L’HORA DE REUS

Fa poques setmanes, gràcies a una pregunta formulada pel diputat Joan Ruiz al Govern del PP, els reusencs i reusenques vàrem saber que en aquests darrers anys ni l’ajuntament de la ciutat ni la Generalitat havien fet cap gestió per facilitar la connexió del nostre aeroport amb la xarxa ferroviària d’alta velocitat . I això que ja més de sis anys que hi ha un projecte definit d’estació intermodal al sud de l’aeroport tot i que està paralitzat sine die. Amb el risc que això comporta pel que fa a la continuïtat del projecte. Cal tenir present que el Corredor del Mediterrani està en fase de proves i no compta amb aquesta estació intermodal. Ras i curt: no connecta amb l’aeroport de Reus.

És a dir, hem patits uns anys de desídia, desgovern, paràlisi i manca de treball per part d’aquells que tenen la responsabilitat de defensar els interessos de Reus a les institucions. I no ho han fet.

I quan no ens havíem recuperat de l’estupefacció que ens havia provocat la negligència de l’ajuntament i del Govern en relació a l’estació intermodal hem rebut la trista notícia que Girona ens ha tornat a passar per davant. Un cop més. I és que l’anunci per part dels responsables de Foment sobre la connexió via llançadora d’altes prestacions de l’aeroport de Girona amb Barcelona és un anunci que s’havia d’haver produït a l’aeroport de Reus. I no s’ha produït.

A més a més, no s’entén res. D’una banda l’anterior Govern de la Generalitat sosté que s’ha gestionat de la mateixa manera la connexió de l’aeroport del Prat amb els aeroports de Reus i Girona però la realitat que és tossuda, la realitat i els fets objectius, desmenteix aquesta afirmació. Se’ns enganya literalment? És tot fruït més aviat de la desídia absoluta? No ho sabem però ja avenço que des del PSC de Reus hem demanat al grup socialista al Parlament que pregunti al detall quines són les gestions –si és que han existit- que ha fet el Govern català per connectar el nostre aeroport amb l’aeroport del Prat.

Ja n’hi ha prou de tant despropòsit! Hem de posar el fil a l’agulla però ja mateix per garantir una connexió de l’aeroport de Reus amb l’aeroport del Prat en alta velocitat. El futur del Reus passa per aquí, ni més ni menys. A més, esdevindria una operació més fàcil i amb uns costos econòmics més reduïts que en el cas de Girona. Tampoc volem obrir una picabaralla territorial perquè entenem a la perfecció que l’alcaldessa de Girona s’hagi deixat la pell defensant els interessos dels gironins i gironines. El que no comprenem és com l’alcalde de Reus no hagi fet el mateix. I aquí no parlem d’intencions perquè els resultats estan a la vista. L’alcalde Pellicer no ha fet la feina i tots els ciutadans de Reus en sortirem perjudicats.

I el resultat és que, ara i avui, el nostre aeroport està discriminat i els nostres convilatans considerats ciutadans de segona ja que han de veure com la millora de la seva xarxa d’infraestructures en matèria de mobilitat dorm el somni dels justos en alguns calaixos de Madrid i Barcelona. I això no és de rebut. No ho és perquè els socialistes sempre hem defensat que els reusencs i les reusenques no volem cap privilegi especial però tampoc som menys catalans que els gironins i els barcelonins. Perquè això no és flor d’estiu sinó que el menyspreu és sistemàtic i només cal repassar les inversions –més aviat desinversions- de la Generalitat d’aquests darrers anys a casa nostra per constatar això que denunciem.   

Aquest desgavell s’ha d’acabar. Sí, és l’hora de Reus. Però no l’hora de les declaracions virtuals que acaben en no res o de dibuixar una gran infraestructura sobre un mapa, senyor alcalde. És l’hora de l’autèntic tarannà reusenc, el que ens ha fet créixer històricament i ha escrit les nostres millors pàgines: l’hora del treball real allà on és necessari, l’hora de saber plantar-se si així s’esdevé defensant els interessos del poble de Reus. I per dignitat i per justícia ens mereixem un aeroport connectat amb alta prestació tant amb l’aeroport del Prat com amb el Corredor del Mediterrani. Per què això que és evident i vàlid per Barcelona i Girona no ho és en el cas de Reus, senyors responsables institucionals de Barcelona i Madrid? Hi ha alguna resposta racional que ho justifiqui? Tots sabem que no. I per això uns seguiran ignorant-nos per la via dels fets i els altres amagant el cap sota l’ala. No en el nostre nom. 

EL PSC DEMANA AL NOU GOVERN QUE REACTIVI LA LLEI DE BARRIS 2.0 AL CAMP DE TARRAGONA

El diputat del PSC per Tarragona, Carles Castillo, ha demanat avui al nou Govern de la Generalitat que s’ha de formar que reactivi la llei de barris, que es va impulsar durant els anys de Govern de progrés, i que tants efectes positius va generar a les comarques del Camp de Tarragona.

Segons ha recordat Castillo, “l’aprovació d’una llei de barris 2.0 era un dels compromisos electorals que els socialistes vàrem assumir a les eleccions del 21-D. Ens ratifiquem en aquesta proposta perquè estem segurs de la necessitat de rehabilitar els barris més degradats de les comarques tarragonines. En especial, amb mesures contra la segregació urbana i la ineficàcia energètica.”

El diputat tarragoní ha recordat que durant els anys de Govern socialista es van destinar més de 54 milions d’euros a inversions directes a les comarques del Camp de Tarragona en el marc de l’aplicació de la llei de barris. Es calcula que fins a 350.000 ciutadans tarragonins es van beneficiar d’aquestes actuacions.

“Lamentablement, la llei de barris va ser de les primeres mesures socials que el Govern d’Artur Mas i de CiU va eliminar un cop van tornar al Govern de la Generalitat a finals de 2010. Cal rectificar ara aquest error i fer-ho amb caràcter immediat”, ha reblat.

En aquest sentit Carles Castillo ha destacat que “recuperar la llei de barris hauria de ser un objectiu de tots, començant pel nou Govern que s’ha de constituir. Cal tenir present que aquesta llei va ser un dels grans encerts dels anys de Govern de progrés ja que va permetre garantir la cohesió social als barris de les ciutats i pobles dels municipis tarragonins. Els socialistes demanarem que en els propers pressupostos de la Generalitat hi hagi partides específiques destinades a tal efecte.”

Entre aquests barris que es van beneficiar de les ajudes del Govern català fins al 2011 hi ha el barri de Camp Clar de Tarragona, el barri del Carme de Reus, el nucli antic de Cambrils, el barri antic de Valls, el centre històric de Montblanc, el nucli antic del Vendrell, la part alta de Tarragona, el nucli antic de l’Espluga de Francolí o el nucli històric de Falset, entre d’altres.

A parer del grup socialista les noves actuacions que s’haurien de prioritzar haurien de contemplar els nous factors introduïts per la crisi econòmica d’aquests darrers anys i, conseqüentment, haurien d’introduir ajudes al foment de l’ocupació o a la lluita contra la pobresa energètica. 

A CLARA CAMPOAMOR, IN MEMORIAM

“Les dones no podeu votar perquè teniu un innat caràcter histèric.” O bé “només podreu fer-ho a partir dels 45 anys que és quan amb la menopàusia tindreu la suficient serenitat d’esperit com per poder votar amb una mica de criteri.” Són només algunes de les barbaritats que es poden llegir en el diari de sessions del Congrés durant el debat parlamentari que les Corts constituents de la República van dedicar a permetre o no el sufragi de les dones. Unes paraules indignes i barroeres que anaven dirigides a una única dona, l’única entre més de 450 diputats, que defensava el dret a vot femení. Una dona valenta, honesta i progressista però sobretot una dona conseqüent: Clara Campoamor. 

Una dona que, com tantes de nosaltres, no ho va tenir mai fàcil. Orfe des de la infantesa va haver de deixar l’escola de ben petita per guanyar-se la vida en múltiples treballs. Tenaç va aconseguir sent ja major d’edat completar el batxillerat, estudiar Dret i obrir un bufet d’advocats on defensava molts casos de dones víctimes de la violència masclista de l’època, desemparades davant la permissivitat, per dir-ho suament, amb la que els tribunals de l’època jutjaven la discriminació que moltes dones patien a mans dels seus marits.

Clara Campoamor va ser una lluitadora en la noble causa de la igualtat de drets polítics al nostre país. Com a diputada a les Corts Constituents de la República, el 1931, es va deixar la pell defensant la igualtat real entre homes i dones a la nostra societat. Començant per un pilar bàsic: el dret al vot. En un memorable debat al Parlament va defensar la necessitat de legalitzar el vot femení i fer-ho amb caràcter immediat. “Com podeu defensar una democràcia plena deixant fóra del vot a més de la meitat de la ciutadania?” va preguntar als parlamentaris. Davant de tanta incomprensió i falsos clixés apriorístics també va afirmar que deixar la dona al marge del dret a sufragi era “un error històric que no tindríeu suficient temps de plorar”.

La seva eloqüència i la fermesa democràtica dels seus arguments va convèncer la Cambra que va votar a favor de permetre el dret de les dones a votar a les eleccions, una fita històrica en un país on el patriarcat masclista havia fet tant mal a la igualtat de gènere. Un fita que no s’hagués aconseguit sense el treball incansable i persuasiu de Clara Campoamor Rodríguez.

El compromís de la Clara no va acabar aquí. Va seguir lluitant políticament per ampliar la llei del divorci, prohibir la prostitució o eliminar el tracte discriminatòria que rebien les dones, per exemple, en l’àmbit de la docència o de l’activitat professional.

Les socialistes, en el 130è aniversari del naixement de Clara Campoamor, volem reivindicar el seu llegat (injustament oblidat), homenatjar el seu compromís i renovar la seva lluita perquè malgrat els avenços innegables que hem guanyat aquestes darreres dècades encara hi ha molt camí per recórrer fins assolir la necessària igualtat real entre homes i dones a la nostra societat.

Aquí i ara, a les comarques tarragonines, actualment les dones cobrem de mitjana 7.000 euros anuals menys que els homes per fer la mateixa feina. Aquesta desigualtat salarial és intolerable i una vergonya col·lectiva.

Reprenem la lluita contra la injustícia amb el vigor que va demostrar Clara Campoamor. Impulsem ja mateix, com ha anunciat el grup socialista, una llei d’igualat salarial i laboral que exigeixi a les empreses que presentin un quadre de transparència de sous per a què les dones coneguem la discriminació de la que som objecte i la puguem denunciar. A mateixa feina, a mateixa responsabilitat, mateix salari. És que és penós que haguem de defensar quelcom tan elemental!

Igual com Clara Campoamor va dignificar la Cambra aixecant-se per denunciar la insensatesa dels paradigmes masclistes el 1931 com a socialista espero i desitjo que una diputada alci ara la seva veu en nom de totes les dones per contestar les paraules indignes del líder del PP, Mariano Rajoy, quan respon “no hay que meterse en esto” en ser preguntat sobre les desigualtats salarials entre homes i dones a la societat espanyola. “No hay que meterse en esto”, senyor Rajoy? Doncs hem de fer-ho i fins al fons perquè igual com el 1931 avui dia la lluita de les dones també és la lluita per la democràcia plena. Ni més ni menys.        

EL PSC DEFENSA QUE NO ES TORNI A PRORROGAR NI ES PLANTEGI UNA NOVA CONCESSIÓ DE L’AUTOPISTA AP-7 UN COP ACABI EL TERMINI DE LA CONCESSIÓ ACTUAL

El diputat socialista al Congrés per Tarragona Joan Ruiz ha defensat aquest dilluns que “a partir de què es compleixi la concessió de les actuals autopistes de peatge no s’han de tornar a prorrogar ni plantejar una nova concessió, pel que a partir d’aleshores tots aquells ciutadans que circulin per elles ho faran lliures de peatges. Aquesta és la convicció i determinació dels socialistes i això serà el que defensarem al Congrés.”

Joan Ruiz ha remarcat que “això és molt important per la demarcació de Tarragona ja que afecta de ple l’autopista AP-7, que transcorre per les nostres comarques. En aquest sentit cal recordar que l’any vinent està previst que s’acabi el termini de la concessió del tram de l’AP-7 entre Tarragona i Alacant.”

Així mateix també està previst que el 2021 acabi el termini de la concessió del tram de l’AP-7 entre Tarragona i Barcelona.

En el mateix sentit Joan Ruiz ha avançat que el grup socialista a les Corts Generals demanarà a Foment que faci un anàlisis de les autopistes de peatge que tenen una concessió en vigor per revisar els peatges agreujants i analitzar les fórmules necessàries per eliminar aquest greuge. “Això implica establir un sistema de bonificacions o alternatives de qualitat per evitar les desigualtats que es produeixen ara mateix.”

“També considerem essencial implementar les mesures necessàries per impedir que quan una autopista de peatge tingui beneficis aquests repercuteixin exclusivament a les empreses concessionàries mentre que quan existeixen pèrdues les haguem de pagar tots els ciutadans.”

Dins del paquet de mesures que defensarà el grup socialista es fa un especial esment al seguiment rigorós del contracte per part de les empreses concessionàries per garantir que aquests contractes siguin exigents amb les condicions de seguretat necessàries per evitar episodis lamentables com els que s’ha viscut aquests darrers dies de persones atrapades per les nevades.

Finalment els diputats socialistes defensaran que el cost de rescatar les autopistes de peatge fallides no pot recaure sobre aquells que no les utilitzen. “És a dir, no pot ser que el conjunt dels ciutadans rescatem aquestes autopistes amb fons públics a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat o bé perquè traíem de nou la concessió amb altres autopistes en funcionament”, ha argumentat el diputat tarragoní.   

L’ENÈSIM TOC D’ALARMA

L’anunci, aquesta setmana, del possible trasllat a Burgos de la inversió que l’empresa Agrolab volia implementar al CIM del Camp de Tarragona és un nou toc d’alarma. L’enèsim toc d’alarma. Un seriós i alarmant toc d’alarma. Amb aquesta inversió que podem perdre marxarien de Tarragona els 200 nous llocs de treball que anaven associats al projecte i la construcció d’un nou laboratori, juntament amb els plans d’expansió d’aquesta empresa alemanya. En un document intern els mateixos portaveus de l’empresa atribueixen la decisió a la situació política “regressiva i no orientada al futur” que viu Catalunya.

Més clar l’aigua. Ja fa temps que alguns advertim que la dinàmica d’inestabilitat política i institucional on estem instal·lats com a societat té conseqüències i cap d’elles bona, i menys en l’àmbit de la generació d’activitat econòmica. I tots ho acabarem pagant si no rectifiquem d’una vegada i ens dediquem ja a modificar el rumb i posar el timó en direcció a la prosperitat i el progrés econòmic i social. Humilment és el que fa anys que venim practicant a la Canonja on tots tenim clar que el desenvolupament del poble i la cohesió social de la nostra societat són el primer. Indiscutiblement el primer.     

La marxa d’empreses i inversions no és un fet innocu ni s’esgotarà en sí mateix si no posem seny i sentit comú, com defensem els socialistes, des de la política. Hem advertit ja en moltes ocasions que les inversions estrangeres i el consum interior s’estan retraient i que la imatge exterior de Catalunya s’ha vist malmesa. Això perjudica també les comarques tarragonines. Si no rectifiquem, però ja mateix, la conseqüència de tot plegat pot refredar el creixement econòmic i, conseqüentment, afectar als llocs de treball.

Ja n’hi ha prou de jugar amb foc! Si seguim pel camí de l’aventurisme i de la irrealitat el resultat, a mitjà i llarg termini, pot ser més onerós pel conjunt del país i per les comarques tarragonines. I després serà massa tard per a lamentar-ho.

En aquesta nova etapa, per a nosaltres, el concepte essencial ha de ser la reconstrucció. Cal recuperar la pau social i institucional que retorni l’economia catalana, i la de les comarques tarragonines, cap als resultats esplèndids que tots desitgem. Tots ens juguem molt i hem d’ajudar a crear el clima que permeti recuperar la confiança dels emprenedors que després han d’invertir a casa nostra i crear nous llocs de treball. 

I ha de quedar claríssim, com ja ho està per a nosaltres, que només el sentit comú polític i la normalitat institucional permetran revertir la trencadissa i recuperar la senda de la prosperitat d’on mai hauríem d’haver sortit. No fer-ho i seguir pel camí de les “astúcies” o de la negació de la realitat seria un error gravíssim que, com ens recorda el cas d’Agrolab, té conseqüències reals, i gens positives. Resolem, des del respecte a la discrepància, el conflicte polític que patim amb l’únic instrument vàlid que tenim: el diàleg. I dialogar vol dir parlar i assolir un acord a partir de la concessió mútua. Si no ho fem seguirem lliscant pel pla inclinat de la regressió econòmica i tots en sortirem perdent. Evitem-ho abans que sigui massa tard.          

EL PSC DENUNCIA QUE LA BRETXA SALARIAL ENTRE HOMES I DONES A LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA ÉS DE 7.123 EUROS BRUTS ANUALS

La diputada socialista, Rosa Maria Ibarra, ha denunciat aquest dijous que la bretxa salarial (és a dir, la diferència de la mitjana salarial real entre homes i de les dones) a les comarques tarragonines “és de 7.123 euros anuals. Un autèntic escàndol que ens recorda la discriminació que patim les dones a la nostra societat.”

En concret, segons les darreres dades oficials, la mitjana salarial dels homes a la demarcació de Tarragona és de 27.447 euros anuals bruts mentre que les dones tan sols perceben de mitjana 20.324 euros l’any. Aquesta discriminació també afecta la determinació i quantia econòmica de les pensions que reben les dones al final de la seva vida laboral.

“Els i les socialistes denunciem aquesta situació de clara i flagrant discriminació que patim les dones (que afecta no tan sols els salaris sinó també l’accés a un lloc de treball, la modalitat de contractació, manca de mesures reals per conciliar, etc.) i proposarem mesures reals per assolir la igualtat laboral. Mesures tant al Parlament de Catalunya com al Congrés dels Diputats”, ha explicat la diputada vallenca.

Entre aquest paquet de mesures la diputada del PSC ha emfatitzat que “creiem que la transparència és imprescindible per lluitar contra la discriminació salarial i per això volem regular de manera obligatòria la transparència i l’accés de la informació a nivell d’empresa sobre salaris i modalitat dels contractes de tots els seus treballadors i treballadores.”

Així, el grup socialista incidirà especialment durant aquesta legislatura en la necessitat d’introduir canvis en el mode d’accés de les dones al món del treball, itinerari laboral, salaris i condicions.

“Les dones som més de la meitat de la població del nostre país i des de les institucions democràtiques se’ns ha de donar millors respostes en relació a les nostres condicions com a ciutadanes i treballadores”, ha explicat Ibarra.

La diputada socialista ha recordat que “les dones hem suportat el pitjor de la crisi econòmica perquè el nostre percentatge d’atur ha estat superior al dels homes, els llocs de treball més mal retribuïts i les condicions sovint en precari. A més, no hem abandonat les trinxeres de les dedicacions a les que el patriarcat ens continua abocant constantment”, ha afegit.

Finalment Rosa Maria Ibarra ha emfatitzat el compromís “irrenunciable” del PSC amb l’objectiu d’assolir una igualtat real a la nostra societat on les dones tinguin les mateixes possibilitats reals d’accés que els homes al món del treball i també el mateix salari per fer la mateixa feina.

A nivell legislatiu el grup socialista proposarà al Congrés un nova llei d’igualtat laboral i salarial. En aquesta llei es vol que, com ja passa a Alemanya, les empreses hagin de presentar un quadre de transparència en les seves retribucions a fi i efecte que les dones coneguin la discriminació de la que són objecte i puguin denunciar. 

N-340: VERGONYA!

La mort aquest passat diumenge de tres veïns de l’Arboç en xocar el vehicle en què viatjaven amb un camió de gran tonatge que es va travessar a la via per on circulaven a la N-340 ha tornat a posar en peu de guerra, i amb raó, als veïns i alcaldes del Baix Penedès i del Tarragonès que fa anys –anys!- que exigeixen una solució al Govern en relació a la sinistralitat i col·lapses que registra aquesta carretera nacional.

Per afegir més legitimitat a les reivindicacions dels veïns de la zona cal recordar que el passat mes de setembre l’aleshores conseller de territori de la Generalitat, Josep Rull, va anunciar que s’havia arribat a un acord amb el ministeri de Foment per facilitar el trànsit de camions per l’AP-7, des de Peñiscola fins a l’Hospitalet de l’Infant i des d’Altafulla fins a Vilafranca del Penedès. Data d’entrada en funcionament d’aquesta mesura? L’1 de gener d’enguany. Durant la recent campanya electoral del 21-D el mateix ministre de la Serna va assegurar que la solució estava “pràcticament llesta” (textual). Per la seva banda el secretari d’Estat d’infraestructures afirmava que les negociacions amb Abertis estaven tancades. Resultat final de tanta promesa anunciada a bombo i plateret? Va arribar el dia 1 de gener i la N-340 continua amb les mateixes condicions i es continuen produint accidents.

Jo mateix, com a diputat socialista al Congrés per Tarragona, vaig preguntar el 8 de gener al Govern del PP quan entrarien en funcionament les bonificacions i el desviament de camions promès. Com ja coneixem l’actitud permanent del Govern del PP de desdir-se dels compromisos assumits prèviament vaig preguntar també si es mantenia l’acord anunciat per Josep Rull, quin era el seu contingut i quan entraria en funcionament de manera efectiva. Doncs això era fa quasi un mes. I quina ha estat la resposta? Doncs continuem esperant la resposta del Govern el que suposa un menyspreu, no a mi com a persona, sinó a la meva condició de diputat per Tarragona que defensa els interessos de la gent de les comarques tarragonines. Amagar el cap sota l’ala i generar expectatives que no es compleixen mai, aquesta ha estat i continua sent la manera com l’executiu de Rajoy afronta els problemes...

Hi havia, doncs, un compromís, un compromís reiterat i expressat explícitament pel mateix ministre de Foment. Un compromís segons el qual els camions ja no haurien de transitar per aquest tram de la N-340. Un compromís amb la gent de les comarques tarragonines que s’ha incomplert (i ja hem perdut els comptes dels incompliments). I el pitjor és que el Govern del PP no concreta, ni tal sols ara, quan pensa aplicar-lo i convertir-lo en una realitat. Com molt bé deia aquesta setmana Joan Sans, alcalde de l’Arboç, interpel·lant directament al ministeri de Foment: “quants morts més a la N-340, senyor ministre?”. És pot dir més alt però no més clar.

I vull aquí destacar el compromís que sí han tingut tants alcaldes i regidors del Baix Penedès i del Tarragonès amb els seus veïns i veïnes reivindicant el compliment d’un acord que incomprensiblement el Govern del PP encara no ha executat. D’alcaldes com el mateix Joan Sans, com l’alcalde del Vendrell, Martí Carnicer, com el batlle de Calafell, Ramon Ferré, o l’alcaldessa del Montmell, Imma Costa –i de tants i tants representants públics honestos que porten anys denunciant la perillositat d’aquest tram de l N-340, amb congestions de la via i accidents mortals inclosos.

Cal que el Govern central torni a invertir les comarques tarragonines i fixi les prioritats més importants. I per als socialistes entre aquestes prioritats està la construcció de nous trams de l’autovia A7 sobretot a les zones més densament poblades de la nostra demarcació.

Sempre hem cregut, i ho hem demostrat amb fets reals quan hem tingut la responsabilitat de governar, que la construcció definitiva d’aquesta autovia gratuïta solucionaria els col·lapses i faria més segura la circulació suprimint els trams de concentració d’accidents, més coneguts a peu de carrer com a “punts negres”. Quan tornem al Govern tornarem a invertir en aquesta autovia recuperant els anys de paràlisis absoluta que ha suposat el període de Govern del PP que ha paralitzat la continuïtat d’aquesta necessària autovia A7.

I mentre, continuarem compartint la indignació dels veïns de les nostres comarques per la vergonya que suposa els incompliments de l’executiu de Rajoy amb els compromisos que el mateix Govern va assumir en relació a la N-340 i seguirem sent el corcó, la veu dels tarragonins i tarragonines, exigint resposta concretes al Congrés per part d’aquells que tenen la responsabilitat, com a mínim, d’explicar als ciutadans de les nostres comarques el perquè de tant de desori i incompetència. 

JOAN RUIZ: “VOLEM ARRIBAR A UN AUGMENT SALARIAL DE 773 EUROS ANUALS PER ALS TREBALLADORS DE LES COMARQUES TARRAGONINES EL 2020”

El diputat socialista al Congrés per Tarragona Joan Ruiz ha defensat aquest dilluns la necessitat d’avançar cap a un model salarial basat en sous decents que trenqui amb l’actual model de salaris a la baixa, treballadors pobres, precarització laboral i una productivitat repartida de manera injusta que és el model que ha imposat el Govern del PP i el seus socis de Ciutadans.

Així, el grup socialista al Congrés ha proposat incrementar els salaris, com a mínim, un 3% progressivament d’aquí fins al 2020, “una proposta socialment justa i perfectament realitzable si el PP i Ciutadans tinguessin la voluntat política de dur-la a terme.”

“Aquí a les comarques tarragonines això suposaria, de mitjana, un increment de 773 euros anuals per cada treballador fins assolir un salari mitjà de 24.700 euros bruts anuals a la demarcació de Tarragona. Creiem que és d’estricte justícia que els treballadors recuperin el nivell salarial que tenien abans de la crisi amb més motiu si, com afirmen un dia sí i l’altre també PP i Ciutadans, la crisi econòmica ja és cosa del passat”, ha argumentat el diputat socialista.

