Al conjunt d’Espanya
aquests darrers anys de Govern del PP han comportat retallades educatives que
sumen prop de 8.000 milions d’euros mentre que a Catalunya el Govern de
Convergència, amb el suport ara d’ERC i la CUP, acumula retallades superiors
als 1.200 milions d’euros menys d’inversions en educació. O, dit d’una altra
manera, des de 2011 Espanya ha retallat en educació quatre vegades més que el
conjunt de la Unió Europea i Catalunya, la Catalunya on el debat omnipresent
sobre la independència sembla ofegar qualsevol altre reflexió, fins a cinc cops
més.
Bé, fins aquí les dades
objectives però com poder transmetre el pòsit humà que hi ha al darrere de les
xifres? Ho intentaré explicant la vivència real de la Lluïsa, una professora
especialitzada en suport a l’atenció educativa que treballava en un col·legi
públic. Vaig conèixer la seva història gràcies a un company de la sectorial
d’educació del partit que me la va transmetre com a exemple devastador de les
retallades que algú tancat en un despatx, que no deu haver tornat a trepitjar
una escola des de que va acabar secundària, aprova aparentment insensible a les
seves conseqüències reals.
La Lluïsa donava classe de
reforç i suport als alumnes que tenien més dificultats. Un dels pares dels nens
que tenia com a alumne va escriure una carta a
la direcció del centre agraint la seva tasca i explicant com el seu fill
havia adquirit l’interès per la lectura gràcies al mètodes d’innovació de la
Lluïsa, que aconseguia que els nens s’interessessin pels relats dels contes,
creant un món imaginari, estimulant així l’interès i la curiositat dels infants
per seguir llegint.
S’hauria de fer un monument
a la Lluïsa i a les persones que com ella posen passió, determinació i fortalesa
en l’educació dels nens i nenes i en el foment del seu desenvolupament com a
persones, en el que considero un autèntic aprenentatge per a la vida. En lloc
d’un homenatge la Lluïsa avui es troba a l’atur, com una víctima més del llarg
llistat d’acomiadaments de professors d’educació especial, tècnics educatius i
auxiliars del personal docent de suport que han comportat les retallades dels
pressupostos d’Educació. Els mateixos sindicats alerten que les Lluïses, les
persones que tenen cura educativa dels alumnes amb més dificultats, s’han
reduït a la meitat en els darrers cincs anys perquè han rebut de ple l’impacte
de les retallades que algú que no ha llegit gran cosa a la seva vida ha definit
com a “despesa supèrflua” de la que es pot, alegrement, prescindir.
Això en un país on al
mateix temps el Govern del PP va aprovar una amnistia fiscal a mida de les
grans fortunes a fi i efecte que els evasors que porten els seus milions fora
del país per evitar pagar els seus impostos que permetrien contractar, enlloc
d’acomiadar, Lluïses surtin “de rositas” que es diu popularment. Una amnistia
aprovada pels mateixos que després ens diuen que les retallades són lamentables
però –ai sí!- inevitables perquè “no hi ha diners” i que tot és conseqüència
dels “excessos” comesos pels anteriors Governs socialistes que van creure i van
invertir en una educació pública i de qualitat al servei de tothom i no només
d’aquells que se la poden pagar.
Per sort, però, en aquest
país hi ha persones honestes i compromeses com la Lluïsa que entenen l’educació
com un compromís moral. I dic això perquè aquest company al que feia referència
em va explicar que l’últim cop que va veure la Lluïsa es dirigia a casa d’un
dels seus antics alumnes. Malgrat que estava a l’atur continuava donant classe
a nens i nenes, molts fills de famílies provinents de la immigració, perquè
sabia que en cas contrari quedarien fora del circuït educatiu ja que no podrien
seguir el ritme dels seus companys. I els portava llibres per estimular la
passió per la lectura.
Crec que la Lluïsa és el
paradigma d’una de les majors riqueses que tenim al nostre país: el col·lectiu
de professors i professores i el conjunt del personal docent i auxiliar que
tenim a les escoles i instituts. En nom del Partit Socialista vull reconèixer
l’enorme esforç que feu cada dia així com transmetre-us la nostra determinació
de combatre políticament per buscar solució a les dificultats amb les que heu
de batallar en forma de retallades, de menys beques, de reducció de
substitucions per malaltia, de ratio d’alumnes més elevades, d’eliminació de
projectes d’innovació, etc. Us demano perdó per si a vegades des del món de la
política no hem estat a l’alçada de l’exemple que representeu i us encoratjo a
seguir endavant. Sé que si sou on sou és perquè sabeu que l’ensenyament obre
als nens i nenes un ventall molt ampli de possibilitats per a què comencin a
construir-se un camí de futur i una personalitat pròpia com a persones i
ciutadans amb valors morals.
Des de l’admiració més
sincera i profunda a totes les Lluïses del país, moltes gràcies a tots i a
totes pel vostre esforç i el vostre compromís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada