ROSA MARIA IBARRA: “VOTAR SOCIALISTA ÉS DONAR UNA RESPOSTA EFECTIVA ALS MÉS DE 30.000 DEPENDENTS QUE TENIM A TARRAGONA”

La cap de llista del PSC per Tarragona, Rosa Maria Ibarra, ha afirmat avui que “si el PSC guanya les eleccions i Miquel Iceta és el proper president de la Generalitat el Govern català prioritzarà l’atenció domiciliària en l’atenció a la dependència i reduirà les llistes d’espera d’entrada en residències de gent gran i d’accés a les prestacions per dependència.”

Així, la candidata socialista s’ha compromès a restablir els programes d’atenció de prestació econòmica ajornats sine die pel Govern de la dreta i a impulsar un sistema excepcional de prestació econòmica a fi i efecte de garantir una plaça pública residencial a les persones que, d’acord amb els informes dels serveis socials, necessitin una plaça amb urgència.

Ibarra ha qualificat “d’intolerable i inadmissible” les actuals llistes d’espera per accedir als serveis contemplats per la llei de dependència. Unes llistes que a les comarques tarragonines superen, amb escreix, les 30.000 persones. “Una mostra més, i flagrant, de la ineficàcia del Govern d’ERC i de CDC amb el suport inestimable de la CUP que ha validat els pressupostos d’enguany sense exigir un augment de les partides destinades a dependència”, ha reblat.  

En aquest sentit ha preguntat als candidats de Junts per Catalunya, ERC i la CUP “que ens expliquin si en cas de governar la propera legislatura continuaran deixant a l’estacada a aquestes més de 30.000 famílies de les comarques tarragonines que estan en llista d’espera per accedir a les prestacions i serveis de la llei de dependència. Una llista que s’ha disparat quan ells han tingut la responsabilitat de governar.”

Rosa Maria Ibarra també ha constatat que assolit ja el meridià de la primera setmana de campanya el PSC s’ha consolidat com el partit que defensa els interessos de Tarragona al Parlament. “Ens trobem amb la realitat inèdita i grotesca de candidatures que es presenten per Tarragona que no tenen ni programa per Tarragona, ni propostes, ni compromisos, ni idees per fer avançar les nostres comarques. Com és possible aquest despropòsit?”, s’ha preguntat retòricament.

De fet, ens trobem davant d’un bloc format per ERC, CUP i Junts per Catalunya que es limita a cridar “independència, independència” i un altre bloc format per Ciutadans i PP que sacseja el no a la independència però sense presentar cap proposta que ens ajudi a sortir d’aquest atzucac.

“Per contra, el vot al PSC és la garantia que no hi haurà més retallades ni en dependència, ni en educació, ni en sanitat, ni en cap servei o prestació social que afecti la vida dels tarragonins. Aquest és el nostre compromís públic, estan la resta de candidats per Tarragona en condicions de dir el mateix?”, ha preguntat la candidata socialista. 

ROSA MARIA IBARRA: “SI FEM LES COSES BÉ PODEM CREAR 20.000 NOUS LLOCS DE TREBALL A LES COMARQUES TARRAGONINES AQUESTS PROPERS QUATRE ANYS”

La cap de llista del PSC per Tarragona a les eleccions del 21-D, Rosa Maria Ibarra, ha afirmat aquest dijous que “si fem les coses bé, tenim un Govern que torna a creure en Tarragona i aprofitem els potencials dels sectors productius que ens són propis, podem crear 20.000 nous llocs de treball a les nostres comarques aquests propers quatre anys.”

Ibarra ha fet aquestes declaracions en la presentació del programa socialista per les comarques tarragonines. “Precisament el primer que volem dir és que els socialistes som els únics en tenir un programa específic per Tarragona i en presentar propostes concretes. Els únics. Ja vàrem avançar que demanem que els pressupostos de la Generalitat destinin un 10% del total de les inversions a Tarragona i avui volem explicar les propostes que tenim per créixer en ocupació i crear nous llocs de treball.”

En aquest sentit el PSC proposa tornar a impulsar el pla estratègic per l’ocupació del Camp de Tarragona i incrementar els plans d’ocupació per a aturats de llarga durada i per als joves desocupats.

“La inestabilitat generada pel procés ha fet tornar a créixer l’atur per sobre dels 50.000 aturats censats a les nostres comarques. Tornem a l’estabilitat i a un bon Govern liderat per Miquel Iceta i podrem créixer en treball i benestar. Hi ha camí per a fer-ho. Pel cap baix, podem generar 10.000 nous llocs de treball amb el projecte conegut a peu de carrer com BCN World i uns altres 5.000 llocs de treball amb el Logis Penedès.”

A banda, el PSC potenciarà els sectors productius emergents que tenim a les comarques tarragonines com l’agroalimentació, l’economia verda, els serveis socials vinculats a les persones, la logística, el turisme en totes les seves vessants (d’interior, familiar, esportiu, etc) i la indústria (com la química que genera ocupació estable, de qualitat i ben remunerada). “Crear nous llocs de treball, aquesta és la nostra autèntica obsessió”, ha reblat Ibarra.

Per la seva banda, el també candidat socialista Carles Castillo ha posat l’accent en la defensa de les polítiques socials “que sempre ha defensat el PSC.”

“A les nostres comarques tenim 30.000 ciutadans en llista d’espera per accedir a les prestacions per dependència, la taxa de risc de pobresa s’ha doblat, s’han suprimit places públiques de llars d’infants i hi ha 10.000 famílies que tenen als seus membres a l’atur, a tots, i que ja no cobren cap subsidi o prestació. És intolerable!”, ha emfatitzat Castillo.   

“Així no podem continuar, ni podem esperar a l’arribada de mítiques Itaques. Cal una resposta immediata, amb un Govern sòlid, amb les idees clares, liderat per Miquel Iceta i per això els socialistes proposem impulsar un pla de xoc contra l’augment de la pobresa  per evitar que cap ciutadà quedi abandonat a la cuneta sense tenir l’escalf de l’administració pública.”

Finalment, Carles Castillo ha recordat que amb el Govern de Junts pel Sí, amb el suport parlamentari de la CUP, les llistes d’espera per passar pel quiròfan al Camp de Tarragona s’han incrementat exponencialment i ja superen les 13.000 persones. “El candidats dels partits que han donat suport a l’anterior Govern ens han d’explicar si continuaran pel camí de les privatitzacions, les retallades i les reduccions d’equipaments i serveis sanitaris o bé, com defensem els socialistes, recuperarem els nivells de qualitat que teníem el 2010 abans que el Govern de la dreta comencés a passar la tisora per la sanitat pública d’aquest país.”

21-D: ICETA PRESIDENT O TINDREM MÉS “MAMBO”

Just abans de la proclamació de la DUI pels partits independentistes la CUP va fer públic un vídeo –que encara es pot visualitzar a youtube- extraordinàriament revelador. En aquest curt es pot veure un grup de dirigents i de diputats cupaires empenyent una furgoneta que ells mateixos identifiquen amb el procés. Doncs bé la furgoneta en qüestió, amb un motor (que simbolitza “el poble”) que no funciona, acaba despenyada via avall d’un barranc i esmicolada en mil trossets.

Els líders cupaires es dediquen a mirar la trencadissa fins que algú pregunta en veu alta: “i ara què?”. La fins ara portaveu parlamentària de la formació que ha dictat el relat de Junts pel Sí aquest passat mandat respon: “Ara? Ara comença el mambo!”, i es posen tots a ballar com si estiguessin de festa major. És, realment, d’agrair la sinceritat de la gent de la CUP (a diferència dels dirigents d’ERC i del PDeCAT que van canviant el guió en funció del dia a cop d’improvisació). La CUP no, ells ho tenen clar: “la caiguda és només una manera de volar”, tal i com surt titulat al mateix vídeo. O sigui que tots a volar després de ser llançats per un precipici encara que això comporti trencar-se la crisma.   

I, en efecte, portem cinc anys de “mambo” que ha acabat llançant el país per un barranc amb els resultats catastròfics per tots coneguts. No insistirem sobre això perquè els socialistes creiem que no és hora de lamentar-se sinó l’hora de solucionar aquest desgavell. Com podem aconseguir-ho? Amb persones com Miquel Iceta, que han demostrat lideratge en moments de crisi, disposició permanent al diàleg i capacitat política. Ja prou de tant de cinisme i tanta irresponsabilitat com la que hem patit tots els catalans! La frivolitat d’alguns realment provoca vergonya aliena. Com es pot impulsar una DUI que comença apel·lant a l’ONU per després dir que és una cosa “simbòlica”, com una mena de broma a veure que passava. Per favor! Què ens juguem el prestigi de Catalunya i el benestar dels seus habitants!

El dia 21 tenim l’oportunitat de deixar enrere aquest aventurisme i el “mambo” i consolidar un Govern liderat per Miquel Iceta que ens reconnecti amb el progrés i la prosperitat. En llibertat i amb respecte per a tothom. Per això us demano el vostre vot i la vostra confiança en la candidatura del PSC. No us decebrem. Enmig de la cridòria que sacsegen els portaveus dels blocs frontistes els socialistes representem l’opció més valenta en aquestes eleccions perquè assumim el valor de la moderació que defensem davant dels que representen projectes mútuament excloents. Tots ho sabem: la candidatura del senyor Puidemont i la d’ERC es dedicaran a continuar ballant el “mambo” que els imposi la CUP mentre que el PP i Ciutadans es limiten a dir “no” a la independència sense proposa res per solucionar la gravíssima crisi política que estem patint. I així no ens en sortirem.

Voteu Miquel Iceta! Feu-nos confiança! Estigueu segurs que això té solució, i que aquesta solució passa per garantir la convivència i el respecte entre catalans (i no enfrontar al 50% contra l’altre 50%) i també per fomentar el diàleg que ens conduirà a un pacte polític que ens farà sortir d’aquest malson on avui estem tots atrapats. Ara és l’hora de la reconciliació. És l’hora del catalanisme de tota la vida i també del constitucionalisme que sap que no fer, ni proposar res, (com fan Rajoy i Rivera) tan sols engrandeix els problemes. És l’hora de la victòria de Catalunya, de tots els catalans i catalanes, sense que hi hagi vencedors i vençuts, sense humiliar ningú. L’hora de la reconstrucció, de la negociació i del respecte. És l’hora de Miquel Iceta Llorens com a nou president de la Generalitat de Catalunya. Sí, ara es l’hora!  

EN NOM DE LES DONES TARRAGONINES, PROU!

Ara que ens trobem a les portes d’una nova cita amb les urnes considero que tots hem de rendir comptes davant la ciutadania, també –i especialment- aquells que han tingut la responsabilitat de governar el país aquests darrers anys. I això que val per al balanç polític general val també en l’àmbit de la necessària lluita per assolir la igualtat de gènere real a la nostra societat.

Hi ha una dada que com a dona i com socialista m’indigna profundament: per què a la Catalunya de l’any 2017 un home i una dona -amb els mateixos estudis, la mateixa formació acadèmica i universitària i la mateixa experiència laboral- perceben retribucions diferents? Per què les dones cobren menys per fer la mateixa feina que els homes? Per què? És incomprensible! Són preguntes que hem formulat en reiterades ocasions i a les què mai se’ns ha donat una resposta mínimament raonable. De fet, l’única resposta que s’ha donat des de la dreta política i econòmica és negar aquesta evidència. Malgrat això la realitat és tossuda i les mateixes dades oficials del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat demostren que després d’aquests anys de Governs conservadors de Puigdemont i Rajoy el 64% dels treballadors que menys cobren són dones. Cobren menys per ser dones, això de clar (i així d’escandalós). La bretxa salarial (és a dir, la diferència entre les retribucions mitjanes que cobren homes i dones per fer la mateixa feina) s’ha incrementat fins al 24% i en el cas de les pensions arriba al llindar del 40% de diferència. Com dic, un autèntic escàndol que, tret dels diputats socialistes, pràcticament ningú no ha denunciat immersos tots com estaven en llançar-se les banderes pel cap.   

La veritat és que la crisi econòmica i les polítiques dels Governs de Junts pel Sí i del PP han col·locat les dones és una realitat laboral insostenible retallant en polítiques d’igualtat. De fet, les dones són les grans damnificades per les retallades de la dreta: excloses del mercat de treball, en situacions de precarització la majoria de les què encara tenen feina i suportant la sobrecarrega que representa tenir cura de la família (avis i àvies, fills menors d’edat i familiars en situació de dependència), han de dur a terme sovint un treball que ni es valora, ni es paga, ni comptabilitza a la Seguretat Social.

Hem hagut d’escoltar autèntiques absurditats com les del senyor Rajoy quan va assegurar que “les dones decideixen deixar la feina i tenir cura dels nens perquè volen”. Doncs no, senyor Rajoy. A les dones treball ens sobra, el que ens falta és ocupació remunerada. El “treball” en l’àmbit familiar el continuem duent a terme, de manera majoritària, les dones entre altres factors perquè les retallades dels Governs de Barcelona i Madrid en matèria de serveis, dependència o sanitat, ens ha obligat a fer-ho. Com em deia una amiga fa uns dies: “el que no pot ser és que vagi a treballar i després, descomptat el que he de pagar a la llar d’infants i al cuidador de la meva mare, perdi diners.” No pot ser, realment.

Cal redreçar el rumb per sortir d’aquesta tessitura diabòlica i fer-ho amb urgència, per això els i les socialistes volem que homes i dones estiguin en situació d’igualtat al mercat de treball. Això, tal i com defensa Miquel Iceta, ha de suposar dues coses: primera, igual sou per la mateixa feina i, segona, compartir la responsabilitat de tenir cura de la família. Com aconseguir-ho? Recuperant l’obra iniciada pels anteriors Governs socialistes a la Generalitat en la línia de garantir la corresponsabilitat amb permisos de maternitat i paternitat iguals, intransferibles i obligatoris, o reforçant (enlloc de retallant) la xarxa pública de serveis educatius i socials per a l’atenció dels infants. Quantes dones, per exemple, han hagut d’abandonar la feina per tenir cura dels seus fills després que el Govern, primer de Mas i després de Puigdemont i Junqueras, retallés les subvencions públiques a les places de llars d’infants?

I per descomptat els i les socialistes promourem la tolerància zero envers la violència contra les dones. Garantirem que la Generalitat desenvolupi les diverses lleis existents en matèria de lluita contra la xacra masclista perquè no serem un país autènticament lliure fins que no haguem assolir la igualtat real entre homes i dones en el món del treball i fins que haguem eradicat definitivament aquesta autèntica vergonya col·lectiva que és la violència de gènere. 

EL PSC ES COMPROMET A REDUIR UN 30% EL COST DE LES MATRÍCULES UNIVERSITÀRIES I DE FORMACIÓ OCUPACIONAL

El primer secretari de la JSC de les comarques tarragonines i candidat socialista a les eleccions del 21-D, Eloi Menasanch, ha explicat que el programa del PSC inclou el compromís de reduir un 30% el cost de les matrícules universitàries i de formació ocupacional a Catalunya.

“Volem rebaixar les taxes universitàries, equiparar preus dels postgraus als graus i crear l’oficina laboral per assegurar que els joves que han hagut de marxar a l’estranger a la recerca d’una feina puguin tornar amb un contracte sobre la taula. Els socialistes incrementarem el finançament públic de la universitat catalana arribant progressivament al compromís europeu del 3% del PIB.”

Menasanch ha fet aquestes declaracions en l’acte de constitució de l’agrupació de la JSC de Valls i l’Alt Camp. Un acte en el que també ha intervingut el nou primer secretari de l’agrupació Albert Soriano, que ha encoratjat als joves vallencs a prendre part a la campanya socialista de cara als comicis del 21-D.

En el mateix sentit s’ha manifestat Eloi Menasanch que ha fet una crida als nous militants “a explicar sense complexos el projecte socialista per l’Alt Camp i  estendre la mà als més de 4.000 joves tarragonins que votaran per primer cop el 21 de desembre (dels quals uns 300 a la comarca). Els i les socialistes tenim propostes clares i solucions per als joves tarragonins.”

Així, metafòricament, ha explicat que “els socialistes som com els calçots, que per molta terra que ens tirin a sobre per recalçar-nos, sempre tornem a treure el cap. El 21-D estic convençut de la nostra victòria!”, ha reblat.

Per la seva banda, la cap de llista socialista per Tarragona, Rosa Maria Ibarra, s’ha mostrat molt satisfeta per poder acollir aquest acte de constitució de la JSC a la ciutat “i veure com els joves de Valls creuen que hi ha una alternativa clara al frontisme cap a on ens volen portar alguns. Tenim uns joves preparats i amb ganes amb qui cal comptar al 100%. El partit us necessita, jo conec la vostra feina i us animo a què seguiu treballant amb aquesta energia i aquesta força que ens encoratja a forjar una Catalunya millor. Som l’esperança de molta gent, en podeu estar segurs.”

Finalment, el candidat de la JSC per Barcelona, David Donaire, ha animat a la nova agrupació a ser la veu dels joves de Valls i del conjunt de l’Alt Camp i ha manifestat el ple suport de l’executiva nacional de la JSC a tal efecte.

EL PSC PROPOSA LA CREACIÓ D’UNA UNITAT DE VALORACIÓ INTEGRAL A TARRAGONA PER LLUITAR AMB MÉS EFICÀCIA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

La cap de llista del PSC per la demarcació a les eleccions del 21-D Rosa Maria Ibarra ha defensat aquest divendres la necessitat d’implantar amb urgència una unitat de valoració integral a Tarragona per lluitar amb més eficàcia contra la violència de gènere.

“Aquestes unitats són equips multidisciplinars de psicòlegs, treballadors socials i metges forenses que tenen com a objectiu donar una resposta coordinada a les víctimes de la violència masclista. A Tarragona no existeixen, nosaltres creiem que estem davant d’un dèficit que cal corregir amb diligència i els i les socialistes ho farem”, explicat la candidata socialista.    

Així mateix, la cap de llista del PSC ha explicat que “cal un canvi de Govern a Catalunya, també des d’un punt de vista feminista, per lluitar contra la violència de gènere, contra la bretxa salarial que patim les dones i contra la manca de conciliació i corresponsabilització en l’àmbit familiar entre homes i dones que encara es produeix. Els socialistes som els únics que podem dir que els drets de les dones han avançat quan nosaltres hem governat.”

Rosa Maria Ibarra ha explicat que l’any passat, darrer anys amb dades oficials tancades, a la demarcació de Tarragona es van denunciar 2.067 casos de violència de gènere, es van dictar 904 ordres d’actuació (una xifra que enguany augmenta per tercer cop any consecutiu, “i, el que és més esfereïdor, entre el 2003 i enguany 27 dones han estat assassinades per la violència masclista a les comarques tarragonines, dues aquest 2017. Volem eradicar definitivament aquesta xacra absolutament intolerable”, ha reblat.

La candidata socialista ha fet aquestes declaracions en la presentació del Consell d’Igualtat del PSC que es du a terme avui a Tarragona. Una jornada que comptarà amb la participació de Lídia Guinart, diputada al Congrés especialitzada en temes de violència de gènere, l’activista feminista Beatriz Silva, i Altamira Gonzalo, presidenta del consell assessor d’igualtat del PSOE

Precisament Altamira Gonzalo ha valorat “molt positivament que Rosa Maria Ibarra encapçali la llista socialista per Tarragona perquè és essencial que les dones que estem en política estiguem compromeses com ho està ella en la lluita per la igualtat real a la nostra societat.”

Gonzalo ha denunciat els retrocessos que s’han produït aquests darrers anys en matèria de defensa i desenvolupament dels drets de les dones amb els Governs de la dreta a Madrid i Barcelona.

“Hem de lluitar políticament per eradicar la violència de gènere i combatre la pobresa que pateixen les dones precisament per la seva condició de dones (que cobren menys que els homes tot i tenir la mateixa qualificació professional i acadèmica), la bretxa salarial que continua existent, les pitjors pensions, etc. Tot això esdevé una realitat injusta que els i les socialistes volem canviar des del Govern.”

En aquest sentit, ha celebrat la proposta del PSC d’implementar noves unitats de valoració integral per evitar que les dones que han denunciat la violència de la que eren objecte, i que finalment han estat assassinades, rebin una millor protecció que eviti el crim del que són objecte per part dels seus maltractadors.       

EL PSC PROPOSA REDUIR A MENYS DE 15 MINUTS EL TEMPS D’ESPERA PER L’ARRIBADA D’UNA AMBULÀNCIA D’EMERGÈNCIES A LES COMARQUES TARRAGONINES

La candidata socialista a les eleccions del 21-D i portaveu del PSC a l’Ajuntament de Falset, Maria Jesús Sanchez, ha avançat avui que el programa socialista a les eleccions proposarà un temps màxim garantit inferior als 15 minuts d’espera entre la trucada al servei d’emergències mèdiques i l’arribada de l’ambulància al conjunt de les deu comarques tarragonines.

“Parlo també com a habitant de la comarca del Priorat i ciutadana de Falset. Els veïns de les comarques de l’interior coneixem de primera ma el que han suposat les retallades en salut que ha impulsat el Govern de Junts pel Sí perquè les hem experimentat i patit en carn pròpia.”

Així, les retallades han comportat que els temps d’espera s’hagin incrementat i hagin arribat a ser superiors, en alguns casos, als 30 minuts.

“A diferència d’altres els socialistes si creiem en l’equilibri territorial i apostem pel potencial de les comarques de l’interior com el Priorat. Per això assegurarem que els temps d’espera siguin iguals per a tota la població, independentment del lloc on visquin, ja sigui a Barcelona o a Ulldemolins, per posar un exemple, perquè una bona atenció sanitària ha de ser a temps”, ha emfatitzat la regidora de Falset.    

En el mateix sentit s’ha manifestat la cap de llista socialista per Tarragona a les eleccions del 21-D, Rosa Maria Ibarra, qui ha lamentat que els anys de Govern de Mas, Puigdemont i Junqueras “hagin malmès el model sanitari públic català. D’alguna manera hem perdut en menys de set anys tot el que havíem construït conjuntament durant els anys de Govern de progrés dels presidents Maragall i Montilla. Cal reconnectar-nos també amb un model sanitari d’excel·lència com el que teníem i que mai hauria d’haver estat retallat.”  

Precisament davant de les retallades sistemàtiques i continuades que hem patit aquests darrers anys al territori la diputada vallenca ha denunciat “el silenci clamorós que han mantingut ERC i el PDeCAT a les comarques tarragonines. Qui calla atorga. Els socialistes no hem entès aquest silenci permanent dels seus diputats territorials davant el deteriorament d’un model de sanitat pública que ens havia costat tant d’assolir.”

“Hi ha una altra manera de fer les coses que no passa per retallar a tort i a dret, sense establir prioritats ni respectar serveis essencials. No es pot trepitjar així un model que ens ha costat tant d’aixecar”, ha explicat Ibarra.

Finalment la candidata socialista ha lamentat “que els socialistes siguem els únics en parlar de Tarragona i de quelcom més que no sigui el debat independentista. No importa, seguirem lluitant per recuperar el bon model sanitari que teníem perquè sabem que amb llargues llistes d’espera, retallant serveis d’atenció primària i amb passos enrere en tots els àmbits sanitaris no es defensa la dignitat dels tarragonins i tarragonines”, ha conclòs. 

APOSTAR PER TARRAGONA, RECONSTRUIR CATALUNYA

Aquesta setmana els socialistes hem presentat en roda de premsa el compromís que hem anomenat “pacte per Tarragona” que no és res més que quelcom tan elemental com garantir que la Generalitat inverteixi a les nostres comarques el que ens mereixem pel pes de la nostra població i de la nostra economia en el conjunt català.

Sembla una qüestió (i ho és) de sentit comú però no per a tots ja que en aquests darrers anys el Govern de Junts pel Sí -amb el suport de la CUP en els pressupostos d’enguany- ha aprovat un comptes que tan sols inverteixen un 5% del total a les comarques del Camp de Tarragona (uns 40 milions d’euros). Per posar només un exemple, l’any 2010 –ja en plena crisi econòmica- el govern d’esquerres liderat pels socialistes va invertir 152 milions d’euros a casa nostra. Com és possible que els que parlen de “respecte pel territori” i de “defensar la terra” hagin retallat dràsticament les inversions de la Generalitat a Tarragona fins a l’extrem de situar-nos a la cua del país? Per què si som el 10% de la població catalana i el 12% del PIB nacional tan sols rebem el 5% de les inversions? No ho sabem. No coneixem els motius d’aquest menyspreu sistemàtic perquè sempre s’han ignorat i menystingut les preguntes que hem fet al Parlament a tal efecte.

Però no és l’hora de les recriminacions sinó de les solucions. I això que val pel conjunt de Catalunya també val per Tarragona. Per això els socialistes hem apel·lat a la resta de forces polítiques a què en cap cas aprovem, governi qui governi, uns pressupostos de la Generalitat que no inverteixen, com a mínim, aquest 10% que ens correspon per les necessitats objectives de la nostra gent. Els tarragonins també som catalans malgrat que alguns se n’hagin oblidat. No som més que ningú però tampoc volem ser ciutadans de segona. Sincerament, no entendríem que ningú estès en contra de quelcom tan elemental. És el mínim del mínim que podem demanar i exigir com a ciutadans d’aquest país.

En efecte, és l’hora de la reconstrucció, així ho defensem els socialistes també a nivell nacional. Hem de reconstruir tots els ponts que s’han trencat, el prestigi de Catalunya a Europa, els afectes que s’han malmès entre catalans, especialment aquests darrers mesos. El proper dia 21 tenim l’oportunitat col·lectiva de donar un tomb al desastre que ens ha portat fins aquí. Fem que els nostres vots esdevinguin energia del canvi liderat per Miquel Iceta al capdavant de la Generalitat per cosir ferides i re-impulsar Catalunya i Tarragona.

Per a nosaltres reconstrucció vol dir, en primer terme, reconciliació. Reconciliació entre catalans, amb la resta d’espanyols i reconciliació amb el prestigi europeista que sempre havia tingut Catalunya. Llegeixo amb sorpresa i consternació com el senyor Puigdemont proposa ara fer un nou referèndum en aquest cas sobre la permanència de Catalunya a la Unió Europea, una idea que ha provocat en hores el rebuig general de pràcticament tothom tret de la CUP que ho ha aplaudit. No és l’hora de frivolitzar ni de més aventuristes insensats, al contrari, és l’hora de la moderació, del sentit comú, del respecte, del diàleg i del pacte. És el moment de situar-nos a la casella de la prosperitat i refer el projecte d’una Catalunya inclusiva capaç de recuperar el seu lideratge econòmic, social, emprenedor, innovador i cultural. Europa no és el problema senyor Puigdemont, Europa forma part de la solució.

Per tornar al seny i a l’impuls de Catalunya cal recuperar l’equilibri i la capacitat de dialogar, tal com defensa i representa Miquel Iceta, sense vetos ni consignes estèrils que després s’emporta el vent. Exigeix també ser sincers amb nosaltres mateixos i amb el país. Deixar de vendre contes de fades a la vora del foc i dir la veritat, encara que aquesta a vegades no sigui agradable.

I la veritat és que la trencadissa ha estat fenomenal. Han portat al país a la fractura, al deteriorament de la convivència entre familiars, amics, companys de treball, etc. Han generat de forma irresponsable una via d’aigua a l’economia catalana (que és la que dóna feina als catalans i catalanes com els que esteu llegint aquestes línies) i han tret ferro, o pitjor encara: han negat, el fet que la marxa d’empreses i d’inversions del país no és important sinó un fet menor o simbòlic.     

El Govern del PP també té una gran responsabilitat en el desastre actual cert, però això no habilita ningú per saltar-se la legalitat democràtica i llançar al país pel precipici d’una DUI que no ha estat reconeguda exactament per cap Govern nacional o regional del món (ni tan sols els de Flandes). Per cap, ni un.    

Ja n’hi ha prou d’aquest “lio” a on ens han portat. Prou d’atribuir tots els mals a “enemics” exteriors que “ens odien, ens menyspreen, ens maltracten, etc.” Així no ens en sortirem. Ara toca solucions, és l’hora de treballar per a la reconstrucció de Catalunya amb un Govern liderat per Miquel Iceta que torni a apostar –i invertir- per les comarques tarragonines. En aquest empeny els socialistes, creieu-me, ens hi deixarem la pell.

EL PSC PROPOSA UN PACTE PER TARRAGONA PER GARANTIR UN VOLUM INVERSOR COM A MÍNIM IGUAL AL PES DE LA POBLACIÓ I DE L’ECONOMIA TARRAGONINA SOBRE EL CONJUNT CATALÀ

El PSC ha emplaçat aquest dimarts a la resta de forces polítiques que es presenten a les eleccions del 21-D a no aprovar cap nou pressupost de la Generalitat que “com a mínim no sigui equivalent al que les nostres comarques representen a nivell de població i de PIB català. Si som el 10% de la població i el 12% del PIB no pot ser, no és justificable, que tan sols rebem el 5% de les inversions del Govern català com ha passat aquests darrers anys. És el mínim del mínim que podem exigir, no m’imagino que ningú pugui estar en contra de quelcom tan elemental.”  

“Per tant, emplacem a totes les forces amb representació parlamentària a què es comprometin amb Tarragona, tal i com ja fem els socialistes. Veiem amb consternació que alguns no tenen programa ni propostes per Tarragona, és lamentable però cal respectar-ho. Ara bé el que és del tot intolerable és que el Govern de Junts pel Sí, amb el suport de la CUP, hagi retallat en dues terceres parts les inversions de la Generalitat a les comarques tarragonines que teníem amb Govern de progrés, liderat pels socialistes.”

En aquest sentit la candidata socialista ha denunciat que les inversions de la Generalitat al Camp de Tarragona han passat de 152 milions d’euros amb Govern Montilla l’any 2010 a tan sols 40.674.224 euros enguany, amb Puigdemont de president, Oriol Junqueras de conseller d’economia i el vot imprescindible de la CUP.

“S’ha arribat a extrems grotescos i ridículs com, per exemple, retallar un 95% les inversions destinades a la comarca de la Terra Alta. Un 95% menys en relació al 2010! És que els ciutadans de la Terra Alta i de les comarques tarragonines, per a alguns, no som catalans? I després els mateixos que han executat aquesta desinversió objectiva ens volen donar lliçons de “defensa de la terra” i d’equilibri territorial? És realment al·lucinant!”  

En aquest sentit, Rosa Maria Ibarra ha demanat expressament als candidats d’ERC, Junts per Catalunya, CUP, PP i Ciutadans a què es comprometin a no validar uns pressupostos que no contemplin aquest mínim inversor absolutament imprescindible.

“Ho diem perquè hi ha el perill real que alguns candidats per Tarragona vulguin passar de puntetes per la campanya sense parlar de Tarragona, de les seves necessitats i de les seves prioritats. Voldran tapar-ho tot darrere d’una bandera gegant o de consignes emocionals que evitin qualsevol compromís concret. Prou ja d’excuses i d’evasions de la realitat, els socialistes exigim que ens comprometem tots, nosaltres els primers, a invertir, en el marc dels pressupostos de la Generalitat dels propers anys, el que ens correspon com a pulmó dinamitzador i de motor de futur que som en el conjunt del país.”

El PSC confia que la resta de partit assumeixin aquest programa de mínims i que si algú no ha fa expliqui el perquè d’aquest menyspreu cap a les nostres comarques.

“Cal ser realistes perquè les coses no s’han fet bé. Les darreres dades d’atur, corresponents al mes d’octubre, assenyalen un increment de l’atur a Tarragona del 6% el que ha provocat que el nombre d’aturats a la nostra demarcació torni a superar les 50.000 persones (50.542 tarragonins en concret).”

Així mateix, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social es va reduir en 5.501 persones mentre que al conjunt d’Espanya va créixer en 94.368 afiliats. “Cal revertir aquesta tendència provocada per la inestabilitat política. La realitat assenyala que l’atur puja a Catalunya més del doble que el del conjunt de l’Estat i que perdem treballadors donats d’alta a la Seguretat Social quan al conjunt d’Espanya s’incrementen en quasi 100.000.”

“Cal recuperar el rumb cap a la prosperitat, tal com defensa Miquel Iceta, i per això entenem que és imprescindible que tots els partits que ens presentem a Tarragona adoptem aquest compromís inversor de mínims que garanteixi la prosperitat de l’economia tarragonina i la creació de nous llocs de treball”, ha reblat la candidata socialista.  

ARA, EFECTIVAMENT, ÉS L’HORA D’UN PACTE PER TARRAGONA

A finals de novembre de 2009 el Govern de la Generalitat, liderat aleshores pel president Montilla, va presentar els pressupostos del Govern català per a l’any 2010 (el darrer de la legislatura), ja en un escenari de greu crisi econòmica. Els pressupostos destinaven un total de 152 milions d’euros a inversions directes a les sis comarques del Camp de Tarragona (per posar només un exemple: 51 milions a la ciutat de Tarragona). Doncs bé, pocs dies després l’aleshores grup de CiU va convocar una roda de premsa a Tarragona on el seu portaveu parlamentari, Oriol Pujol (paradoxalment sempre portaven un dirigent de Barcelona per denunciar un presumpte tracte de favor a Barcelona), rodejat pels diputats i dirigents de Convergència (actual PdeCAT) a les nostres comarques denunciaven, textualment, “el menyspreu del tripartit (sí, sí, en aquell moment hi havia un president del PSC investit amb els vots dels diputats d’ERC) per Tarragona i el volum d’inversió “ridícul” d’uns pressupostos que mostren un desequilibri evident entre els diferents territoris del país”, segons es pot llegir encara consultant els buscadors d’Internet (maleïda hemeroteca!, deuen pensar alguns).

Doncs bé, els pressupostos de la Generalitat per enguany (aprovats amb els vots del PdeCAT, ERC i la CUP) suposen una inversió total de, exactament... 40.674.224 euros per al Camp de Tarragona. La inversió per càpita en el marc d’aquest pressupostos baixa fins a l’extrem de situar-nos a la cua del país. En algunes de les comarques tarragonines les inversions són raquítiques i arriben a nivells d’una desinversió objectiva quasi, quasi insultant (com és el cas de la Terra Alta on el volum inversor respecte al del 2010 ha davallat en un 95%. Un 95%!).

Hi ha decisions que no es poden entendre i aquesta n’és una. Recordem que els dirigents del PdeCAT consideraven fa set anys que 152 milions d’euros eren “un volum d’inversions ridícul” per les nostres comarques. Podríem pensar, doncs, que s’han posat les mans al cap davant d’aquests pressupostos tan lamentables que divideixen com a mínim per tres allò que consideraven “inacceptable”. Doncs no, doncs no. Ni una paraula de malestar. Més aviat el contrari, el mateix delegat del Govern a Tarragona (i actual cap de llista d’ERC per Tarragona a les eleccions del 21-D) ha arribat a qualificar aquests pressupostos lesius per a tots els ciutadans tarragonins com uns comptes “equilibrats”. És realment fascinant...

Davant d’aquesta realitat entenc la indignació que poden sentir molts tarragonins per aquest menyspreu sistemàtic i sostingut vers el nostre territori i la seva gent. Algú es pot arribar a preguntar en veu alta si les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre formen part de Catalunya en el mapa mental d’alguns. Malgrat això els socialistes volem fugir de les recriminacions i centrar-nos en les propostes en positiu. I la solució que proposem defensa la necessitat, imperiosa i ineludible, d’un pacte per Tarragona.  

I en què consisteix aquest pacte? Ras i curt: els socialistes proposem a la resta de forces polítiques tarragonines que tots ens comprometem a no aprovar, sota cap concepte, uns pressupostos que no contemplin un volum inversor que no sigui, com a mínim, el que ens mereixem pel pes de la nostra població i de la nostra economia en el conjunt del país i per la potencialitat de les nostres comarques. Seran PdeCAT, ERC, CUP, Ciutadans o el PP, tant m’és, capaços de negar quelcom tan elemental? Confiem que alguns recordin allò que “exigien” quan estaven a l’oposició i teníem un volum de recursos tres vegades superior al que tenim ara.

Crec que és el mínim del mínim que podem demanar. Alguns voldran passar de parlar de Tarragona en aquesta propera campanya electoral i centrar-ho tot en el tema de la independència. No és el nostre cas. No defugirem cap qüestió però volem parlar, i molt, de les necessitats dels ciutadans de les comarques tarragonines. Només faltaria! I no només parlar sinó també acordar i consensuar propostes positives i reals que suposin una millora de les condicions de vida dels tarragonins i tarragonines. Per què, diguem-ho clarament, si la nostra demarcació representa el 10% de la població i el 12% del PIB català perquè hem d’estar condemnats a rebre tan sols el 5% de les inversions de la Generalitat? És que és incomprensible, realment. Ara és l’hora de les solucions. Ara és l’hora, efectivament, d’un pacte per Tarragona.

EL GRUP DEL PSC DE CUNIT ABANDONA EL PLE MUNICIPAL EN SENYAL DE PROTESTA PELS INSULTS REBUTS

El grup municipal del PSC va abandonar ahir el ple de Cunit pels reiterats insults rebuts per part del portaveu del Govern i regidor del PDCAT, Pedro Ruiz, que va titllar als regidors socialistes de feixistes, falangistes i franquistes en el debat sobre una moció que demana la llibertat de les persones que es troben en situació de presó provisional.

La portaveu socialista Judith Alberich ha afirmat avui que els socialistes “condemnen contundentment els insults i la violència verbal dels  que vàrem ser objecte per part del portaveu del PDCAT que en el seu segon torn d’intervenció va acusar-nos de ser còmplices d’un règim feixista amb actituds pròpies de la Falange i un llarg etcètera.”

En aquest sentit la regidora del PSC ha subratllat que “els socialistes respectem totes les posicions i opinions polítiques democràtiques però no admetem cap tipus d’insult, ni de violència verbal, que tan sols persegueix la humiliació del que discrepa. No, això no és de rebut, i menys des de la perspectiva del catalanisme progressista que sempre ha estat inclusiu i respectuós.”

“Als i les socialistes ningú ens ha de donar lliçons de democràcia, ni de lluita contra el franquisme i contra qualsevol manifestació feixista, tan sols cal recordar que aquests dies es recorda l’assassinat d’Ernest Lluch per part dels botxins feixistes d’ETA. Prou de donar lliçons d’ètica i una mica de respecte també per la història d’aquest país.”

Judith Alberich també ha lamentat que l’alcaldessa hagi permès els insults dirigits al nostre grup municipal i, per tant, hagi optat pel silenci còmplice. La mateixa actitud que van prendre els partits de l’actual equip de Govern: ERC, PDCAT i ICV.

“Crèiem, sincera i honestament, que Cunit no es mereix que es fomenti la divisió i la fustigació de tots aquells que discrepen de certs relats polítics. Esperem que els que han insultat demanin disculpes i que puguem recuperar el debat respectuós sobre qualsevol tema tal i com es mereixen els ciutadans i ciutadanes de Cunit.”

En el mateix sentit s’ha manifestat també la portaveu i vice-primera secretaria de la Federació del PSC del Camp de Tarragona, Diana Salvadó, que ha manifestat “tot el suport de la família socialista de les comarques tarragonines als companys i companyes de Cunit víctimes d’aquesta actitud irrespectuosa i complement intolerable.”

“Lamentem que cada cop més ens trobem amb comportaments similars. No podem acceptar aquestes manifestacions d’intolerància. No podem permetre que el diàleg i l’argumentació siguin substituïts per la desqualificació i l’insult. No en el nostre nom”, ha conclòs Diana Salvadó.     

EL PSC DENUNCIA QUE EL GOVERN DE JUNTS PEL SÍ I LA CUP HA CONDEMNAT A LES TERRES DE L’EBRE A LA CUA PEL PAÍS PEL QUE FA A LES INVERSIONS DE LA GENERALITAT

“No hi ha paraules per expressar el menyspreu que ha demostrat aquest Govern amb les Terres de l’Ebre. Una dada ho resumeix a la perfecció: entre els pressupostos de 2010 (darrer any de Govern de progrés) i els pressupostos d’enguany (aprovats amb els vots dels diputats de Junts pel Sí i la CUP) les inversions directes de la Generalitat al territori han davallat en un 79%. Un 79%! el que ens situa a la cua del país. De vergonya aliena, realment!”, així ho han denunciat avui els diputats socialistes Rosa Maria Ibarra i Carles Castillo a l’hora fer balanç d’aquesta legislatura a nivell de les quatre comarques ebrenques.

En concret, en aquests darrers set anys les inversions directes de la Generalitat destinades a les Terres de l’Ebre han davallat de 118.985.228 euros el 2010, amb Govern Montilla, a tan sols 24.590.123 euros, amb Govern Puigdemont-Junqueras.

“En algunes situacions la desinversió és realment de jutjat de guàrdia. És el cas de la comarca de la Terra Alta on la davallada ha assolit el nivell record negatiu del 95%. Un 95% menys! Com es pot justificar això? De fet, no ho sabem perquè mai se’ns ha donat una explicació argumentada malgrat les reiterades preguntes que hem fet al Parlament a tal efecte”, han explicat els dos diputats socialistes per Tarragona.  

En aquest sentit, els diputats del PSC ja han avançat que “volem parlar de les Terres de l’Ebre també en aquesta campanya i no amagar-ho tot darrera dels crits d’independència, independència. Els socialistes volem parlar i debatre sobre les necessitats reals de tots els habitant de les quatre comarques ebrenques. I tant, només faltaria! Aquells que parlen tan de “defensar el territori” han d’explicar perquè objectivament, amb dades oficial de la mateixa Generalitat a la ma, han castigat tant a aquest territori que s’assegurava “defensar”, han emfatitzat Ibarra i Castillo.

Ambdós diputats han coincidit a assenyalar que el vot als socialistes “és el vot de la defensa de les Terres de l’Ebre al Parlament ja que hem estat els únics en denunciar aquesta desinversió, demanar explicacions als grups que l’han executada (ERC, PdeCAT i CUP) i a presentar esmenes als pressupostos que ajudessin a pal·liar aquest dany objectiu que s’ha fet a tots els habitants d’aquestes comarques, amb independència del que pensin sobre la qüestió nacional.”

Cal recordar que la candidatura socialista a les eleccions incorpora l’ex-regidor de Tortosa i exvice-president del Consell Comarcal del Baix Ebre Joan Caballol, membre d’Units per Avançar, com a número tres. Així mateix, la primera secretària del PSC a Sant Jaume d’Enveja Bibiana Porres és la número 4, el primer secretari dels socialistes ebrencs Manel de la Vega ocupa el setè lloc de la llista, la regidora socialista a l’ajuntament de Mora d’Ebre Dolores Gurrera el 12è lloc, la també regidora socialista a Tortosa Maria Dolors Bel el 14è i el militant del PSC ampostí Ambiorix de Jesús el 17è.    

“És una llista pensada per guanyar i governar, amb els millors candidats i amb compromís inequívoc de tornar a invertir a les Terres de l’Ebre tal i com es mereixen els habitants d’aquestes comarques que també formen part de Catalunya malgrat que alguns se’n hagin oblidat”, han conclòs Ibarra i Castillo.