President Torra, us heu inventat una altra commemoració, la
del 27-O la frustrada DUI i heu (o des de Waterloo us han) preparat una
declaració institucional. El 27-O és un fracàs més. Els catalans no parem de
celebrar derrotes a dojo i els dediquem carrers i places. Particularment el mes
d’octubre és fecund en aquest tipus de celebracions que no parem de tenir a
l’agenda: el 6-O del 1934 amb la proclamació de l’Estat Català pel President
Companys, el 15-O del 1940 amb l’afusellament del mateix President. Ara l’1-O
del 2017 amb el referèndum que ja té places i carrers i el 27-O del 2017 amb la declaració
d’independència que ja figura a les enciclopèdies digitals que assenyalen que va
acabar anul·lada i, el que és pitjor, amb la lamentable i injusta presó
preventiva dels membres del govern que van preferir quedar-se al país en lloc
de fugir a l’estranger.
Però anem a la vostra declaració institucional aquest 27-O.
Sempre m’ha merescut un gran respecte les declaracions dels Presidents que
s’anuncien amb l’adjectiu institucional perquè se suposa que va adreçada a la
nació en el seu conjunt, és a dir, a tot el país o a la seva immensa majoria i
que per tant, s’evitarà caure en partidismes i sectarismes. Lamentablement
portem uns anys que tot això s’ha perdut i heu tornat a caure en la temptació
d’adreçar-vos només als i les vostres, heu prescindit de la resta del país i
heu perdut l’ocasió d’eixamplar les adhesions d’altres catalans tan importants
i dignes com els i les que us segueixen i que tant dieu de paraula –que no amb
els fets– que perseguiu convèncer. Dieu que us sentiu lligat i obligat a la DUI
“perquè heu vingut a fer exactament això, un Estat“ i que no el vàreu assolir perquè
l’Estat Espanyol ho va impedir. No us ho esperàveu, President? Quin Estat no ho
hauria fet? Tal vegada si Catalunya es comencés a trossejar en territoris
diferents i independents fins a la seva desaparició tal com la concebem i
estimem ara no ho tractaríeu d’impedir? Moltes i molts rebutgem la violència
que es va emprar l’1-O, la manca de diàleg del govern del PP i la
judicialització que ha comportat aquests empresonaments provisionals tan
prolongats. Però és normal que Espanya, com qualsevol país al món, s’hi hagi
oposat i més si es fa de forma unilateral i sense respectar les lleis com va
fer el vostre antecessor? Per cert, dieu que aquests judicis que venen ho seran
contra tot el poble de Catalunya i, perdoneu, però ni jo ni milions de catalans
no ens sentirem jutjats perquè no hem comès cap infracció de la llei.
Veient el fracàs d’aquella DUI, em costa entendre, President,
la vostra insistència en esperonar repetidament als vostres seguidors: Aquell “apreteu”
que benèvolament us van corregir els vostres mitjans addictes per “pressioneu” a Sant Julià de Ramis l’1-O s’ha convertit
ara el 27-O en “no podem tornar enrere“.
Però
si enrere ens hi feu anar cada dia, President!! Les desigualtats creixen a
Catalunya, la pobresa també. Catalunya ja no serà la primera en comptar amb una
teràpia tan avançada com la protonteràpia perquè ens ha passat Madrid i Navarra
i aquí ni se’n parla; l’observatori d’energies renovables de Catalunya ha
declarat que el 2017 va ser un any en blanc al nostre país, és dir, zero
megawats instal·lats; l’ampliació del CRT a Vila-seca i Salou no se sap quan
començarà; encara esperem el projecte per a l’Hospital Joan XXIII, i el Fòrum
de la Justícia de Tarragona no té data. El
prestigi del país ha anat tan enrere que ens costarà recuperar-lo, la confiança
en unes institucions on només s’hi senten representats la meitat del país,
tardarem anys en recuperar-la; la desconnexió de milions de catalans i
catalanes del catalanisme que un país petit com el nostre necessita i que tants anys va costar de construir, no
el recuperarem en aquesta generació amb tota seguretat. Avui llegia com un
madrileny amic de Catalunya i del Reial
Madrid declarava: no sé si es tornaria avui a aplaudir al Barça al Bernabeu com
vàrem fer milers de madridistes el 2005. Però ho podem traslladar a qüestions
més serioses com el comerç, la cultura o l’actitud que trobem en qüestions que
afecten a tots els països veïns arreu
del món: l’aigua, les comunicacions, l’energia o les infraestructures. Tot això
que tan frívolament es deia que teníeu preparat per la independència i que ens
resultaria més barat.
Churchill
va dir allò de “de derrota en derrota fins a la victòria final.“ Però allò era
una guerra que va durar sis anys. Aquí portem segles i no parem de perdre. I som molts i moltes que volem celebrar victòries.
Preferim victòries sobre la pobresa, sobre l’atur, sobre el fracàs escolar,
sobre la manca d’habitatge, sobre les malalties i les dependències, sobre el
reconeixement a Espanya i a Europa de la nostra cultura, sobre el canvi
climàtic i tantes altres coses en què hem anat enrere aquests anys.
Volem celebrar victòries, President, victòries
que ens facin avançar, no retrocedir i que puguin ser compartides. No volem
seguir anant enrere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada