NO A LA POBRESA ENERGÈTICA!

La dimensió de la crisi econòmica que estem patint des de fa ja fa sis anys es tan devastadora que obliga cada cop més famílies ha haver d’elegir entre posar la calefacció o prescindir del dinar o del sopar. Així de dur i així de real. Hem de quedar-nos de braços plegats mentre aquests ciutadans queden orfes als efectes més tràgics de la crisi? Mai. Els mateixos estudis del Govern assenyalen que entre un 10% i un 16% del conjunt de la població és víctima d’aquesta pobresa energètica, és a dir, que són incapaços de pagar en consum energètic necessari per satisfer les seves necessitats domèstiques bàsiques.

L’evolució del preu de la llum - que en els darrers sis anys ha augmentat un 60% -, sumat a la crisi, la baixada general dels salaris i l’atur en xifres màximes ens obliga a fer front a aquest problema com el que és: un repte de primera magnitud social. Tingueu present que l’augment de la factura elèctrica aquest 2014 suposarà una despesa extra de 110 euros anuals més per les famílies i això mentre algunes de les companyies elèctriques neden en l’abundància. Com és possible? De moment, el Govern del PP ha reaccionat negant l’existència mateixa del problema i sacsejant algunes dades macroeconòmiques per vendre la idea de què la crisi econòmica ja és cosa del passat. Sí? Segur? Com es poden fer balanços entusiastes amb un atur del 26%, una taxa d’atur juvenil del 55% i amb una de cada quatre famílies en paràmetres de pobresa? A la societat d’Alícia al país de les meravelles dels propagandistes del PP tenim la tercera tarifa elèctrica més cara d’Europa.

A diferència del PP, els i les socialistes afirmem que el problema existeix, que cada cop afecta a més famílies, i que cal abordar-lo amb urgència i valentia. Com fer-ho? Recolzant la proposta que hem fet (amb altres grups polítics de l’esquerra) a les Corts Generals d’aprovació de mesures urgents contra la pobresa energètica. Aquesta proposta, en cas de tirar endavant, permetria de manera immediata no tallar el subministrament de la llum i de l’aigua a les famílies en situació econòmica molt precària i establiria un sostre social mínim per garantir l’accés universal a aquests serveis bàsics.

Podem fer-ho també des dels Ajuntaments, com el de Tarragona on s’ha augmentat enguany un 6% les partides pressupostàries destinades a polítiques socials. A què es destinen aquests recursos? Per exemple, ja fa més d’un any que l’empresa d’aigües de Tarragona disposa d’un fons social dotat amb més de 60.000€ per bonificar el rebut de l’aigua a les persones sense recursos econòmics. L’any 2013 se’n van beneficiar més de 260 famílies a la nostra ciutat. Així mateix, s’han endegat bonificacions fiscals per a les famílies nombroses i fa anys que hi ha disponibles ajuts econòmics per pagar l’impost de l’IBI i de la taxa de la brossa. Finalment, l’Ajuntament ha augmentat  fins els 345.000 les ajudes d’urgència social per tal que les famílies que es troben en situació de risc social puguin adquirir aliments de primera necessitat i fer front a les despeses bàsiques de la casa (llum, aigua i gas). Com diria el president Mas: a situacions excepcionals calen respostes i actuacions excepcionals.

Una societat com la nostra no pot permetre que hi hagi famílies que passin fred a l’hivern o que no puguin disposar d’aigua per rentar-se, beure o rentar la roba. Estem parlant d’un mínim bàsic per poder viure amb dignitat.

Seran capaços els diputats del PP de votar en contra de quelcom tan essencial? Per desgràcia, els precedents no ens permeten ser gaire optimistes, però mirar cap a un altre costat, culpabilitzar anteriors governs, passar-se el dia parlant dels colors de la bandera, i no reaccionar davant d’una realitat humana tan dramàtica seria un menyspreu al patiment de milers de famílies del nostre país.

Article de Javier Villamayor publicat al Diari de Tarragona 

EL PSC MANIFESTA EL SEU ENÈRGIC REBUIG A LA DESTRUCCIÓ I EMMAGATZEMAMENT D’ARMES QUÍMIQUES A TARRAGONA

En relació a les informacions aparegudes avui sobre el possible emmagatzemament i destrucció d’armes químiques provinents de Síria al Port de Tarragona, el diputat del PSC al Parlament de Catalunya Xavier Sabaté ha mostrat la seva total i absoluta oposició a aquesta possibilitat.

Amb la deguda prudència, donat que encara no hi ha informacions oficials al respecte, Xavier Sabaté ha afirmat que “els socialistes ens oposem a què material bèl·lic amb un grau de toxicitat de la gravetat del gas sarín o del gas mostassa hagin de circular pel Port de Tarragona o tractar-se a alguna de les plantes dels nostres polígons.”

“Volem recordar que la província de Tarragona ja acull nombroses instal·lacions de risc – el territori que en conté més de tota Catalunya i Espanya - com tres centrals nuclears, quatre de cicle combinat, plantes químiques, una refineria, nombrosos magatzems de productes de risc i centres de tractament de residus especials. Per tant, el grau de solidaritat dels tarragonins amb la resta del país en matèria d’activitats de risc ja està degudament satisfet. No pot ser que, altre cop, Tarragona hagi d’acollir i tractar material d’alta perillositat.”

Finalment, el diputat ha afegit que “els socialistes reiterem el nostre compromís amb els valors de la pau i la no violència. Precisament quan ara commemorem els bombardejos que Tarragona va patir per part de l’aviació franquista durant la guerra civil és el moment de reafirmar la nostra aposta per un Mediterrani lliure de guerres com les de Síria que pel cinisme del seu dictador i per la hipocresia d’uns altres cada dia ens dóna un balanç macabre en forma de morts entre la població civil. En aquest sentit, els Jocs Mediterranis de Tarragona del 2017 poden ser un instrument d’enorme importància per fomentar els valors de la pau en l’àmbit mediterrani”, ha conclòs el diputat socialista.

EL PSC ALERTA DEL DESCENS DE LES TRUCADES AL TELÈFON D’ATENCIÓ A LES VÍCTIMES DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE A TARRAGONA

La senadora del PSC per Tarragona, Maria Jesús Sequera, ha alertat avui “del descens sostingut del nombre de trucades al telèfon d’atenció a la violència de gènere 016 procedents de la província de Tarragona. Si des de la seva posada en funcionament (l’any 2007) fins al 2011 hi van haver més de 3.000 trucades provinents de Tarragona, a partir d’aleshores en aquest tres anys el nombre de trucades ha davallat a menys de la meitat.”

Segons ha posat de relleu la senadora socialista, “aquest descens no és fruït de la casualitat sinó de la retallada de recursos públics que també aquí, irresponsablement, ha executat el Govern del PP.”

En aquest sentit, Sequera ha denunciat que la reducció del pressupost destinat a impulsar polítiques per eradicar la violència de gènere ha caigut en més d’un 30% des de que Rajoy és president del Govern.

“És una autèntica vergonya que el Govern del PP hagi retallat també per aquí quan les mateixes dades dels observatoris institucionals demostren que hi ha una relació directe entre el pressupost públic destinat a aquesta finalitat i el nombre de trucades de dones amenaçades per la violència masclista. Pels socialistes un tema tan important com aquest no admet retallades de cap tipus, per això exigim al PP que reposi els recursos públics que tan irresponsablement ha retallat.”

“Hem de reforçar les mesures de lluita contra la violència masclista enlloc d’eliminar-les com fa el Govern del PP”, ha afegit la senadora de l’Entesa.

En aquest sentit, la senadora del PSC ha alertat que el projecte de reforma del Codi Penal del PP possibilita que el maltractador pugui substituir una condemna de presó per una simple multa, que la majoria de delictes per violència contra les dones siguin considerats com a lleus i puguin prescriure en un any. Al mateix temps, es despenalitzaran les vexacions considerades com a lleus.

“És imprescindible que el Govern es prengui seriosament el repte que suposa la violència masclista. Tan sols quan els violents percebin el rebuig de tota la societat, la repulsa unànime dels ciutadans i caigui sobre ells tot el pes de la justícia estarem en condicions de fer front a la completa eradicació d’una violència que és intolerable”, ha emfatitzat Maria Jesús Sequera. 

14.500 TREBALLADORS TARRAGONINS ES VEURAN PERJUDICATS PER LA CONGELACIÓ DEL SALARI MÍNIM INTERPROFESSIONAL

El grup parlamentari socialista de les comarques tarragonines ha denunciat aquest dimarts que la congelació del salari mínim interprofessional aprovada pel Govern del PP perjudicarà enguany uns 14.500 treballadors de la província de Tarragona que perceben aquestes retribucions salarials mínimes.

Segons el diputat socialista Joan Ruiz, “el Govern de Rajoy continua fidel al seu estil de carregar el pes de la crisi sobre l’esquena dels col·lectius més dèbils de la societat per això ha estrenat l’any congelant el salari mínim i donant llum verda a una nova pujada del preu de la llum. És a dir, fent que els cobren menys segueixin perdent poder adquisitiu.”

“I per desgràcia això tan sols és la punta de l’iceberg perquè el mateix ministre Montoro ha anunciat que durant aquest 2014 estimularan la creació de plans de pensions privats. O sigui, per un costat en tres anys l’executiu del PP tan sols ha pujat el S.M.I. uns raquítics 4 euros mentre que aquest mateix Govern ha endegat una amnistia fiscal per als grans defraudadors i els delinqüents fiscals.”

Per contra, durant el darrer període de Govern socialista el salari mínim es va incrementar un 39% en set anys (2004-2011), passant de 460 euros el 2004 a 641 euros el 2011, és a dir, 181 euros més.

Davant d’aquest escenari tan lamentable el grup socialista ja ha anunciat que presentarà una proposició al Congrés demanant que el Govern del PP augmenti el salari mínim, com a mínim, un 3% d’acord amb l’increment del cost de la vida.

“És increïble que mentre el PP i els seus corifeus mediàtics van atiant el discurs triomfalista de la sortida de la crisi la realitat del seu Govern sigui una congelació del salari mínim, l’increment del cost de tots els serveis bàsics i la constatació de què Espanya és el país on els salaris més han baixat durant el 2013. Sembla el món a l’inrevés!”, ha conclòs Joan Ruiz.    

I MENTRESTANT... I LES BEQUES DE MENJADOR?

L’Antonio i l’Anna viuen a Torredembarra i són els pares de dos nens, el David, de cinc anys, i l’Ivan, de 9. En aquests moments segueixen sense saber si després de Nadal podran comptar amb els aproximadament 300 euros que els corresponen en concepte de beques de menjador. Tenen reconeguda la prestació però no la cobren el que, per desgràcia, no és un cas aïllat, ni puntual. De forma inexplicable i totalment injusta més de 10.000 famílies catalanes, de les quals quasi un miler de les comarques tarragonines, es troben en la mateixa situació. Malgrat complir amb els criteris per obtenir una beca de menjador encara no l’han rebuda. Com és possible?

No ens ho explica la consellera d’Educació ni el Govern de CiU que segons la Junta de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac) han mentit diverses vegades pel que fa a la situació de les beques de menjador i s’han mostrat reticents a oferir diàleg per a solucionar aquest problema, fet pel qual han demanat la dimissió de la consellera. Ni una paraula sobre el tema, condemnat a l’ostracisme mediàtic en plena voragine sobre el referèndum independentista i la reacció fervorosa del nacionalisme espanyol més ranci i la seva apel·lació a la “indisoluble unidad de la patria.”

Jo mateix, com a secretari de política municipal del PSC del Camp de Tarragona he denunciat reiteradament el deute de la Generalitat amb els Ajuntaments i Consells Comarcals de Tarragona  en concepte de beques de menjador. Uns impagaments que suposen un risc real per a la salut de molts nens ja que aquestes beques són l’únic instrument capaç d’evitar el creixement de la malnutrició infantil a Catalunya, tal i com alerten les entitats del tercer sector que són les que treballen sobre el terreny i el Síndic de Greuges en un informe recent.  

Suposo que el bloc independentista de CiU-ERC-ICV-CUP ens dirà que la culpa de tot és d’Espanya i que la situació es resoldrà miraculosament després del 9 de novembre de l’any vinent. Més o menys és la mateixa inspiració filosòfica de Rajoy, Montoro i companyia quan ens diuen que Espanya “es la nación más antigua del mundo y la quinta que más ha crecido en los últimos 30 años.” Ho diuen els mateixos que governen un país amb quasi sis milions d’aturats i un 24% de la població en paràmetres de pobresa. En tots els casos, s’apel·la a l’èpica de la “pàtria” per damunt del patriotisme de veritat, el social, el que es construeix dia a dia als carrers, escoles i hospitals del país.   

Ho sento, però nego la major. És culpa d’Espanya que CiU i ERC destinin l’any vinent 22 milions d’euros a subvencions per a les escoles de l’Opus Dei en els pressupostos de la Generalitat mentre es dóna una patada cap endavant al problema de les beques de menjador? De veritat es construeix així la llibertat de Catalunya? Què els hem de dir als pares i mares que es troben en la situació de l’Antonio i de l’Anna? Què s’esperin a l’arribada de la mítica Ítaca? I mentrestant?

Mentre, ara i sempre, els socialistes ho tenim molt clar. Els socialistes em presentat al Parlament un seguit  d’iniciatives per garantir que tots els nens tinguin assegurades les seves necessitats alimentàries bàsiques. Això implica garantir tres àpats al dia als infants en situació de pobresa, el pagament de totes les beques de menjador (de totes!) i la posada en servei d’una targeta de compra per tal que les famílies puguin adquirir paquets d’aliments bàsics que les permeti viure amb dignitat.

Ja em perdonaran la irreverència en aquests moments que vivim però aquesta fita, que cap nen se’n vagi a dormir sense sopar, em sembla un objectiu més patriòtic, i amb més sentit de país, que totes les manifestacions de nacionalisme juntes.

Article d'opinió de Josep Masdeu publicat al Diari de Tarragona 

EL PSC EXIGEIX AL GOVERN LA REACTIVACIÓ DELS PLANS ESTRATÈGICS DEL CAMP DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

El grup parlamentari socialista de les comarques tarragonines ha exigit al Govern de la Generalitat la reactivació “immediata i urgent del pla estratègic del Camp de Tarragona i el de les Terres de l’Ebre davant l’escenari actual d’augment de l’atur i de la pobresa a la demarcació com a conseqüència de la crisi i de les retallades dels Governs de CiU i del PP.”

“On són els senyors Nin i Pallarès?”, ha demanat la diputada Núria Segú. “Els socialistes ja anunciem que davant la paràlisi absoluta dels Governs de CiU i del PP a les nostres comarques presentarem una proposta de resolució al Parlament instant al Govern a activar aquests plans per generar activitat econòmica i llocs de treball a la província de Tarragona. Que facin alguna cosa ja i que es posin a treballar d’una vegada!”

Els diputats socialistes han alertat que des de que CiU governa la Generalitat i el PP el Govern de l’Estat l’atur a la demarcació de Tarragona ha crescut en més de 10.000 persones, un 17% més del que hi havia el novembre de 2010. Així mateix, en tan sols un any, el nombre de famílies amb tots els seus membres a l’atur i que no cobren cap prestació ni subsidi ha crescut en 3.500 famílies. Paral·lelament s’ha agreujat el drama dels desnonaments: l’any passat es van executar 2.500 desnonaments a la província dels quals més de 500 corresponien a habitatges de famílies que es van quedar al carrer. 

“Són unes dades que ens recorden la situació dramàtica que viuen molts ciutadans de la província de Tarragona. Una situació dramàtica que s’ha vist agreujada per la desinversió dels Governs de CiU i PP. Amb Rajoy de president del Govern Tarragona ha patit una desinversió del 37% en relació al darrer període de Govern socialista, mentre que amb l’entente CiU-ERC a la Generalitat la desinversió acumulada a Tarragona ja és del 73% menys en relació al volum inversor del 2010, darrer any de Govern de progrés. Creiem que les dades objectives parlen per sí mateixes.”

Els diputats socialistes tarragonins, en concret, han demanat desenvolupar les potencialitats logístiques de la demarcació (com el Logis Penedès), les infraestructures que ajudin a guanyar en mobilitat i competitivitat (A-7, A-27 i desdoblament de l’eix de l’Ebre), i potenciar l’energia i la investigació (com el projecte Zefir, actualment en stand-by). En un ordre de coses, cal reactivar els plans d’ocupació i formació dels tarragonins que es troben a l’atur.

Mercat central de Tarragona

Per la seva banda, el diputat socialista al Congrés Joan Ruiz ha preguntat al PP “on estan els diners per al mercat central de Tarragona que van prometre? En els pressupostos del 2012 se’ns va dir que hi havia una partida que després va desaparèixer i finalment no va arribar ni un euro, en els pressupostos de l’Estat per al 2013 no hi ha hagut cap partida i en els dels 2014 tampoc n’hi ha cap. Ens pot dir el diputat Alejandro Fernández on està, en quina part dels pressupostos, la partida que va prometre per al mercat central de Tarragona? Ho dic perquè es tracta d’un compromís personal seu.”

Joan Ruiz també ha mostrat una resposta escrita del Govern a una pregunta del grup socialista al Congrés en la què s’afirma, literalment, el següent: “no obstante las subvenciones contempladas para el 2012 no llegaron a efectuarse ya que con fecha 13 de juliol de 2012 –es decir, 13 días después de la entrada en vigor de la Ley de PGE para 2012- el consejo de ministros adoptó un nuevo acuerdo que declaraba la no disponibilidad de créditos en los PGE 2012. Como consecuencia de dicho acurdo de no disponibilidad no se formalizaron los convenios previstos para el 2012.” “On estan, doncs, els recursos per al mercat central que el PP exigia de manera urgent quan estava a l’oposició?”, ha preguntat el diputat tarragoní.   

S.O.S. PLACES PÚBLIQUES D’ESCOLES BRESSOL

Mentre CiU-ERC-PP-C,s-ICV-Cup es dediquen tot el dia a parlar, en exclusiva, del referèndum famós no passa ni una setmana sense que el Govern d’Artur Mas i els seus socis d’ERC executin alguna nova retallada. En aquest cas, el perill està en les dificultats per mantenir la xarxa pública d’escoles bressol. No es tracta d’un tema menor. Com sabeu, els canvis socials de les darreres dècades del segle XX i l’augment de la natalitat durant els darrers anys van provacar  que moltes famílies necessitessin  com l’aire que respiren el servei que els ofereixen les escoles bressol a un preu públic i assequible. Fruït d’aquesta necessitat una iniciativa legislativa popular va fer que el Parlament aprovés l’any 2004 una llei per la qual el Govern es comprometia a crear i mantenir una xarxa pública de llars d’infants que fos capaç d’atendre aquesta demanda. Com dic, es tractava d’una iniciativa que comptava amb el consens de tots els partits polítics i, no diguem, del conjunt de la societat. Un consens que ara CiU i ERC han trencat unilateralment... A les portes ja del 2014 el Govern de la Generalitat continua ajornant el pagament als Ajuntaments en relació amb el finançament amb les escoles bressol públiques. També en aquest camp, en els darrers tres anys les coses han anat a pitjor: l’any 2010 (Govern de progrés) la subvenció de la Generalitat per plaça pública era de 1.800 euros per plaça a l’any. L’any 2011 (el primer del Govern de CiU) la subvenció es va baixar a 1.600 euros anuals, una quantitats que ha anat continuant reduint-se. Baixar, baixar, baixar... I què vol dir tot això? Doncs que si es continuen aplicant aquestes retallades del Govern de CiU-ERC, la quota mensual que paguen les famílies s’incrementarà encara més; perquè si bé en un primer moment mols ajuntaments van assumir amb els seus pressupostos la davallada de l’aportació de la Generalitat, això és insostenible a mig termini. En fi...

Doncs bé, els socialistes volem denunciar que els impagaments de la Generalitat situen en un carreró sense sortida a molts ajuntaments que es veuen obligats a fer front al manteniment d’uns serveis que tenen un cost econòmic que no poden assumir. Per exemple, i per no moure’ns massa, a l’Alt Camp i la Conca de Barberà més de 700 places públiques d’escoles bressol municipal estan en perill si el Govern de CiU i els seus socis d’ERC persisteixen en aquesta actitud.

És obvi que el context econòmic global ens obliga a fer sacrificis però tampoc podem permetre que amb l’excusa de la crisi retrocedim en igualtat. Les retallades en escoles bressol són retallades ideològiques, el fet de què el salt qualitatiu i quantitatiu al nostre país es fes durant  Governs d’esquerres no és una casualitat, malgrat que alguns ara vulguin abdicar del que defensaven amb tanta vehemència fa pocs anys. Els socialistes creiem, i seguim creient, que cal posar els elements adients per permetre l’escolarització dels nens i nenes d’entre 0 a 3 anys a un preu assequible. Això garanteix la cohesió social i més i majors oportunitats per a la incorporació i manteniment de les dones al món del treball. Precisament per això tant des del Parlament com des dels ajuntaments els socialistes lluitarem per evitar que CiU i ERC continuïn laminant en pocs mesos allò que a tots com a societat ens ha costat molts anys d’assolir. La llibertat de Catalunya es construeix també als carrers i places dels seus pobles i ciutats. Parlar de la llibertat, en abstracte, i després votar les retallades al Parlament no és estimar més Catalunya sinó més aviat tot el contrari.

Article d'opinió de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc 

SUSPENS

Els resultats de les proves PISA de Catalunya demostren que tenim un problema real com a país, un problema que condicionarà el nostre futur. Un problema que ens restarà competitivitat i potencial no davant els països asiàtics, sinó dins d’Europa i fins i tot d’Espanya. El govern de CiU, enrocat en la seva pràctica de culpar de tot a tercers, atribueix els resultats dolents a “l’alt percentatge d’alumnat procedent d’altres països”. La consellera Rigau no hauria d’oblidar que aquests alumnes de 15 anys són de famílies immigrants, però la majoria d’ells ja nascuts a Catalunya o integrats des de fa molts anys amb normalitat en el sistema educatiu. De fet, els alumnes nouvinguts, amb menys de 2 anys a Catalunya, no hi participen en les proves. I si fos tal com diu la consellera, caldria que expliqués per què Catalunya aconsegueix millors resultats en comprensió lectora que la mitjana de la UE i de l’OCDE, quan la nostra immigració és majoritàriament africana. Inclús, el percentatge d’alumnes en els nivells inferiors de comprensió lectora, on esperaríem trobar preferentment als alumnes d’origen estranger, és inferior a aquesta mitjana. La consellera Rigau faria bé de no mirar només a fora i comprovaria com tenim un problema en els nivells de rendiment alt; per exemple en matemàtiques, hi ha un 8%, d’alumnes en aquests nivells, quan la mitjana de la UE és del 11%. Per contra, tenim menys alumnes amb rendiments baixos que la mitjana de l’UE i l’OCDE. Per tant, el problema no estaria tant en la part baixa de l’alumnat, preferentment procedent de famílies amb més dificultats socioeconòmiques, sinó més aviat en les parts altes. El nostre sistema educatiu sembla que no genera alumnes en els nivells de més alt rendiment. Com a lectura positiva, podem dir que el sistema no crea grans diferències entre els alumnes. Dels objectius bàsics que marca la LEC, estaríem assolint el de la cohesió social de l’alumnat, que no és poca cosa.   

No obstant, si la consellera Rigau té clar que el problema educatiu català respon a les diferències socioculturals de les famílies i al percentatge important d’immigrants, en part aquest problema l’ha agreujat les mesures del seu Departament que ha reduït o eliminat els recursos que donaven suport als alumnes amb més necessitats. S’han reduït les aules d’acollida, i eliminat el finançament dels Plans Educatius d’Entorn, la subvenció a les escoles bressol o la sisena hora. Tots aquests recursos afavorien especialment a aquelles famílies amb menys possibilitats econòmiques. I en qualsevol cas, justament el sistema educatiu públic té com objectiu formar i donar possibilitats al conjunt de la població, especialment a aquells sectors que no podrien accedir a una educació si no fos pública. És amb educació com se superen les desigualtats socials. Per tant, l’alumnat català, amb tota la seva diversitat i complexitat, ha de rebre la formació adequada perquè aquest país tingui possibilitats de futur i el Departament d’Ensenyament no pot excusar-se, és la seva feina i són, tots, els seus alumnes, els que aproven i els que suspenen. 

Però no només tenim feina dins de les aules, tots els informes i estudis sobre les causes del fracàs escolar i els factors que condicionen els resultats acadèmics destaquen la relació estreta amb el nivell educatiu de les famílies, les seves expectatives i el context laboral. Per tant, és el conjunt de la societat el que ha d’assumir la prioritat de l’educació.

Article de Kenenth Martínez publicat al Més Tarragona 

“VAMOS A MEJOR”... ENCARA QUE NO HO NOTI NINGÚ

Escric des de la indignació. La indignació que em neix d’escoltar unes declaracions de Mariano Rajoy en les què aquest té la gosadia de comparar-se amb Nelson Mandela. No crec que Rajoy sàpiga gaires coses de Nelson Mandela (ell mateix reconeix que el que li motiva realment és llegir la premsa esportiva) ni molt menys que hagi llegit la seva biografia, en tot cas si ha llegit alguna cosa no ha entès res. Us imagineu a Mandela responent “parece que llueve” en ser preguntat per les víctimes de la violència terrorista? Mandela enviant missatges de “ánimo luis” al Bárcenas de torn? Mandela mentint a la ciutadania ja “a los siete días de ser proclamado presidente del gobierno” com reconeix el mateix Rajoy en una entrevista recent? Potser estaria bé recordar al senyor Rajoy que mentre Nelson Mandela lluitava per la llibertat des de la presó el fundador del que després va esdevenir el PP era ministre de la Dictadura franquista. En definitiva, Nelson Mandela no es mereix l’insult de què Rajoy es compari amb ell. Una mica de rigor, si us plau.

La veritat però, és que la dreta centralista sempre ha fet gala d’una arrogància i d’una prepotència a prova de qualsevol reflexió. Veiem sinó les sorprenents declaracions de l’alcaldessa de Madrid, Ana Botella, en el darrer ple municipal: “La ideología del PP es la que ha traído mayor progreso en la historia de la humanidad.” I afegeixo jo humilment: “Toma ya!” O sigui, l’aparició de la roda, el sorgiment de les primeres societat urbanes i nuclis de civilització o l’epopeia de Gilgamesh empal·lideixen al costat de les idees de Mariano Rajoy, d’Alejandro Fernández o de la mateixa Ana Botella. Però, com es poden dir aquestes tonteries i després quedar-se tan ample?    

   

“El mayor progreso de la historia de la humanidad”? Sí? Segur? Vegem-ho. El PP ja fa dos anys que governa Espanya, disposa de majories absolutes al Congrés i al Senat i controla també la quasi totalitat de Governs autonòmics i la immensa majoria dels Ajuntaments de les capitals de província. I quin és el resultat de la seva gestió? Com tots recordareu el PP va presentar-se a les eleccions amb enormes cartells que prometien + empleo y – impuestos. Què hem tingut realment? Exactament el contrari, Mariano Rajoy i el seu Govern han pujat tots els impostos que han pogut i al mateix temps han disparat l’atur per sobre dels sis milions de desocupats, la xifra més alta de la nostra història. Des de que governa el PP s’han destruït un milió de llocs de treball, el nombre de llars amb tots els seus membres de l’atur ha superat els dos milions de famílies, l’atur se situa en el 26% de la població activa mentre que l’atur juvenil està en un revolucionari 57%. Al mateix temps, el PP ha retallat les prestacions per desocupació, ha abaratit l’acomiadament, ha introduït el copagament sanitari, han retallat serveis essencials que han desaparegut de la Seguretat Social, han devaluat les pensions, han congelat la llei de dependència, etc. Per retallar fins i tot han passat la tisora en matèria de lluita contra la violència de gènere... En fi, no sembla un balanç com per donar gaires lliçons a la humanitat, no.

Però que ningú pensi que això pot fer reflexionar a Rajoy i al PP. Lluny de reconèixer que s’han equivocat, que no han donat ni una ni per casualitat (ni tan sols poden utilitzar els Jocs Olímpics de Madrid o el projecte d’Eurovegas com a cortines de fum), i que cal rectificar urgentment la recepta d’aquest austericidi suïcida, aquests que tenen ambicions mil·lenàries prometen més del mateix: “no vamos a levantar el pie del accelerador, pido paciencia a los españoles” deia Montoro la setmana passada al Senat. Rajoy, com sempre, el supera i va més lluny quan afirma que “las cosas estan mejorando. La verdad es que vamos a mejor”... la veritat real és que ningú a peu de carrer té motius per compartir aquest balanç entusiasta tipus Alícia en el país de les maravelles que només veuen el senyor Rajoy i els seus corifeus mediàtics.

Així doncs, malgrat que la immensa majoria viu pitjor que ara fa dos anys i que les diferències entre el tram de la minoria més rica i la immensa majoria de la població s’ha eixamplat en més d’un 20% des de que governa el PP (tindrà alguna cosa que veure l’amnistia fiscal que va impulsar Montoro?), d’aquí a dos anys, quan acabi la legislatura, el balanç del PP no es mourà de la seva exhibició triomfalista. Potser aleshores la senyora Botella ens explicarà que la taxa d’atur i de pobresa que tinguem en realitat són la major manifestació de progrés des de la formació del cosmos.

Article de Maria Jesús Sequera publicat al Més Tarragona 

     

EL GRUP SOCIALISTA PROPOSA MESURES URGENTS PER LLUITAR CONTRA LA POBRESA ENERGÈTICA A TARRAGONA

La senadora del PSC per Tarragona, Maria Jesús Sequera, ha explicat aquest dimecres que el grup socialista a les Corts Generals ha presentat una proposició no de llei de mesures urgents contra la pobresa energètica.

Es considera pobresa energètica la situació d’aquelles famílies que per manca de recursos econòmics no poden pagar els serveis d’energia suficients per satisfer les seves necessitats domestiques bàsiques.

“Segons dades del grup socialista, a partir de les denuncies de les entitats del tercer sector, unes 50.000 persones a la demarcació de Tarragona es poden trobar en aquesta situació. Per tant, estem parlant d’un problema de primera magnitud”, ha subratllat la senadora socialista.

“En concret, aquesta proposició no de llei permetria no tallar el subministrament de la llum i de l’aigua a les famílies en situació econòmica molt precària. A més, establiria un sostre social que garantiria l’accés bàsics a aquests serveis.”

Segons argumenta Maria Jesús Sequera el creixement del nombre de famílies que es troben en situació de pobresa, sumat a l’encariment progressiu de les factures de la llum i de l’aigua, fa imprescindible que s’adoptin mesures urgents per evitar “que hi hagi famílies que passin fred o que no puguin disposar d’aigua per veure, netejar-se o rentar la roba. Estem parlant d’un mínim bàsic per poder viure amb dignitat.”

“Per desgracia, la majoria absoluta del PP no augura res de bo perquè sempre que els socialistes hem plantejat propostes similars al Congrés i al Senat el PP ha votat en contra el que no dubtem a qualificar com una menyspreu intolerable cap als ciutadans més perjudicats per les conseqüències de la crisi econòmica.”

Finalment, el grup socialista ha emplaçat a la resta de formacions polítiques a centrar tots els esforços a les cambres legislatives per aprovar mesures reals que ajudin realment als amplis sectors socials que es veuen cada cop més perjudicats pels efectes de la crisi i de les retallades. “No entenem com és que CiU, ERC, ICV, PP, C’s i la CUP es dediquen tot el dia en exclusiva a parlar del referèndum donant l’esquena a la realitat diària dramàtica que, lamentablement, viuen tantes i tantes famílies al nostre país.” 

EL GRUP SOCIALISTA DEMANA LA INSTAL.LACIÓ D’AVISADORS SONORS ALS SEMÀFORS DE LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA

El grup socialista al Congrés ha presentat aquest dimarts una proposició no de llei en la què es demana la instal·lació d’avisadors sonors als semàfors per tal d’afavorir la mobilitat de les persones amb discapacitat visual.

Segons el diputat tarragoní Joan Ruiz, autor de la proposta, “la instal·lació d’aquest dispositiu que emet una senyal acústica que permet a la persona invident identificar quan el semàfor està verd seria un gran pas endavant en la millora de la qualitat de vida i de la mobilitat del col·lectiu d’invidents tarragonins.”

En aquest sentit, el grup socialista ha recordat que segons dades de la fundació ONCE la majoria dels semàfors dels nuclis de població, més del 70%, no tenen encara aquest dispositiu.

“Els socialistes defensem que no hi ha excuses per votar en contra de quelcom tan essencial, quasi de sentit comú. Estem parlant d’una mesura que suposaria una inversió econòmica relativament menor però que implicaria una sensible millora de les condicions de seguretat dels ciutadans invidents. Estem en disposició de fer un nou pas en la lluita per millorar l’accessibilitat de les persones cegues, en la línia del que ja va suposar en el seu moment l’ajuda d’un gos-guia capaç d’evitar que els carrers es convertissin per aquest ciutadans en una cursa d’obstacles insalvables.”

En darrer terme, el grup socialista ha argumentat que aquesta iniciativa incorpora una reivindicació històrica de les associacions d’invidents “que no admet excuses, ni demores, en la seva aplicació”, ha conclòs Joan Ruiz.

LA JSC DE LES COMARQUES TARRAGONINES EXIGEIX LA RETIRADA DE LA CAMPANYA “VIOLET BY MANGO”

La Joventut Socialista de Catalunya de les comarques tarragonines ha exigit aquest dilluns la retirada immediata de la campanya “Violet” que vol endegar a principi de gener la multinacional Mango.

Segons ha remarcat Sofia Acosta, secretaria d’organització de JSC de les comarques tarragonines, “aquesta campanya presenta una nova línia de roba que es denomina com a “talles grans” i que incorpora des de la talla 40 a la 52. Des de la JSC denunciem que una empresa multinacional com aquesta pretengui transmetre el concepte que a partir de la talla 40 estem parlant de talles grans. Ho considerem un greu error que requereix una rectificació immediata.”

La dirigent de la JSC ha argumentat que “milers de joves adolescents són enormement influenciables a aquestes orientacions de marques considerades de moda i, per tant, aquesta estigmatització de les talles considerades com a “grans” és doblement perillosa.”

“Cada cop identifiquem més problemes i trastorns alimentaris entre el jovent derivats d’aquest model de cos ideal que transmet la publicitat i determinats estereotips masclistes. En els casos més greus, aquesta obsessió per entrar dins dels cànons de bellesa marcats per aquestes multinacionals acaba amb transtorns greus com l’anorèxia i la bulímia que, per desgràcia, han crescut en els darrers anys especialment entre el segment de les joves adolescents.”

Per tot plegat, des de la JSC de les comarques tarragonines s’ha emplaçat a l’empresa Mango a rectificar i promoure un model d’estètica sa i saludable per les usuàries dels seus establiments.