVERN EN RELACIÓ AL CORREDOR DEL MEDITERRANI

El grup socialista a les Corts Generals ha entrat a registre aquest matí una bateria de preguntes a la ministra de Foment per conèixer les veritables intencions del Govern en relació amb el Corredor del Mediterrani, així com les possibilitats tècniques reals a l’hora d’implementar-les.

Segons ha afirmat el diputat socialista Francesc Vallès, “si hi ha algun dubte sobre la voluntat real del ministeri d’incorporar l’ample europeu al Corredor del Mediterrani, sobre la compatibilitat de les travesses que s’estan instal·lant, o els terminis sobre la seva entrada en funcionament, s’han d’esvair quan més abans millor. És per això que hem presentat aquest seguit de preguntes amb caràcter d’urgència.”    

En concret, “preguntem a la ministra si són compatibles les obres del tram ferroviari de Cambrils a Montbrió del Corredor de la via d’ample ibèric amb la implantació d’un tercer carril, tal i com ha plantejat el ministeri de Foment.”

“Així mateix, també volem que la ministra ens digui si les travesses polivalents instal·lades en aquest tram ferroviari són compatibles amb el tercer carril. En un altre ordre de coses, preguntem també a Foment quin tipus d’estudis i projectes està elaborant per instal·lar el tercer carril del Corredor del Mediterrani entre Castelló i Vila-seca i quan tenen previstes iniciar i enllestir les obres”

En darrer terme, el grup socialista vol saber si el Ministeri de Foment contempla la possibilitat de posar en funcionament la línia, o algun dels seus trams, d’ample ibèric entre Castelló i Vila-seca abans de la implantació del tercer fil i també si el Govern segueix contemplant la realització dels projectes necessaris per poder quadruplicar les línies ferroviàries des de Castelló fins a la connexió amb la línia d’Alta Velocitat Madrid-Barcelona del Corredor del Mediterrani i de quin ample seria.     

Finalment, Vallès ha reiterat l’aposta dels socialistes pel Corredor del Mediterrani, “un eix essencial per Tarragona i pel conjunt del país, ja que ens permetrà avançar a nivell logístic, de mobilitat i d’augment del trànsit de mercaderies que tindran al Port de Tarragona com al seu punt d’entrada al país.  Els Governs socialistes van invertir 8.000 milions d’euros en construir aquest Corredor. No podem renunciar, sota cap concepte, a una infrastructura que ens connectarà amb alta velocitat amb tot l’eix mediterrani.”

25 DE MAIG, 22H DE LA NIT

Són quarts d’onze de la nit del diumenge 25 de maig i acaben de fer-se públics els resultats oficials de les eleccions europees. El PP, tot i perdre vots, ha guanyat les eleccions. Un Mariano Rajoy pletòric compareix (sí, sí, compareix sense pantalla de plasma per enmig) davant dels mitjans de comunicació amb un missatge clar (el què tractant-se d’ell ja és un gran què): “la gente ha avalado los recortes y la política del gobierno en estos tres últimos años. Hay que seguir por la misma senda para conseguir resultados por lo tanto ya anuncio...” Davant seu els diputats i dirigents del PP que s’omplen la boca parlant de la “recuperación económica” i de què “la crisis ya es cosa del pasado” l’ovacionen. Entre aquests els més entusiastes són els que han tingut una actitud més agressiva amb la sensibilitat i el sentit comú dels ciutadans, com la diputada que va cridar “que se jodan!” quan Rajoy anunciava al Congrés les retallades a les prestacions d’atur per als desocupats.

Es tracta, encara, d’un exercici de ficció però que no s’allunyarà gaire de la realitat si el PP és la força més votada a les properes eleccions europees. La veritat és que el mateix PP ha fixat aquestes eleccions com un referèndum d’aval a les polítiques de retallades i laminació de drets i prestacions socials que ha impulsat des de que van tornar a la Moncloa el 2011. La mateixa premsa afí al PP diu que qui “se la juga” de veritat, l’autèntic candidat del PP, és el mateix Mariano Rajoy. Si guanya dirà que la ciutadania ha avalat les seves polítiques i tindrà encara un any sencer per fer i desfer a la seva voluntat fins que els ciutadans podem dir que en pensem realment de la seva gestió a les eleccions legislatives de novembre de 2015. Lamentar-se després no servirà per a res.

S’acosten, per tant, unes eleccions extraordinàriament importants encara que la majoria de la ciutadania encara no sigui prou conscient del molt que està en joc en aquesta cita amb les urnes. Les enquestes assenyalen un empat tècnic al Parlament europeu entre els grups popular i socialista entorn dels 200 eurodiputats. El següent grup que ve al darrere, el liberal, no arriba ni tan sols a una quarta part d’aquest nivell de representació. Per tant, a partir del dia 26 el president de la Comissió europea serà el candidat del PP o el candidat socialista. Per primer cop, doncs, els ciutadans decidirem si continuem amb aquest austericidi suïcida del model Merkel-Rajoy o bé optem per polítiques progressistes que estimulin la creació de nous llocs de treball i lluitin contra l’increment de la pobresa i de les desigualtats a Europa.

Tampoc podem caure en falses disjuntives que volen fixar un escenari directament fals. Aquestes són unes eleccions europees, que decidiran les polítiques europees en els propers cinc anys i, en clau interna, l’aval o no a les polítiques que ha imposat el PP al dictat del que exigia la senyora Merkel. Aquells que ara parlen d’un “plebiscit” a favor de la llibertat de Catalunya obvien que el dia següent de les eleccions els eurodiputats d’Unió Democràtica de Catalunya compartiran seient amb el PP al grup popular europeu o que els que obtingui Convergència Democràtica formaran part del grup liberal europeu, el mateix al que ha demanat entrar... la UPyD de la senyora Rosa Díez (quines coses, sí). També cal tenir en compte que hi ha opcions que, per exemple, en cas d’obtenir dos eurodiputats un pot anar al grup de l’esquerra plural i l’altra al grup verd del Parlament europeu, és a dir, que ni tan sols són capaços de sumar eurodiputats a un mateix grup.

En definitiva, el proper 25 de maig, a les urnes, podem posar l’economia al servei de les persones i no a l’inrevés, com ha passat aquests darrers anys. Podem aplicar polítiques d’estímul al creixement i a la creació de llocs de treball i no tan sols retallades indiscriminades per carregar la factura de la crisi sobre les espatlles dels més dèbils i vulnerables. Sí, podem fer-ho però només amb un nombrós ventall d’eurodiputats socialistes a Estrasburg i Brussel·les, l’únic grup capaç d’aplicar un model econòmic i social a tota la Unió Europea alternatiu a l’actual.

Article de Diana Salvadó publicat al Més Tarragona  

EL PSC DEMANA AL PARLAMENT LA PARALITZACIÓ IMMEDIATA DEL TANCAMENT DE L’ESCOLA MIRADES DE TORREDEMBARRA

El grup parlamentari socialista al Parlament de Catalunya ha entrat a registre una proposta de resolució en la què es demana al Govern que paralitzi de manera immediata el tancament de l’escola Mirades de Torredembarra.

Així mateix, la proposta demana encarregar el projecte de la nova escola Mirades tal i com el mateix Ajuntament havia previst al pla parcial La Rasa aprovat el 2010.

Segons ha reconegut el diputat socialista Xavier Sabaté, “en conèixer la decisió del Departament de tancar l’escola la nostra sorpresa va ser majúscula ja que el mateix Ajuntament havia aprovat el 2010 el Pla Parcial La Rasa on es preveu la reserva per a usos educatius d’un terreny i s’ha vingut anunciant des d’aleshores que estava destinat, precisament, per a la nova escola Mirades.”

La proposta socialista també argumenta que, en cap cas, la supressió es degui a causes derivades de pèrdua de població en edat escolar. “Ans al contrari, Torredembarra ha augmentat la població en aquesta franja d’edat i, segons les dades de què disposem, tan sols per a P3 hi ha una demanda d’escolarització de 161 nens i nenes la qual cosa fa que siguin insuficients les sis unitats destinades a aquesta edat en el conjunt del municipi.”

Per la seva banda, el portaveu socialista a l’Ajuntament Jordi Solé ha agraït al grup parlamentari del PSC que hagi portat aquest tema al Parlament. “Es tracta d’un tema molt important per als torrencs i torrenques que, de forma quasi unànime, s’oposen al tancament de l’escola. És un autèntic absurd voler tancar centres escolars quan no hi ha ni una sola raó objectiva que ho justifiqui. Estem esperançats de què gràcies a la proposta socialista el Parlament pugui aturar una decisió lesiva per al conjunt de la ciutadania de Torredembarra”, ha sentenciat Jordi Solé.   

EL PSC DEMANA AL GOVERN LA CONSTITUCIÓ IMMEDIATA DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT DELS ACORDS SOBRE BCN WORLD

El diputat socialista al Parlament per Tarragona, Xavier Sabaté, ha anunciat aquesta tarda que el PSC ha demanat al Govern de la Generalitat la constitució, amb caràcter immediat, de la comissió de seguiment dels acords sobre el projecte de BCN World (és a dir, tant els signats pel president de la Generalitat i Pere Navarro com els subscrits pel secretari general de la Presidència i per Xavier Sabaté.)

Segons ha desgranat el diputat socialista “l’objectiu és desenvolupar les bases del concurs del projecte i posar el fil a l’agulla sobre la seva progressiva implantació d’acord amb els terminis consensuats per l’acord.”

En aquest sentit, Sabaté ha explicat que una de les condicions sine qua non de l’acord “és l’ús del sòl disponible per a activitats terciàries relacionades amb l’activitat productiva (com ara hotels, centres de convenció o complexos comercials), i no pas per a zones residencials. Uns usos, els primers, que han de servir per augmentar i diversificar l’oferta turística de les nostres comarques.”

El diputat tarragoní també ha recordat que per al PSC el fons territorial de l’1% del total de la inversió per a finalitats socials és un element imprescindible de l’acord subscrit amb el Govern. Cal recordar que aquest fons, com a mínim, suposaria una inversió de 47 milions d’euros per a les comarques tarragonines, una quantitat superior a totes les inversions de la Generalitat per al Camp de Tarragona en el marc dels pressupostos del Govern català d’enguany.     

DIANA SALVADÓ: “AMB EL PP AL GOVERN L’ATUR DE LLARGA DURADA A TARRAGONA S’HA INCREMENTAT UN 32%”

La candidata socialista al Parlament europeu per Tarragona Diana Salvadó ha alertat avui de l’increment del nombre d’aturats de llarga durada, és a dir, els aturats que porten com a mínim un any a les llistes de l’atur, que s’ha produït amb el Govern del PP.

Segons ha denunciat Diana Salvadó, “en aquests darrers dos anys i mig els aturats de llarga durada registrats s’han incrementat en més de 7.000 persones a la demarcació de Tarragona, passant de 21.876 aturats de llarga durada el desembre de 2011 a 28.920 en aquests moments. Això representa un increment del 32% a les nostres comarques, un creixement exponencial superior, fins i tot, a la mitjana nacional.”

La portaveu socialista ha afegit que “la manca d’expectatives fa que moltes d’aquestes persones llancin la tovallola i deixin de buscar feina el que, paradoxalment, permet al Govern dir que la situació econòmica “ha mejorado” tot i que la població activa no para de baixar i ara mateix es troba, per primer cop, per sota dels 17 milions de treballadors.”

Diana Salvadó subratlla que d’aquests quasi 29.000 tarragonins aturats de llarga durada dues terceres parts porta dos anys o més sense feina el que implica que ja han perdut la seva prestació per desocupació i que han de viure amb les ajudes extraordinàries de 426 euros mensuals impulsades per l’anterior Govern socialista que el PP també ha retallat.

“Lluny de la falsa eufòria que exhibeixen Rajoy i el PP, a peu de carrer la situació és dramàtica i angoixant. Pensem, per exemple, que 13.338 aturats de llarga durada a Tarragona tenen més de 50 anys el que redueix molt les seves opcions reals de tornar a trobar un lloc de treball ja que és el col·lectiu, juntament amb els joves, que més dificultats troba. Què els hem de dir a totes aquestes persones, senyors del PP? Què ja hem superat “el cabo de hornos de las dificultades” i que tot va de fàbula com irresponsablement diuen vostès?”

Lluny de resignar-se la candidata socialista ha afirmat que “aquesta realitat no és inexorable, ni és conseqüència de cap catàstrofe natural, si no que és fruït d’un mal model econòmic que podem redreçar des de la política i des d’Europa. En aquest sentit, ja avanço que el grup socialista al Parlament europeu proposarà un pla de creixement per a la propera legislatura que inclogui un programa d’inversions per reduir l’atur i generar nous llocs de treball.”

UNITS PER LLUITAR CONTRA LA POBRESA ENERGÈTICA

El passat mes d’octubre el Síndic de Greuges de Catalunya va publicar un informe monogràfic sobre la “pobresa energètica”, un terme relativament nou però que escriu un realitat que fa anys que es produeix i que l’actual context ha accentuat. Segons dades facilitades recentment per la Generalitat de Catalunya entre un 10% i un 16% de la població catalana no pot pagar el seu consum domèstic energètic. És a dir, la dimensió de la crisi econòmica que estem patint es tan devastadora que obliga cada cop més famílies ha haver d’escollir entre posar la calefacció per escalfar-se o prescindir del dinar o del sopar. Així de dur i així de real.

Aquesta “pobresa energètica” ha empitjorat les condicions de moltes persones que ja abans vivien en el llindar de la pobresa. L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) va calcular la taxa de risc d’exclusió social al 2011 en un 26,7% de la població del país, un percentatge que no ha deixat de créixer des d’aleshores.

Des de l’Ajuntament de Tarragona ho tenim clar, i per això hem augmentat un 6% les partides pressupostàries destinades a polítiques socials. A què es destinen aquests recursos? Per exemple, ja fa més d’un any que l’Empresa d’Aigües de Tarragona disposa d’un fons social dotat amb més de 64.000€ per bonificar el rebut de l’aigua a les persones sense recursos econòmics, del qual l’any 2013 se’n van beneficiar més de 260 famílies. Així mateix, s’han endegat bonificacions fiscals per a les famílies nombroses i fa anys que hi ha disponibles ajuts econòmics per pagar l’impost de l’IBI i de la taxa de la brossa. L’Ajuntament ha augmentat fins els 345.000€ les ajudes d’urgència social per tal que les famílies que es troben en situació de risc social puguin adquirir aliments de primera necessitat i fer front a les despeses bàsiques de la seva llar (lloguer, llum, aigua i/o gas).

Si parlem en concret de pobresa energètica és perquè l’evolució del preu de la llum - que en els darrers sis anys ha augmentat un 60% -, sumat a la baixada general dels salaris i l’atur en xifres màximes han convertit aquest problema en un repte de primera magnitud social. Cal tenir present que la resposta a aquesta problemàtica no és fàcil donat que existeixen dificultats per identificar tant el nombre com les característiques de les persones afectades (és possible establir diferents criteris de vulnerabilitat energètica, en funció de les característiques pròpies de cadascun dels serveis subministrats), i d’altra banda, en aquest àmbit intervenen un gran nombre d’actors, públics i privats. 

Com a responsable de l’Àrea d’atenció a les persones tinc clar que cal continuar augmentant l’esforç pressupostari en l’àmbit social, tant a nivell local com autonòmic i estatal. Però no n’hi ha prou amb dotar-nos de més recursos sinó som eficaços i tenim objectius clars. En definitiva, ens cal també treballar més coordinats i amb visió global.

El darrer plenari municipal va aprovar per unanimitat la creació de la “Taula contra la pobresa energètica de Tarragona” (vagi per endavant el meu agraïment als tres grups municipals de l’oposició que varen votar a favor), un espai institucional que vol reunir periòdicament tots els agents públics i privats implicats en el fenomen de la pobresa energètica. Es tracta d’un espai orientat a la recerca d’alternatives i solucions per garantir l’accés el subministrament energètic per aquelles famílies tarragonines amb dificultats per fer front al pagament. La taula estarà formada per representants de les administracions públiques, d’entitats del tercer sector, de centres universitaris i de recerca i de les principals empreses subministradores d’electricitat, aigua i gas presents a la ciutat Tarragona. Volem treballar colze a colze amb tots ells.

Una societat com la nostra no pot permetre que hi hagi famílies que passin fred a l’hivern o que no puguin disposar d’aigua per rentar-se, beure o rentar la roba. Estem parlant d’un mínim bàsic per poder viure amb dignitat, i per fer-ho possible cal estar més units que mai.

Article de Javier Villamayor publicat al Més Tarragona 

ANTONIO LÓPEZ: “ESTIC CONVENÇUT DE QUÈ CIU RESPECTARÀ EL PACTE SUBSCRIT AL CATLLAR”

El portaveu socialista a l’Ajuntament del Catllar i primer tinent d’alcalde del municipi, Antonio López s’ha mostrat avui “convençut de què CiU respectarà l’acord de govern subscrit a l’inici del mandat. Josep Maria Gavaldà és un home de paraula.”

Cal recordar que l’acord preveu que Antonio López assumeixi l’alcaldia aquest mes de juny fins a les eleccions municipals de l’any vinent.

Antonio López ha fet aquestes declaracions “per desfer alguns equívocs que malintencionadament volen establir paral·lelismes entre la situació política que es viu a Salou i la del Catllar. El Catllar no és Salou, aquí el pacte es respectarà perquè el que més convé al poble, en aquests moments encara molt marcats per la crisi econòmica, és estabilitat i un equip de Govern sòlid i cohesionat.”

En aquest sentit, el portaveu socialista ha destacat que l’acord que es va signar el 2011 era “un acord de llarg recorregut que, lluny de tacticismes i de maniobres de curta volada, estava pensat en clau de poble i en base a defensar els interessos generals de la ciutadania del Catllar.”

Finalment, Antonio López s’ha compromès a continuar treballant des de l’alcaldia “tal i com ho he fet en aquests darrers tres anys, tractant d’impulsar iniciatives i projectes que beneficiïn al poble i, especialment, fent un esforç addicional per ajudar als veïns del Catllar que més estan acusant els efectes de la crisi econòmica. Tenim els mitjans que tenim a l’Ajuntament però cal doblar els esforços per prioritzar l’atenció a aquells que pitjor ho estan passant, en aquest empeny és on ens trobaran.”   

SÍ A UN ACORD QUE PERMETRÀ CREAR NOUS LLOCS DE TREBALL!

Molt s’ha parlat aquestes darreres setmanes sobre l’acord liderat pel PSC que permetrà dur a terme el projecte de BCN World. Molt s’ha parlat i no sempre des del rigor o del coneixement dels continguts concrets que finalment s’han acordat. En la meva opinió l’acord és molt positiu per a Valls, el Camp de Tarragona i el conjunt del país. El primer que cal subratllar és que aquest projecte permetrà crear milers de nous llocs de treball (les previsions més baixes quantifiquen, pel cap baix, en 10.000 el nombre total de nous llocs de treball que es crearan) en una província on ja hi ha 74.000 aturats censats. En aquest sentit, el compromís del servei d’ocupació de prioritzar la contractació d’aturats tarragonins serà essencial.

Així mateix, l’acord permetrà desenvolupar un gran projecte que ajudarà a diversificar el nostre sistema productiu i intensificar el turisme a les nostres comarques, també aquí a Valls i l’Alt Camp. Un dels aspectes més rellevants de l’acord que ha introduït el PSC és el fons social i territorial, equivalent a l’1% del total de la inversió del projecte, que sumat a l’aplicació de la taxa màxima hotelera permetrà aconseguir una inversió de 47 milions d’euros per al Camp de Tarragona. Una inversió baixa diuen alguns? No crec tenint en compte que aquests 47 milions d’euros és una xifra superior a la de totes les inversions de la Generalitat a les nostres comarques incloses en els pressupostos d’enguany.

Per a què serviran aquests diners? El PSC ha aconseguit que es destinin a tasques socials. Per exemple, a les entitats que treballen la discapacitat, a un fons social per als treballadors o a inversions per al patrimoni arqueològic de les nostres comarques. El nostre compromís ara és convèncer al Govern de CiU-ERC a la Generalitat de què aquest fons territorial es gestioni des de les comarques tarragonines, que el puguem emprar nosaltres directament allà on és més necessari.

Els detractors de l’acord han posat l’accent en subratllar que tot el futur complex serà una mena de centre luxuriós destinat al joc i als casinos. Tampoc això és cert, finalment l’espai dels casinos dins del conjunt del futur complex tan sols representarà un 15% del total del projecte. La resta, un 85%, afecta a una àmplia gamma de noves oportunitats com ara nous centres de convenció, hotels, teatres, una rica oferta comercial, etc. Tarragona, Salou o Valls no són Singapur, Las Vegas, ni Macao. No ho som, no ho volem ser i no ho serem. Aquí tenim un ampli patrimoni històric i cultural, oferta gastronòmica, realitats socioculturals de la potència dels castells, etc. L’acord assolit, que no té res a veure amb les intencions inicials dels promotors, finalment hem aconseguit una relació del projecte més amable amb el nostre entorn i el nostre teixit social. Com deia un dels nostres negociadors, Xavier Sabaté, l’objectiu del PSC era “humanitzar el projecte”. Era un “sí” condicionat a aquestes contrapartides econòmiques de les que el territori no podia prescindir. Objectiu assolit. L’acord també marca el camí i estableix el mètode per dialogar i anar desencallant altres problemes i conflictes que afecten el país i que no se solucionaran des dels respectius apriorismes i monòlegs. Com en el cas que ens ocupa tan sols la voluntat d’arribar a un punt d’acord i consens, des de la responsabilitat i la generositat de no assolir el 100% de les condicions fixades al punt de sortida, pot desencallar el nus gordià on ara estem atrapats.

Article de Rosa Maria Ibarra, portaveu del PSC a l'Ajuntament de Valls