POSEM RUMB A LA PROSPERITAT, LA LLUÏSA S’HO MEREIX

La Lluïsa és una amiga a qui vaig conèixer a la universitat. Com tots i totes quan va acabar la carrera es va trobar de ple amb els efectes de la crisi econòmica i de les retallades de la dreta. Malgrat això, el seu caràcter emprenedor i positiu, la va animar a arriscar, lluitar i progressar. Així doncs, va crear una startup, un petit negoci que ofereix serveis en matèria de noves tecnologies de la comunicació i disseny digital. Les coses li han anat bé. Ningú li ha regalat res però treballant dur, sense mirar el rellotge i amb constància ha aconseguit tirar endavant. Fins i tot ha pogut contractar set persones per atendre el volum d’activitat que començava a generar.

Fa uns dies vaig parlar amb ella. Estava trista i preocupava. El motiu? Havia demanat una ampliació de capital a un fons d’inversió alemany per créixer, contractar nous professionals i fer un salt endavant en el petit negoci que havia creat amb el seu esforç. Doncs bé, la resposta del fons inversor ha estat negativa. Segons m’explicava entre els motius adduïts hi havia la inestabilitat generada per aquests darrers mesos de culminació de “processisme” amb DUI interruptus com a guinda del pastís.

“El diner es poruc Laura. Recordes el que ens deien a la facultat? Els inversors demanen estabilitat política i seguretat jurídica. És a dir, just el contrari del que tenim ara. Què he de fer doncs? Traslladar la seu social i fiscal del meu petit negoci fora de Catalunya? No vull fer-ho, no vull, però és el que m’acabaran convidant a fer si torno a demanar una ampliació de capital. Jo no tinc una gran empresa i per tant depenc dels préstecs dels grups inversors privats que m’avancen els fons per poder sufragar les factures i pagar les nòmines.”

Al cap d’una estona parlava ja més enfadada. “És que s’han tornat bojos?? Tallar carreteres, bloquejar les vies ferroviàries, demanar a la gent que tregui diners dels bancs, fer vagues cada mes...això és treballar per la prosperitat de Catalunya? Això és un desastre! Mira, no pensava que ho diria mai perquè saps que sempre hem discrepat políticament però penso votar a Miquel Iceta en aquestes eleccions. L’he escoltat i és l’únic que diu coses sensates, assenyades i que parla de sortir d’aquest conflicte sense atiar l’odi ni imposar-se sobre ningú. O això ho arreglem entre tots o el país s’anirà a la merda!”

M’ha semblat adient compartir amb vosaltres les reflexions de la meva amiga perquè crec que representa un estat d’opinió que va creixent cada dia que passa. L’hora és greu i no precisament gloriosa. La trencadissa és enorme i els efectes molt negatius per a tots els ciutadans de Catalunya, independentment del que pensin sobre la qüestió nacional.

Uns diran que la culpa de tot és de Puigdemont, els altres que de Rajoy, jo crec que ambdós tenen una gran part de responsabilitat en l’actual desastre però, sincerament, això ara és el de menys. La història s’encarregarà de posar cadascú al seu lloc però ara toca solucions. La Lluïsa s’ho mereix. Toca canviar el rumb de col·lisió que va fixar Artur Mas el 2012, amb els resultats devastadors per tots coneguts, i posar rumb a la prosperitat, a l’estabilitat, a la reconciliació entre catalans i a l’acord defensat per Miquel Iceta. No és que sigui una tercera via possible, no, és que ja és la via, l’única real, tenint present les conseqüències catastròfiques de l’aventurisme insensat de l’independentisme radical (qui hagués pensat mai que Convergència acabaria ballant el “mambo” que els imposava la CUP?) i també de l’immobilisme absolut de Ciutadans i PP.

S’ha fet molt de mal a Catalunya. Hem de superar, tal i com defensem els socialistes, la dinàmica frontista i recuperar la concòrdia entre catalans. Refer ponts, reconstruir el país, recuperar les inversions, garantir els llocs de treball i, tal com diu Miquel Iceta, fer que Catalunya torni a ser un país capdavanter a Espanya i a Europa a nivell de lideratge econòmic, social i cultural.

I això serà possible no precisament de la ma d’aquells que mouen contenidors per crear barricades a les cantonades, ni d’aquells que insulten a les xarxes socials, sinó que esdevindrà una realitat gràcies al treball i a l’esforç de la Lluïsa i dels centenars de milers de Lluises que hi ha a la nostra societat, que són els que generen activitat econòmica i creen nous llocs de treball. Vosaltres sou els autèntics “patriotes” de Catalunya, els que heu fet gran aquest país. A tots vosaltres ens adrecem els socialistes: Amb respecte per a totes les opinions, fixem un nou rumb, deixem enrere les aventures irreals que només ens porten, a tots, al fracàs col·lectiu. Recuperem el seny, el sentit comú i el camí de la prosperitat amb el lideratge de Miquel Iceta al capdavant de la Generalitat. Si ho fem i recuperem la unitat entre catalans els millors dies de Catalunya, n’estic convençuda veient l’exemple de la Lluïsa, estan per venir.        

LA JSC APEL.LA A LA MOBILITZACIÓ DELS 4.381 JOVES TARRAGONINS QUE PODRAN VOTAR PER PRIMER COP

El candidat socialista per Tarragona al Parlament i primer secretari de la JSC del Camp de Tarragona, Eloi Menasanch, ha apel·lat aquest dilluns a la mobilització “dels 4.381 joves de la província de Tarragona que podran votar per primera vegada en aquestes eleccions al Parlament del 21-D en haver assolit la majoria d’edat. Uns joves que no van poder votar a les eleccions de 2015.”

El candidat del PSC ha afirmat que la mobilització dels joves serà “un element decisiu” en el resultat d’aquestes eleccions que decidiran, en bona mesura, el futur del jovent del país en aquests propers quatre anys. “Els joves no podem estar absents i esperar que altres decideixen per nosaltres. Precisament nosaltres, que hem patit amb molta intensitat els efectes de la crisi econòmica, de la inestabilitat política i de la falta de polítiques adreçades al jovent del Govern de Junts pel Sí i els seus socis de la CUP hem de saber donar resposta des de les institucions del país a les necessitats reals del nostre jovent i els únics que sabem fer-ho som els socialistes.” 

Eloi Menasanch ha recordat que “des de 2011 més de 4.000 joves de les comarques tarragonines, aproximadament el mateix nombre de joves que ara votaran per primer cop, han hagut de marxar fora del país per treballar i guanyar-se la vida. Els socialistes volem que tornin perquè representen el futur del país i la majoria són joves acadèmicament molt qualificats.”

En aquest sentit, ha recordat l’augment absolutament desorbitat tant de les taxes com de les matrícules universitàries que s’han incrementat fins a un 70% mentre que els màsters i estudis de postgrau ho han fet en un 200%. “Qui pot pagar aquests preus quan tenim un atur juvenil que frega el 50%?”, s’ha preguntat retòricament el primer secretari de la JSC del Camp de Tarragona.   

“El futur dels joves també passa per les urnes el proper dia 21 de desembre. Per això des de la JSC apel·lem a la mobilització dels joves que votaran per primer vegada perquè ens cal un Govern a la Generalitat que ens tregui d’aquesta trista realitat d’atur, precarietat i passaport al que ens ha condemnat el Govern de Junts pel Sí. Volem un canvi, un canvi real liderat per Miquel Iceta, que torni a invertir en beques, emancipació, participació dels joves, foment de la cultura i de la creativitat i ajudes al lloguer. El dia 21 en la juguem!”, ha conclòs Menasanch. 

I SI PASSEM PÀGINA?

Llegeixo que un cop més a l’Ajuntament de Tarragona es tornarà a debatre sobre la situació política a Catalunya. És lògic perquè vivim temps convulsos i allò que és al carrer s’acaba traslladant a les institucions, encara que no sempre passa. De manera que ja tornarem a tenir als grups de l’oposició protestant i suposo que el govern municipal es defensarà també protestant pel comportament dels grups que han dut a terme el fins ara anomenat “procés”.

Si goso posar-m’hi és perquè les dones i homes del Camp de Tarragona ens sentim també una mica o molt nostra la ciutat que dóna nom a la regió i perquè hi tinc vincles afectius de molts tipus.

Doncs bé, amb tot el respecte als grups de l’oposició, no sé si és moment de treure pit i insistir gaire en els mateixos termes d’aquests dos anys. Crec que en aquesta setmana de la marxa enrere independentista en què proliferen les frases d’auto-condemna, valdria  la pena reflexionar sobre cadascuna d’elles. I ho dic sense afany de polèmica, amb tota cordialitat. Tardà ( ERC): “Si Catalunya no es independiente es porque no hay una mayoria que la quiera” . Sergi Sabrià (ERC) “el país i el Govern no estaven preparats“. El propi President Puigdemont al Diari belga Le Soir “Hi ha altres solucions que no passen per la independència“. O les lleugeres consideracions que hem conegut del secretari d’Hisenda Lluís Salvador sobre el  tema. No poden al·legar ignorància.

Dirigents dels seus partits ja havien advertit de la impossibilitat de la ruta o del procés. Antonio Baños, portaveu de la CUP, la mateixa nit de les eleccions va declarar sense embuts sobre el resultat de les eleccions que anomenaren plebiscitàries:  “No s’ha guanyat el plebiscit així que no hi haurà independència unilateral “. O el senyor Artur Mas que en moltes ocasions ja havia advertit (la darrera vegada en una entrevista el 20 de novembre de l’any passat a UA-1 Ràdio) que “per construir un estat propi l’independentisme encara haurà de convèncer més gent.”

És a dir, aquests reconeixements de falta de condicions  van en dues direccions: la primera insisteix que la culpa és de l’Estat que no ha deixat que Catalunya assoleixi la independència. Però l’interessant, des del meu punt de vista, és la segona autocrítica: no hi ha prou catalans i catalanes que la vulguin. Caram!! I com és que van aprovar una llei en contra de tots els informes de lletrats del Consell de Garanties Estatutàries, tots ells organismes ben catalans i amb persones expertes de primer nivell? I com és que aquesta llei diu que si a la consulta de l’1 d’octubre hi havia un vot més afirmatiu ja es podia proclamar la independència? Per primera vegada  es reconeix que s’ha governat ignorant la majoria i imposant noves normes que no eren ni són volgudes per la majoria.

De manera que tenen tot el dret a plantejar al ple municipal de l’Ajuntament de Tarragona tot allò que creguin convenient, només faltaria. Però no creuen que és més convenient i necessari passar pàgina i dedicar-se a reconstruir la convivència amb la majoria de la tarragonins i tarragonines? I si ens volen incloure a aquelles i aquells que ens sentim d’alguna forma tarragonins d’afecte, els ho agrairem.

Hem de refer tota la comunitat nacional de Catalunya, les nostres institucions, les nostres lleis que es va començar a carregar el PP amb l’Estatut el 2006. Allò va ser gros, però ara des de Catalunya s’ha intentat imposar una nova legalitat que ja hem vist on ens ha portat.

Mirem quin present i quin futur volem per la nostra gent. Ningú ha de renunciar a les seves idees i als seus somnis, són ben legítims. Però, o en aquest país es torna a governar des de la legalitat i sense imposicions, ni unilateralismes, o no ens sortirem.  O tornem a instal·lar el respecte entre nosaltres o serà impossible el catalanisme de progrés que ha tirat endavant Catalunya quan, s’ha reconegut divers i cap de les seves branques s’ha volgut imposar.

És tanta la feina que tenim, també al Camp de Tarragona, que continuar instal·lats en l’acusació permanent i en la mirada curta, no ens portarà enlloc. I, si m’ho permeteu, no fa per nosaltres.

EL PSC PROPOSA POTENCIAR L’OFERTA TURÍSTICA I EL SECTOR AGROALIMENTARI DEL PRIORAT

La portaveu socialista a l’Ajuntament de Falset i candidata del PSC a les eleccions del 21-D pel Priorat, Maria Jesús Sánchez, ha afirmat aquest dijous que “el futur del Priorat passa per la potenciació de la nostra oferta turística i del nostre sector agroalimentari. No podem continuar perdent el temps amb debats estèrils que no porten enlloc. Hem de garantir el progrés i el futur dels ciutadans d’aquesta comarca.”

En aquest sentit la regidora socialista ha recordat que “va ser un Govern socialista qui va impulsar el pla de foment del turisme del Priorat (amb 45 cellers visitables i rutes relacionades amb el vi), el que va tirar endavant el centre d’interpretació del Castell del Vi de Falset i el que va executar la rehabilitació integral de la Cartoixa d’Escala Dei i d’altres edificis emblemàtics de la comarca. Ara tenim l’oportunitat de reconnectar-nos amb un bon Govern que aposti pel Priorat, un Govern liderat per Miquel Iceta.”

Així, la candidata socialista es compromet a treballar per fomentar la innovació tecnològica i els productes de qualitat del Priorat amb un especial esforç pel que fa a l’oli i el vi. “Volem impulsar encara més la promoció de les denominacions d’origen Priorat, Montsant i Siurana i donar una nova embranzida a iniciatives que han demostrat la seva eficàcia com el parc tecnològic del vi de Falset.”

Maria Jesús Sánchez ha contraposat aquesta il·lusió, compromís amb el Priorat i obra feta en els anys en què els socialistes varen tenir responsabilitats de Govern amb la “ineficàcia, absència de projectes i desídia que ha demostrat el Govern de Junts pel Sí i els seus socis de la CUP durant aquests darrers dos anys pel que fa a la nostra comarca.”

“De fet, des de que els socialistes vàrem deixar el Govern de la Generalitat les inversions al Priorat han davallat en un 89%, un 89! Quasi estem davant d’un autèntic rècord negatiu en el conjunt de Catalunya...”

Així, les inversions del Govern de la Generalitat han passat de 6.595.294 euros amb el president Montilla el 2010 a només 722.290 euros amb el president Puigdemont enguany. “Les dades parlen amb una eloqüència que estalvia qualsevol comentari”, ha reblat la portaveu del PSC.

“Necessitem recuperar un Govern que torni a apostar pel Priorat. Que torni a construir centres d’assistència sanitària als nostres pobles, que habiliti noves línies d’educació infantil i primària, que creï places d’escola bressol públiques, que millori la nostra xarxa viària, etc. Un Govern que sigui també el Govern de les comarques de l’interior. No podem repetir l’error de tornar a tenir un Govern sostingut per aquells que ens han mantingut en l’oblit de les inversions. Això és el que ens juguem també els ciutadans del Priorat a les eleccions del 21-D”, ha conclòs Maria Jesús Sánchez.

JOAN RUIZ: “EN ELS DARRERS SIS ANYS S’HA EXPULSAT 1.962 CIUTADANS ESTRANGERS DE LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA”

Des de 2011 fins a mitjans de 2017 un total de 1.962 ciutadans estrangers residents il·legalment a les comarques tarragonines han estat expulsats del país. Així es desprèn de la resposta oficial del Govern a una pregunta registrada pel diputat socialista per Tarragona Joan Ruiz a tal efecte.

Així, el nombre de persones d’origen estranger que han estat objecte d’una ordre d’expulsió a la demarcació de Tarragona ha anat minvant progressivament i de manera sensible any rere any passant de les 411 persones expulsades el 2011 a les 184 que ho van ser l’any passat, fonamentalment pels efectes de la crisi econòmica tal i com assenyalen diferents experts.

En concret, la resposta del Govern informa que a la província de Tarragona es van decretar 411 expedients d’expulsió el 2011, 388 el 2012, 263 el 2013, 269 el 2014, 287 el 2015, 184 l’any passat i 160 fins l’1 d’agost d’enguany.

En relació a aquesta qüestió Joan Ruiz ha afirmat que “els socialistes hem defensat sempre, i ho continuarem fent, que cal garantir el respecte a la dignitat i els drets humans de totes les persones, també d’aquelles que pretenen entrar al nostre país de forma irregular. Per tant, cal revisar el tractament del ciutadà estranger que vol creuar la frontera irregularment i que es interceptat en el moment de fer-ho. Això exigeix procediments administratius àgils i compatibles amb els drets fonamentals i, paral·lelament, la revisió dels convenis bilaterals de retorn i repatriació i, de manera específica, del règim dels centres d’internament de ciutadans estrangers.”

Joan Ruiz ha afegit que “cal apostar per una política migratòria que flexibilitzi les vies de la immigració legal.”

