SÍ AL DIÀLEG, NO AL 155: PRESIDENT POSI LES URNES!

Fa uns dies vaig llegir al Més Tarragona un interesantíssim article de Laura Vidal que explicava com la radicalització de la situació política havia tensionat fins al límit la convivència dins de la mateixa societat catalana i com començava a fracturar grups familiars o d’amics que, per evitar trencaments, s’instaven a evitar parlar del “monotema”. L’endemà la carta d’un veí en un mitjà d’àmbit nacional expressava aquesta sensació d’un forma més rotunda a partir també d’una vivència personal. Transcric un fragment literalment perquè crec que val la pena: “entre cassolades, cants d’independència, i crits de Viva España, els veïns que fins fa poc se saludaven amb educació van començar a cridar-se, a veure qui podia més. La meva filla petita va sortir de l’habitació plorant perquè no podia dormir... Vaig veure odi entre els catalans.” Això és el primer que ens estem jugant tots aquests dies difícils: garantir la unitat civil del poble de Catalunya, el bé més preuat del catalanisme social des de sempre. Ni més ni menys.  

Davant d’aquesta tessitura tan trista a tots ens pertoca una responsabilitat. Els socialistes assumim la que ens correspon. Ras i curt: els socialistes catalans no volem l’aplicació de l’article 155. No ho volem, no ho hem volgut mai i hem treballat sempre políticament per evitar-ho. Sempre hem defensat el diàleg, la negociació i el pacte per sortir de la gravíssima espiral de confrontació on som immersos. Sovint ho hem defensat sols i sovint també ho hem fet enmig d’una allau de burles, desqualificacions i –sobretot aquestes darreres setmanes- directament insults i acusacions de “traïdors”. Malgrat això, i pensant en la cohesió social del poble de Catalunya, continuarem defensant les nostres conviccions partidàries del diàleg fins a l’últim minut. Ni DUI, ni 155. Els catalans i catalanes ens mereixem una oportunitat real per evitar el desastre i nosaltres la defensarem.

Crec que he estat molt clar al fixar al posició dels socialistes catalans. Per tant, emplaço, emplacem, una vegada més al president de la Generalitat de Catalunya a què defensi els interessos del país i que, conseqüentment, faci l’única opció possible en aquest sentit i en aquesta hora greu: convocar de manera immediata eleccions al Parlament. Si ho fa l’article 155 no s’ha d’aplicar. No ho demanem tan sols nosaltres, ho demana la majoria de catalans que volen sensatesa i una sortida dialogada al conflicte, ho demanen els sectors productius de l’economia del país que són els que donen feina als ciutadans, ho demanen les mateixes entitats que reclamen diàleg i ho demanen també les editorials de diaris catalans tan dispars com la Vanguardia, El Periódico o l’Ara.

Fins ara Carles Puigdemont ha demostrat actuar com a líder de l’independentisme, ara té l’oportunitat d’actuar com a president de Catalunya. Com el president de tots els catalans i catalanes, no només de la meitat. President, si realment s’estima el país, posi les urnes! Volem eleccions per tal que, amb garanties democràtiques, els ciutadans d’aquest país puguem decidir quin curs ha de prendre la política catalana els propers anys. Així mateix, instem al president a què aprofiti la seva compareixença al senat per oferir, sense condicions prèvies i garantint un retorn a la legalitat de la que mai hauria d’haver sortit, un diàleg real que pugui portar a l’establiment d’un pacte d’Estat per Catalunya.

L’alternativa a quelcom tan elemental, la fugida endavant que implicaria una DUI sense reconeixement internacional, amb fractura social a la societat catalana i en ple èxode d’empreses del país que traslladen la seva seu fora de Catalunya, esdevindria un autèntic desastre que ningú seria capaç de controlar. Ningú. Senyor president, no secundi els aventurismes que li proposen els Josep Dencàs de torn, no fomenti l’agitació al carrer, no doni suport a les consignes radicals de la CUP. Actuï com un autèntic president de Catalunya! –amb la responsabilitat que van demostrar Macià, Companys, Tarradellas i Maragall- Convoqui eleccions! En el nom del poble de Catalunya, posi les urnes! Si ho fa potser alguns exaltats el titllaran de traïdor i botifler però haurà contribuït, com ja fem els socialistes, a què el deteriorament de la convivència a Catalunya no arribi fins a extrems que ningú, n’estic segur, ningú, desitja. En les seves mans està.