divendres, 21 d’octubre de 2016

EL SOCIALISME DEMOCRÀTIC ARA I AVUI



“Què? Deveu estar passant el pitjor moment de la vostra història?” Això em comentava un conegut fent referència a la situació que es viu aquests dies a la direcció del PSOE.

No sé perquè, potser per la contundència de l’afirmació, vaig recordar un llibre que em va portar un amic d’Alemanya aquest passat estiu que explicava la vida d’Otto Buchwitz, un diputat del SPD, el partit socialdemòcrata alemany, que els anys 30 del segle passat va ser dels primers a denunciar i enfrontar-se a la barbàrie nazi. Quan ho va fer, i mentre els –diguem-ne- diputats de la dreta civilitzada es dedicaven a contemporitzar amb els hitlerians, Buchwitz es trobava cada dia en sortir de casa grups de desenes de membres de la milícia nazi, les SA, que el seguien insultant-lo i cantant una cançó especialment dedicada a ell que començava amb aquestes paraules “quan es disparin les nostres pistoles totes les bales seran per a Buchwitz”. Malgrat que els seus amics el van aconsellar reiteradament que fugís del país davant les reiterades amenaces de mort Buchwitz no ho va fer perquè sostenia que “milers de treballadors no poden marxar i jo no els puc abandonar. Nosaltres som la garantia de la defensa dels seus interessos”. No cal ni dir que quan els nazis es van fer amb el poder Buchwitz va ser un dels primers en ser detingut, torturat i tancat en un camp de concentració.

Em va colpir la biografia d’aquest company, ho reconec, com la de tants i tants companys i companyes que en el decurs de la història han demostrat una valentia i un coratge difícilment igualables en condicions extremes. Quan vaig acabar de llegir el llibre vaig experimentar dues sensacions: primera, la de sostenir la bandera d’una ideologia política, el socialisme democràtic, amb una llarga tradició heroica de lluita per la llibertat i la dignitat humanes. Ni la dreta amb un passat de justificació de dictadures reaccionàries ni l’extrema esquerra actual d’inspiració postcomunista tenen aquest bagatge històric. Segona, que cal reafirmar els nostres valors socialistes i el compromís ètic que traspuen amb la mateixa determinació que ho va fer Otto Buchwitz.  

Entenc que són paraules que mereixeran el menyspreu dels profetes del descrèdit polític. En efecte, actualment alguns diuen que les ideologies estan “mortes” o que la socialdemocràcia ha perdut la seva raó de ser. Honestament crec que és just el contrari. Precisament ara els valors del socialisme democràtic són més necessaris que mai davant l’hegemonia del lliure mercat i dels poders financers internacionals, buits –com sabem- de qualsevol mesura humana. No podem abandonar el combat, al contrari, cal rearmar-nos ideològicament per defensar des de les institucions democràtiques i a peu de carrer els interessos de les classes populars i treballadores.

Hi ha qui afirma que els partits socialistes s’han burocratitzat i han perdut identitat, s’han desdibuixat vaja, en relació al model liberal defensat per la dreta. Hi ha veritat en aquesta afirmació i negar-ho seria fer com l’estruç i amagar el cap sota l’ala. No hem perdut les nostres conviccions però la realitat històrica d’una globalització econòmica on el capital fa i desfà sense control ens ha fet perdre, com a societat, els instruments polítics que teníem per sostenir i expandir l’Estat del benestar amb uns drets i prestacions socials fortes i a l’abast de tothom. Aquest és el principal repte al que hem de fer front amb urgència.   

Com fer-ho? Defensant els nostres valors i les nostres conviccions i no sacrificant-los en l’altar del “pragmatisme” o de la “lleialtat institucional”. Ser socialista vol dir defensar que les necessitats de les persones han de estar garantides i satisfetes per l’Estat al marge del seu nivell d’ingressos o possibilitats econòmiques. Això vol dir sine qua non l’atenció sanitària pública i de qualitat, l’educació i la protecció social del col·lectius més vulnerables com els aturats, els nens, les persones grans o les persones amb discapacitat. Crec a més que satisfent aquestes necessitats es desenvolupa una major consciència comunitària entre les persones i, al mateix temps, es creen nous llocs de treball. Ser socialista vol dir eliminar la discriminació que encara pateixen les dones a la nostra societat, vol dir democratitzar tots els àmbits de vida i lluitar per assolir la plena ocupació com a objectiu irrenunciable. Volem treball per a tothom. Ser socialista també vol dir evitar que les grans empreses i corporacions transnacionals augmentin la concentració de poder en mans d’uns pocs i debilitin el poder popular democràtic en decisions econòmiques essencials que ens afecten a tots.     

Alguns diran que es tracta d’un programa “radical”. No! És un programa socialdemòcrata en la línia de la nostra millor tradició històrica, la defensada i encarnada per persones que són ja un patrimoni moral del conjunt de la humanitat com Salvador Allende, Willy Brandt o Olof Palme. Davant dels enterradors de projectes col·lectius jo afirmo que les idees de la socialdemocràcia tenen avui dia més força i més vigència que mai a Catalunya, Espanya i Europa.


Acabo amb una darrera reflexió. Malgrat el seu heroisme en la lluita contra el feixisme, després de la guerra Buchwitz va ser un dels defensors de l’aliança de l’SPD amb el Partit Comunista a l’Alemanya Oriental, que va derivar en una dictadura stalinista de 40 anys. Ho va fer ferit pel que considerava una “traïció d’alguns dirigents del partit” que van abandonar “el nostre programa de transformació i de canvi” quan van arribar al poder durant la República de Weimar. No podem ara repetir aquest error històric i deixar que les nostres contradiccions i equivocacions tàctiques portin a una part de les persones amb conviccions progressistes a sentir-se seduïdes per formacions radicals i intolerants que, com a mínim, manifesten simpaties per règims autoritaris i de partit únic (algunes d’aquestes formacions han arribat ja a la fase de defensar que cremar banderes i llibres és “una expressió democràtica”). No, l’alternativa a l’hegemonia actual del capitalisme liberal no vindrà per la via de l’extremisme dogmàtic populista sinó per la recuperació d’una identitat socialista orgullosa de la seva tradició i ferma en les seves conviccions, encara que sigui des d’enfocs diferents, i que aposti per un reformisme transformador en llibertat, democràcia i pluralisme. Ara bé, això tan sols serà possible si tots els que tenim la responsabilitat de militar en el Partit Socialista recordem que va haver-hi persones com Otto Buchwitz que van preferir la tortura i la persecució a fugir i trair la confiança dels treballadors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada