dimecres, 4 de maig de 2016

VOLEM FER-HO PER LA LLUÏSA



La Lluïsa és una tarragonina que treballa de cuidadora de persones grans i d’assistent domèstica. Als innombrables problemes als que ha hagut de fer front tots aquests anys de Governs de la dreta (en forma de copagaments, retallades socials, augment d’impostos, etc.) s’afegeix una realitat que la perjudica laboralment: la seva condició de dona. En efecte, si la Lluïsa fos un home per la mateixa feina, de mitjana, cobraria un 22% més, segons les mateixes dades oficials del Govern. Si no redrecem aquesta situació tan escandalosament injusta, la Lluïsa (que per cert, té dos fills i cobra menys de 1.000 euros néts al mes) tindrà una pensió, també de mitjana, un 40% inferior a la dels homes que fan el mateix treball. Per tant, la desigualtat recorrerà tota la seva vida laboral: cobrarà menys que els homes per la mateixa feina, tindrà una prestació d’atur inferior a la dels homes i la seva futura pensió també serà més baixa.

Cal atacar aquesta injustícia des de l’arrel i per això els socialistes ens comprometem a impulsar una llei d’igualtat salarial que acabi amb aquesta discriminació. A mateixa feina, mateix sou, més clar l’aigua. No parlem des del terreny de les declaracions d’intencions a nosaltres ens avala la nostra trajectòria, la que hem demostrat quan hem tingut responsabilitats de Govern. Va ser un Govern socialista qui va aprovar la llei d’igualtat que obligava les empreses a establir plans d’igualtat i ha estat amb Govern socialistes quan les dones han avançat en els seus drets també en el món del treball. El nostre compromís és clar i inequívoc: si governem després de les eleccions del 26-J aprovarem aquesta llei d’igualtat salarial per acabar amb la discriminació de la que són víctimes les Lluïses d’aquest país.

I davant d’això que ens trobem? A un PP més bunqueritzat que mai fidel a l’estil del mateix Rajoy de no fer res. L’immobilisme més absolut sumat a la laminació progressiva del nostre Estat del benestar a cops de retallades socials. No m’atreveixo ni a pensar que suposarien quatre anys més de Govern del PP per a les classes populars d’aquest país... Un apunt que ha passat desapercebut però que nosaltres considerem molt important: la revisió del programa d’estabilitat en el què l’actual executiu del PP es compromet a retallar uns altres 4.500 milions d’euros. D’on pensa retallar el PP aquests recursos públics? Com sempre en el cas de Rajoy ens trobem amb el silenci per resposta. Però, compte!, ja ens van prometre el 2011 que no retallarien despesa social i l’endemà de les eleccions ens vàrem trobar amb Rajoy passant unes tisores molt esmolades sobre l’educació i la sanitat públiques. No cal ser un profeta per concloure que tornarà a fer el mateix si continua de president quatre anys més.

Així mateix, ens trobem al senyor Pablo Manuel Iglesias intentant sumar Podemos, Izquierda Unida, el Partit Comunista d’Espanya, Iniciativa, En Comú, les Marees, Esquerra Unida i Alternativa, Compromís, etc. per aconseguir el seu objectiu de tenir un vot més que els socialistes. La mutuació que ha viscut el senyor Iglesias és realment digne d’anàlisis, ha passat en pocs mesos de presentar-se com a exponent d’un espai “transversal” que fuig d’estereotips ideològics (això de les dretes i les esquerres era una cosa de “trileros” deia fa quatre dies) a intentar liderar l’espai comunista a l’esquerra de la socialdemocràcia i de la tradició socialista de vocació europeista. I això en menys de sis mesos. El fet que hagi bloquejat el Govern del canvi i que hagi facilitat així que el PP i Rajoy segueixin al poder li és indiferent. El seu somni és superar al Partit Socialista, no hi ha dia que no ho proclami.


Amb tots els respectes pels objectius electorals del PP i de Podemos a nosaltres el tacticisme de curta volada ens és indiferent. Volem governar sí, però per transformar la realitat i millorar la vida dels ciutadans d’aquest país. Volem fer-ho amb compromisos clars i amb la convicció que l’endemà de les eleccions del 26 de juny caldrà seure a dialogar per articular aquest canvi real a les polítiques de retallades socials del PP. Una voluntat de canvi que, n’estic segur, és àmpliament majoritari a la societat. En definitiva, volem fer-ho per la Lluïsa, per evitar que continuï sent víctima de les desigualtats i de tanta injustícia. Fem-ho possible! El canvi no tan sols és possible sinó que és més necessari que mai.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada