EL PSC DENUNCIA UN DESCENS DEL 33% DEL NOMBRE DE TRUCADES AL 016 PROVINENTS DE TARRAGONA

La senadora socialista per Tarragona, Maria Jesús Sequera, ha donat a conèixer aquest dijous que “en aquest primer any de Govern del PP el nombre de trucades al telèfon 016, el servei telefònic adreçat a les víctimes de la violència de gènere, provinents de la província de Tarragona ha davallat un 33% en relació a les dades del desembre de 2011.”



Segons ha explicat Sequera, “aquest descens no és casual sinó que és conseqüència directa de les retallades que ha impulsat el Govern del PP també en l’àmbit de les polítiques de lluita contra la violència de gènere.”


“Així, el Govern de Mariano Rajoy ha reduït un 27% el pressupost destinat a combatre la violència de gènere. Quan això es fa, s’envia un missatge clar de manca de suport i de compromís amb les dones que pateixen aquesta xacra social i que veuen com el Govern es desentén de la situació que viuen.”


La senadora tarragonina ha reclamat al Govern que reposi aquest 27% del pressupost destinat a combatre la violència de gènere que ja va eliminar en els pressupostos d’enguany i que ha tornat a eliminar ara en els comptes de l’Estat per a l’any vinent. “En aquest cas no parlar d’un quilòmetre de carretera sinó de salvar vides humanes. No pot ser que es retalli d’una partida destinada a donar ajuda a les dones víctimes de la violència de gènere, és immoral.”


Finalment, Maria Jesús Sequera ha recordat que va ser el Govern socialista qui va impulsar la creació d’aquest servei telefònic d’informació sobre la violència de gènere 016 que tants bons resultats ha donat. Es tracta d’un servei en el què les persones que truquen reben tota la informació en matèria de recursos especialitzats, serveis socials, ajudes econòmiques i atenció immediata en cas de maltractaments. A banda, hi ha assessorament jurídic especialitzat que proporciona un equip de juristes especialitzats en violència de gènere. La llei també garanteix la confidencialitat de les dades de les persones que truquen.

FUGA DE TALENTS A REUS

El juliol de 2011 l’actual govern de CiU i PP de la ciutat de Reus s’estrenava anunciant una nova estructura organitzativa que havia de simplificar el funcionament municipal i que, a més, suposaria un gran estalvi de costos en personal directiu. Al capdavant de les diferents empreses municipals hi situava cinc persones clau entre gerents i directors generals. Setze mesos després, només un d’aquests cinc càrrecs continua al mateix lloc.



El mes de gener passat van dimitir el regidor-conseller delegat d’Innova i el seu director general. Al maig va ser substituït el gerent del Grup Econòmic per l’antic responsable d’AMERSAM. Aquest mes de desembre han plegat, ni més ni menys, el gerent del Grup Salut, un professional excel·lent que va pilotar la posada en marxa del nou Hospital Sant Joan i que ara se’n va a treballar a la sanitat privada, i el gerent d’Innova, nomenat l’ 1 de febrer passat, apel·lant a la seva veterania, que ara torna a dedicar-se exclusivament al Grup Aigües, amb l’ingrat encàrrec de privatitzar una empresa referent de la gestió pública de l’aigua a Catalunya. Aquest desembre també ha plegat el vicesecretari de l’Ajuntament, un funcionari respectat per tothom, que justament l’1 d’agost rebia l’encàrrec per Decret d’Alcaldia, de fiscalitzar les empreses municipals, i que ara ocuparà un important càrrec jurídic a la Diputació de Barcelona. Amb la referida marxa de directius també han desertat diverses persones situades en segons i tercers nivells de l’administració.


Tots se’n van, però no perquè tinguin ofertes professionals millors. De fet, els llocs que ocupaven fins ara són destins desitjats per professionals del seu nivell. Se’n van a la vista del desgovern que es viu a la Plaça Mercadal i de la incapacitat manifesta de desenvolupar un projecte coherent, sòlid i rigorós en els propers anys.


Aquest degoteig de renúncies voluntàries prova la preocupant deriva que està agafant l’Ajuntament de Reus per la ineficàcia de l’actual govern de la ciutat, incapaç de garantir una gestió mínimament ordenada. Sabíem des del principi del mandat que està mancat de planificació estratègica i que ningú ha elaborat un full de ruta sobre cap a on vol portar Reus. Ara, per desgràcia, també sabem que no disposen de cap sistema seriós d’organització.


En definitiva, tota l’estructura organitzativa d’un ajuntament com el nostre, desballestada en menys d’un any i mig. El preocupant, però, és que totes aquestes desercions, comporten una pèrdua irreparable de capital humà i professional que perjudica greument el present i el futur de la ciutat. Primer perquè aquesta fuga de talent deixa Reus despullada, sense coneixement, sense experiència i, per tant, sense seguretat ni solvència en la presa de decisions. És a dir, més vulnerable. Segon perquè demostra que l’equip de govern actual és incapaç de retenir aquests professionals que ell mateix va nomenar a l’iniciar el mandat i permet que se’n vagin a altres administracions o empreses. I tercer, perquè la substitució d’aquests grans professionals no serà ni fàcil i ràpida. Això no se soluciona amb fitxatges estrella a cop de talonari. I en el cas que els puguin arribar a substituir, els que arribin necessitaran un període d’adaptació d’aproximadament un any per conèixer el funcionament d’una organització d’aquesta envergadura. I quan això succeeixi, ja hauran passat tres dels quatre anys d’aquest mandat. Qui prendrà les decisions, mentrestant? I sobretot, qui assessorarà tècnicament, jurídicament i econòmicament els responsables polítics actuals? Reus no es pot permetre durant més temps aquesta inacció i aquesta desorientació. Hi ha massa en joc.


Els màxims responsables polítics municipals callen sobre la contradicció del seu pacte, en l’actual context de la política nacional, dient que és un “pacte de gestió”. Però ignoren que el paper dels polítics és governar i no gestionar. Perquè la gestió l’han de fer els professionals, seguint directrius polítiques, això sí, i ara resulta que els bons professionals estan fugint. Tot plegat, molt preocupant.


La responsabilitat envers la ciutat ens obliga a alertar sobre aquesta greu situació. I el compromís amb la ciutadania ens anima i ens empeny a construir una alternativa de govern des de la definició d’un nou projecte de ciutat en col·laboració amb els ciutadans i els sectors socials i econòmics que es vulguin ajudar i participar en la seva definició. Ens cal un Reus amb empenta, amb visió de futur, amb planificació estratègica i amb lideratges forts. Un govern que sàpiga afrontar la crisi econòmica i lluitar per un futur millor. Que no es vegi obligat a prendre decisions precipitades i poc meditades que hipotequin el futur de la nostra ciutat i que disposi de les persones més qualificades i experimentades per sortejar les dificultats actuals i bastir els projectes de futur.   Article de Francesc Vallès publicat al Diari de Tarragona

LA RECONSTRUCCIÓ SOCIAL I NACIONAL DE CATALUNYA

Aquests són els veritables problemes; els que em pre(ocupen) molt i més que cap altre. I modestament crec que són els que ens haurien de preocupar més a tothom; al PSC però també a la resta de partits, a sindicats i empresaris, als moviments socials en general i ciutadans i ciutadanes en particular.


Per això està bé que parlem de la necessitat de reconstruir l’esquerra o de les desgràcies del PSC que són grans però no més que les d’altres formacions polítiques que estan darrera nostre en suport electoral que són totes llevat d’una que tampoc no passa per moments gaire feliços.

Però la nostra tasca és, sense defugir el debat sobre el nostre interior, posar blanc sobre negre les carències letals de l’actual govern provisional i les del que vindrà i assenyalar l’alternativa que necessiten els ciutadans. Perquè Artur Mas no content en eixamplar les diferències socials, va tenir l’ocurrència, com a remei a les seves baixes expectatives, d’abraçar l’independentisme i marxar del centre que cohesionava la societat catalana. Convocà eleccions però el tret li va sortir per la culata, el panorama polític i social està ara més fragmentat i dividit i ara no hi ha possibilitats de tenir un govern sòlid i tampoc una alternativa potent que hem de construir.

Però els reptes són colossals: una crisi econòmica com mai no havíem conegut però també social, de valors, de civilització. I pel mig, una altra de relació de Catalunya amb Espanya originada i augmentada per la irresponsabilitat del PP.

Mentrestant, milers d’homes i dones constitueixen una insuportable munió de pobres, a milers de joves els passen els anys sense possibilitats d’emancipació, centenars de desnonats, les dones continuen tenint menys possibilitats, augmenten els suïcidis i les malalties mentals, la qualitat sanitària decreix de forma alarmant i l’educació comença a ser només per als qui tenen possibilitats de pagar-se-la. I tenim una Catalunya amenaçada com ho està tot el Planeta pel canvi climàtic i un govern i pel que sembla també el futur govern que ni en parla ni sembla importar-li.

Aquesta és la primera reconstrucció que em preocupa, la social.

I també paral•lelament, la nacional. A veure si entenem que amb 37 diputats de CDC i 13 d’UDC no podem arribar ni a Saragossa perquè en sortir de Catalunya ja ens veuen – perquè hi estem – dividits i afeblits. Artur Mas pensa encara en internacionalitzar el conflicte ? Alex Salmon anà a Alemanya i quan tornà a Escòcia portava al sarró acords amb les Universitats Alemanyes i inversions per a l’economia verda. Podem posar-nos d’acord en obtenir una nova relació amb Espanya, amb l’acompliment sense restriccions del nostre estatut i amb un pacte fiscal que sigui adient ?

I també en aparèixer no com a problemàtics i amb ganes d’internacionalitzar conflictes sinó com a predicadors de les nostres bondats ? És l’única manera de generar confiança més enllà de Catalunya, a Espanya i a Europa – es pot fer un manifest avui sense parlar d’Europa ? – perquè a tothom necessitem i perquè només amb els nostres recursos no en tenim prou. I som favorables al dret a l’autodeterminació de Catalunya però des de la nostra inequívoca postura federalista.

El PSC i l’esquerra tenim molta feina. La dreta també perquè són els valors i la política de la dreta que ens han portat fins aquí i van generant crisi rere crisi mentre milions d’éssers humans van caient. Però és cert que el PSC ha de reflexionar i molt sobre els nous reptes socials i nacionals. Sense complexos i sense dilacions. De forma oberta i amb voluntat de ser el gran partit que ha de tornar a ser fonamental per la cohesió, per reconstruir les fractures socials i nacionals que patim. Ja ens hi ha emplaçat el Primer secretari Pere Navarro i ho farem aviat. Però tots junts i sense que això doni a entendre que estem dividits ni entorpint l’acció que els òrgans de direcció – que han rebut l’encàrrec de dirigir el partit – van assenyalant.

Els catalans i les catalanes esperen de nosaltres ara una resposta a com els servirem des de l’oposició nítida, quines solucions oferim per construir l’alternativa imprescindible en tota democràcia i que haurem d’encapçalar i protagonitzar nosaltres perquè som la segona força política i la primera de l’oposició. I ho esperen dels socialistes perquè ERC que ho és en escons però no en vots ciutadans ha pactat amb CiU un govern que necessitarà ser contraposat per una i oposició ferma i sense complexos des d’una esquerra amb voluntat de govern.

Canviar, reformar el PSC no ho farem de forma aïllada de tots els problemes de la societat que són gravíssims i urgents. Ni a cop de manifestos o d’articles. Walt Disney va dir allò de “ la millor manera de començar alguna cosa és deixar de parlar-ne i començar a fer-la.

Perquè només si se’ns veu preocupats i sobretot ocupats per trobar una sortida tindrem credibilitat per ser l’alternativa que els catalans i les catalanes necessiten.

Article de Xavier Sabaté publicat al diari Més Tarragona

TARRAGONA, UN ANY SOTA EL GOVERN DE RAJOY

Aquests dies fa un any que ens governa el Sr. Rajoy i com les pel•lícules dolentes, se’ns ha fet llarg, molt llarg. Un any en el que la dreta no ha parat. Tracta d’aconseguir el “record Guiness” de “en menys temps incomplir mes promeses electorals”. Per fer-ho no han deixat “títere con cabeza” prenent mesures que tenen un denominador comú desballestar l’Estat de Benestar i construir una Espanya de pagament produint efectes greus com podem veure a les nostres comarques.



El pitjor de tot és que amb la marxa que porten en tot el mandat poden acabar amb el que hem construït, majoritàriament, els socialistes al llarg d’anys de govern com la sanitat per a tothom, l’escola per a tothom, la posada en marxa de la Llei de dependència, etc. Mesures gràcies a les que avui podem dir que amb el govern del PP “la majoria dels tarragonins i tarragonines viuen pitjor i amb menys oportunitats per viure millor”.

Quan el PP va arribar al govern l’economia tarragonina anava malament, ara va pitjor, teníem 69.103 aturats i ara en tenim 74.220. En bona mesura per la seva Reforma Laboral que és una veritable maquina d’acomiadament de treballadors, que ens està portant a la taxa mes alta d’atur de la democràcia a Tarragona, mentre baixa el percentatge d’aturats que cobren subsidi. (I va anar de poc que no eliminessin l’ajut dels 400€ als qui ja no tenen cap.)


En el cas dels pensionistes és especialment greu (o cruel). Els hi treuen quasi be un 2% de poder adquisitiu, fan que paguin per la despesa en medicaments que ha deixat de ser gratuïta per ells, mentre els han pujat com a tothom l’IRPF i l’IVA. A banda que la paralització de la Llei de Dependència fa que més de 4.700 tarragonins i tarragonines, molts d’ells pensionistes, que tenen la prestació reconeguda, s’hagin d’esperar fins el gener de 2015 per poder percebre la prestació a la que tenen dret.


I destrossen el món de la cultura pujant l’IVA. Estan fent malbé la sanitat, cal dir que en aquest punt assessorats pel govern de CIU. Ara volen introduir el copagament a la medicació hospitalària. Rebaixen la quantitat destinada a beques, pugen 500€ de mitjana la matrícula de la Rovira i Virgili. El ministre Wert proposa una nova llei d’educació que l’enfronta amb tothom, excepte amb els bisbes. Volen que la justícia sigui per qui te diners, arribant a l’extrem ridícul que ens tocarà pagar 200€ per recórrer una multa de 100. Volen fer perdre a les dones drets que havien guanyat en anys de lluita. Retallen els diners per investigació, treuen la paga de Nadal als funcionaris. I tot això sense parlar d’infraestructures.


I mentre pensionistes, treballadors en atur, sanitaris, i discapacitats passen necessitats i es veuen obligats a sortir al carrer per reclamar els seus drets, ho penses bé i només trobes un col•lectiu a qui li ha anat bé l’any de Govern del PP, els evasors als qui han regalat una Amnistia Fiscal.


Justifiquen que ho desballesten tot, dient, que és per defensar als treballadors als pensionistes, als estudiants, als malalts. Però en quin món viuen? a Tarragona, evidentment NO!

L’INEFABLE MINISTRE WERT I EL CATALÀ

El PP no només ha estat amb deslleialtat envers Catalunya sinó que també ha actuat amb falsedat i alevosia. M’explicaré, durant les setmanes prèvies a les eleccions al Parlament del passat mes de novembre els dirigents del PP van multiplicar les seves declaracions “de amor y admiración” per Catalunya i els catalans. Des de la sorprenent afirmació del mateix Rajoy que deia que “los catalanes hacen cosas” fins a les declaracions de la senyora Dolores de Cospedal en les què afirmava que “a pesar de lo que algunos dicen, el PP quiere mucho a Catalunya.”


Tot això era abans del 25 de novembre... uns dies després el ministre Wert ha demostrat quin és el concepte real que el PP té de Catalunya i dels catalans traient del calaix la reforma de la LOMCE que representa, a la pràctica, un autèntic torpede contra la línia de flotació del sistema educatiu català que ens hem dotat entre tots i que tants bons resultats ha donat en aquests darrers 30 anys.

Lluny de rectificar, tenint en compte el rebuig unànime de la comunitat educativa, el ministre Wert i el Govern del PP han reafirmat la seva voluntat de tirar endavant les seves intencions recentralitzadores “pese a quien pese.”

Fins ara s’ha posat molt l’accent en l’atac al català que suposa la reforma de la LOMCE però crec que no hem parlat prou del gravíssim retrocés que també suposa a nivell educatiu. I és que no només s’ataca a la llengua sinó que també es consolidarà la segregació educativa, menystenint així la igualtat d’oportunitats real dels nens i nenes, alhora que es busca el control doctrinal de l’educació a través de la supervisió de les assignatures troncals. Tot plegat suposarà un salt enrera a nivell de qualitat de l’ensenyament públic sense precedents al nostre país o sí, si ens remuntem a l’època de la dictadura quan el sistema educatiu no pretenia, en el fons, educar i dotar als nens i nenes d’oportunitats, sinó adoctrinar-los en “los principios del régimen.”

La posició del PSC és molt clara: NO a aquesta nova agressió a l’educació i a la llengua catalana. Els socialistes estem disposats a arribar fins on faci falta per aturar aquest despropòsit impulsat pel PP en matèria educativa que desvirtua el model democràtic i fomenta la segregació a les aules del país. Un PP que, recordem-ho, ja va portar el nostre Estatut al Tribunal Constitucional d’on va sortir laminat i que va organitzar les taules petitòries al carrer on es recollien signatures contra l’Estatut votat pel poble de Catalunya.

Un cop dit això, el més sorprenent, però, és que malgrat aquesta actitud permanent del PP en relació a Catalunya i al català els dirigents de CiU no hagin tingut mai cap problema a l’hora de pactar amb el PP a Ajuntaments, Diputacions i consells comarcals. Només aquí a les comarques tarragonines la llista és interminable: Reus, Cambrils, Salou, Torredembarra, Calafell, etc. Serà possible que el camí cap a Itaca que fins fa unes setmanes ens proposava el senyor Mas es pugui dur a terme amb els companys del senyor Wert al capdavant del timó i a la sala de comandament de la nau?

Article d'opinió de Núria Segú publicat al Més Tarragona

MARIANO RAJOY: “CUANDO YO GOBIERNE BAJARÁ EL PARO”

8 de novembre de 2011. Debat electoral entre Alfredo Pérez Rubalcaba y Mariano Rajoy. Darrer minut d’intervencions, la mirada de Rajoy es dirigeix directament a la seva camera i afirma categòric: “tengan la certeza de que cuando yo gobierne bajará el paro.”


4 de desembre de 2012. El ministeri de treball fa públiques les darreres dades de l’atur. Un any després que el PP guanyés les eleccions l’atur registrat se situa al llindar dels cinc milions de desocupats (dels quals, més de 100.000 a la província de Tarragona). Malgrat la seva promesa de reduir l’atur aquest, enlloc de baixar, ha superat el seu sostre històric i no mostra senyals d’aturar-se. La realitat és que ara mateix tenim mig milió d’aturats més dels que hi havia quan Rajoy va ser investit president del Govern i que l’atur en aquest període de temps ha crescut un 12%. Recordeu aquells cartells electorals que deien: “con el PP menos impuestos y más trabajo”? Doncs, en realitat els ciutadans tenim menys treball però paguem molts més impostos tant directes com indirectes. Aquesta és la trista realitat a la que ens han portat aquells que afirmaven tenir “la formula” per generar ocupació...


La veritat és que després d’un any de Govern del PP tot està pitjor, el balanç no pot ser més negatiu: amb l’atur desbocat i la qualitat dels serveis públics bàsics en caiguda lliure, Rajoy i el PP ja ens han portat al major retrocés en benestar de la nostra història recent. I el pitjor és que aquesta obsessió per carregar el pes de la crisi sobre l’esquena de les classes populars i mitjanes, sobre els aturats, els pensionistes, els treballadors, les dones i els joves no sembla haver acabat, ni de lluny...


Potser l’únic element positiu és que a Rajoy ja no li queda cap promesa electoral per incomplir. En només un any ja ha completat el seu particular recital d’enganys a la ciutadania. I és que el PP ha fet exactament el contrari del que va dir que faria. Lluny de respectar als més febles, Rajoy ha passat la tisora per tot arreu: pels drets dels treballadors, per les prestacions de l’atur, pel poder adquisitiu dels pensionistes, per la llei de dependència, per la sanitat i l’educació pública, etc. Cap partida o prestació social ha quedat lliure de l’obsessió retalladora de Rajoy i companyia.

I mentre es demana “un esfuerzo adicional necesario” a la immensa majoria de la població, què és el que ha passat a l’altra costat de la galàxia? Doncs que el Govern del PP ha impulsat una amnistia fiscal per als grans defraudadors, així tal com sona. El tema no és menor. Tot i que no hi ha dades oficials, segons els càlculs del sindicat de tècnics del ministeri d’Hisenda el frau fiscal anual a Espanya se situa entorn dels 42.000 milions d’euros, com a estimació a la baixa. Si aquests diners enlloc de ser dipositats en paradisos fiscals tributessin a Espanya no caldria fer aquestes retallades de drets socials que tants anys ens havia costat d’aconseguir i que tants problemes estan provocant entre el 99% de la població. I que ha fet el Govern del PP davant d’un problema tan greu? Doncs posar la lupa sobre les rentes del treball, els autònoms i els emprenedors i aprovar aquesta amnistia fiscal per als evasors fiscals enlloc de perseguir aquestes grans bosses de frau i de fuga de capitals. Cap esforç benefactor els ha estat negat.


I així, mentre es dóna barra lliure als grans defraudadors jo mateixa vaig ser testimoni d’una manifestació inèdita que es va dur a terme fa pocs dies a Madrid: una manifestació de discapacitats que denunciaven les retallades que han patit i que, en molts casos, els deixen en una situació límit pel que fa a tenir unes mínimes condicions de vida dignes. Recordo, en especial, el testimoni d’una persona cega que demanava al Govern que pagués el que devia a les associacions de discapacitats i que no continués retallant en dependència “porque nos estan haciendo daño de verdad”.

Els socialistes creiem que aquesta política que amnistia a aquells que practiquen l’evasió fiscal a gran escala però que “estalvia” en serveis i prestacions bàsiques adreçades als discapacitats és una política que no és que sigui injusta, no, és que és repugnant. Per això hem proposat al Govern que acabi amb aquesta vergonya de l’amnistia fiscal i que aprovi un impost per a les grans fortunes, tal com ja ha fet el Govern socialista francès. Cal que aportin més aquells que tenen més (menys de l’1% de la població) i no carregar el pes de la crisi sobre el 99% població restant que, en major o menor mesura, està patint de ple els seus efectes negatius. Aquesta és almenys la convicció i el compromís dels socialistes i per això seguirem lluitant durant aquesta legislatura a les Corts Generals.

Article de Maria Jesús Sequera publicat al diari Més Tarragona

Francesc Vallès: “La manca de rumb d’aquest govern està enfonsant l’estructura de l’Ajuntament de Reus”

“Aquest és un govern a la deriva, sense projecte, sense horitzó, sense lideratge, sense organització i sense estabilitat. La pitjor combinació possible”. Francesc Vallès, primer Secretari del PSC ha comparegut avui davant els mitjans de comunicació per alertar del fracàs de l’estructura organitzativa creada pel govern de CiU i del PP a l’inici del mandat, que s’enfonsa després del degoteig de renúncies dels principals càrrecs tècnics que s’ha produït els darrers mesos, i per posar de manifest la gravetat d’ aquesta situació.




Vallès ha fet referència a la dimissió voluntària de tres peces clau en l’estructura municipal: el gerent d’Innova; el del grup Salut; i el vicesecretari general de l’Ajuntament, i ha apuntat futurs moviments d’altres persones de gran vàlua tècnica que “proven la gran deriva que està agafant l’Ajuntament de Reus per la gran ineficàcia de l’actual govern, que no sap retenir el talent”.



Segons el Primer Secretari del PSC, “ja sabíem que aquest govern no tenia projecte. Ara, a més, sabem que tampoc no té organització. El juliol de 2011 s’estrenava fent grans anuncis d’una nova estructura, posant cinc persones clau al capdavant de les empreses municipals i, en aquests moments, setze mesos després, només un d’aquest cinc càrrec continua al mateix lloc”.



Vallès considera aquesta situació molt preocupant perquè l’Ajuntament s’està buidant de coneixement i d’experiència. “El govern ho justifica com un fet normal i atribueix les dimissions al fet que aquestes persones tenen altres ofertes més avantatjoses, quan tots sabem que això no és veritat, que marxen perquè aquest govern no té rumb i perquè veuen que el projecte no va enlloc”. Per Vallès, aquest descontrol el provoquen les disfuncions internes del pacte de govern i la manca de confiança entre CiU i PP; la mala gestió de la regidora de Coordinació i Organització municipal, i la manca de lideratge d’un alcalde sense projecte de ciutat.



“Són persones que el mateix govern havia escollit. Ells mateixos els van nomenar. I per tant, ja no val la còmoda política d’atribuir els problemes a l’herència rebuda del govern anterior. Aquesta situació és fruit del seu propi retrovisor, setze mesos del joc dels despropòsits i de demostració de la seva incapacitat manifesta per gestionar, ha dit el màxim responsable del PSC. ”



Vallès ha insistit en que “no ens podem permetre el luxe de perdre les persones més capacitades de la nostra organització, “que no es podran substituir a cop de talonari per fitxatges estrella”. També ha alertat que els substituts necessitaran un temps d’adaptació important. “Adaptar-se al funcionament d’empreses municipals d’aquestes dimensions requereix molt de temps i no ens adonarem que estarem al final del mandat, amb la qual cosa haurem perdut tot un mandat.



I en aquest sentit, ha posat de manifest la ferma voluntat del PSC de bastir una alternativa de govern des de la definició d’un nou projecte de ciutat, “en col•laboració amb els ciutadans i els sectors socials i econòmics que es vulguin ajudar i participar en la seva definició. Reus mereix un govern municipal que sàpiga afrontar la crisi econòmica i treballar per un futur millor, sense decisions precipitades i poc meditades, i disposant de les persones més qualificades i experimentades per superar les dificultats actuals”.

MARIA JESÚS SEQUERA: “MILERS DE TARRAGONINS PAGARAN UNS 250 EUROS MÉS A L’ANY PER LA PUJADA DEL REBUT DE LA LLUM”

La senadora socialista per Tarragona, Maria Jesús Sequera, ha denunciat aquest dimarts que la llei de mesures fiscals per a la sostenibilitat energètica impulsada pel Govern del PP, que s’ha debatut aquestes darreres setmanes al Senat, “només té un únic objectiu: tornar a pujar el preu de la llum i del gas a càrrec de la butxaca dels ciutadans i recaptar així uns 3.100 milions d’euros addicionals a costa de les economies familiars.”

Segons la senadora socialista, “el més greu és la rebaixa prevista del llindar d’accés a la tarifa d’últim recurs, a la que fins ara podien acollir-se aquells usuaris que tenien contractada una potencia no superior als 10 kw/h. Doncs bé, les intencions del Govern del PP són limitar l’accés a aquesta tarifa a aquells que tinguin contractada una potencia de 3 a 5 kw/h com a màxim. Això voldrà dir que milers de tarragonins deixaran de beneficiar-se d’aquesta tarifa i que, per tant, poden veure incrementar el seu rebut de la llum fins a un 25%. Per exemple, un ciutadà que paga una factura anual de 750 euros l’any passarà a pagar quasi 1.000 euros un cop la nova llei entri en vigor.”


Maria Jesús Sequera ha recordat que el rebut de la llum ja s’ha encarit, de mitjana, un 18% durant aquest any 2012, un increment sense precedents. Així mateix, la nova llei de sostenibilitat energètica impulsada pel Govern s’ha guanyat ja el rebuig unànime de totes les organitzacions de consumidors i de les empreses de l’àmbit de les energies renovables.


“El Govern de Rajoy sembla entestat a triturar les economies familiars. Només cal recordar que el preu del gas ja suma un increment acumulat del 15,5%, mentre la benzina ha pujat un 12% i la bombona de butà ho ha fet en un 7%. Això mentre s’han assolit xifres històriques pel que fa al creixement de l’atur i quan el Govern ha pujat els impostos indirectes i l’IVA. Al mateix temps l’executiu de Rajoy ha aprovat una amnistia fiscal per als grans defraudadors. En fi...”


Finalment, la senadora socialista ha lamentat també que la nova llei no aporti absolutament res de positiu pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic i la preservació del nostre medi ambient.

JOAN RUIZ: “LA NO REVALORITZACIÓ DE LES PENSIONS DECIDIDA PEL PP SUPOSARÀ QUE CADA PENSIONISTA TARRAGONÍ PERDI MÉS DE 450 EUROS L’ANY VINENT”

El diputat del PSC per Tarragona i membre de la comissió del Pacte de Toledo del Congrés, Joan Ruiz, ha denunciat aquest dimarts que “la decisió del Govern del PP de no pagar als pensionistes la desviació de la inflació d’enguany suposarà que cadascun dels 153.000 pensionistes que hi ha a Tarragona perdi, de mitjana, més de 450 euros l’any vinent. En conjunt, Tarragona perdrà 72 milions d’euros l’any 2013, uns diners que eren dels pensionistes de les nostres comarques i que per decisió del Govern de Mariano Rajoy no arribaran a les seves butxaques.”



Joan Ruiz ha afegit que amb aquesta darrera mesura “el Govern de Rajoy entrarà al llibre dels records Guiness per ser el Govern que en menys temps ha estat capaç d’incomplir més coses del seu propi programa electoral.”


El diputat socialista ha recordat que el mateix Rajoy va afirmar solemnement, fa tan sols dos mesos, el següent: “si algo no tocaré son las pensiones, porque el pensionista es el más indefenso y no tiene una segunda oportunidad.”


“El 30 d’octubre, ja en precampanya de les eleccions al Parlament, els diputats del PP, entre els quals Alejandro Fernández, van votar una moció en la què es comprometien a revaloritzar les pensions. Ara, uns dies després de les eleccions, el Govern del PP fa públic que no ho farà, enganyant així a milions de pensionistes i demostrant una covardia política difícilment superable.”


El diputat tarragoní ha explicat que el Govern socialista va deixar el fons de reserva del sistema de pensions de la Seguretat Social amb més de 67.000 milions d’euros i que la revalorització de les pensions anul•lat ara pel PP suposava, tan sols, un despesa total de 2.500 milions d’euros per tot Espanya. “Per tant, si no es fa és perquè no es vol.”


Finalment, Joan Ruiz ha recordat que aquesta darrera decisió injusta s’afegeix a un llarg llistat de mesures similars que afecten la vida quotidiana dels tarragonins i tarragonines. “Recordeu allò de “no vamos a subir los impuestos porque solo supondría más paro y más recesión y darle una vuelta de tuerca a las familias y las empresas”? Doncs la pujada dels impostos directes, en especial de l’IRPF, ha suposat de mitjana una pèrdua real de 300 euros l’any en el salari mitjà dels treballadors tarragonins.”


En el mateix sentit, el diputat tarragoní ha explicat les conseqüències negatives que la reforma laboral, l’amnistia fiscal per als grans defraudadors, el copagament sanitari, l’augment de l’IVA i de les taxes universitàries han tingut en la pèrdua de la qualitat de vida dels ciutadans de Tarragona.


En darrer terme, Ruiz ha anunciat que el grup socialista està a l’espera d’un informe jurídic per portar aquesta decisió de l’executiu de Rajoy al Tribunal Constitucional i obligar així al Govern a actualitzar les pensions.

PERDUTS CAMÍ D'ÍTACA

Artur Mas va pensar que estava tocant la història amb la punta dels dits. Va voler aprofitar el rebuf de la manifestació de l’11-S d’enguany i presentar-se davant de la ciutadania com el líder messiànic que portaria el poble a la terra promesa. I no parlo metafòricament, sinó literalment si atenem als mateixos cartells electorals de CiU, com diu un company vendrellenc, el gest de Mas recorda a Moisès Als 10 Manaments o al Di Caprio a la proa del Titànic; en un cas, obrint les aigües per alliberar el poble d’Israel i en l’altre volent abraçar la il•lusió del nou món. Pot ser una interpretació discutible, però el resultat d’aquesta semblança és que assimila els catalans a un poble esclavitzat de l’antiguitat i que ens promet una mena de somni americà. De totes maneres, donat el resultat electoral de CiU, les similituds sembla que no acaben aquí, recordeu el destí tràgic del transatlàntic o del profeta, que va ser castigat per Déu a no entrar a la Terra Promesa?.


En aquest cas la oportunitat històrica de Mas per aconseguir la majoria absoluta necessària per governar sense dependre de ningú se li ha girat en contra.

Malgrat els enormes mitjans econòmics que CiU ha gastat en aquesta campanya, malgrat el quasi monopoli de molts mitjans de comunicació tant públics com privats, malgrat l’apel•lació a la confiança personal per “assolir la gran majoria necessària per aconseguir les estructures d’Estat”; el resultat lectoral, “la voluntat d’un poble” ha deixat clar que per assolir la independència, no son vàlids nouvinguts.

Fracàs, doncs, personal i polític de Mas i de CiU i fracàs no menor de l’alcalde Batet i cap de llista de CiU que recula més de sis punts percentuals a la mateixa ciutat de Valls.

Un cop dit això em vull centrar en els resultats del PSC. Es tracta d’uns resultats dolents, no vull dir-ho en un to més baix, ni buscar subterfugis que ocultin aquesta realitat. Malgrat que les enquestes auguraven una davallada en vots i diputats superior a la que hi ha hagut, això de cap manera ens ha de portar a fer-ne una lectura positiva. No estem contents, ara bé, el nostre compromís és ferm i total amb Valls, l’Alt Camp i el conjunt de les comarques tarragonines. Des de l’endemà mateix els socialistes seguim treballant per intentar trobar una solució a tot allò que creiem que realment preocupa als catalans i a les catalanes, és a dir, la lluita contra l’atur i pel manteniment de l’educació, la salut i el benestar social. Seguirem fidels als nostres principis d’igualtat i de justícia social i farem tots els esforços que calgui per reconnectar amb la societat i recuperar la confiança dels electors que hem perdut. Catalunya necessita una alternativa forta d’esquerres i només el PSC és capaç de garantir-la.

De moment l’escenari que se li planteja al país és més incert que abans de les eleccions. Tenim un Parlament més fragmentat, una societat més tensionada i una fractura social superior.

El mateix escenari de la governabilitat sembla incert amb un partit al Govern clarament en minoria i que sembla que disposarà d’un aliat al Parlament (ERC) i d’un altre als ajuntaments, diputacions i consells comarcals del país (PP). Un maridatge simultani difícil de digerir.

Es en aquesta tessitura ens ha deixat el monumental error d’Artur Mas d’avançar les eleccions quan ni tan sols estàvem al meridià de la legislatura. Unes eleccions d’on havia de sortir un mandat clar en favor de CiU i de la seva aventura secessionista, i avui, pocs dies després, l’únic que sabem és que les retallades seguiran i augmentaran, que en els pressupostos de la Generalitat per al 2013 seran superiors a les del 2011 i del 2012 junts. El que deia a l’inici de l’article, ens trobem perduts camí d’Itaca.

Article de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc

XAVIER SABATÉ: “EL VOT AL PSC ÉS EL VOT ÚTIL PER ATURAR LES RETALLADES DE CIU I PP”

“Durant aquesta campanya electoral CiU i PP ens han presentat l’alternativa de les retallades en les què coincideixen plenament. Els socialistes som l’alternativa a aquestes retallades de drets i serveis socials, nosaltres volem retallar l’angoixa que tenen els aturats, el patiment dels malalts que veuen com creixen les llistes d’espera, la soledat de la gent gran, la desesperació dels joves que no veuen futur, la discriminació de les dones i els sacrificis dels nens a les escoles. El vot al PSC és el vot útil per aturar les retallades de CiU i PP.”, així de rotund s’ha mostrat el cap de llista socialista per Tarragona, Xavier Sabaté, a l’hora de valorar la campanya electoral que es tanca aquest divendres.



Segons ha posat de relleu el candidat socialista, “CiU ha estat incapaç de presentar un programa per Tarragona. És increïble! El senyor Batet s’ha dedicat a passejar pel territori dient “Estat propi” i “fem pinya” indistintament ja sigui si parlava de les infrastructures, de l’energia nuclear o del mercat central de Tarragona. Si diumenge de les urnes surt un Parlament similar a l’actual haurem parit un ratolí, haurem fet unes eleccions per no res, tan sols per sacsejar la guerra de banderes.”


Xavier Sabaté ha denunciat que CiU i PP han fet la campanya de l’exclusió amb la seva aposta per la independència o per al retorn al centralisme, respectivament. “Nosaltres hem presentat el nostre projecte de futur, el federalisme, que al final serà el que s’acabarà implantant. El camí del senyor Mas està ple d’incerteses i de riscos. Ara parla d’internacionalitzar el conflicte, com si no tinguéssim altres problemes, per començar una crisi econòmica d’efectes devastadors.”


Finalment, el cap de llista del PSC ha afirmat que “des de posicions d’esquerra els socialistes som els únics que no ens hem apuntat al carro de les incògnites i incerteses de CiU i de Mas. Lamentem que ICV s’hagi sumat i hagi validat el projecte de CiU. Estic convençut que els antics militants del PSUC haurien rebutjar el camí de la burgesia catalana.”


En aquests 15 dies de campanya, el PSC ha organitzat actes a totes les comarques de la demarcació. El cap de llista socialista ha recorregut més de 2.000 quilòmetres en aquestes dues setmanes de campanya i ha protagonitzat mítings per tot el territori, des de Tortosa a Deltebre fins a Calafell, l’Arboç o Montblanc.

Programa Electoral 2012 del PSC per al Camp de Tarragona

Programa Electoral 2012 del PSC per al Camp de Tarragona