XAVIER SABATÉ: “CENTRAREM LA NOSTRA CAMPANYA EN EL FOMENT DE L’OCUPACIÓ I LA LLUITA CONTRA L’ATUR I CONTRA L’AUGMENT DE LA POBRESA A LES COMARQUES TARRAGONINES”

“El PSC és la garantia que no hi haurà més retallades en l’educació i la sanitat públiques. El programa electoral socialista per les comarques tarragonines se centrarà en la lluita contra l’atur i contra l’augment de la pobresa i en propostes en positiu per aprofitar els potencials dels sectors productius emergents que tenim a Tarragona per generar ocupació”, així ha sintetitzat el cap de llista socialista per Tarragona, Xavier Sabaté, els principals items programàtics de la campanya socialista.



Xavier Sabaté, acompanyat per l’alcalde de Tarragona i també candidat del PSC, Josep Fèlix Ballesteros, i per afiliats i simpatitzants socialistes, ha fet campanya aquest matí al barri de Torreforta de Tarragona on el PSC ha instal•lat una parada informativa.


Aquesta acció forma part de la campanya de mobilització que el PSC ha desplegat arreu de Catalunya durant aquest cap de setmana. Al Camp de Tarragona les agrupacions socialistes de Tarragona, Reus, Valls, el Vendrell, la Canonja, l’Hospitalet de l’Infant, Constantí, Roda de Barà, Torredembarra i Salou han sortit aquest dissabte al carrer per mobilitzar l’electorat progressista i informar directament als ciutadans sobre què és el que està realment en joc en aquestes eleccions del proper 25 de novembre.


Així, segons ha subratllat Xavier Sabaté, “els socialistes som els més actius en aquesta precampanya, també en presència al carrer. Volem explicar als ciutadans que aquests dos anys de Govern de CiU han estat dos anys perduts. Aquí a les comarques tarragonines l’atur registrat ja supera les 70.000 persones i segons les darreres dades de l’E.P.A. les persones desocupades a la nostra demarcació estan al llindar dels 100.000 ciutadans, el que representa un creixement de l’atur sense precedents. Aquesta és la Catalunya real que ens deixa CiU...”


Per la seva banda l’alcalde de Tarragona i candidat socialista, Josep Fèlix Ballesteros, ha explicat que “aquest matí a Torreforta els ciutadans ens expliquen els problemes i l’angoixa que pateixen per culpa de la crisi i de les retallades que han impulsat CiU i PP. Ningú ens parla d’independència, però sí d’atur, de dificultats per arribar a final de mes, de llistes d’espera per a hospitals i CAP i de retallades a escoles i instituts.”


“Aquests són els problemes reals dels ciutadans que demanen una solució real i per això els socialistes promourem des del Govern català una nova tributació sobre les grans fortunes de manera que contribueixin més aquells que més tenen”, ha conclòs el candidat socialista.

I MENTRESTANT, QUÈ?

“El pitjor és que penso molt en els fills, sap?. Si fos per mi i el meu marit no em sabria tan greu però és molt trist veure com conviden els nens a festes d’aniversari i t’has d’excloure perquè no tenim diners. Ara al gran li fa molta il•lusió jugar a futbol amb els amics del “cole” però no podem pagar l’activitat extraescolar ni comprar l’equipament esportiu que ens demana.” Aquestes paraules esfereïdores, que fan posar la pell de gallina, les vaig escoltar ahir mateix per part d’una persona que es va dirigir a mi quan sortia del Parlament. Ella i el seu marit estan a l’atur, han exhaurit ja la prestació per desocupació, i estan a l’espera que el Govern “dels millors” els pagui la prestació de la renda mínima d’inserció (426 euros al mes) que tenen reconeguda però, de manera increïble, no estan cobrant (!). Mentre, han d’anar tirant com poden amb les pensions dels avis. Una cura de realitat com aquesta, que ens situa de ple en la tragèdia diària que viuen milers i milers de famílies catalanes, convindria que escoltessin els candidats de CiU i PP que es passen el dia parlant de les banderes.



I és que el dia 25 hi ha eleccions al Parlament i aquests dies, els candidats de la dreta intenten excusar la seva espantosa gestió de Govern amb discursos patriòtics abrandats i apel•lant al sentiment de pertinença per tractar d’ocultar la situació dramàtica que viuen molts ciutadans per culpa del fracàs de les seves polítiques que es poden resumir en retallades (de drets socials, de prestacions, d’ajudes, de serveis públics, etc.) i absència d’estímuls a l’economia com per exemple la verda que, a més de generar milers de llocs de treball és clau en la lluita contra el canvi climàtic que tan necessària veiem aquests dies amb l’huracà a USA o el tsunami de Fukushima.


Però malgrat que l’horitzó llunyà sigui la independència ara ja pel 2020 segons Artur Mas o bé l’Espanya eterna salvada in extremis per “un general de brigada de la Guardia Civil”, el dia 26 de novembre, el 27, el 28, etc. la persona a la que em referia a l’inici d’aquest article tindrà el mateix problema que té avui, és a dir, sobreviure als efectes devastadors de la crisi econòmica, i com ella milions de persones al nostre país. Per tant, pensant en el benestar de la immensa majoria dels catalans i catalanes, és de sentit comú preguntar a CiU: i mentrestant, què?. Mentre arriba el 2020, què penseu fer ? Barallar-vos cada dia a veure qui la diu més grossa, creant incerteses en els mercats i, el que és pitjor, augmentant la pobresa i la fractura social?


Com que són incapaços de donar cap resposta concreta a aquesta pregunta, perquè han demostrat quan estan al Govern que només saben retallar i que això ni tan sols serveix per reduir l’atur que, per contra, s’ha disparat amb CiU i PP fins a màxims històrics, els socialistes si volem fer propostes en positiu que donin una resposta real als problemes reals dels tarragonins i tarragonines.


Per això proposem i farem des de la Generalitat que paguin més aquells qui més tenen a través d’una nova tributació sobre les grans fortunes, recuperarem l’impost de successions per aquells que heretin patrimonis de gran volum i modificarem l’impost de patrimoni i pujarem els tipus progressius, nous impostos a les activitats que afecten negativament el territori o les nuclears, o les transaccions financeres. I per a què tot això? Per garantir que cap ciutadà es quedi sense ingressos i sense una educació i una sanitat públiques de qualitat mentre CiU, irresponsablement, es dedica a suprimir impostos que suposen que la Generalitat deixi d’ingressar 300 milions d’euros en plena crisi econòmica i mentre executa retallades un dia sí i l’altre també.


Ho fem per una convicció ètica, perquè no volem una societat on mentre les classes populars i mitjanes s’empobreixen a un ritme vertiginós una petita part de la població, entorn de l’1%, veu com el seu nivell d’ingressos no para de créixer (des que CiU i PP governen a Catalunya i Espanya la venda de productes de luxe, per exemple els iots de gran eslora, s’ha incrementat un 25%) gràcies a les exempcions fiscals aprovades pels Governs “patriotes” de la dreta.


Així, mentre la mare a la qual em referia abans continua angoixada per intentar donar benestar als seus fills, el senyor Mas es prepara per anar a Brussel•les per “internacionalitzar el conflicte” i el senyor Rajoy (que hauria de dedicar tots els seus esforços com a president del Govern a reactivar l’economia), es disposa a “volcarse en las elecciones catalanas para que el PP obtenga el mejor resultado”.


I mentre els qui se les donen de patriotes parlen de les banderes, la taxa d’atur ja ha superat el 25%, i la de pobresa i d’exclusió social superen els registres més alts de la història. I els patriotes de veritat són marginats, oblidats, menystinguts i, si gosen aixecar la veu, condemnats.


Article d'opinió de Xavier Sabaté publicat al Més Tarragona

NÚRIA SEGÚ: “EL BAIX PENEDÈS HA ESTAT UNA COMARCA MALTRACTADA I OBLIDADA PEL GOVERN DE CiU”

El PSC ha denunciat aquest dimarts la desinversió de la Generalitat a la comarca del Baix Penedès amb el Govern de CiU. Segons ha detallat la regidora socialista a l’Ajuntament del Vendrell, Laia Gomis, “en aquests dos anys les inversions de la Generalitat al Baix Penedès han davallat un 65,3% en relació amb el volum inversor del Govern catalanista i d’esquerres.”



Així, les inversions contemplades en els pressupostos de la Generalitat al Baix Penedès han passat de 8.189.462 euros el 2011 a tan sols 6.203.547 per aquest 2012, el que representa el volum inversor més baix de la història de la democràcia a la comarca.


“De fet hem passat d’una mitjana inversora de 32 milions d’euros al Baix Penedès durant els Govern dels presidents Maragall i Montilla a tan sols 7 milions d’euros amb CiU, o sigui, l’equivalent a una desinversió de més de 24 milions d’euros per any que els socialistes considerem com a totalment intolerable i injusta per al Baix Penedès.”


En concret, la inversió per habitant al Baix Penedès ha baixat fins als 62 euros per càpita amb CiU mentre, per exemple, al Barcelonès la inversió s’eleva fins asl 263 euros per habitant. “Aquest és el balanç real del Govern de CiU que ha menystingut al Baix Penedès que ha esdevingut una de les comarques del país amb un nivell inversor més baix per part del Govern “dels millors”.”


Per la seva banda, la diputada socialista al Parlament, Núria Segú, ha denunciat que el Baix Penedès “s’ha convertit en una comarca abandonada i oblidada pel Govern de CiU. Mai s’havia invertit tant poc a la comarca com amb aquest Govern convergent, mai.”


“Això passa amb l’agreujant que estem en una comarca que té, juntament amb l’Anoia, el percentatge d’atur registrat més alt de Catalunya (un 22,38%). Al Baix Penedès tenim 11.110 aturats, un 9% més dels que hi havia quan Artur Mas va ser investit com a president, dels quals 7.156 són joves que només tenen l’ESO i que, per tant, necessiten els cursos de formació ocupacional que el Govern de CiU ha retallat.”


La diputada socialista ha explicat que tots els esforços del PSC se centren en facilitar la generació d’ocupació i de nous llocs de treball. “En aquest sentit, proposem prioritzar el Baix Penedès com a primera comarca en obtenir recursos per poder potenciar la formació ocupacional, reprendre les meses locals d’ocupació en clau territorial, reforçar els serveis públics d’ocupació i fomentar la igualtat d’oportunitats real d’homes i dones pel que fa l’accés al món del treball.”


Finalment, Núria Segú ha denunciat la paralització de les obres de construcció de la C-51 que ha d’unir El Vendrell amb Valls i “la paràlisi que han demostrat els diputats de CiU al Parlament per Tarragona que han estat desapareguts, sense donar explicacions a la ciutadania, mentre el seu Govern tirava endavant aquesta gestió tan desastrosa.”

EL CREIXEMENT DE LA POBRESA I LES FAULES D’ESOP

“Quan acabarà això senyor Sabaté?”, aquesta pregunta me la va formular l’altre dia un ciutadà que em va reconèixer pel carrer. Clar, si algú es dedica a seguir aquests dies les declaracions dels senyors Mas i Rajoy i a llegir la majoria d’editorials de la premsa de Barcelona i de Madrid pensarà ràpidament que el ciutadà en qüestió m’interpel•lava sobre l’arribada gloriosa de la independència o sobre el retorn a l’Espanya “una, grande y libre” dels temps en què el senyor Fraga, “demòcrata de tota la vida”, era ministre de la dictadura.



Doncs no, aquest ciutadà tarragoní en qüestió m’explicava que després de tota una vida treballant ara es trobava que estava pagant més impostos com a autònom dels que cobrava com a conseqüència de la davallada de vendes (era representant comercial). Es veia obligat a demanar ajuda econòmica als seus fills, dels qual un s’acabava de quedar l’atur, i estava anímicament enfonsat. Quan preguntava quan acabaria això es referia a la crisi econòmica que tant mal està fent. Segurament molts dels qui llegeixin aquestes línies, per desgràcia, identificaran casos com aquest al seu nucli familiar o al seu entorn més immediat quan no ho pateixen en primera persona.


I és que les xifres són esfereïdores i parlen per sí mateixes. Durant els dos anys que CiU i Artur Mas han governat la Generalitat l’atur a les comarques de Tarragona s’ha incrementat un 12% i ja supera les 70.000 persones. Així mateix, el risc de pobresa de la població de les nostres comarques s’ha disparat del 20% al 33% (un 33%!!, o sigui un de cada tres ciutadans). Un 57% dels tarragonins tenen greus dificultats per arribar a final de mes i un altre 42% reconeix que no té marge econòmic per fer front a despeses imprevistes, i així “ad nauseam”.


I mentre la pobresa augmenta exponencialment, CiU parla “d’internacionalitzar el conflicte” al més pur estil Batasuna i el PP, per boca de l’inefable Alejo Vidal Quadras, proposa enviar “un general de brigada de la Guardia Civil a Cataluña” i “suprimir” l’autonomia per resoldre “el problema catalán”. I no es tracta de les insensateses més agosarades que hem pogut escoltar aquestes darreres setmanes sinó només un exemple de les propostes “en positiu” de CiU i PP que afirmaven que tenien la fórmula per generar ocupació.


“Ara viurem una situació difícil però hem d’estar segurs que darrera del pedreral ens espera la terra fèrtil”, no es tracta d’algun jove poeta que es presenti als Jocs Florals, no, són les declaracions literals del president de la Generalitat i candidat de CiU, Artur Mas, quan els periodistes pregunten sobre quin és el seu full de ruta després de les eleccions. Es tracta en realitat d’una versió política de varies faules d’Esop, el personatge de la mitologia grega que es veu en la indigència quan podria haver-se satisfet amb millorar la seva sort. D’incrementar l’atur per damunt dels 800.000 aturats i veure com es dispara la taxa de pobresa a prometre l’arribada de “la terra fèrtil” hi ha un oceà de distància.


Els socialistes, és veritat, no participem d’aquests joc dels despropòsits i d’aquest intercanvi irresponsable de declaracions que apel•len a l’hybris nacionalista en un sentit o en un altre. Ho he dit aquests dies i ho reitero, l’única enquesta que ens preocupa és la que posa de relleu aquest augment incontrolable de la pobresa, de l’atur i de les dificultats d’autònoms i emprenedors que també tenen greus dificultats per arribar a final de mes. Per això ens comprometem a crear una xarxa d’últim recurs contra la pobresa i un pla de lluita contra la pobresa infantil que incorpori una prestació per infant a càrrec, i a posar tot l’esforç no només en la reducció del dèficit sinó en el rellançament de l’economia. I és que l’únic patriotisme que ens mou i que ens motiva és el social, aconseguir que Catalunya sigui un país de plena ocupació i on cap dels seus habitants, cap, parli el que parli o se senti d’on se senti, es trobi orfe davant els efectes devastadors de la crisi econòmica.

Article d'opinió de Xavier Sabaté publicat al Diari de Tarragona

RETROSPECTIVA DE COMPROMÍS

Igualtat, justícia; diàleg, acord; treballar amb i per als altres. Quatre substantius i una frase. Per separat, idees que sumen; en conjunt, tot un ideari de compromís: responsabilitat, confiança. D’aquesta manera vull començar aquestes línies que em serveixin de presentació com a candidata socialista a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 25 de novembre, a Reus, i a la comarca del Baix Camp.



Vegem què signifiquen per a mi aquestes paraules, més enllà del que ens pugui marcar el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Igualtat i justícia: si no hi ha justícia no hi pot haver igualtat. La justícia social i la igualtat d’oportunitats estan dins del discurs de molts, però són pocs els qui actuen com a tal. Perquè hi hagi aquests factors, hi ha d’haver unes premisses anteriors: que hi hagi un accés adequat, públic i, sobretot, de qualitat a la sanitat i a l’educació; uns serveis socials adequats als moments que estem vivint de màxima dificultat; igualtat de gènere, perquè tant els homes com les dones puguin conciliar la seva vida laboral i familiar; un accés a la cultura realment com un dret públic. En resum, una societat amb menys cultura i educació és una societat menys lliure, menys rica i amb més desigualtats. La desigualtat és totalment antònima i contraposada a la justícia social i a la igualtat d’oportunitats. I encara voldria dir una altra cosa: que la nostra independència no sigui la nostra dependència econòmica, social i, fins i tot, cultural i lingüística.

Diàleg i acord. Per tal que hi hagi un acord hi ha d’haver un diàleg previ. Els messianismes, els unilateralismes i els singularismes no fan bons els projectes, els fan més pobres i descafeïnats. La vida és un continu diàleg, i la política, que forma part de les nostres vides (vulguem o no, ens agradi o no), ha i hauria de ser un diàleg continu entre societat i classe política. La democràcia és el poder del poble; això vol dir, com a mínim etimològicament, que ha de ser la societat qui marqui les directrius de la classe política, no a l’inrevés. Repeteixo, els messianismes s’han mogut sempre entre la demagògia i la dictadura, no pas en la democràcia. Perquè això sigui possible, la classe política ha de ser responsable, propera i, sobretot, creïble. I com ho poden ser? Doncs estan amb el poble, amb els seus problemes, però també amb les seves alegries, les seves virtuts i els seus defectes, dialogant i arribant a acords.


Per últim, però no pas menys important, treballar amb i per als altres. Els qui em coneixen saben que sempre m’he mogut entre el voluntarisme amb una idea clara: fer allò que considerava que havia de fer, independentment del rèdit que en pogués obtenir, sempre, però, amb la idea que sóc, provinc i sempre en formaré part, de la classe treballadora. Lligant aquesta idea del treball amb el diàleg i l’acord anterior, només em resta dir que, sobretot, el que em marca començar aquesta nova etapa de la meva vida és treballar, amb els altres, perquè no ho entenc d’altra manera, i per als altres, perquè el rèdit col•lectiu ha de ser qui marqui el nostre full de ruta. El de tots els socialistes i, per extensió, el de totes les persones que ens sentim d’esquerres i, com a conseqüència, hi actuem.

Elena Salinas
Candidata del PSC a les eleccions al Parlament per Tarragona

A DESHORA I AMB EL PAS CANVIAT...

El Govern de la Generalitat hauria d’estar dedicant tots els seus esforços a garantir que els catalans puguin fer front dignament als temps difícils que vivim, amb polítiques concretes,determinant l’origen del fons econòmic que ha de disposar la Generalitat pels propers anys i destinant els recursos necessaris per proveir els serveis públics que determina l’Estatut. Però no es així: la convocatòria de les eleccions justifica la seva inacció. En aquests moments, el Parlament de Catalunya hauria d’estar debatent els pressupostos per l’any 2013, però el Govern de CiU ha renunciat a l’exercici de l’Autogovern, que suposa la realització dels pressupostos i la llei d’acompanyament, posant els interessos de partit per davant dels interessos de país.



Encara que es pot prorrogar legalment la vigència dels pressupostos del 2012, en l’actual context no es legítim ni creïble que sigui així. El que pretén el Govern de CiU és endarrerir una nova fornada de retallades de drets i serveis que s’albira farà, un cop conegut el projecte dels pressupostos del’Estat pel 2013 que ara es debat a Madrid.


A deshora i no a Contracor, és com actua el Govern. I llavors els seus comercials ho expliquen, com és habitual,senyalant els culpables amb sentiments patriòtics,per tal d’evitar passar comptes. En alteixen la única veritat possible, és a dir, la seva política de barreges, partit-país i viceversa, i engrandeixen les seves raons desqualificant l’adversari. Així, el “no fer” embolicat de sentiments i paraules buides, per primer cop a la història de Catalunya, és considerat un gran mèrit. En realitat, la convocatòria d’eleccions plebiscitàries per la independència no és fruit d’escoltar el clam de la manifestació de l’onze de setembre. Ho demostra el fet que aquest any les conselleries no havien engegat els treballs previs a la proposta de pressupostos que normalment es realitzen al mes de juliol. El guió ja estava escrit.


Forçar el clima polític i social, fent crits valents d’independència, evitar portar al Parlament un projecte de pressupostos, i alhora l’aconseguir que pràcticament a Catalunya no es parli de res més, té molt de mèrit estratègic, i molt poca lleialtat institucional i compromís amb les necessitats dels catalans.


L’equip de vendes de Presidència no se surt un mil·límetre del guió del Govern, que no és, per cert, el programa electoral amb què es va presentar CiU a les eleccions. Aquest guió, i els seus autors practiquen el “Yuppisme” (ara explicarem el concepte), i passaran a la historia per, menystenir i ignorar, les brutals conseqüències, que tindran d’immediat les seves decisions per la qualitat de vida dels catalans i catalanes.


El “sistema de mercat” dels països desenvolupats, introdueixen la política, per generació espontània, a professionals amb capacitat de lideratge i bons comunicadors, que s’han d’envoltar, per generar discurs, de bons experts o especialistes sectorials. Així van sorgir a finals dels anys 80 els “yuppies”. Personatges que amb l’etiqueta de “Gauchedivine”, i entestats en fer oblidar les ideologies, actuen al marge de qualsevol ètica, diferenciant en el seu espai d’influència entre amics i enemics. El seu objectiu en política és vendre el producte que representen utilitzant totes les estratègies comercials adaptades a la Política.


En aquests moments, les decisions polítiques dels governs del’Estat i la Generalitat sembla (i dic sembla) que estan en mans de polítics d’aquesta mena. Però també pot observar-se que, en els partits que no governen, aquests personatges també abunden. I per tant, els ciutadans i ciutadanes estan atrapats per un estil determinat de fer política.



Després de dos pressupostos i de la incapacitat manifesta de complir amb els compromisos electorals,CiU,al mig de la legislatura, diu que ja no és moment de pactes ni fiscals ni socials, sinó de generar alternatives per sortir de la crisi. Per això precisa una majoria absoluta al Parlament? CiU creu estar en possessió de la veritat absoluta,i propugna com a única solució la independència. Els seus mitjans de comunicació afins no parlen d’altra cosa tot el dia, mentre la qualitat de vida de la gent va de mal en pitjor. Doble discurs o doble moral?.


Amb el pas canviat ha agafat als partits d’esquerra les eleccions de Galicia, Euskadi i Catalunya, i per tant es serà molt difícil explicar alternatives de govern creïbles si no s’utilitzen els mateixos instruments que els partits del govern. Estem segurament davant d’un canvi d’època, però no s’ha de produir a deshora i amb el pas canviat. Per guanyar credibilitat des de l’esquerra, és necessari generar alternatives solvents que impliquin compromisos reals amb el país. I per tant, s’han de definir primer i explicar després, nous instruments de governança de les institucions i empreses públiques, i també privades; és essencial legislarper tal que els governs puguin fixar el tipus d’interès legal del diner, per evitar que el fixi el mercat i s’especuli amb el deute de governs i famílies. I també és imprescindible que el salari mínim interprofessional, i també la pensió mínima, permetin viure una família.


I no cal complicar més les coses, aquests conceptes la gent els entén, i és el què espera: transparència i bona gestió dels recursos públics, governs que donin seguretat i confiança i una vida digna. Fem-ho fàcil.     Article d'opinió de Josep Maria Sabaté publicat al diari Catalunya Press

PERE NAVARRO: “VOLEM REIVINDICAR L’ESPERIT DE SOLUCIONAR PROBLEMES, D’AVANÇAR CAP A TOT EL QUE TÉ A VEURE AMB LA RECUPERACIÓ ECONÒMICA”

El primer secretari del PSC i candidat a la presidència de la Generalitat, Pere Navarro, ha afirmat avui que “a Tarragona volem reivindicar l’esperit de solucionar problemes, d’avançar cap a tot el que té a veure amb la recuperació econòmica. En tenim dos exemples molt clars avui aquí: l’aposta, molt especialment de l’alcalde de Tarragona, pels Jocs de la Mediterrània de l’any 2017, que van més enllà de l’esport per ser una oportunitat molt clara de la circumscripció de Tarragona per avançar en la convivència i l’economia; i en segon lloc reivindicar en altre element de desenvolupament econòmic i comunicació que és el Corredor del Mediterrani, que reivindiquem perquè no només és una aposta per Tarragona sinó per tota la riba del Mediterrani, i hem de demanar més implicació per part del Govern d’Espanya en les inversions.”



Pere Navarro ha fet aquestes declaracions durant l’acte de la fotografia oficial de la candidatura de Tarragona que s’ha celebrat al pont del diable de Tarragona que, ha dit, “és un aqüeducte que simbolitza la solució dels problemes, l’acord, avançar cap al consens que nosaltres defensem.” En aquest sentit, el candidat socialista ha insistit que els Jocs del Mediterrani “no són només un projecte de país, és un projecte molt important per Europa. En aquests moments cal que les diferents ribes de la Mediterrània, i estem parlant de societats, de persones i de comunitats, es posin d’acord. És un moment en què cal mostrar voluntat de diàleg i de convivència, i també apostar per la recuperació econòmica perquè es crearan milers de llocs de treball directament o indirectament.”


En relació a l’intercanvi d’acusacions entre Mas i Rajoy sobre la seva reunió a Madrid, Pere Navarro ha assegurat que “sempre hem dit que, després de mesos de discussió del pacte fiscal, que ens semblava una irresponsabilitat per part del Govern d’Espanya i per part del Govern de Catalunya, per part de Mariano Rajoy i d’Artur Mas, resoldre la qüestió en dues hores.”


“El que és increïble és que en un moment de tanta dificultat econòmica, en dues hores de reunió arribin a la conclusió que no hi ha capacitat per dialogar i no hi ha capacitat per avançar en aquesta millora del finançament”, ha afegit.


Segons Pere Navarro, “el que defensen CiU i PP són els dos extrems; quan un defensa la independència de Catalunya i l’altre un model d’Estat més centralitzat doncs és evident que hi ha manca de diàleg. Precisament en un moment en què necessitem solucions del que es tracta és de posar totes les cartes sobre la taula i en aquesta campanya electoral tindrem una bona oportunitat per a fer-ho.”


Respecte al fet que Artur Mas presenti el seu projecte sobiranista a Brussel•les, ha afirmat que “em sembla que és fugir d’estudi, Mas el que ha de presentar és el seu programa, Mas el que ha de fer, com a candidat, és primer no utilitzar les institucions catalanes per fer campanya electoral i, segon, presentar exactament el que vol per a Catalunya, saber exactament què significa aquesta independència, perquè cada dia ens diu una cosa diferent, cada dia enganya al poble de Catalunya perquè no té el camí, no sap quin camí ha de fer, o no ens el vol explicar. Demanem claredat.”

NÚRIA SEGÚ: “UN MILER DE TARRAGONINS QUE HAURIEN DE COBRAR LA RENDA MÍNIMA D’INSERCIÓ NO L’ESTAN REBENT”

Segons ha denunciat aquest dimecres la diputada socialista per Tarragona, Núria Segú, “a les comarques tarragonines un miler de persones que tenen reconeguda una prestació social per part de la Generalitat, d’acord amb el que estableix el programa de la renda mínima d’inserció, no l’estan rebent. Se’ls reconeix la prestació però després no perceben ni un euro (!)”



La diputada vallenca ha posat de relleu que “estem parlant de persones que no tenen cap altre ingrés mensual i que reben de ple les conseqüències nefastes de la crisi econòmica.” Davant d’això ha emplaçat a la Generalitat i als dirigents de CiU que deixin de buscar subterfugis i que garanteixin les prestacions a tots aquells que es troben en aquesta situació d’indefensió. “Aquí no valen les metafòriques patriòtiques, ni les banderes, ni els jocs de paraules. Ens juguem mantenir la cohesió social i estar al costat d’aquells que pitjor ho estan passant.”


Núria Segú ha definit la gestió de la renda mínima d’inserció que ha fet la Generalitat com el paradigma del fracàs dels Govern “dels millors” de CiU i de Mas. La diputada del PSC ha recordat com el Govern va canviar la forma de pagament d’aquesta ajuda extraordinària de 426 euros mensuals el mes d’agost de l’any passat per reduir el nombre de beneficiaris en plena crisi econòmica.


“Així, la Generalitat va investigar 21.000 expedients i en va suspendre més de 7.000. Malgrat això centenars de perceptors suspesos van tornar a ser reconeguts posteriorment pel Govern tot i que no han tornat a cobrar.”


El PSC ha demanat reiteradament la posada en marxa d’un pla de xoc per garantir el pagament de la renda mínima d’inserció a tots aquells que tinguin la prestació reconeguda. “CiU no vol ni a sentir a parlar del tema, només vol parlar de les banderes i de la “terra fèrtil” que ens espera després del pedreral. No els preocupen les persones, els preocupen les banderes.”


Núria Segú ha explicat que el que sí ha aconseguit CiU, amb el suport del PP, en aquests dos anys de legislatura és augmentar la pobresa i posar en perill la cohesió social a cop de retallades.


“Per exemple, un 33,5% de la població del Camp de Tarragona (i un 36,8% de les terres de l’Ebre) estan en risc de pobresa i d’exclusió social segons les darreres dades del Centre d’Estudis d’Opinió. Aquest índex s’ha incrementat 10 punts en els darrers anys. Per cert, el Camp de Tarragona i les terres de l’Ebre són les regions del país on ha crescut més la pobresa segons aquest estudi.”


La diputada socialista també ha recordat que un 28% dels nens catalans viuen en famílies amb un nivell de renda per sota del llindar de la pobresa, que un 57% dels catalans tenen greus dificultats per arribar a final de mes i que el 53% dels catalans menors de 35 anys estan a l’atur.


Finalment, Núria Segú ha donat a conèixer algunes de les propostes socialistes en matèria de lluita contra la desigualtat que passen per “revisar la política fiscal al nostre país per fer que aportin més aquells que més ingressen. Així mateix proposarem la reforma de la renda mínima d’inserció per garantir que la cobrin tots aquells que la necessitin, impulsarem un pla de xoc de lluita contra la pobresa infantil i crearem una xarxa pública d’últim recurs contra la pobresa.”

FRANCESC VALLÈS: “EL NOU SISTEMA DE TAXES JUDICIALS DEIXARÀ INDEFENSOS MILIONS DE TREBALLADORS”

El coordinador dels diputats i senadors del PSC a les Corts Generals i diputat per Tarragona, Francesc Vallès, ha denunciat aquest dilluns que la nova llei de regulació de les taxes judicials que es vota avui al Congrés “deixarà indefensos milions de treballadors” que hauran d’abonar fins a 750 euros si volen recórrer una sentència desfavorable. Vallès ha explicat que les taxes “expulsen de l’accés a la justícia a les classes mitjanes i populars que es veuran obligades a pagar taxes desproporcionades”, ja que la justícia gratuïta arribarà a molts pocs ciutadans. L’objectiu de la reforma és “intimidar als ciutadans per rebaixar els índexs de litigiositat. Així, el Govern està creant una justícia només per a rics”, ha explicat el diputat socialista.



Pel que fa a Catalunya, Vallès ha recordat que el Govern de la Generalitat ja ha endegat recentment un increment de taxes a Catalunya que va entrar en vigor el passat mes de maig i ha afirmat que aquesta doble imposició “impedirà de facto l’accés a la justícia en condicions d’igualtat”, i ha acusat CiU i PP d’establir “mesures de copagament i repagament a la justícia.”


Un conjunt de mesures, ha assegurat el diputat reusenc, que són “totalment inadmissibles. És indigne i inadmissible que un jutge no admeti una demanda pel simple fet que una persona no pugui pagar una taxa. Doncs bé, els socialistes creiem que això no és propi d’un Estat de dret ni és democràtic, és un abús particularment injust tenint en compte que ens trobem immersos en plena crisi econòmica. Totes aquestes mesures gairebé fan impossible l’accés a la justícia per a la gran majoria de ciutadans de les nostres comarques.”


“A Catalunya paguem dues vegades, pels medicaments i per accedir a la justícia, mentre es van retallant els drets més bàsics dels ciutadans”, ha conclòs el diputat socialista.

EL SOMRIURE DELS "PATRIOTES"

“El patriotisme és l’últim refugi dels qui no tenen arguments quan han de justificar la seva mediocritat”, aquesta frase de l’històric socialista francès Jean Jaurès (qui, per cert, va morir assassinat per un “patriota” per dir veritats com aquesta) m’ha vingut a la memòria vàries vegades aquests darrers dies. Tractaré d’explicar-me. Novembre de 2010, els carrers i places del nostre país s’omplen de pancartes de CiU amb somriures sota el lema: “Per una Catalunya millor”. Així mateix, se’ns projecta un punt lluminós al final d’un túnel amb la imatge radiant d’Artur Mas, actual lector de l’Odissea d’Homer. Doncs jo crec que la immensa majoria de catalans, tret de les grans fortunes que s’han beneficiat de la supressió de l’impost de successions, no han tingut, ni tenen, grans motius per a somriure durant aquests dos anys de Govern “dels millors.” No crec tampoc que els catalans creguem que ara tenim “una Catalunya millor” que la que teníem el 2010.



Un cop constatat el fracàs absolut d’Artur i de CiU en els tres grans objectius de la legislatura (reduir l’atur a la meitat, mantenir la qualitat de l’Estat del benestar i assolir el pacte fiscal) sembla que els estrategs convergents han decidit llançar una cortina de fum patriòtica per intentar ocultar un balanç difícilment superable pel que fa als resultats negatius. De fet, CiU està combinant una dosi de demagògia (la independència és la solució màgica a tots els nostres problemes, perdó, les “estructures d’Estat” ells mai citen la paraula “independència”), una altra dosi de cinisme (“no hem fet retallades, hem fet ajustos per garantir les prestacions socials”) i una tendència cada cop més acusada, però gens conscient, cap a la paradoxa.


Mentre, els seus cosins germans ideològics del PP segueixen la mateixa estratègia. Aquesta mateixa setmana hem vist al senyor Alejandro Fernández i a la senyora Sánchez Camacho d’amable tertúlia a la Rambla rient mentre contemplaven la nova seu del PP (però perquè riu tant aquesta gent?). És interessant recordar que el senyor Fernández va decidir comparèixer després d’estar “missing” durant tres setmanes quan els periodistes el buscaven perquè valorés les inversions (més aviat, les desinversions) dels pressupostos generals de l’Estat a Tarragona. I és que el PP de Tarragona ha inaugurat una nova manera de fer política quan es tracta de notícies desagradables: amagar-se, no donar cap explicació burlant-se així dels ciutadans, i esperar a que passi el temporal...


Ni els uns (CiU), ni els altres (PP) fan la més mínima referència a les retallades que han practicat els Governs de Mas i de Rajoy i que tants problemes estan provocant a la vida diària dels catalans. Cap element d’autocrítica o de resposta als problemes reals dels ciutadans. Al contrari, tot metàfores literàries i apel•lacions a la passió patriòtica com a únic argument electoral. CiU: “aquests són els comicis del dret a decidir”, PP: “Aquestes eleccions són un plebiscit, Espanya sí o Espanya no.”


I mentre els “patriotes” competeixen en somriures i simulen que es barallen i amenacen amb el “xoc de trens” més de 10.000 famílies tarragonines tenen una altra preocupació menys pretensiosa però més realista: arribar a final de mes garantint un mínim de qualitat de vida als seus fills perquè en aquestes famílies tots els seus membres, tots, estan a l’atur i han vist com les ajudes i prestacions se’ls retallaven per part de les Administracions governades per CiU i PP.

Com diria un humanista de la talla moral de Jean Jaurès: aquesta és la realitat que sempre voldran ocultar els “patriotes” darrera dels plecs de la bandera.

Article de Núria Segú publicat al Diari de Tarragona

L'ÚNICA ENQUESTA QUE ENS PREOCUPA ALS SOCIALISTES

Fa uns dies s’han fet públiques dues enquestes. La primera, del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, analitzava la intenció de vot a les properes eleccions al Parlament. La majoria de mitjans de comunicació, especialment els mitjans públics, obrien les seves edicions parlant del camí victoriós de CiU i d’Artur Mas cavalcant cap a la majoria absoluta sobre l’onada sociològica del dret a decidir i les “estructures d’Estat”.



Malgrat això, el mateix dia també es feia pública una altra enquesta que assenyala que prop d’un 30% dels catalans són pobres o estan en risc greu de ser-ho (un 30%!). En els darrers dos anys (els anys del Govern “dels millors” de CiU) la taxa de pobresa a Catalunya s’ha disparat fins i tot per sobre de la mitjana espanyola i nou punts damunt de l’europea. Però si llegim amb atenció el contingut d’aquestes enquesta trobem dades més alarmants, per exemple, que un 28% dels nens catalans viuen en famílies que es troben en paràmetres d’exclusió social.


Segons aquesta enquesta, un 57% dels catalans afirma que té greus dificultats per arribar a final de mes i un 12%, fins i tot, diu que no pot escalfar el seu habitatge durant els mesos d’hivern. En molts casos, les pensions dels avis i àvies són l’únic ingrés econòmic regular de molts nuclis familiars.


Per cert, l’enquesta també revela que el Camp de Tarragona i les terres de l’Ebre són les dues regions de Catalunya on la pobresa i les desigualtats han crescut més en aquests dos darrers anys, els dos anys en què Artur Mas havia de “resoldre” el problema de l’atur (recordeu allò de “per una Catalunya millor”)?


En un país “normal” la cruesa i l’envergadura tràgica d’aquesta realitat, el fracàs estrepitós del govern en relació amb els objectius que es va plantejar ell mateix a l’inici de la legislatura (reduir l’atur a la meitat, no tocar els pilars de l’Estat del benestar i assolir el pacte fiscal), faria que les perspectives electorals del Govern “dels millors” fossin directament proporcionals a la seva incompetència més absoluta, però, és clar, això seria en un país “normal”.


Davant d’aquesta tessitura, els socialistes ens presentem davant la ciutadania reafirmant el que sempre hem defensat i allò en què somniem: una Catalunya on tots els seus habitants puguin gaudir d’una protecció social des del moment en què neixen fins que moren, un país amb unes prestacions socials d’excel•lència, una societat on aporti més qui més té i que es preocupa per l'amenaça del canvi climàtic i les seves gravíssimes conseqüències pel nostre hàbitat i dels catalans i catalanes que vindran


Perquè a nosaltres l'única enquesta que ens preocupa, la que de veritat ens treu el son, és la segona, la que assenyala un creixement exponencial de la pobresa al nostre país per culpa de les retallades salvatges de la dreta. I així, mentre CiU i PP simulen que es barallen pels colors de la bandera, més de 10.000 famílies tarragonines tenen a tots els seus membres sense ingressos econòmics i han de fer autèntics miracles per arribar a final de mes. Suposo que ens diran que la solució de tot és el viatge a Itaca però també convindria recordar que de tota l’expedició tan sols Ulises va poder arribar a bon port.

Article de Xavier Sabaté publicat al diari Més Tarragona

MÉS ATURATS

Ara fa quasi exactament dos anys Artur Mas, actual lector de l’Odissea d’Homer, es va dirigir directament als ciutadans en el darrer minut del debat electoral organitzat per TV3 i va afirmar, literalment, el següent: “durant la propera legislatura tornarem a reactivar l’ocupació i reduirem l’atur a la meitat.” En el mateix sentit es va pronunciar el flamant Conseller d’empresa i ocupació, en Xavier Mena pocs mesos després de ser nomenat.


Bé, han passat uns mesos més i estem a les portes d’una nova campanya electoral i fora bo que els ciutadans jutgem amb els fets objectius quin ha estat el grau d’èxit d’Artur Mas i de CiU a l’hora de “reactivar l’ocupació”.

Doncs bé, cap mesura destinada a reactivar l’economia i reduir l’atur, al contrari, retallades que han augmentat l’atur al sector salut i al sector de l’educació. Cap mesura destinada al sector empresarial, als emprenedors, a la reconversió industrial, a la formació dels treballadors... i avui 22 mesos després, l’atur a Valls i l’Alt Camp no tan sols no s’ha reduït a la meitat sinó que ha assolit xifres històriques.

Després de les accions i omissions del govern d’Artur Mas, dels seus incompliments, els milers d’aturats de la nostra comarca no veuen cap horitzó positiu, cap sortida del túnel que tant ens anunciava CiU durant la darrera campanya, recordeu el cartell?.

En aquests moments tenim a la comarca quasi 4.000 persones a l’atur, és a dir, unes 550 persones més de les què hi havia ara fa dos anys. A Valls 2.317 persones es troben a l’atur, a Alcover 468 i al Pla de Santa Maria 235. Amb “el Govern dels millors” l’atur a la comarca ha crescut un 13%, una dada que ho sintetitza tot.

Suposo que ens diran que el dia que Catalunya disposi “d’estructures d’Estat” l’atur i tots els problemes del món es resoldran com per art de màgia, però mentre esperem l’arribada a l’Itaca, caldria conèixer si, mentre, CiU es passarà quatre anys més retallant drets als catalans i incrementant les desigualtats fent que la diferencia entre els que tenen més i els que tenen menys s’eixampli . I aquí no val la literatura sinó els fets concrets. En només dos anys, Artur Mas ha reduït la inversió en educació, sanitat i dependència als nivells de 2004 oblidant que avui a Catalunya som un milió més de catalans.

La veritat és que Artur Mas només ha respectat una sola promesa electoral, una sola! reduir l’atur? No generar ocupació? No. Mantenir l’Estat del benestar? No. Fer més amb menys? No. L’únic compromís que ha respectat CiU ha estat la supressió de l’impost de successions per a les grans fortunes. Gràcies a aquest gest valent la Generalitat ha deixat d’ingressar 150 milions d’euros mentre afavoria a uns pocs i amb les retallades perjudicava a la majoria de catalans. O dit d’una altra manera, avui a Catalunya es possible que algú hereti, per exemple, un, dos milions d’euros i pagui zero euros d’impostos però d’altres han de pagar tres euros perquè els seus fills dinin amb carmanyola a l’escola (!?). En fi...

En aquestes eleccions ens hi juguem molt. Alguns les volen presentar com uns comicis, amb tons de plebiscit, on haguem de decidir quins són els colors de la bandera. O l’Espanya una i recentralitzada o la secessió de Catalunya, en definitiva, sense alternatives raonables entre aquests dos maximalismes, ni punts de trobada.

Però és que hi ha un altre eix que ens haurem de plantejar quan anem a votar. Què volem? Una Catalunya socialment cohesionada o bé una Catalunya on creix la desigualtat, la distància entre les rendes més altes i la immensa majoria de la població i on un de cada cinc catalans té moltes dificultats per cobrir les necessitats bàsiques de subsistència: menjar, aigua, llum gas...La resposta a aquesta pregunta també serà determinant en el resultat del 25-N.

Article de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc