EL PSC DENUNCIA QUE 2.031 TARRAGONINS ESTAN EN LLISTA D’ESPERA PER ACCEDIR A UNA PLAÇA DE RESIDÈNCIA PÚBLICA PER A LA GENT GRAN

“Mentre ens passem el dia parlant de referèndums i del “xoc de trens” els serveis i prestacions socials del nostre Estat del benestar continuen en caiguda lliure com a conseqüència de la crisi i de les retallades conjuntes dels Governs de CiU i PP, que en això és compenetren i sincronitzen a la perfecció”, així ho ha denunciat aquest dimecres Núria Segú, diputada socialista al Parlament per Tarragona.

“Així, segons les dades de la mateixa Generalitat, a principis d’aquest mes de novembre 2.031 persones estan en llista d’espera a la demarcació de Tarragona per accedir a una plaça de residència pública per a la gent gran, una xifra que no ha fet res més que augmentar des de que Artur Mas és president de la Generalitat.”

En el conjunt del país el nombre de persones que esperen que se’ls assigni una plaça de residència pública o concertada s’eleva per sobre dels 17.500 ciutadans.

“És una vergonya que les retallades caiguin, com sempre, sobre els col·lectius més dèbils de la societat mentre el Govern es dedica a pontificar sobre els sexe dels àngels. Quina alternativa es dóna a les famílies d’aquestes persones? Optar a una plaça privada, amb uns preus que en molts casos estan a l’entorn dels 2.000 euros mensuals? Qui s’ho pot permetre en plena crisi? És que aquestes persones no són catalans?”

1.800 persones mortes mentre esperaven una ajuda

  

D’altra banda, segons càlculs del grup socialista, unes 1.800 persones han mort a la demarcació de Tarragona en els darrers anys mentre estaven a l’espera de rebre una ajuda en concepte de llei de dependència.

“Per desgràcia, en el cas de la llei de dependència els potencials beneficiaris no poden esperar. Necessiten l’ajuda ja i ara, i amb urgència. Dilatar l’execució dels serveis i prestacions de la llei i demorar-ne l’aplicació, com fan CiU i PP, la converteixen en paper mullat i són una burla a les necessitats reals dels ciutadans.”

En aquest sentit, només cal recordar que en els pressupostos generals de l’Estat per al 2014 del Govern del PP la despesa en matèria de dependència pateix una nova i brutal retallada del 36% en relació a les dades d’enguany.

En relació a aquesta qüestió, Núria Segú ha reafirmat el compromís del PSC de treballar sense descans “per exigir tant al Govern de la Generalitat com al Govern de l’Estat que garanteixin un model d’atenció a les persones amb dependència que atorgui la seguretat en l’exercici dels drets que tenen garantits per llei. Ni més, ni menys. No farem ni un pas enrera en aquesta exigència d’un mínim de dignitat per a la gent gran d’aquest país.”  

EL PSC DEMANA A LA RESTA DE FORCES POLÍTIQUES REBUTJAR UNS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT QUE NO COMTEMPLIN UNA INVERSIÓ COM A MÍNIM PROPORCIONAL AL PES DE LA POBLACIÓ DE TARRAGONA EN EL CONJUNT DEL PAÍS

El grup parlamentari socialista de les comarques tarragonines ha emplaçat a la resta de forces polítiques amb representació al Parlament “a no aprovar uns pressupostos de la Generalitat que suposin una inversió per càpita inferior a la de la mitjana del país. Els tarragonins també som catalans i, per tant, ens mereixem el mateix tracte que la Generalitat dóna a la resta de regions del país.”

“No pot ser que siguem l’equivalent al 8,5% de la població de Catalunya i tan sols rebem el 5% de les inversions de la Generalitat en el marc d’aquests pressupostos. El mínim que podem exigir és una inversió proporcional al pes de la nostra població i la nostra economia al conjunt del país. Estem convençuts que cap diputat que representi les comarques tarragonins no tindrà cap dificultat per subscriure quelcom tan elemental com aquest compromís. En cas contrari, que expliqui a la ciutadania les causes del perquè d’aquest menyspreu al territori.”  

En una reunió que s’ha dut a terme aquest dilluns a Cambrils els diputats i senadors socialistes per Tarragona al Congrés, Senat i Parlament de Catalunya han denunciat la desinversió que el Govern de CiU, primer amb el suport del PP i ara d’ERC, ha practicat en relació a les comarques tarragonines.

En aquest sentit, la diputada socialista Núria Segú ha exigit al delegat del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona Quin Nin “que expliqui a la ciutadania d’una vegada quines són les inversions reals al Camp de Tarragona en el marc d’aquests pressupostos: 47 milions d’euros o 35 milions d’euros?”

Cal recordar que, preguntat sobre aquesta qüestió (hi ha dues partides idèntiques per aquest concepte als pressupostos, una a la comarca de l’Alt Camp i l’altra a la comarca del Baix Penedès), el delegat va ser incapaç d’explicar-ho en la roda de premsa de presentació dels pressupostos i va emplaçar als periodistes a què contestaria l’endemà. “Doncs bé, quasi dues setmanes després ni ell, ni el Govern, ni cap portaveu de CiU han dit ni una paraula sobre el tema. Estem davant d’un error o d’una sublim manifestació d’incompetència? En tot cas, a qualsevol organització mínimament seriosa al responsable d’aquest despropòsit se li haurien demanat responsabilitats...”  

Finalment, el grup parlamentari socialista ha denunciat “la dinàmica perversa” que darrerament està tenint lloc a Tarragona. D’una banda, quan es presenten els pressupostos de l’Estat, els diputats del PP no donen compte de les inversions territorials i es neguen a comparèixer en roda de premsa... per després, quan es presenten els pressupostos de la Generalitat convocar una roda de premsa per “denunciar” la baixada de les inversions a Tarragona. D’altra banda, els diputats de CiU i ERC “denuncien” les retallades i la davallada de les inversions del Govern Rajoy a Tarragona... per després desaparèixer durant la presentació de les inversions del Govern de la Generalitat i convocar una roda de premsa per exigir que l’Estat acabi l’A-27.

“Els socialistes creiem que estem davant d’una falta de respecte als ciutadans de Tarragona per part dels diputats del PP, CiU i ERC. No s’hi val exigir als altres i no donar la cara quan els responsables de les retallades són ells mateixos. Els socialistes, en temps de bonança i en temps de crisi, sempre hem sortit a explicar a la ciutadania quines són les inversions dels Governs que sostenim, siguin favorables o no. Amagar-se i exigir als altres allò que no s’exigeixen a ells mateixos tan sols és una manifestació de covardia política.”   

CAL ALLIBERAR EL TRAM MONTBLANC-LLEIDA DE L’AP2

Aquesta setmana els alcaldes de Valls i Montblanc han fet una roda de premsa conjunta per exigir al Govern central que acceleri els treballs de construcció de l’A-27 fins a la capital de la Conca de Barberà. En primer lloc, vull donar una vegada més tot el suport del PSC a aquesta demanda i també una vegada més, donar la benvinguda a els no van ajudar gens quan era el moment a tirar endavant l’A 27 a aquesta revindicació, avui ja, per fi!,  unànime del territori. Va estar  un Govern socialista qui va iniciar el projecte, va estar de nou un  Govern socialista qui va licitar les obres i ha completat el primer tram Tarragona-El Morell, i (donada la inacció del PP en aquest tema com en tots) i estic convençuda que només amb un  Govern socialista s’acabarà l’A-27 fins a Montblanc.

Un cop dit això vull manifestar la meva sorpresa perquè en aquesta compareixença conjunta dels alcaldes de Valls i Montblanc (que també van ser els caps de llista de CiU i ERC per Tarragona en les darreres eleccions al Parlament) no van dir ni una paraula sobre els pressupostos de la Generalitat per l’any vinent que tornen a menysprear a Tarragona. Molt d’exigir al Govern del PP, estic d’acord, però res d’exigir al Govern de Catalunya, al els dos personalment donen suport, per tal que augmentin les inversions a les comarques tarragonines i també a l’Alt Camp i la Conca de Barberà, d’acord amb el pes de la nostra població al conjunt del país i de les seves necessitats. D’això ni una paraula. En fi...

Malgrat tot, sembla que el PP respon  a les reivindicacions com acostuma a fer el president del Govern d’Espanya en tot: amb el silenci. Per tant, això ens situa en un escenari en què cal donar resposta a la necessària millora de la mobilitat entre Valls i el conjunt del Camp de Tarragona amb l’interior del país i la posterior connexió amb Aragó i el nord de la península. Com fer-ho tenint en compte el context actual de crisi econòmica i de manca de recursos públics?

Els socialistes plantegem l’alliberament de l’autopista AP-2, en el tram comprès entre Montblanc i Lleida quan acabi la concessió l’any 2021, com a alternativa a la construcció de l’A-27 entre la capital de la Conca i la capital del Segrià. D’altra banda, també defensem un sistema de bonificació per als usuaris del territori habituals entre ambdós peatges i l’estudi del rescat avançat  de la concessió d’aquest tram i l’establiment d’un peatge tou. Així ho hem plantejat i defensat al Parlament i al Congrés de Diputats.

Perquè? Doncs perquè tots constatem que la carretera N-240 està saturada de vehicles el que ens obliga a trobar una solució ja que no sigui una demora a la construcció, pel que vèiem dilatada, de l’A-27 en el tram Montblanc-LLeida. El més raonable, per a nosaltres, és alliberar el peatge de l’AP-2. Cal tenir en compte que el cost del tram actual per autopista entre Montblanc i Lleida és de 7 euros, per als turisme, i de 15 euros per als camions, el que actua de factor dissuasiu. Des del PSC estem convençuts que l’ús bonificat del peatge entre ambdues ciutats suposaria un major aprofitament també de l’AP-2 que registra un volum de trànsit diari d’uns 11.000 vehicles quan la seva capacitat real és superior als 40.000.

Un darrer apunt. La construcció del tram Montblanc-Lleida de l’A27 implicaria una inversió de més de 300 milions d’euros que ara, sent realistes, semblen molt difícils d’assolir. En canvi l’alliberament del peatge requeriria una inversió de 129 milions d’euros, una quantitat significativament menor. A més, reduiríem l’impacte ambiental i aconseguiríem un estalvi econòmic que podríem destinar a nous projectes. Tots els arguments, doncs, avalen aquesta proposta. 

I acabo tornant a la nostra comarca i la seva connexió amb Montblanc: no podem acceptar cap alternativa ni cap dilació en   la construcció del túnel del Coll de Lilla, Valls i l’Alt Camp, la nostra gent i les nostres empreses, tant necessiten la connexió amb la costa com amb l’interior.  

Article de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc    

GOVERN CIU-ERC: TARRAGONA NO ÉS CATALUNYA?

El novembre de 2009 el Govern d’Entesa liderat pel president Montilla va presentar els pressupostos de la Generalitat per a l’any 2010 (el darrer de la legislatura), ja en un escenari de crisi econòmica. Es tractava d’uns pressupostos que destinaven 152 milions d’euros a inversions directes al Camp de Tarragona i 51 milions a la ciutat de Tarragona. Unes setmanes després CiU va convocar una roda de premsa on el seu portaveu parlamentari, Oriol Pujol (curiosament sempre portaven un dirigent de Barcelona per denunciar un presumpte tracte de favor a Barcelona), rodejat pels diputats i dirigents de CDC a les nostres comarques (entre els quals l’actual delegat de la Generalitat o l’actual alcalde de Reus) denunciaven, textualment, “el menyspreu del tripartit per Tarragona i el volum d’inversió ridícul d’uns pressupostos que mostren un desequilibri evident entre els diferents territoris del país”, segons es pot llegir encara a la sala de premsa virtual de CiU.

La setmana passada el Govern d’Artur Mas presentava els pressupostos de la Generalitat per a l’any vinent que, amb el suport d’ERC, suposen una inversió de 47 milions d’euros per al Camp de Tarragona i de 2,4 milions per Tarragona ciutat. La inversió per càpita en el marc d’aquest pressupostos baixa fins al 76 euros per cada tarragoní mentre que a Barcelona aquesta xifra s’eleva fins als 115 euros. En algunes de les nostres comarques les inversions són raquítiques (com és el cas del Priorat amb tan sols 500.000 euros) i en una, directament, és ridícula (la Conca de Barberà on tan sols hi ha una partida de 25.000 euros... per al conjunt de la comarca!).

Tenint present que els dirigents de CiU consideraven que 152 milions d’euros eren “un volum d’inversions ridícul” podríem pensar que s’hauran posat les mans al cap davant d’aquests pressupostos tan lamentables que divideixen com a mínim per tres allò que consideraven “inacceptable”. Doncs no. El mateix delegat del Govern que fa tres anys bramava contra el “desequilibri d’inversions territorials” ha donat per bons els pressupostos lamentant que la culpa que no siguin millors és del tripartit, d’Espanya i de la crisi econòmica. És a dir, que si el Govern d’Artur Mas decideix invertir 426 milions d’euros a Barcelona i tan sols 25.000 euros a tota la comarca de la Conca de Barberà la culpa també deu ser del tripartit, d’Espanya i de la crisi... però no del Govern i dels grups que li donen suport: CiU i ERC.

El projecte de pressupostos afegeix errors monumentals com la repetició de dues partides, una de 11,7 milions destinada a acabar la C-51 i una altra de 75.000 euros per pagar expropiacions que figura a dues comarques - Baix Penedès i també l’Alt Camp –Encara que sembli increïble una setmana després de ser presentats ni el delegat del Govern, ni els diputats de CiU, ni cap portaveu governamental ha estat capaç de donar-nos una explicació sobre aquest error. Incompetència, desídia, intent de “maquillar” els pressupostos? Serà això també “culpa del tripartit i d’Espanya”? Amb tota seguretat un intent d’inflar una mica un pressupost impresentable.

Si restem aquestes partides inexistents, el còmput total de les inversions al Camp de Tarragona baixen fins als 35 milions d’euros, la qual cosa ens situaria, proporcionalment, a la cua del país en inversions. Reconec que parlo des de la indignació perquè els socialistes estem convençuts que Tarragona i la seva gent no ens mereixem aquest menyspreu permanent del Govern de CiU i dels seus socis parlamentaris (ahir el PP i avui ERC), com tampoc ens mereixem el menyspreu del Govern de Rajoy que ha retallat les inversions a Tarragona en un 36%. Prou d’enganys i d’excuses que ja resulten patètiques! Encara estem en el tràmit parlamentari i, per tant, a temps per evitar aquest autèntic despropòsit. Els socialistes proposem a la resta de forces polítiques tarragonines que no votem uns pressupostos que no contemplin un volum inversor que no sigui, com a mínim, el que ens mereixem pel pes de la nostra població en el conjunt del país i per la potencialitat de les nostres comarques. Seran CiU i ERC capaços de negar quelcom tan elemental? Confiem que recordin allò que deien quan estaven a l’oposició els de CiU i els d’ERC quan eren al govern de progrés...

Article d'opinió de Xavier Sabaté publicat al Més Tarragona 

NÚRIA SEGÚ: “LA INVERSIÓ DE LA GENERALITAT A LA CONCA DE BARBERÀ ÉS LA MÉS BAIXA DE CATALUNYA I LA MÉS BAIXA DE LA HISTÒRIA”

“El que ha fet el Govern d’Artur Mas és un insult per als habitants de la Conca de Barberà. Estem davant d’uns pressupostos grotescos que menystenen una comarca, que no deu formar part de Catalunya en l’univers mental de CiU i ERC. Mai, i subratllo el mai, una comarca catalana havia registrat un nivell inversor tan misèrrim des de que vivim en democràcia. La Conca de Barberà no tal sols és la comarca que surt més malparada del total de 41 comarques de Catalunya, sinó que també és que és la comarca que registra la inversió més baixa de tota la història recent del nostre país”, així de contundent s’ha manifestat la diputada socialista per Tarragona, Núria Segú, a l’hora de valorar les inversions dels pressupostos de la Generalitat per al 2014 a la comarca de la Conca de Barberà.

Núria Segú ha explicat que els darrers pressupostos del Govern del president Montilla van destinar 9.868.101 euros a la Conca de Barberà. Amb CiU, la inversió a la Conca ja va davallar a menys de mig milió d’euros en els pressupostos de 2012 “però és que ara, per una comarca de 22.000 habitants, ens presenten una inversió total de 25.000 euros! O el que és el mateix, en quatre anys hem passat d’una inversió per càpita de 467 euros per cada habitant de la Conca (amb el Govern de progrés) a tan sols... 1 euro per càpita (amb el Govern de CiU i ERC).”

Emplaçament a ERC 

  

Malgrat tot, la diputada socialista ha subratllat que “encara tenim l’esperança de què aquest autèntic despropòsit no tiri endavant” ja que la seva aprovació depèn del vots al Parlament dels diputats d’ERC.

“I què deien els diputats d’ERC dels pressupostos de 2012? Literalment, el següent: “no podem votar uns pressupostos en els que la comarca de la Conca de Barberà és la més perjudicada perquè només rep 21 euros per càpita d’inversió, és a dir, més del 90% per sota de la mitjana de Catalunya.”

“Per tant, –ha afegit Segú- si no podien votar uns pressupostos com aquells no diguem uns (els actuals) que tan sols inverteixen un 1 euro per càpita. Suposo que els dirigents d’ERC apel·laran al referèndum o al viatge a Ítaca per aprovar qualsevol cosa que vingui de CiU, però com deia el president Macià abans que els interessos de Catalunya hi ha els interessos dels catalans, de tots i cadascun d’ells. Senyors diputats d’ERC, senyor Andreu que és també alcalde de Montblanc: no poden votar uns comptes que menyspreen les necessitats reals de la gent de la Conca. Fer-ho seria una burla a la intel·ligència i un menyspreu addicional que la ciutadania de la comarca no és mereix”, ha conclòs la diputada vallenca.

  

PARLAR I PARLAR...

Tenim un problema que ja dura molts anys i que només els torrencs i torrenques podrem solucionar.

Per tots és coneguda la història política del nostre municipi en els darrers anys. Mandat rere mandat amb canvis d’Alcalde, partits que trenquen els pactes de govern, personalismes que s’imposen a altres personalismes, trànsfugues, imposicions, retallades democràtiques...un sense fi de disbarats protagonitzats per partits i polítics, alguns d’ells més interessats en beneficis propis o de partit que de la població a qui deien o diuen representar.

I en què ens ha beneficiat tot plegat als habitants d’aquesta població?. En res. Estem com estem: els serveis no han millorat, no hem augmentat en qualitat de vida (car el contrari) i no existeix projecte acordat ni no acordat, podríem dir que l’espasa va vèncer a la ploma, què és el mateix que dir a la paraula.

Cal canviar-ho, i Torredembarra ja no disposa de molt de temps. L’economia del poble està passant per uns moments de gran dificultat: projectes  (la majoria) que han augmentat el seu cost inicial  en quantitats impossibles d’explicar; crèdits que s’han de retornar a uns interessos mal negociats i que ofeguen possibles projectes; contractes a empreses privades que, més que beneficiar-nos a tots, només han enriquit una mica més a uns quants; polítiques de personal que han suposat una despesa desproporcionada i difícil d’aguantar; projectes que mai contemplen un escenari global, el que vol dir obra rere obra en un mateix barri, sense existir plans de reestructuració o de millores globals; no tenim cap projecte de futur, no sabem cap a on anem.

Son masses anys sense explicacions, masses anys sense projectes comuns com per creure que la història es pot canviar en un no res.

Darrerament es parla i molt, del paper del PSC en la política local recent. Son molts que creuen que s’ha pactat aguantar l’actual Govern  i fins i tot es diu que s’ha pactat un nou Govern. Res d’això.

El PSC, conscient de la història i dels seus protagonistes, ha cregut, ara i abans,  que ja era l’hora de parlar amb tothom, i, amb aquest tothom, hi entra, com no podia ser d’altre forma, el Govern. No per  abandonar – com alguns creuen – la critica o la proposta, sinó per iniciar un camí que creiem pot aplanar un futur ara massa incert. De fet nosaltres no hem canviat, sempre hem estat pel diàleg.

Com podem pensar avançar sinó som incapaços de posar damunt la taula un projecte de mínims que puguem signar la gran majoria de partits i que ens condueixi a millorar les polítiques socials, la racionalització del pressupost, fer front a aquelles infraestructures que tant ens han costat i  que ara resten aturades al servei del no res?

No es pas de rebut creure que sense projecte o sense confiança, o sense el debat i sense una participació directa de veïns, entitats, associacions puguem regenerar la política obstruccionista i partidista que fa recaure els errors de tant anys només damunt dels  ciutadans, cansats de tanta  política de “pagar sense res a canvi”.

Hem d’invertir la dinàmica, si més no, els partits que tenim voluntat de oferir unes noves alternatives a les actuals i, n’estic segur, son molts.

Tenim un mandat (l’actual) que passarà sense pena ni glòria, serem tots més pobres, això si, però no haurem avançat en pràcticament res. Què s’han fet coses?, és clar, però eren o son les “coses” que necessitem?, no ho sabrem,  senzillament perquè no tenen horitzó de futur, perquè el futur no ho fa un o dos partits més preocupats per la seva subsistència que no pas en la dels seus veïns i veïnes. El futur no es pot preparar sense unes línies bàsiques pactades entre el major número dels membres de la societat política i social.