Per als socialistes la persona d’origen immigrant que ve a viure al nostre país és subjecte de drets i també d’obligacions, exactament igual que la resta de ciutadans.

En aquest sentit ha assenyalat que “el concepte demagògic d’immigració cero que sacseja l’extrema dreta és xenòfob, irreal i a més ruïnós pels interessos nacionals del país. Ara bé, els canals de la immigració legal s’han vist aquests darrers anys de Govern del PP seriosament dificultats i els mateixos residents han vist els seus drets restringits. Cal, doncs, implementar nous mecanismes d’accés legals i segurs”, ha reblat el diputat tarragoní.      

“RITA VOTA’NS!!”? ARA TOCA SOLUCIONS

“I el 21 que voti Rita!”, aquesta afirmació rotunda que es pot llegir en un article recent d’un dirigent de la CUP exemplifica millor que qualsevol anàlisi acadèmic el canvi de relat meteòric que, de manera sorprenent, van imposant els partits independentistes un cop ens acostem a la cita amb les urnes del 21 de desembre. De “defensar la República al carrer” a participar en uns comicis que titllen de “colonials” en un temps record i sense temps per processar i digerir aquest gir copernicà. Han passat del desdeny (“i el 21 que voti Rita”) a participar a les eleccions i demanar el vot de la ciutadania (“Rita vota’ns!!”, venen a dir) en qüestió de dies. Brutal.   

Recapitulem una mica perquè realment s’ho val. El 26 d’octubre Carles Puigdemont va estar a punt de convocar aquestes eleccions on ara tots els partits independentistes corren a presentar-se. Malgrat això, finalment no ho va fer perquè quan va anunciar la seva disposició a convocar eleccions els mateixos que ara preparen llistes electorals van sortir en tromba amb una allau d’insults (“Judes”), desqualificacions (“155 monedes de plata”), burles (posant el cap del senyor Puigdemont de l’inrevés als perfils de Twitter), acusant-lo directament de “traïdor” i amenaçant-lo amb dimissions (alcaldes diputats, acords de Govern). Tot plegat va provocar que a Carles Puigdemont li tremolessin les cames i tirés enrere. Ell va tirar enrere però entre tots van tirar el país pel precipici. Un precipici en forma de DUI insensata i irreal el dia 27 que, com també anem descobrint aquests dies, no es van creure ni els mateixos que la van votar.

I tot per a què? Per provocar un desastre sense precedents a la història de Catalunya? Per generar pèrdues i problemes a l’economia catalana que és la que dóna feina als catalans i catalanes que estan llegint aquestes línies? Per tensionar la convivència a Catalunya i dividir la societat? Per portar fins al final una via unilateral i il·legal que ara es comença a reconèixer subtilment com un error que no porta enlloc?

Correm el risc real que determinats irresponsables polítics continuïn prometent a la ciutadania la independència unilateral low-cost com un objectiu possible (molt atents a les promeses que faran aquesta campanya electoral) i que “tenim a tocar”, potser fascinats per la virtut màgica d’aquesta paraula per part de la gent que s’ha cregut que la independència era la solució esotèrica a tots els problemes reals i mundans. Així, continuaran sacsejant la mentida de la virtualitat de la DUI de mes en mes, any rere any, sempre permanentment “ajornada” però també sempre imminent, sempre a punt d’esclatar, com una fita mitològica que es dibuixa permanentment a l’horitzó. No faltaran gurus que vagin demanant fe cega en el mite immaculat i acusin als altres –sempre els altres- d’impedir que esdevingui realitat.

Prou ja d’enganys, d’astúcies i de jugar amb els sentiments de la gent. Els socialistes defensem que és l’hora de la reconstrucció. De refer, de reconstruir tot el que s’ha trencat en aquests anys de “processis-me”, de treballar per redreçar la nostra economia, de tornar a impulsar polítiques socials des de la Generalitat. Volem liderar un nou acord majoritari a Catalunya, un acord que no comportarà seguir com fins ara ni tampoc llançar el país per la finestra. Des de la centralitat, la moderació i el respecte a les veus alienes. Volem un país on tothom se senti lliure i on els carrers no siguin patrimoni de cap grup sinó un espai de convivència de tots els catalans i catalanes, pensin el que pensin i sigui la que sigui (o no) la bandera que tenen penjada al balcó.

Respectem la gent que creu que tallant carreteres, bloquejant vies ferroviàries o agitant el carrer es pots construir el futur de Catalunya però defensem just el contrari, que cal treballar de valent per tornar a aixecar el país, dia a dia cadascú des de la seva responsabilitat, i recuperar el lideratge econòmic, social, cultural i emprenedor que ens ha fet grans. Hem de recuperar l’equilibri i resoldre la trencadissa evitant frustracions col·lectives i personals. Sí, ara toca reconstruir, toca solucions, i toca un Govern al servei de tots els ciutadans de Catalunya presidit per Miquel Iceta. Ara és l’hora, efectivament.

EL PSC DENUNCIA QUE EN ELS DARRERS SET ANYS LES INVERSIONS DE LA GENERALITAT AL CAMP DE TARRAGONA HAN DAVALLAT EN UN 73%

“Aquest Govern no ha cregut en Tarragona, ni en la seva gent, ni en les oportunitats del territori, ni en els nostres potencials, ni en res. Pels diputats de Junts pel Sí i la CUP som terra ignota. De fet, lamentem que aquest darrer Govern que no ha tingut ni un sol conseller de les comarques tarragonines, ni un ni per dissimular. La desinversió a les nostres comarques ha estat escandalosa”, així de contundents s’han manifestat els diputats socialistes Rosa Maria Ibarra i Carles Castillo a l’hora fer balanç d’aquesta legislatura a nivell territorial.

“Durant aquests darrers dos anys hem denunciat la inacció que ha demostrat el Govern del senyor Puigdemont pel que fa al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Hem arribat al final del “procés” sense conèixer quines han estat les prioritats del Govern per revitalitzar el sud de Catalunya (potser senzillament és que no han existit). A la manca d’inversions s’ha sumat la desaparició de les comarques tarragonines del nucli de decisió del Govern. Una realitat realment lesiva pels interessos tarragonins que cal canviar radicalment a la nova etapa que s’obre a partir del 21-D”, han afirmat ambdós diputats.

Segons Carlos Castillo i Rosa Maria Ibarra, “aquest Govern s’ha passat dos anys assenyalant enemics exteriors però sense aportar projectes de futur pels ciutadans de les comarques tarragonines. Els socialistes hem demanat reiteradament tant a Carles Puigdemont com als grups de Junts pel Sí i la CUP que invertissin a les comarques tarragonines, com a mínim, l’equivalent al que representem tant a nivell poblacional en el conjunt del país com al pes del PIB tarragoní en el global català. Doncs bé, sempre hem obtingut el menyspreu com a resposta, ni quelcom tant elemental han estat capaços de fer...”

En aquest sentit, el que per als diputats socialistes és de jutjat de guàrdia és “la brutal davallada de les inversions de la Generalitat a les comarques del Camp de Tarragona que hem patit des de fa set anys, quan Artur Mas va arribar al Govern. Una dada ho resumeix a la perfecció: des de  2010 (darrer any de Govern de progrés) les inversions a Tarragona han caigut un 73% en relació als pressupostos d’aquest 2017. Com podem avançar quan se’ns han furtat tres de cada quatre euros que rebíem? És que és realment intolerable!”

En concret les inversions directes destinades a les sis comarques del Camp de Tarragona han passat de contemplar una inversió total de més de 152 milions d’euros el 2010 a menys de 46 milions d’euros aquest 2017. “I no és tracta d’una dada puntual. Durant els anys de Govern de progrés les inversions de la Generalitat a les comarques tarragonines, en cap cas, van baixar dels 120 milions d’euros mentre que amb el PDecat i ERC al Govern (i la CUP donant-li suport), en cap cas, s’han arribat a 50 milions d’euros en inversions per a les sis comarques del Camp de Tarragona.”

Conseqüentment Rosa Maria Ibarra i Carles Castillo han emplaçat als candidats dels partits que han donat suport al Govern a què responguin unes preguntes molt senzilles: “Per què les inversions de la Generalitat a les comarques tarragonines han estat inferiors a la mitjana nacional? Per què, fins i tot, han estat inferiors al pes demogràfic dels tarragonins en el conjunt català? Per què aquest menyspreu, any rere any, amb una desinversió objectiva a les comarques tarragonines? Per què aquest oblit? Serà perquè per a alguns Catalunya s’acaba a Vilafranca?”, s’han preguntat retòricament els diputats tarragonins.

“Durant aquest propera campanya electoral volem parlar també de Tarragona, de les seves necessitats i de les inversions que requerim com l’aire que respirem. Volem diputats al Parlament que defensin la gent de Tarragona no que es dediquin tan sols a cridar “independència, independència”. Els socialistes seguirem treballant per ser la veu dels ciutadans de Tarragona al Parlament de Catalunya”, han reblat Carles Castillo i Rosa Maria Ibarra.

EL GRUP SOCIALISTA PRESENTA UNA PROPOSICIÓ NO DE LLEI AL CONGRÉS DEMANANT LA CONSTRUCCIÓ D’UNA VARIANT DE LA N-340 A L’ARBOÇ

“Volem donar resposta i satisfacció a una reivindicació històrica del poble de l’Arboç”, així de contundent s’ha manifestat el diputat del PSC al Congrés per Tarragona, Joan Ruiz, a l’hora de presentar la proposició no de llei que ha registrat el grup socialista a la comissió de Foment del Congrés per construir una variant de la N-340 a l’alçada del municipi de l’Arboç, al Baix Penedès.

Precisament en aquest sentit s’ha manifestat l’alcalde del municipi, el socialista Joan Sans, que ha recordat que aquesta “és una demanda unànime al poble, i subratllo: unànime. Cal recordar que en el nostre cas la carretera nacional passa pel mig del poble, divideix habitatges i provoca problemes de mobilitat interna. Creiem que és hora donar solució a aquest problema i per això celebrem la decisió del grup socialista de portar el tema al Congrés dels Diputats.”

La carretera nacional 340, al seu pas per la demarcació de Tarragona, pateix un elevat trànsit de vehicles que arriba, amb massa freqüència, al col·lapse. Això s’ha fet d’especial manifest a la comarca del Baix Penedès, densament urbanitzada, el que repercuteix molt negativament en la seguretat de la carretera que any rere any registra nombrosos accidents.

“Som l’únic municipi de la comarca on la carretera nacional encara passa pel nucli del poble”, ha recordat l’alcalde, “per això demanem la construcció de la variant. Els ciutadans de l’Arboç mereixem un tracte digne igual com la resta de la població, no som ciutadans de segona”, ha emfatitzat Joan Sans.

Per la seva banda, Joan Ruiz ha afirmat que “des del grup socialista continuem defensant els interessos de Tarragona a les Corts Generals. Davant la inactivitat d’altres grups que van demanar la confiança dels tarragonins a les eleccions però que després s’han evaporat o que es dediquen a altres coses, nosaltres continuarem recollint les reivindicacions dels ciutadans de les comarques tarragonines per portar-les al Congrés dels Diputats i exigir al Govern del PP que es tregui el son de les orelles i executi les inversions més necessàries i urgents. Aquest va ser el nostre compromís a la campanya electoral i aquesta és la nostra actuació conseqüent”, ha conclòs el diputat socialista.        

QUÈ NO US ENGANYIN MÉS! EL MITE DEL 50%

Estimats amics i compatriotes, independentistes de bona fe, si us plau, que no us enganyin més. Què no us enganyin més determinats líders irresponsables que prometen escenaris irreals, quasi miraculosos i meravellosos, sabent que són impossibles de convertir-se en realitat.

Diguem-ho ja, alt i clar, per desfer equívocs i posar en evidència els enganys d’aquells que menteixen conscientment: la via unilateral cap a la independència mitjançant la subversió de l’ordenament jurídic democràtic d’un Estat membre de la Unió Europea és una via morta que porta Catalunya al desastre. Només des de la fe, la fe literal, en la virtut immaculada de “la idea” és possible encara que determinants dirigents frívols prometin a la ciutadania que continuar per aquest carreró sense sortida porta cap a un Itaca utòpica. “Ho tenim a tocar!”, van prometen a tort i dret.

A la gent que llegeixi aquestes línies i ja m’estigui maleint tan sols els convido a què repassem conjuntament la realitat objectiva. Se us va prometre que la independència seria “sense costos” i sense conflicte, que tot seria -per dir-ho d’alguna manera- innocu, que seria com una mena de festa major sense conseqüències econòmiques, ni socials. I què s’ha esdevingut en realitat? Just el contrari. Se us va assegurar que “tot està pensat”, que “el món ens mira”, se us van prometre estructures d’Estat, se us va dir que cap empresa marxaria del país. Sí, molt bé, resultat? La DUI proclamada no apareix ni tan sols al diari oficial de la Generalitat, les estructures aquestes han brillat per la seva absència i més de 3.000 empreses catalanes ja han traslladat la seva seu social fora de Catalunya. Un balanç desastrós.

Se us va dir que un cop es proclamés la independència hi hauria “molts països” que reconeixerien el nou Estat perquè “s’havia fet la feina”. I quina ha estat la realitat? Hi ha 27 països membres de la Unió Europea amb els seus corresponents Governs regionals (per exemple, 16 länders federals alemanys) i 193 Estats que formen part de les Nacions Unides. Quants han reconegut la independència de Catalunya d’entre aquests quasi 200 països i centenars de Governs regionals? Ningú. Ningú, literalment. Cap país del món. Cap. Seran tots els Estats del món “còmplices del feixisme”? Deixeu a banda les consignes i penseu per vosaltres mateixos, analitzem la realitat críticament perquè només des de la reflexió i des de la sensatesa trobarem el camí de sortida del laberint.

Tot ha resultat doncs un gran bluf construït a base de mentides però ja se sap que la màquina ha d’estar permanentment tensionada i mobilitzada per evitar que s’aturi i provoqui que aquells que juguen amb la realitat i fan bombolles de sabó quedin en evidència. Per això els actuals líders d’ERC, el PDeCAT, i previsiblement també els de la CUP a partir d’aquest cap de setmana, us demanaran ara que voteu per ells massivament a les eleccions del 21-D sacsejant un nou mite: el mite del 50%. Segons aquest mite, un engany com una casa de pagès similar als enganys que ens han portat fins aquí, si després de les eleccions la suma de vots independentistes arriba al 50% “la Unió Europea intervindrà i arribarà el reconeixement internacional que anhelem”, com ja es diu en entrevistes als mitjans, declaracions públiques i per les xarxes socials.

Mentida. Només cal recordar, literalment, les paraules del president del Parlament Europeu, ratificades per tots els portaveus i presidents de Govern de la UE, per tots: “la independència unilateral de Catalunya és contrària a l’estat de Dret, a la Constitució espanyola i a l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que són part de l’ordenament legal de la Unió Europea. Ningú reconeixerà aquesta declaració d’independència. Més que mai és necessari restablir la legalitat com a base per a propiciar el diàleg a fi i efecte de garantir les llibertats i drets de tots els ciutadans de Catalunya.”

Més clar l’aigua. Ni el 47’8%, ni el 50’1%, ni cap percentatge talismà, ni res. Qualsevol sortida a l’actual conflicte polític i institucional passa pel respecte a la legalitat vigent, condició sine qua non per obtenir qualsevol reconeixement internacional. Qui vulgui la independència, objectiu polític que nosaltres no compartim però que és tan respectable com qualsevol altre, el primer que ha de fer és reformar la Constitució. La resta és fer volar coloms i jugar amb les il·lusions de la gent. Que no us enganyin més!

Els socialistes creiem que ara és l’hora de les solucions. Solucions que no passen ni per quedar-nos com estem ni per llançar-nos per un precipici. Cada cop som més a Catalunya els que estem per una sortida dialogada i negociada al conflicte. Una sortida que passa per assolir un acord que garanteixi un millor autogovern, un millor finançament i un nou protagonisme de Catalunya en una Espanya i una Europa respectuoses i plurals. Una proposta sensata, realista i pragmàtica –que no comporta talls de carretera, ni agitació al carrer, ni pèrdua d’empreses ni llocs de treball- capaç de pilotar un gran acord majoritari a Catalunya que abasti tant al constitucionalisme com al catalanisme moderat, un espai de centralitat representat pel PSC obert a totes les forces que vulguin bastir aquest ampli consens. Sense odis, sense humiliacions, sense desgavell econòmic i sense divisió entre catalans.

I mentre, determinats venedors de fum seguiran prometent arcàdies felices on calgui arribar al 50% per després aplicar un nou pla ocult, secret i sorprenent, que no es pot fer públic però que deixarà tothom estupefacte. I estupefactes i bocabadats ens deixen, certament.  

ANA LÓPEZ: “DEMANEM A ERC I AL PDeCAT QUE FACIN POLÍTICA LOCAL I QUE RESPECTIN LA SENSIBILITAT DE TOTA LA CIUTADANIA DE CAMBRILS”

El grup municipal socialista de l’Ajuntament de Cambrils ha fet una crida aquest dijous “a la coherència i al necessari respecte a l’acord municipal de progrés per Cambrils que vàrem signar a l’inici del mandat municipal.”

Cal recordar que el PSC actualment governa Cambrils conjuntament amb els grups d’ERC i del PDeCAT.

La portaveu socialista Ana López ha demanat a la resta de membres de l’actual govern municipal “lleialtat i fidelitat al pacte local que vàrem assumir tots després de les eleccions municipals de 2015, un pacte que té com a objecte i com a subjecte polític l’interès general dels cambrilencs i cambrilenques i res que s’aparti d’aquest objectiu tan noble i tan essencial.”

Ana López ha reiterat “la lleialtat que els i les socialistes hem mantingut sempre amb l’acord subscrit a l’inici del mandat. Creiem que és un bon acord per Cambrils, que dóna estabilitat a l’acció de Govern i prioritza inversions i actuacions. No ens hem mogut d’aquesta convicció.”

Malgrat això la portaveu del PSC “alerta” que la situació política general derivada de l’actual conflicte institucional que viu el país està “tensionant” la vida municipal i provocant una dinàmica d’actuacions per part d’alguns que surten de la lletra i de l’esperit de l’acord de poble signat el 2015.  

En conseqüència Ana López convida als grups d’ERC i del PDeCAT a “posar l’accent en la vida política municipal, pensant en Cambrils i els cambrilencs, i deixar que les decisions que corresponen a altres àmbits legislatius es decideixen en els organismes institucionals que tenen les competències per a fer-ho. La inestabilitat no és bona, ni per Cambrils ni pel conjunt de Catalunya.”

Finalment la regidora del PSC ha demanat “respecte” per a totes les forces polítiques representades a l’Ajuntament, estiguin o no a l’equip de Govern, perquè totes representen una part de la ciutadania de Cambrils.

“Els socialistes estem convençuts que només des d’un gran acord transversal que inclogui la majoria de la societat catalana aconseguirem sortir de l’actual atzucac on estem atrapats ara mateix. No volem fronts, ni divisió civil, ni a Cambrils ni enlloc. Nosaltres serem sempre la garantia que serem un sol poble amb un projecte col·lectiu de benestar, llibertat, justícia i prosperitat per a tots els cambrilencs i cambrilenques”, ha conclòs Ana López.   

EL PSC CONDEMNA ELS ATACS A LES SEUS SOCIALISTES DE VALLS I CAMBRILS

La federació del PSC del Camp de Tarragona condemna enèrgicament els atacs que han sofert les seus socialistes de Valls i de Cambrils aquests darrers dies.

La seu del PSC de Valls va ser objecte del llançament d’ous i de pintades amb insults mentre que el local dels socialistes cambrilencs va aparèixer ahir amb el que sembla una imatge de Hitler dibuixada al vidre de la porta d’accés al local. En aquest sentit, des de la federació es vol fer públic l’escalf i la solidaritat unànime de tots els socialistes amb els companys i companyes del PSC de Valls i de Cambrils i se’ls encoratja a seguir treballant per bastir la societat pacífica, inclusiva, respectuosa i plural que volem els socialistes.

Segons ha destacat la portaveu de la federació dels socialistes tarragonins, Diana Salvadó, “volem denunciar totes les manifestacions d’intolerància i d’odi, tant de les que som objecte els i les socialistes com les que pugui patir qualsevol altre partit polític democràtic. Ni la més mínima comprensió davant qualsevol agressió. Lamentablement, constatem que el nivell d’assetjament i de bel·ligerància contra el PSC arriba ja directament als insults, com els que ahir van obligar als regidors socialistes de Tortosa a marxar del ple municipal com a senyal de protesta davant dels improperis que estaven rebent.”

La portaveu dels socialistes del Camp de Tarragona ha reiterat la condemna inequívoca del PSC “per totes les manifestacions de violència sectària que es produeixen o es puguin produir a la nostra societat, a totes, vinguin d’on vinguin. La intolerància i el menyspreu a les veus discrepants no poden formar part de l’ADN convivencial del nostre país.”

Diana Salvadó ha afirmat que la solució a l’actual conflicte polític no passarà ni per l’immobilisme ni per cap aposta unilateral d’esquenes a la realitat institucional sinó pel diàleg, la negociació i el pacte, “no només perquè és la millor opció sinó perquè, com s’està posant de relleu cada dia més, és l’única sortida factible i real a un problema que ha assolit una dimensió realment molt preocupant.”

Finalment, la portaveu del socialistes de les comarques tarragonines ha reiterat el respecte del PSC cap a la resta d’opcions ideològiques legítimes que defensen la resta de partits polítics democràtics. “Tots representem una part de la ciutadania de Catalunya i, conseqüentment, tots mereixem respecte. Catalunya som tots. Malgrat la situació difícil que estem partint, els socialistes estem convençuts que superarem aquest escenari tan desolador on l’odi i el menyspreu intenten obrir-se pas. En aquest sentit, des del PSC reforcem els valors que ens sustenten i ens donen sentit: l’honestedat, la valentia i el joc nét, la tolerància i el patriotisme social. Aquests principis han constituït una serena força de progrés en el decurs de la nostra història i estem segurs que finalment prevaldran”, ha conclòs la portaveu del PSC del Camp de Tarragona.     

ALS QUE INSULTEN AL PSC: SÍ A LA RECONCILIACIÓ NACIONAL!

Vull començar aquest article manifestant el meu respecte per les persones que es troben en situació de presó provisional. Entenc perfectament l’angoixa i preocupació que senten els seus familiars i amics, comprenc els seus sentiments i no dubto de l’honestedat que va guiar les seves decisions. Segur que ells creien realment que impulsar la independència per la via unilateral i de ruptura de la legalitat democràtica vigent era la millor opció que tenien de servir al que consideraven els interessos del país.

Dit això igual com defenso l’honorabilitat d’aquestes persones afirmo també que ningú ha de dubtar de l’honestedat dels socialistes catalans quan denunciem que la via insensata de la DUI aboca al país a la catàstrofe i que només des d’un diàleg sincer, transversal i fructífer, que acabi amb un gran acord polític, podrem sortir del desastre on ara tots estem instal·lats. I no diem això des de fa quinze dies, ni un mes, ho hem dit des de 2012 quan l’aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, va decidir impulsar el procés secessionista prometent una mena d’arcàdia feliç win-win amb una independència low cost sense cap trauma ni conseqüència conflictiva (ha resultat just el contrari).

Per què dic això? Perquè els sectors independentistes més radicals han establert un relat que, simplificant, ve a dir més o menys el següent: hi ha uns representants “de la voluntat del poble de Catalunya” que són la CUP, PdCAT i ERC, hi ha uns “enemics del poble” que són el PP i Ciutadans i després hi ha “els traïdors” que som els socialistes catalans. A “l’enemic” se’l combat però se li manté un vestigi de respecte, en canvi, als “traïdors” se’ls escarneix, se’ls humilia, se’ls insulta i se’ls denigra. Perden, per dir-ho d’alguna manera, la seva dimensió humana.

I qui impulsa aquesta estigmatització i aquest odi indisimulat al PSC? Els mateixos que van insultar al president Magarall quan va denunciar la corrupció del 3% -en part, són els que ara li volen construir un pedestal-, els que qualificaven de “xarnego” al president Montilla, els que van acusar de “traïció” a Carles Puigdemont quan durant unes hores el passat 26 d’octubre va semblar actuar com a president de tots els catalans i no com a líder de l’independentisme (o no recordem ja els insults i les acusacions de Judes (“155 monedes de plata”) que va rebre per part d’alguns que avui s’esquincen les vestidures?), són els que ara demanen expulsar a les tenebres exteriors a l’ex-conseller Santi Vila pel “crim” de no estar tancat a la presó. Són també els que demà insultaran a qualsevol que dins del mateix àmbit independentista busqui una sortida dialogada, possibilista i sensata al carreró sense sortida on ens han posat alguns irresponsables polítics després d’anys de mentides i d’astúcies que s’han revelat completament falses i errònies.   

Malgrat que el PSC sempre ha lluitat políticament per bastir un gran acord de país que evités l’actual desastre aquests apòstols de l’odi assenyalen als socialistes com als responsables de tots els mals. Judes versió 2.0. Què no hi ha cap reconeixement internacional a la DUI –cap ni un-? La culpa és del PSC. Què se’n deriven responsabilitats penals? La culpa és del PSC (del PSC que porta anys advertint que vulnerar la legalitat vigent comportava conseqüències penals com han afirmat en múltiples ocasions els mateixos lletrats del Parlament durant anys). Què hi ha agressions de l’extrema dreta? La culpa és del PSC que, a més, “no denuncia” aquests atacs (fals, el PSC ha denunciat, denuncia i denunciarà totes les manifestacions de violència sectària, vinguin d’on vinguin). Qualsevol dia acusaran el PSC d’haver incendiat el Reichstag i a Miquel Iceta d’haver assassinat Kennedy. Mentides, mentides i més mentides.    

No importa. No és el moment d’atiar l’odi sinó d’impulsar la reconciliació nacional entre tots els catalans. Massa coses s’han trencat en aquests darrers anys i, en especial, en aquestes últimes setmanes. Els socialistes volem allargar la ma i reconstruir la centralitat política d’aquest país que no vol veure’s atrapats entre els maximalismes que atien el frontisme i que no porten enlloc. Reconstruir, aquest és el concepte clau que ens ha d’unir a tots. Hem de reconstruir, tota la gent de bé, els ponts que han saltat pels aires, els afectes i complicitats que s’han trencat, la cultura política del pacte basada en el respecte al considerat adversari (que mai ha de ser enemic irreconciliable) que també té raons subjectives i legitimitat en la defensa de les seves conviccions.

Aquesta és l’aposta del PSC i per això ens presentem a les eleccions del 21-D i demanem la vostra confiança. Ara toca solucions, toca treballar per la reconstrucció, pensant en el benestar de tots els catalans i catalanes, pensant en el país real que –malgrat que molesti als fanàtics- és molt plural i registra una àmplia gamma de matisos. Sí, és l’hora de la reconciliació, per això nosaltres estenem sincerament la ma fins i tot a aquells que ens insulten.