Primera dada, segons les estimacions de la Comissió de Polítiques per a la Igualtat del Congrés a la província de Tarragona la prostitució mou cada dia uns 700.000 euros (uns 116 milions de les antigues pessetes!), el que ens dóna idea de la dimensió d’un fenomen amb el que convivim però que no sempre volem veure.
Segona dada, la majoria de les dones que exerceixen la prostitució són persones que es troben en situació irregular al nostre país on arriben enganyades per màfies que es dediquen a la tracta d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual. O el que és el mateix, que es troben en condicions de semiesclavatge, segons definició de les mateixes Nacions Unides.
Crec que aquestes dades objectives, inequívocament, ens situen davant d’un escenari que implica la vulneració dels drets humans més fonamentals d’aquestes persones, una autèntica xacra que una societat com la nostra, que es pretén lliure i democràtica, no pot acceptar.
Ara bé, davant d’aquesta tessitura el Govern no està amb els braços creuats, ni es limita a condemnar aquesta dinàmica sense impulsar mesures per a combatre-la. Recentment l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero ha impulsat un pla específic contra aquestes màfies que trafiquen amb persones amb finalitats d’explotació sexual. Doncs bé, en menys d’un any s’han detingut 726 persones acusades de delictes d’explotació sexual i s’ha actuat contra 158 grups criminals. Així mateix, les forces de seguretat han identificat 1.301 víctimes d’aquesta explotació, de les quals més de la meitat eren persones nascudes fora d’Espanya, amb edats compreses entre els 23 i els 32 anys, que es trobaven en situació irregular al nostre país.
Fins aquí l’acció policial, però aquest pla és molt més ambiciós i també contempla canvis penals, actuacions de sensibilització social i noves mesures de protecció per aquelles dones que vulguin sortir de la situació de violència de la què són objecte (per exemple, pisos d’acollida, formació professional per poder trobar feina, ajuda psicològica, etc.)
Es tracta d’un esforç molt important però per si mateix això no aconseguirà acabar amb aquest tràfic humà que es viu en ple segle XXI. Si bé és obvi que s’ha de continuar perseguint a aquestes organitzacions que es dediquen a fer negoci d’aquestes dones sense drets és necessari també que les milers de persones que paguen i mantenen així aquest “negoci” facin una reflexió. Aquestes persones haurien de pensar que estan col·laborant amb xarxes de delinqüència que trafiquen amb dones que tenen els seus drets totalment vulnerats i que han vingut enganyades des dels seus països d’origen a la recerca d’una vida millor. Així doncs, part de la responsabilitat per aquesta realitat intolerable és també seva.
De fet, només la combinació de l’acció de la policia i de la justícia amb el rebuig unànime de tota la societat serà capaç d’acabar amb aquesta xacra, una autèntica vergonya col·lectiva en ple segle XXI. Els violents i els qui trafiquen amb persones han de percebre de manera inequívoca que la societat no admet les seves justificacions i han de tenir molt clar que sobre ells caurà tot el pes de la llei i la repulsa de tots els ciutadans. Només així serem capaços de posar el fil a l’agulla a una realitat amb la que no podem, ni tan sols, contemporanitzar.
Article publicat al diari de tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada