EL SOCIALISME ÉS FUTUR

M’ha sorprès la carta signada per un senyor en la què se sostenia que el socialisme ja no té cabuda a la nostra societat. Amb tots els respectes senyor, difícilment el socialisme pot considerar-se com a “mort” quan la pobresa i les desigualtats socials s’han incrementat els darrers anys a totes les societats, també a Catalunya i Espanya.

Ans el contrari, amb un atur superlatiu i una taxa de persones en situació de pobresa que s’acosta perillosament al 25% dels ciutadans el socialisme, que en essència vol dir més i millor serveis, prestacions socials i oportunitats per a tothom, foment de la democràcia i posar fre els abusos del capital i la concentració de poder en mans d’unes poques grans corporacions econòmiques transnacionals, té més vigència que mai.

Afirma el senyor que l’acció del socialisme a Europa “ha estat perjudicial”. Segur? Considera el senyor que els serveis socials que garanteix l’Estat del benestar han estat perjudicials? És perjudicial el sistema públic de pensions? I l’educació i la sanitat públiques són la nèmesi? Miri, són tan “perjudicials” que fins i tot la dreta neoliberal quan es dedica a retallar drets socials afirma que ho fa amb la voluntat de “salvar-los”.

Diu el senyor que el socialisme ha quedat superat per un liberalisme corregit i caritatiu. Té, fins i tot la gentilesa d’il·lustrar-nos sobre alguns exemples d’aquest capitalisme liberal presumptament “humanitari”. Sabia el senyor que alguns dels països que cita com a exemple han estat denunciats per prestigioses organitzacions que defensen els drets dels infants com Save the Children per permetre l’explotació laboral dels nens i nenes? Sap que es tracta de països amb salaris misèrrims, sense horaris de treball ni regulació ninguna, sense drets laborals i on el capital fa i desfà al més pur estil Manchester del segle XIX?

No, senyor (a qui agraeixo, no obstant, una sinceritat ideològica que la dreta normalment no té). El socialisme té vigència i significat perquè novament la nostra societat es veu amenaçada per l’atur, la precarització i la pèrdua de drets socials i laborals. Davant d’això novament, com va dir un gran socialista, s’obriran les grans avingudes per on avançarà l’home lliure per construir una societat millor. I aquesta societat serà igualitària, solidària, democràtica, respectuosa i amb ocupació tal i com el socialisme sempre ha defensat.