Segons ha explicat Joan Ruiz durant aquests anys de Govern de Mariano Rajoy la massa salarial al nostre país ha davallat en 6,8 punts, és a dir, uns 40.000 milions d’euros. “Els socialistes ens oposem a la convicció del Govern del PP que o bé hem de créixer en termes d’ocupació, per precària que sigui, o bé hem de créixer en termes salarials. Aquesta disjuntiva és falsa, és un fals dilema, perquè els salaris poden i han d’augmentar si també creix la productivitat.”

En el mateix sentit el grup socialista ha defensat l’increment del salari mínim interprofessional fins assolir els 1.000 euros mensuals el 2020. La proposta socialista defensa un augment de 98 euros per any del salari mínim fins arribar a aquests 1.000 euros mensuals d’aquí a dos anys. “Seria no tan sols una mesura socialment justa sinó també adreçar un clar missatge als mercats per dir-los que la política basada en salaris baixos desapareixerà del nostre país.”

Així mateix, Joan Ruiz ha afirmat que la pujada salarial d’un 1% per enguany per als funcionaris públics no és suficient ja que “s’hauria de produir un augment salarial que fos equivalent a l’increment de la inflació real.”

Finalment el diputat tarragoní ha subratllat la necessitat d’acabar amb els abusos de la contractació temporal i augmentar el poder de negociació dels treballadors, “el que fa imprescindible derogar la reforma laboral que va impulsar el Govern del PP i que tant mal ha fet als treballadors d’aquest país”, ha conclòs.                                        

LOS JUEGOS DEL PUENTE DEL MAR AZUL DE TARRAGONA

De aquí a pocos meses se celebraran los Juegos del Mediterráneo de Tarragona 2018. Se trata de un gran evento deportivo internacional que, proporcionalmente, representará para Tarragona y las comarcas tarraconenses (porque hay doce subsedes) lo mismo que para Barcelona y para el conjunto de Cataluña representaron los Juegos Olímpicos de 1992: una oportunidad para situarnos en el mapa del mundo (del Mediterráneo en nuestro caso) y para hacer un gran salto delante de gigante a múltiples niveles.

En efecto, los Juegos de Tarragona implican la creación de 11.500 nuevos puestos de trabajo fundamentalmente en los sectores de la construcción y del turismo en nuestras comarcas, tendrán un impacto sobre la actividad económica superior a los 900 millones de euros y implicaran un aumento del PIB de la provincia de un 2% obtenido, por ejemplo, de la mano de las 95.000 pernoctaciones que tendremos de atletas, jueces y turistas que vendrán a gozar  de los encantos innegables de nuestra ciudad y de todo su entorno. Esto a parte de la repercusión mediática que lograremos ya que se calcula que hasta unos 250 millones de personas podrán seguir las diversas competiciones deportivas por televisión.

Hasta aquí los grandes datos macroeconómicos del evento pero estos Juegos Mediterráneos también tienen una gran importancia a otro nivel.

Y es que como alcalde de Tarragona estoy convencido que estamos delante de una magnífica oportunidad para llevar a cabo algo más que una simple competición deportiva ordinaria. Situados como estamos en una tesitura realmente histórica los Juegos de Tarragona han de tener una vertiente de impulso a la interrelación y al dialogo de todas las culturas y países de la gran familia mediterránea. Estos han de ser y serán, estoy convencido, los Juegos de Tarragona, los Juegos del puente del mar azul que evocaba el poeta.

Todos somos conscientes de los peligros que hemos de afrontar las sociedades mediterráneas: el racismo, la xenofobia, el miedo al considerado distinto, el odio que se fomenta en el integrismo religioso. En Tarragona tendremos la oportunidad de sacudir las bases de la intolerancia porque sabemos que nuestra herencia es plural y que esto supone una riqueza única, y no un factor de debilidad. Sabemos que cuando miramos al Mediterráneo miramos a un mar de cristianos, de musulmanes, de judíos y también de personas que no son creyentes. Un mar de tolerancia y de respeto. Un ágora de culturas. Un territorio de paz.

Y esto también caracteriza la identidad de Tarragona porque nos han modelado lenguas y culturas procedentes de todos los rincones del Mediterráneo. Forma parte de nuestra esencia. Porque hemos experimentado el amargo sabor de la guerra –también de la guerra civil- y porque sabemos lo que representa el drama del exilio queremos que nuestra ciudad, aprovechando que durante unos días será la capital deportiva del Mediterráneo, sea un ámbito de concordia de dónde emerjamos más fuertes y más unidos.

Los tarraconenses somos un pueblo de convicciones profundas y estamos seguros que los viejos odios serán superados, que las fronteras tribales se acabaran diluyendo, y que a medida que el mundo se hace más interdependiente nuestra humanidad común quedará de manifiesto y que Tarragona sabrá cumplir con su deber de denunciar la hipocresía de algunos ya que no podemos permanecer impasibles frente al sufrimiento de aquellos que se juegan la vida cruzando el Mediterráneo en embarcaciones precarias sometidos, con frecuencia, al yugo de organizaciones mafiosas. El mundo ha cambiado y nosotros debemos ser capaces de cambiar con él respondiendo a los nuevos retos que van surgiendo. De esto también van los Juegos Mediterráneos de Tarragona que han de ser los Juegos de los valores.

Hace centenares de años un general romano que iba a la guerra se fijó en la costa de Tarragona como un puerto natural ideal dónde desembarcar tropas y construir un campamento militar. 2.000 años después todos los hombres y mujeres de bien del Mediterráneo tendremos durante unos días los ojos fijados en Tarragona para gozar del deporte –y también de los valores que implica como el esfuerzo, la constancia, la adquisición de hábitos saludables o el afán de superación- y tender la mano a los hermanos de este gran lago que es para nosotros metáfora y sinónimo de convivencia. Sí, bienvenidos a los Juegos de Tarragona, bienvenidos a los Juegos del puente del mar azul.       

EL PSC DENUNCIA QUE LA PARÀLISI POLÍTICA PERJUDICA GREUMENT LES COMARQUES TARRAGONINES I DEMANA QUE ES POSI FI A LA INCERTESA INSTITUCIONAL

Els diputats socialistes per Tarragona Rosa Maria Ibarra i Carles Castillo han denunciat aquest dijous que la situació de paràlisi política que de facto viu el país perjudica greument els interessos dels ciutadans de les comarques tarragonines i han exigit que es posi fi a aquesta incertesa institucional i que el Parlament es posi a treballar per recuperar el temps perdut.

“Des del mes de juliol de l’any passat, quan els independentistes van prémer l’accelerador, no hi ha comissions ni activitats parlamentàries i això afecta de ple a tots els tarragonins i tarragonines. Paràlisi total en serveis, inversions, activitats econòmica, etc. Els socialistes demanem que es posi fi a aquesta situació tan lamentable amb la formació d’un Govern que tingui un president que sigui viable. Per fer-ho cal recuperar la normalitat institucional dins de la legalitat”, ha explicat Rosa Maria Ibarra.

La diputada vallenca ha lamentat “que ens trobem en un carreró sense sortida que té conseqüències en matèria de salut, educació, ocupació, etc. Volem que tant el Govern com el Parlament es posin a treballar però ja mateix!”, ha reblat.

Ibarra també ha demanat que al nou Govern hi hagi consellers de les comarques tarragonines “a diferència del darrer executiu del senyor Puigdemont en què no n’hi havia cap” i que es comprometi a respectar que un mínim del 10% de les inversions totals de la Generalitat es destinin a les comarques tarragonins, “tal com vàrem proposar els socialistes durant la campanya i seguim defensant.”

Per la seva banda el diputat Carles Castillo ha denunciat l’augment de les llistes d’espera sanitàries a les comarques tarragonins, el fracàs clamorós del pla presentat al seu moment a bombo i plateret per l’exconseller Comín, el col·lapse dels serveis d’urgències i, fins i tot, el sorgiment de casos de sarna a la demarcació. “La paràlisi institucional té una traducció directe a la vida real de la gent.”

Així mateix ha demanat que es posa urgentment el fil a l’agulla al finançament dels centres de treball que donen ocupació a persones amb discapacitat, als centres educatius tarragonins encara en barracons i a les llistes d’espera de ciutadans en situació de dependència que s’ha disparat aquests darrers anys i que ja suma més de 45.000 habitants de les comarques de Tarragona.

“Catalunya és l’última comunitat de l’Estat que paga els serveis en dependència, tan sols 6 de cada 10 dependents cobren prestacions via Generalitat. I el mateix per que fa a la Universitat que ha arribat a baixar fins a un 32% el finançament públic. I el projecte conegut a peu de carrer com BCN World? I els plans d’ocupació? I les prestacions per serveis socials? I així podríem seguir i seguir. Necessitem un Parlament que funcioni i sigui operatiu amb efectes immediats i la responsabilitat recau de manera directa en la majoria independentista que no pot continuar dilatant i allargant la inacció amagant el cap sota l’ala!”, ha emfatitzat el diputat tarragoní.

Finalment ambdós diputats han reiterat el seu “compromís total, al 100%, amb les comarques tarragonines. Serem la veu de Tarragona al Parlament ho vàrem dir durant la campanya i ho reiterem amb fets concrets ara.”

JOAN RUIZ: “CONSIDEREM GRAVÍSSIM QUE EL GOVERN DEL PP RECONEGUI QUE NO S’HA PRODUÏT CAP AVENÇ EN LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTACIÓ INTERMODAL DE REUS”

El diputat socialista al Congrés per Tarragona Joan Ruiz s’ha manifestat “literalment estupefacte” en rebre la resposta oficial de l’executiu de Rajoy a la seva pregunta parlamentària en què demanava quin era el calendari d’obres per construir l’estació intermodal d’alta velocitat que s’ha de situar a les rodalies de l’aeroport de Reus.

“Doncs bé, la resposta ha estat que l’Ajuntament de Reus va sol·licitar i obtenir una reunió amb el secretari general d’infraestructures del ministeri de Foment el 2015 i que des de aleshores “no hi ha hagut cap avenç” (textual). És absolutament inversemblant que portem més de dos anys als llimbs, sense avançar en res, davant la incompetència de tots els agents polítics implicats en la construcció de la nova estació. Sembla increïble!”, ha emfatitzat.

En la mateixa línia s’ha manifestat el portaveu socialista a l’Ajuntament de Reus Andreu Martin que s’ha preguntat “qui enganya a qui o si tots estan enganyant als ciutadans de Reus perquè cal recordar que el mateix secretari d’Estat d’infraestructures va assegurar fa dos anys al president de la Cambra de comerç de Reus que el ministeri de Foment mantenia en el seu programa d’actuacions la construcció de l’estació intermodal. I ara què ens diuen? Què el projecte porta més de dos anys dormint el somni dels justos als calaixos del ministeri? Intolerable!”

En concret el secretari d’Estat va assegurar que les obres de construcció de l’estació no s’havien desprogramat sinó que s’han mantingut en tot moment en la planificació del Departament i, per tant, la seva execució es durà a terme tan aviat com la sostenibilitat econòmica i la demanda estiguin plenament garantides.

“En què quedem? No es desprograma però no s’executa mai? I l’alcalde en què està pensant? Fa més de dos anys que es va reunir amb el secretari general d’infraestructures i no fa res més? Els reusencs necessitem un Govern que defensi amb fermesa els interessos de la ciutat i que dediqui les seves energies a fer-ho a totes les institucions on es juga el futur de Reus i cada cop és més evident que Carles Pellicer no respon a aquest perfil”, ha emfatitzat el portaveu socialista a l’Ajuntament de Reus.

NO OBLIDEM

“Quan trèiem la roba dels vestidors a vegades en trobàvem nadons sota els vestits. Els havien deixat les seves mares abans d’entrar a les cambres de gas amb l’esperança que algú els pogués rescatar i salvar. Els nazis els agafaven i els llançaven als crematoris com si fossin draps bruts.” Quan un llegeix descripcions tan horribles (és un dels testimonis presencials que es troben en l’excel·lent llibre “Holocaust” de Laurence Ress)  té una sensació d’irrealitat. No pot ser. No pot que hagi passat. Sembla impossible que s’hagi arribat a aquest nivell de crueltat.

Doncs aquests crims espantosos van tenir lloc al cor d’Europa fa 80 anys. Van ser perfectament possibles. Va ser possible la destrucció deliberada i sistemàtica d’un poble, el poble jueu, en nom d’un racisme radical i antològic portat fins a les últimes conseqüències per part del règim botxí nazi.

Aquest passat dissabte es va commemorar el dia internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust (és a dir, l’assassinat massiu de jueus a Europa els anys 40 del segle passat). Atrafegats com estem amb mil i un temes aquesta commemoració ha passat quasi desapercebuda. No amb la nostra complicitat. Per això, en representació dels socialistes de les comarques tarragonines, vull emfatitzar la necessitat de no oblidar mai aquest crim monstruós i de lluitar políticament per tal que mai més fets tan sinistres puguin tornar a produir-se. Mai més!

I per aconseguir-ho creiem que és prioritari treballar més i millor en l’educació de les noves generacions perquè aquesta és la clau del seu coneixement. El record i la memòria de l’Holocaust requereix l’ensenyament de la història però també la formació en valors que promoguin el respecte a totes les cultures i, sobretot, el valor essencial de la convivència com a pilar fonamental de la nostra societat.

Els socialistes creiem, lluny de paradigmes nacionalistes o excloents, que la diversitat és en sí mateix un enriquiment de la pluralitat cívica que està en la base de la nostra convivència democràtica. Cal fomentar-la també des de l’espai públic, impulsant una tasca permanent de pedagogia per garantir el respecte al considerat diferent. I quan dic espai públic parlo de professors, estudiants, responsables de continguts educatius i de la societat en el seu conjunt.

I no són paraules boniques que s’han de dir per quedar bé, no, és una necessitat peremptòria i urgent. Hem de recordar aquests crims i també fer reflexionar i debatre als nostres joves sobre preguntes incomodes que, malgrat això, han de ser formulades: Què passa per la ment d’un ésser humà que llança un nadó a un forn crematori? Com va ser possible que tot un sistema institucional i polític es convertís en un aparell d’assassinats massius? I la pregunta més inquietant: Tot aquest horror... podria tornar a repetir-se? 

És a dir, a l’Europa de la crisi econòmica i social del segle XXI, a l’Europa que és testimoni del drama dels refugiats, a l’Europa on el nacionalisme xenòfob torna a treure el cap, a aquesta Europa es poden donar les circumstàncies que facilitin que la part fosca de l’ésser humà torni a manifestar-se?

Si oblidem el nostre passat segur que serà això. Per això els socialistes defensem, com deia Willy Brandt, que la transmissió de la memòria és la principal barrera per eliminar la possibilitat de repetició de la barbàrie. I en aquest sentit vull acabar recordant, en nom dels socialistes de les comarques tarragonines, les paraules d’una de les persones que va estar reclosa a l’infame camp d’extermini d’Auschwitz.         

El seu testimoni acaba així: “el que ha passat és un avís de la història. Oblidar-ho és un crim. Ha estat perfectament possible que hagi passat i és perfectament possible que torni a passar en qualsevol altre moment.”

No oblidem.