Torredembarra ha d’espolsar-se aquesta història fosca i obrir les finestres perquè entri aire nou,  perquè els polítics siguin el reflexa de la societat que ens envolta,  i no uns cercles semitancats mirant-se el mèlic constantment, i auto complaents amb ells mateixos i extraordinàriament durs amb la resta.

La confiança s’ha de guanyar, i només tenim un camí: parlar i parlar,  i si amb això no n’hi ha prou, seguir parlant fins que arribem obrir les finestres de les nostres “seus” i deixem entrar el clam dels que ara no veuen sortides, dels que tenen por del seu futur, dels que no deixen tenir  un futur. Un poble al servei de les persones, un poble que treballi per al més dèbil i oblidar i deixar enrere tants anys d’una classe política interessada, caciquil fins i tot, i que s’ha quedat a la darrera fila del què és la realitat actual de la societat.

Torredembarra ho reclama.

Article del PSC de Torredembarra publicat avui al Més Tarragona 

MARIA JESÚS SEQUERA: “COM POT ERC VOTAR EN CONTRA DE LA REFORMA DE LA R.M.I I A FAVOR DELS PRESSUPOSTOS DE CIU?”

La senadora socialista per Tarragona, Maria Jesús Sequera, s’ha preguntat avui “com és possible que un partit que es defineix d’esquerres pugui votar amb la dreta en contra de la reforma i millora de la renda mínima d’inserció?”

Sequera es refereix al rebuig dels grups de CiU i ERC a la tramitació d’una proposició de llei impulsada pel PSC, amb el suport de tots els grups d’esquerres i de les entitats socials del tercer sector, per aconseguir que aquesta prestació doni cobertura “a tota la demanda de les persones que compleixen el requisit per accedir-hi però que encara estan a l’espera de què se’ls reconegui la prestació. Doncs bé, aquestes persones no poden esperar perquè la seva situació és desesperada.”

La senadora de l’Entesa ha explicat que en aquests moments un de cada sis ciutadans del Camp de Tarragona està en paràmetres de pobresa, uns 21.000 tarragonins registrats al Servei d’Ocupació de Catalunya no perceben cap prestació ni subsidi, i que els perceptors de la renda mínima d’inserció (tot i que estem encara en plena crisi econòmica!) s’han reduït en un 23% des de que governa CiU.

“I davant d’aquesta realitat ERC vota amb la dreta en contra de la proposta del PSC recolzada per la resta de grups d’esquerra? Com és possible?” Per afegir un punt d’incoherència al vot dels republicans, la senadora socialista ha recordat que “ara fa un any i quatre mesos ERC va votar a favor d’aquesta mateixa proposta del PSC que aleshores va ser rebutjada amb els vots de CiU i PP. Perquè ara es fan còmplices d’una situació que fa un any no dubtaven a qualificar com a “intolerable”?”

Maria Jesús Sequera ha reiterat el compromís del PSC en defensa de què tots els ciutadans en situació de pobresa i d’exclusió social puguin disposar de la renda mínima d’inserció “perquè és un dret reconegut per l’Estatut per establir una darrera xarxa de protecció social que eviti que els ciutadans quedin desemparats, sense ingressos mínims per poder viure amb dignitat. El que és indigne és que aquells que parlen tot el dia de la llibertat de Catalunya deixin als catalans més vulnerables a la crisi abandonats a la seva sort i abocats a una major precarietat.”

Pressupostos de la Generalitat per al 2014

En darrer terme, Maria Jesús Sequera ha emplaçat als republicans “a què siguin coherents amb allò que han afirmat defensar sempre i votin en conseqüència al Parlament. No deien l’any passat que els pressupostos de la Generalitat a Tarragona eren intolerables “perquè discriminaven Tarragona”? Perquè aquells eren intolerables i ara, amb una inversió encara inferior, pensen votar a favor?”

“Els diputats d’ERC no poden votar a favor d’uns pressupostos que fan retrocedir la despesa social per càpita una dècada, als nivells de 2004. Què té que veure això amb la defensa de les polítiques socials pròpies de l’esquerra? Una mica de coherència, per favor!”, ha emfatitzat la senadora socialista.  

ELOI MENASANCH: “AMB LA COMPLICITAT D’ERC LES ESCOLES DE L’OPUS DEI CONTINUARAN REBENT DINERS PÚBLICS”

La JSC de Tarragona ha denunciat que el vot el contra de CiU i PP i l’abstenció d’ERC ha impedit que s’aprovés una proposició votada pel conjunt de les forces d’esquerra (tret d’ERC) en la què es proposava una modificació de la llei d’educació de Catalunya per evitar que els centres educatius que encara separen els alumnes per raó de sexe continuïn rebent subvencions públiques.

“És absolutament increïble que un partit que s’autoproclama d’esquerres no voti SI a una proposta que, en un escenari d’augment de l’atur i de la pobresa, demana que les escoles que encara segreguen per raó de sexe continuïn rebent recursos públics. Gràcies al vot de la dreta i a l’abstenció d’ERC les escoles de l’Opus Dei a Catalunya continuaran rebent 22 milions d’euros de subvencions com a centres educatius concertats el curs vinent. Les dues que tenim aquí al Camp de Tarragona ja sumen quasi tres milions d’euros.”

Eloi Menasanch, primer secretari de la JSC de Tarragona i membre de l’executiva de Federació del PSC del Camp de Tarragona, ha advertit que “ja és el segon cop en poc temps que ERC vota amb la dreta al Parlament mocions que no es poden justificar des de la mínima coherència i dignitat d’un partit d’esquerres.”

“Ara fa uns dies CiU i ERC van rebutjar la proposta del PSC per reformar i ampliar la renda mínima d’inserció. Cal recordar que l’any passat el PSC va presentar la mateixa proposta que va ser aleshores rebutjada per CiU... i el PP. Perquè ara ERC canvia de vot? És raonable mantenir el statu quo actual quan un de cada cinc catalans es troben en situació de pobresa? ...la llibertat de Catalunya no passa per deixar a la cuneta als catalans més vulnerables a la crisi econòmica.”

El dirigent de la JSC ha emplaçat als membres d’ERC “que encara tinguin conviccions d’esquerra a plantar-se i no votar favorablement els pressupostos del Govern de CiU per a l’any vinent. No poden votar uns pressupostos que redueixen les inversions socials als nivells que teníem el 2004.”

“Els mateixos diputats d’ERC a Tarragona van dir que els darrers pressupostos de CiU per al Camp de Tarragona (2012) eren intolerables perquè suposaven “una discriminació per Tarragona”. Com van votar aleshores en contra i ara volen fer-ho a favor quan la inversió a les nostres comarques en el marc dels nous pressupostos encara és més baixa? No hi ha cap argument racional capaç de justificar aquest despropòsit”, ha afegit Eloi Menasanch.  

TARRAGONA MERECE MEJOR CALIDAD DEL AIRE

"Respirar aire limpio y sin riesgos para la salud es un derecho de toda persona". La frase no es mía, es de Ecologistas en Acción, pero comparto totalmente su filosofía especialmente después de conocer el último informe de la entidad donde precisamente Tarragona no sale bien parada, según los índices que marca la Organización Mundial de la Salud. Entonces, ¿por qué seguimos defendiendo tanto el coche, en lugar de apostar por la ciudad de las personas?

Es la pregunta que hago casi a diario a las personas con las que hablo o me reúno para  informar sobre las medidas que el Ayuntamiento está poniendo en marcha desde dos años para implantar Plan de Movilidad Urbana Sostenible de Tarragona (PMUST) ¿Qué ciudad queremos, la de los coches o la de las personas? Esa es la gran pregunta.

Estamos acostumbrados a llegar en coche a todas partes, hasta la puerta, aunque en realidad sabemos que eso es misión imposible, porque el aparcamiento es finito. Preferimos invertir el dinero en un vehículo propio aunque suponga gastar en él el 18% de nuestros ingresos, ya que según los expertos es el segundo gasto de la casa después de la vivienda, con costes fijos (precio de compra, matriculación, impuestos, ITV, seguro...) y variables (combustible, mantenimiento, averías, cambios de ruedas, pintura, filtros, aparcamiento.) Preferimos todo eso antes de evaluar como opciones otros modos de movilidad, como andar o bicicleta, o el transporte público, dejando el coche sólo para cuando no existe más alternativa.

Hay que tener en cuenta que no sólo es una opción de comodidad o de gasto. La hiper motorización genera altos costes sociales y de salud. De hecho, tal como explican Ecologistas en Acción en su último informe, está demostrado que la contaminación atmosférica causa graves daños a la salud y al medio ambiente. Los niveles actuales de contaminación atmosférica causan 16.000 muertes prematuras en España. Y en contaminación del aire, una parte viene de la industria pero en el centro de las ciudades el causante del 80% de los contaminantes es el tráfico de automóviles, el abuso del coche es el principal responsable.

En Tarragona, en concreto, tenemos como objetivo reducir en un 12% las emisiones de los contaminantes derivados de los vehículos motorizados, MP10 i NOx, con una reducción de las emisiones de 9.143,10 toneladas año. Estamos hablando de mejorar la calidad del aire de nuestra ciudad, de respirar en un ambiente más sano. Es un cambio de hábitos importante, somos conscientes, y por eso cuesta y hay que explicarlo. Eso sí, el beneficio colectivo es altísimo y muy evidente: respirar un aire más limpio y apostar por la Tarragona de las personas.

Article de Begoña Floria publicat al Diari de Tarragona 

RAMON FERRÉ: “COM? REUS ESTÀ AL BAIX PENEDÈS?”

“El primer que ha de fer un Govern que mereixi aquest nom és ser capaç de presentar uns pressupostos presentables, que s’entenguin, amb inversions reals i amb partides que es corresponguin amb els territoris on estan assignades”, així ho ha exigit avui el portaveu socialista al Consell Comarcal del Baix Penedès i a l’Ajuntament de Calafell, Ramon Ferré, que ha denunciat “el desgavell absolutament insuperable que representen aquests pressupostos a nivell de la comarca del Baix Penedès. Des de que Artur Mas és president de la Generalitat les inversions a la comarca han davallat un 25%.”

Segons ha remarcat el portaveu socialista, en l’annex d’inversions al Baix Penedès del mateix Departament d’Economia trobem una partida de 385.091 euros destinada a operacions de millora al parc de conservació.... de Reus. “Com? És que Reus està al Baix Penedès? Suposem que se’n dirà que la seu del parc de conservació de carreteres està a Reus i que les inversions en qüestió parcial o totalment poden beneficiar a la comarca però seria interessant que algú expliqués en què consistiran si és que realment beneficien al Baix Penedès.”      

En segon lloc, Ramon Ferré ha destacat que la principal partida dels pressupostos a la comarca són els 11,7 milions d’euros que es destinen al condicionament de la C-51 i una altra de 75.000 euros per pagar les expropiacions. “Doncs bé, com per art de màgia trobem aquestes dues partides idèntiques, al cèntim d’euro, a les inversions territorials de l’Alt Camp, o sigui que computen doble. Hores d’ara (quasi una setmana després de ser presentats oficialment) ni el delegat del Govern, ni els diputats de CiU per Tarragona, ni cap portaveu governamental ha estat capaç d’explicar a la ciutadania si estem davant d’un error garrafal o bé la inversió a la C-51 és el doble de la que se’ns va anunciar inicialment. I subratllo, quasi una setmana després!”

El PSC considera molt greu aquest fet perquè en cas d’estar les partides de la C-51 i de les expropiacions duplicades als pressupostos la inversió real de la Generalitat a les comarques del Camp de Tarragona tornaria a davallar fins als 35 milions d’euros, el que ens situaria, proporcionalment, a la cua del país en matèria d’inversions directes.

En darrer terme, Ramón Ferré ha recordat que en la presentació que la Delegació del Govern a Tarragona va fer d’aquests pressupostos es va anunciar que una de les inversions més importants era la que feia referència a l’IES La Talaia de Segur de Cafalell. “Doncs bé, en l’annex de les inversions reals al Baix Penedès no hem trobat cap partida per a aquesta escola per enlloc... encara que potser l’hauríem d’anar a buscar a les inversions del Baix Camp” ha ironitzat el portaveu socialista.

“Els ciutadans del Baix Penedès no ens mereixem aquesta burla i aquesta presa de pèl del Govern de CiU. Ara mateix se’ns presenten uns pressupostos on s’anuncien inversions que no hi figuren, consten altres que corresponen a altres comarques, i trobem d’altres desdoblades com per art de màgia a dues comarques diferents. Una mica de rigor i de seriositat, senyors de CiU! Si us plau!”, ha conclòs Ferré.

NI UN EURO PER AL MUSEU CASTELLER?

I molts euros menys pels catalans he d’afegir. Veiem-ho.

El  Govern de la Generalitat ha presentat aquesta setmana la seva proposta de pressupostos per  l’any vinent. Després del fet inèdit de prorrogar per enguany els pressupostos de l’any anterior i, per tant, actuar amb el pressupost pactat amb el PP l’any 2012 (fet sense precedents, repeteixo), en aquesta ocasió el Govern d’Artur Mas ha presentat les seves grans xifres per al 2014.

I quin és el resultat?

Podríem resumir-ho això: dolent per Catalunya, espantós per al Camp de Tarragona i regular (amb omissions destacables) per Valls i comarca. Així, les inversions a les comarques tarragonines tornen a caure i ens situen ja en el pitjor escenari de desinversió de la nostra història en democràcia. Tan sols 35 milions d’euros d’inversió per a més de 600.000 habitants, un conjunt inversor molt inferior al de tots els anys de Govern de progrés i fins i tot als anys de Govern de Jordi Pujol. Un cop més, l’excusa de CiU ha estat “l’herència” del tripartit i les “deslleialtats” de la malvada Espanya. És el mantra conegut,  per a CiU, la culpa de tots els mals sempre és “dels altres”, els d’aquí o els d’allà, i s’obliden de que fa tres anys que governen o mal governen a Catalunya.

He de dir que aquest tipus d’excusa ja no convenç ni als propis incondicionals. Després de tres anys tindrà també la culpa el tripartit i Espanya de que Artur Mas inverteixi 115 euros per habitant a Barcelona i tan sols 77 euros per habitant a Tarragona?

Aquí, a la nostra comarca, els 11,7 milions d’euros destinats a pagar les obres que s’estan fent pel  condicionament de la C-51 “salven” els pressupostos. Malgrat que els nostres veïns del Priorat i de la Conca de Barberà poden estar molt i molt més descontents que nosaltres, cal dir que també aquí, a Valls, trobem absències flagrants. La més evident és el Museu Nacional Casteller i pel que s’ha dit i s’ha publicat, serà una  absència permanent. Ni un cèntim d’euro, per a un projecte tan important com aquest no tan sols per la ciutat i per al conjunt de la comarca, sinó també pel mon casteller i pel conjunt del país. Els socialistes ja hem anunciat que presentarem una esmena als pressupostos per tal de que el govern de la Generalitat compleixi els seu compromís amb Valls, amb el Museu Nacional Casteller i amb la divulgació i potenciació de quelcom tan nostre com els castells que porten el nom de Valls i Catalunya arreu del mon. I ho dic clarament: COMPROMIS, hem de recordar que és el Govern de la Generalitat qui ha de finançar un terç del Museu; així es va acordar i signar en època del president Pujol i un alcalde del PSC a Valls i ara, amb un govern de CIU aquí i allà, hem d’acceptar que siguin els vallencs i vallenques amb el pressupost de la nostra ciutat els  que haguem de pagar més del 50% (i estic convençuda que amb la proposta que ara hi ha damunt la taula, aquest percentatge s’aproximarà al 75%)  del esperat Museu? La nostra resposta es clara: NO

Capítol a banda són les inversions no territorialitzables, la lletra del pressupost de cadascuna de les conselleries.  En aquest àmbit el Govern de CiU ens ha presentat la música dels pressupostos com “els més socials de la història de Catalunya” (Mas Colell dixit). I què ens trobem en realitat? Que les dades objectives desmenteixen aquesta cançó. Mireu, la despesa en salut, ensenyament, benestar, renda mínima d’inserció i ajuts socials a l’habitatge (els pilars bàsics de qualsevol Estat del benestar) han caigut 2.763 milions d’euros des del 2010 (darrer Govern de progrés). Més de 2.700 milions d’euros menys!! I després se’ns parla de pressupostos “socials” i de “progrés”...

Els socialistes intentarem esmenar aquest despropòsit en el debat parlamentari. Podrem fer-ho si l’actual soci parlamentari del Govern, ERC, recorda que és un partit d’esquerres. Si ho fa, aquests pressupostos no tiraran endavant, malauradament sembla que ERC ha bescanviat la  data d’una consulta pels benestar de molts i moltes catalans i catalanes. 

Article d'opinió de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc 

SANDRA RAMOS: “AMB CIU AL GOVERN LES INVERSIONS DELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT A LA CIUTAT DE TARRAGONA HAN DAVALLAT UN 95%”

La portaveu de l’agrupació socialista de Tarragona, Sandra Ramos, ha denunciat avui “la brutal davallada de les inversions de la Generalitat a la ciutat de Tarragona amb CiU al Govern de la Generalitat. Les dades objectives són inequívoques i estan a la web mateixa del Departament d’Economia: en els darrers pressupostos del Govern de progrés del president Montilla les inversions directes a la ciutat van ascendir als 51,1 milions d’euros. Doncs bé, en els pressupostos “del Govern dels millors” d’Artur Mas de 2012 la inversió a la ciutat va davallar a tan sols 3,6 milions d’euros. Una xifra insultant per a una ciutat de més de 140.000 habitants, que ara encara ha baixat més fins als 2,4 milions d’euros en els pressupostos de 2014. És a dir, en quatre anys les inversions s’hauran enfonsat en un 95%.”

Segons ha subratllat la portaveu socialista, les inversions de la Generalitat a Tarragona són molt inferiors a les d’altres ciutats amb un pes demogràfic i territorial similar, com Lleida o Girona, i fins i tot molt inferiors a d’altres municipis propers però amb un total de població molt inferior, com Vila-seca “on per segona vegada consecutiva amb CiU trobem un volum inversor que dobla al de Tarragona. Que consti que no tenim cap paraula de menysteniment en relació a les inversions a Vila-seca, ans al contrari, l’únic que diem és que Tarragona també mereix constar al mapa mental de les inversions del Govern d’Artur Mas.”

“Els socialistes afirmem que els tarragonins no ens mereixem aquest menyspreu permanent de CiU i dels seus socis parlamentaris (ahir el PP i avui ERC). Pel seu volum de població, pel dinamisme de la seva societat civil i dels seus emprenedors, per les necessitats dels tarragonins més afectats per la crisi econòmica i pel pes específic i inequívoc de la ciutat, no només a la província sinó al conjunt de Catalunya, Tarragona és mereix molt més que aquesta inversió ridícula del Govern de CiU.”

En aquest sentit, el PSC de Tarragona ha denunciat que en aquests pressupostos per al 2014 no hi ha inversions a Tarragona ni en matèria d’equipaments educatius, ni en l’àmbit de la logística, els serveis socials, de la justícia, de la millora de la xarxa viària i dels accessos a la ciutat, del sanejament de l’aigua, del sector sociosanitari, ni en matèria mediambiental, etc. “Són uns pressupostos que passen de llarg de Tarragona.”

CiU i ERC

En relació a les declaracions del delegat del Govern, Quim Nin, intentant justificar aquesta desinversió, la portaveu socialista ha emplaçat als dirigents de CiU “a deixar d’una vegada de sacsejar el tripartit i Espanya com a excusa de la seva pròpia incompetència. Ja cansa aquesta actitud de manca de responsabilitat sobre la pròpia acció de Govern. El brutal desequilibri inversor del Govern de CiU en els pressupostos de la Generalitat és també culpa del tripartit i d’Espanya? Ja n’hi ha prou d’excuses lamentables que tan sols suggereixen un somriure de condescendència!”

Sandra Ramos ha recordat que quan la inversió del Govern a Tarragona era de 51 milions d’euros i al Camp de Tarragona de 152 milions d’euros, CiU va convocar una roda de premsa per dir que “els pressupostos condemnem a Tarragona a ser una de les zones més castigades pel tripartit, segons paraules literals d’Oriol Pujol. Com? 51 milions d’euros són “un càstig” i ara 2,4 són una inversió digna i justa per Tarragona? Perquè el senyor Oriol Pujol i els diputats tarragonins de CiU per Tarragona qualificaven aquells pressupostos de “vergonya” i resten muts ara? Ens enganyaven llavors o ho fan ara? Una mica de coherència, si us plau.”

Finalment, la portaveu socialista també ha recordat que en els darrers pressupostos del Govern Mas els diputats d’ERC per Tarragona van denunciar el desequilibri territorial que suposaven i la manca d’inversions a Tarragona. “Seria incomprensible, companys d’ERC, que quan la inversió era de 3,6 milions d’euros i vosaltres mateixos denunciàveu aquest despropòsit votéssiu en contra dels pressupostos i ara, amb una inversió encara més inferior i més insultant per Tarragona, votéssiu a favor. Seria realment incomprensible i impossible de justificar”, ha subratllat la portaveu dels socialistes tarragonins.