“I QUÈ PENSEU FER AMB L’EDIFICI DE GOVERNACIÓ?”

A les memòries de qui va ser comissari general d’Ordre Públic de la Generalitat durant la República, Frederic Escofet, hi ha un episodi que sempre m’ha semblat extraordinàriament revelador. Explica Escofet que a les hores prèvies a la insurrecció de la Generalitat el 6 d’octubre de 1934 (que va acabar amb el fracàs més absolut) el conseller de Governació Dencàs –d’Estat Català- va trucar al president Companys i va anunciar-li: “President! Hem ocupat l’edifici dels serveis generals de Governació i hem hissat la bandera estelada!”. Segons Escofet la reacció de Lluís Companys va ser fulminant: “I què penseu fer amb l’edifici de Governació?” –silenci a l’altra banda de la línia- “Trèieu la bandera i torneu a hissar la bandera republicana (la bandera espanyola oficial durant la segona República).”

L’exemple m’ha semblat paradigmàtic de la situació que estem vivint aquests dies. Els partits polítics que donen suport a l’actual Govern de la Generalitat han decidit, si s’hem permet la metàfora històrica, tornar a ocupar l’edifici de Governació amb l’anunci d’un “referèndum vinculant” unilateral sobre la secessió per l’1 d’octubre d’enguany. El pretès referèndum ve embolcallat per una llei que apel·la al “legítim dret a l’autodeterminació dels pobles reconegut per l’ONU”...en casos colonials. S’emplaça també al tribunal de justícia internacional de la Haia, el mateix, per exemple, que ha jutjat els genocidis comesos a la guerra dels Balcans. S’obvia que, tot i haver moltes imperfeccions i aspectes essencials per millorar i corregir, Espanya és un país democràtic reconegut com a tal per la comunitat internacional, començant per les mateixes Nacions Unides a qui emplaça aquesta pretesa llei sobre el referèndum.

La tensió política i institucional, doncs, és màxima, i sense precedents en democràcia. Diàriament hem de conviure amb un reguitzell i creuament d’acusacions certament insòlites i dantesques: “anti-demòcrates”, “feixistes”, “bolivarians”, “totalitaris”, etc. I no pas per part de determinats opinadors exaltats sinó d’aquells que tenen la responsabilitat d’oferir solucions reals a un problema polític real.   

Davant d’aquesta situació crec que és legítim i vigent preguntar a la Generalitat, (seguint amb el llenguatge metafòric): Què penseu fer ara amb l’edifici de Governació? 

També és raonable preguntar al Govern de l’Estat: Què penseu fer a banda de denunciar que l’ocupació de l’edifici de Governació és il·legal?    

No és moment de gesticulacions estèrils ni de gestos abrandats, sinó de la política amb altura de mires i sentit de la responsabilitat. Des del diàleg, la voluntat d’acord i la disposició a negociar, com sempre ha passat a la història de Catalunya. No hi ha dreceres fora de la legalitat, ni status quo immutables que vinguin determinats des de l’origen dels temps. Lluny dels maximalismes dogmàtics estic convençut que trobarem entre tots una solució política satisfactòria per a la immensa majoria de ciutadans d’aquest país. Amb sentit de la mesura i des del respecte a la realitat, també internacional.   

Finalment, com a alcalde de Tarragona vull fer una crida a la unitat cívica dels tarragonins i tarragonines. Respecto escrupolosament els vostres sentiments i anhels, tots i cadascun d’ells, tingueu la bandera que tingueu –o no- penjada al balcó de casa. En aquests propers mesos sapigueu ser dignes successors d’una tradició heroica d’amor per la llibertat, no proclamada de paraula sinó  encarnada amb el sacrifici que van demostrar els nostres avantpassats, per exemple, el 1811. Una llibertat que no pot ser trepitjada i escarnida dividint la societat en dos blocs antagònics. Una llibertat que no pot ser mutilada perquè com recordava el poeta: la llibertat o és per a tots o no serà per ningú.