1% CULTURAL: EL CASTELL DE VALLMOLL

Fa pocs dies s’han enllestit els treballs de restauració del castell de Vallmoll. Una obra que alguns poden considerar petita a nivell d’un pressupost general d’una gran administració però extraordinàriament important per un municipi com Vallmoll que, per ell mateix, no hagués pogut aconseguir els recursos econòmics necessaris per dur-la a terme.

I és aquí on l’1% cultural del ministeri de Foment ha tingut un paper extraordinari, facilitant inversions, possibilitant obres. Què és aquest 1% cultural? Una iniciativa impulsada al seu moment pel Govern socialista gràcies a la qual es destina anualment l’equivalent a l’1% del total de la inversió del ministeri de Foment en obra pública a treballs de conservació i rehabilitació del patrimoni històric i arquitectònic del país.  

Durant els anys de Govern socialista les comarques tarragonines van viure, sense risc a exagerar, un període d’or pel que fa a les inversions que ens van arribar via aquest 1% cultural. Així, durant els vuit darrers anys de Govern socialista el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre van rebre un total de 16.539.955 d’euros per aquesta via que van servir per impulsar un total de 28 projectes a totes les comarques de la demarcació.

El llistat d’obres de millora i restauració que van poder dur-se a terme és realment extraordinari: el mateix castell de Vallmoll, el pont del diable de Tarragona, les muralles de Montblanc, els castells de Flix, Falset, la Selva del Camp, el convent de Santa Anna d’Alcover, etc, etc.

Per desgràcia, com en tantes altres coses, l’arribada del PP al poder va suposar una retallada dràstica d’aquestes inversions. De més de 16 milions d’euros i 28 projectes vàrem passar a 0 nous projectes i 0 euros en noves inversions per a les nostres comarques. Només lentament i amb comptagotes s’està tornant a invertir, molt lluny però del gran nivell inversor que vàrem tenir amb el Govern socialista.

De fet, el PP demostra en això una certa coherència perquè amb Rajoy a la Moncloa les inversions de l’Estat a la demarcació de Tarragona s’han vinculat amb l’adverbi “menys”. Menys inversions –hem passat d’una mitjana de 511 milions d’euros amb Govern socialista a només 325 milions amb Govern del PP-, menys projectes, menys recursos destinats nostres comarques, menys, menys, menys...En fi.

Malgrat això vull adreçar-vos un missatge d’esperança perquè no estem condemnats a tenir sempre al PP al poder. De fet si alguns autoproclamats líders de la “voluntat popular” no haguessin votat “no” amb els diputats del PP en aquests moments el president del Govern ja es diria Pedro Sánchez i no Mariano Rajoy. Per tant, quan els socialistes siguem al Govern tornarem a impulsar aquestes ajudes que ens arriben via 1% cultural perquè han servit no tant sols per recuperar patrimoni històric –que també- sinó, especialment, per generar riquesa i nous llocs de treball, reforçant la nostra rica i variada oferta turística (només un exemple, el museu del vi de Falset que va ser possible gràcies també a aquest 1% cultural.)

En contra del degoteig constant i diari d’informacions que intenten desprestigiar la política dia si i dia també el compromís polític té una vessant extraordinàriament positiva: la transformació de la realitat i la defensa dels interessos de la ciutadania. Com la transformació que ha experimentat el castell de Vallmoll gràcies a aquestes recursos que vàrem aconseguir via l’1% cultural.

Pensava ara, un cop completats els treballs, en aquell llunyà dia de gener de 2009 en què l’alcalde de Vallmoll, en Josep Lluís Cusidó (un excel·lent alcalde, dels que fan política a peu de carrer) m’explicava per primer cop, in situ, quin projecte volia impulsar per restaurar el castell del poble.

Recordo que ja aleshores l’alcalde em parlava del que això suposaria per Vallmoll a nivell d’atracció de nous visitants. “Un castell com aquest, que formarà part de la ruta del Císter, fomentarà el potencial d’un municipi com el nostre que ja té un polígon industrial capaç de donar feina a la gent del poble. Volem bastir un Vallmoll de dimensió humana amb paràmetres de qualitat de vida d’excel·lència.” És aquesta la política que ens interessa, la que es preocupa de debò pels problemes de la gent. És aquesta la política que, entre tots, hem de recuperar.