És la resposta de tot un
president de la Generalitat a un líder parlamentari (ras i curt: la resposta
del president Torra a una intervenció de Miquel Iceta en seu parlamentària), i
la transcric literalment perquè sàpiguen els lectors a quin nivell tan
lamentable han arribat alguns: “Miri, avui senyor..., vostè, Iceta, ha fet un
exercici de cinisme realment espectacular... penso ja que... Sí, sí, sí! Ha
sortit ja..., ha sortit ja de l’hemicicle i està segurament, en aquests
moments, regalimant per l’escala noble, eh?, el cinisme que vostè porta des de
tota... Avui... (inintel·ligible)... Vostè ha demostrat la seva incapacitat
d’humanitat davant de diputats d’aquest Parlament...”
Quan el debat polític, que
hauria de ser constructiu i en positiu pensant en la satisfacció de les
necessitats dels ciutadans, arriba al fangar de la desqualificació personal és
que hem entrat tots plegats en una zona molt perillosa. El senyor Torra el
primer que demostra és una pobresa argumental de primera divisió. Quan arriba a
l’insult personal per vexar algú és que s’ha quedat sense raons. Rebaixar el
debat parlamentari a desqualificacions de pati de col·legi és una actitud
impròpia d’un president de Catalunya. Acusar a un diputat del Parlament, que
representa la voluntat democràtica de centenars de milers de catalans i
catalanes, d’estar “regalimant per l’escala noble”... Quina indigència
argumental. De vergonya aliena. En fi.
Tot i els insults dels que
som objecte els socialistes seguim defensant la dignitat de tots els
representants públics democràtics, fins i tot d’aquells que ens deshumanitzen. Quan
el senyor Torra i alguns dirigents i “opinadors professionals” de
l’independentisme ens acusen de “falta d’humanitat” en el fons el que estan
dient és que com no pensem com ells, aleshores és que no som humans. I aquest
és un axioma perillós, com deia abans, ja que sempre acaba amb escenaris de
pensament únic i de menyspreu al discrepant que, per a nosaltres, no tenen res
a veure amb el respecte al pluralisme que sempre ha prestigiat, amb raó, el
conjunt de la societat catalana.
Nosaltres, els del PSC, no
veiem “enemics irreconciliables” enlloc, sinó tan sols a altres compatriotes
nostres que tenen posicionaments polítics tan respectables com els que
nosaltres defensem. D’això va la política de debò, no en inventar-se un “pla
secret” de 18 mesos que ens porti a la terra promesa sense costos tot i que
després acabi en desastre, sinó en escoltar al considerat “altre”, en dialogar
i pactar per assolir consensos el més amplis possibles per resoldre els
problemes reals de 7’5 milions de catalans i catalanes.
El senyor Torra, amb les
seves desqualificacions, tan sols demostra la seva incapacitat d’entendre que
hi ha opinions diferents a la seva a la mateixa societat catalana que cal
respectar. Més ell, que hauria de ser el president de més de set milions de
catalans, no només de dos.
Senyor president, amb tot
el respecte, és pot ser totalment humanitari i no compartir el seu objectiu
polític. El que no farem mai els socialistes és dir que ens sembla bé el que va
fer l’independentisme des del dia que, conscientment, van començar a aprovar
resolucions que exigien vulnerar la Constitució i l’Estatut fins a la jornada
en què de forma totalment insensata van proclamar la DUI perquè, segons
prometia el senyor Puigdemont, “s’havia fet la feina” i caurien del cel
“estructures d’Estat” i reconeixements internacionals. I ja vam veure el
resultat: cap estructura d’Estat, cap reconeixement internacional.
La veritat és que van
cometre un error com una casa de pagès, un error que trigarem temps a superar.
Després d’aquests anys tristos de l’aventura i de la frivolitat, la nostra
proposta a la societat catalana és clara i diàfana: una solució a través del
diàleg i del pacte en la recerca d’una solució que no representarà el maximalisme
de ningú però que ha de ser raonablement acceptada per àmplies majories, tant a
Catalunya com al conjunt d’Espanya. Aquest és el compromís del Govern del canvi
del president Pedro Sánchez, diàleg dins de la llei i garantia de la
convivència i el pluralisme propis de la nostra societat. I tots sabem
(independentistes inclosos) quina és l’alternativa a aquest Govern progressista
i feminista de Pedro Sànchez: una mena de lluita bestial entre PP, Ciudadanos i
VOX per disputar l’espai de la dreta i l’extrema dreta. Amb els resultats
previsibles i poc engrescadors per a tots imaginats...
En definitiva, volem
reiterar el nostre màxim respecte a totes les veus democràtiques del nostre país.
Volem, en conseqüència, des de la discrepància respecte a una via unilateral i
il·legal que no compartim i que ha provocat una profunda divisió a la societat
catalana, manifestar el nostre màxim respecte institucional cap a la persona
que en aquests moments és el titular de la presidència de la Generalitat.
Nosaltres, senyor Torra, mai direm que vostè “no és humà” senzillament perquè
no pensa com nosaltres.
Aquesta és la diferència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada