EL GRUP MUNICIPAL DE L’ESPLUGA VIVA DENUNCIA UNA IRREGULARITAT URBANÍSTICA AL POBLE

El portaveu del Grup Municipal de l’Espluga Viva ha denunciat públicament “una irregularitat que s’ha produït en les obres que s’han dut a terme a l’edifici, de 62 habitatges, situat a l’Avinguda de Catalunya amb façana al carrer Bellavista i al Molí de Guasch, de L’Espluga de Francolí.”

Segons el portaveu del grup de l’Espluga Viva “en aquest edifici s’ha construït una tercera planta quan, segons la normativa vigent, només es pot autoritzar la construcció d’uns baixos i de tres plantes més. Hem plantejat reiteradament al ple municipal que es revoqués la llicència concedida a tal efecte donada la il·legalitat del projecte però l’alcalde sempre ho ha rebutjat.”

Josep Roig afegeix que l’arquitecte municipal va emetre en el seu moment fins a quatre informes consecutius desfavorables a l’atorgament de la llicència. “Davant d’aquesta situació, el nostre grup va lliurar tota la informació que teníem al servei de Disciplina Urbanística de la Generalitat i també vam posar la documentació en coneixement de la Fiscalia de Tarragona en entendre que estàvem davant d’uns fets que podien ser constitutius d’un delicte de prevaricació.”

“Doncs bé, el director general d’urbanisme ens ha donat la raó i ha determinat que l’obra que s’ha dut a terme en aquest edifici de l’Avinguda Catalunya no s’ajusta a la normativa vigent. Davant d’això hem presentat la denuncia corresponent al Jutjat d’Instrucció de Valls i hem decidit denunciar els fets a l’opinió pública”, ha resumit el portaveu del grup municipal de l’Espluga Viva.

ENTREVISTA A DANI FERNANDEZ AL DIARI DE TARRAGONA

UNS PRESSUPOSTOS AL SERVEI D’AQUELLS QUE MÉS HO NECESSITEN

Aquesta setmana hem conegut les inversions territorials previstes en els Pressupostos Generals de l’Estat pel 2011. És tracta d’uns pressupostos que tenen un objectiu prioritari: donar tot el suport possible a aquells que pitjor ho estan passant com a conseqüència de la crisi econòmica. Precisament per això un de cada dos euros d’aquests pressupostos es destinen a despesa social. Què vol dir això? Doncs que l’Estat disposarà de més recursos per poder garantir les prestacions per desocupació, les ajudes a la dependència, augmentar les pensions mínimes (que pujaran un 1% durant l’any vinent), etc. Per posar només un exemple prou il·lustratiu d’això que dic, la partida destinada a beques educatives augmenta un 2,6% i assoleix la major dotació de tota la història, fins a 1.430 milions d’euros!

De fet, una dada ho resumeix tot: mai com ara s’havia destinat un percentatge tant alt en uns Pressupostos Generals de l’Estat (fins a un 58% del total) a pagar polítiques socials.

Pel que fa a les obres en infraestructures és cert que es disminueix el volum inversor en relació amb els pressupostos d’enguany. Ara bé, estic convençuda que tots entendreu el motiu d’aquesta decisió: el Govern creu que es preferible que s’aplaci per un temps l’inici de la construcció d’una carretera si això permet garantir la protecció dels aturats i, alhora, assegurar la recuperació econòmica del país, que és l’únic instrument capaç de generar nous llocs de treball.

Un cop dit això m’agradaria destacar una actuació que ens afecta directament a nivell de Valls i comarca. Em refereixo a l’A-27, l’autovia Tarragona-Valls-Montblanc, que tindrà partides econòmiques específiques per a tots quatre trams de l’autovia. En conjunt, la inversió ascendeix a quasi 50 milions d’euros per a aquesta autovia imprescindible per garantir la competitivitat de la nostra economia i la millora de la nostra mobilitat.

El tram Tarragona-El Morell compta amb una inversió total de més de 26 milions d’euros, el tram El Morell-Variant de Valls amb una partida de 15 milions d’euros, el tram variant de Valls amb una inversió de 7,5 milions d’euros i el tram variant de Valls-Montblanc, amb una partida de 300.000 euros per a poder licitar el projecte d’aquest darrer tram durant el 2.011.

En definitiva, crec que estem davant d’uns bons pressupostos que permetran fer arribar les ajudes i les prestacions socials del nostre Estat del Benestar a aquells que més ho necessiten. Al mateix temps, disposarem dels recursos econòmics necessaris per poder tirar endavant les infraestructures que més requereix Valls, l’Alt Camp i el conjunt del Camp de Tarragona (A7, la línia ferroviària d’alta velocitat entre València i Tarragona, l’autovia Reus Tarragona, el Port de Tarragona i l’aeroport de Reus).

ELS PRESSUPOSTOS DE L’ESTAT PER AL 2011 PREVEUEN UNA INVERSIÓ A TARRAGONA DE 400 MILIONS D’EUROS

Els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2011 preveuen una inversió aproximada de 400 milions d’euros a la província de Tarragona. Segons el diputat socialista al Congrés per Tarragona, i portaveu del PSC a les Corts Generals, Francesc Vallès, cal remarcar que “aquests pressupostos, tot i mantenir el rumb pel que fa a la necessitat de reduir el dèficit públic, suposen un esforç per mantenir les polítiques socials que garanteix el nostre Estat del Benestar, que experimenten un augment del 1,3% en relació als pressupostos d’enguany.”

Així, “s’augmenten, de manera molt remarcable, les dotacions pressupostàries adreçades a pensions mínimes, beques educatives, ajudes al foment del lloguer i a la creació de noves places públiques d’educació infantil. Cal dir que gràcies a aquests pressupostos les prestacions per desocupació, les ajudes a la dependència, els permisos de paternitat i maternitat i l’augment de les pensions mínimes queden garantits.”

Pel que fa a les infraestructures es contemplen partides econòmiques per a totes les obres estratègiques de la demarcació: continuació de l’A-7, autovia Tarragona-Montblanc, línia d’alta velocitat València-Tarragona, autovia Reus-Tarragona, Port de Tarragona i aeroport de Reus.

En relació a aquestes infraestructures la inversió prevista queda distribuïda de la següent:

A7 (tram Vandellòs-Hospitalet de l’Infant) 4.750.000 euros

Autovia Tarragona-Montblanc 49.800.000 euros

Línia alta velocitat València-Tarragona 31.863.000 euros

Tram Aeroport de Reus-Tarragona 20.700.000 euros

Port de Tarragona 56.600.000 euros

Aeroport de Reus 11.200.000 euros

Variant de Riudecols 134.100 euros

Variant de Corbera d’Ebre 134.000 euros

Variant de Gandesa 134.000 euros

Variant de L’Aldea 15.310.000 euros

Conservació carreteres 4.900.000 euros

Pel que fa a l’A-27 hi ha partides específiques per tots quatre trams. El tram Tarragona-El Morell compta amb una inversió total de més de 26 milions d’euros, el tram El Morell-Variant de Valls amb una partida de 15 milions d’euros, el tram variant de Valls amb una inversió de 7,5 milions d’euros i el tram variant de Valls-Montblanc amb una partida de 300.000 euros per a poder licitar el projecte durant aquest 2.011. Així mateix, en relació al Port de Tarragona cal remarcar l’ampliació del moll de Química, amb 21.300.000 euros d’inversió.

Altres partides d’interès són els 671.000 euros per a la façana marítima de Tarragona, uns altres 417.000 euros per a la línia ferroviària Castelló-Tarragona i un conjunt d’actuacions en matèria mediambiental (protecció del litoral tarragoní i lluita contra la regressió de la costa (787.000 euros), reordenació del front marítim de Cunit (3.847.000 euros), o la reordenació del passeig fluvial de Tortosa (3.758.000 euros)).

Finalment, els pressupostos també contemplen inversions en matèria de recuperació del patrimoni arquitectònic i arqueològic: restauració de la catedral de Tarragona (1.775.000 euros), restauració del castell de Siurana a Cornudella del Montsant (42.000 euros), de la Catedral de Tortosa (92.000 euros), i del Castell de Vila-seca (70.000 euros), etc.

En relació a aquest conjunt d’inversions, Francesc Vallès ha afirmat que “pel que fa a la província de Tarragona permetran fer arribar les ajudes i les prestacions socials del nostre Estat del Benestar a aquells que més ho necessiten i, alhora, continuar impulsant les infraestructures que ens són més urgents i prioritàries per garantir el desenvolupament de les comarques tarragonines.”

9.331 RAONS

Aquesta mateixa setmana s’ha fet públic un estudi del grup d’investigació d’indústria i territori de la Universitat Rovira i Virgili sobre l’impacte econòmic que tindrà per a la comarca l’entrada en funcionament del Logis Penedès. L’informe és revelador, clar i nítid com l’aire que respirem. Cito només les dades més rellevants: segons l’informe en qüestió el Logis crearà 9.331 llocs de treball un cop sigui operatiu (9.331 llocs de treball!), així mateix, aquest centre logístic de primer ordre generarà un valor afegit brut anual de l’ordre de 425 milions d’euros. Només la inversió necessària per a fer realitat el Logis representa una injecció de quasi 240 milions d’euros. El mateix informe explica que, en un context d’atur elevat derivat de la crisi, “aquesta infrastructura logística serà una locomotora laboral” de primer ordre.

Davant d’aquestes conclusions, extretes d’un informe elaborat, no per cap partit polític, sinó per la nostra Universitat jo em pregunto el següent: podem renunciar, en plena crisi econòmica, a un centre logístic que crearà milers de llocs de treball i comportarà inversions directes d’aquesta magnitud per casa nostra? Deixo al vostre sentit comú la resposta a aquesta pregunta…

Mireu, fa unes setmanes em van explicar una anècdota que em va fer reflexionar. Feia referència a un grup de persones vinculades al món econòmic i empresarial d’una àrea del país que fa anys es van reunir amb una persona que aleshores tenia elevades responsabilitats polítiques per plantejar-li un ambiciós projecte d’innovació tecnològica en el seu àmbit territorial. Doncs bé, aquesta persona després d’escoltar-los es va aixecar de la taula i els va dir: “el projecte que m’heu presentat sembla molt interessant
però, senyors, benvinguts al país de la pancarta del NO.”

El Baix Penedès, com el conjunt de Catalunya, no poden convertir- se en el país “de la pancarta del NO”. Com a demòcrata respecto les opinions d’aquells que es manifesten contra el Logis però estic plenament convençuda, honestament, que la nostra comarca no pot deixar perdre una oportunitat com aquesta que només implica riquesa per a casa nostra. Ja hem perdut massa temps en debats estèrils. El Baix Penedès, una comarca que ha rebut de
ple els efectes de la crisi per la seva vinculació amb el sector de la
construcció, no pot esperar. No ens podem permetre lamentar-nos per la destrucció d’ocupació i, alhora, deixar escapar una inversió que suposaria la creació de milers de nous llocs de treball. Hi ha 9.331 raons per al Logis. En aquests moments de greus dificultats econòmiques només una d’elles ja justificaria plenament aquesta inversió…

Article d'opinió de Maria Jesús Sequera publicat a la premsa del Baix Penedès

ENTREVISTA A ALBERTO BONDESIO AL DIARI DEL PRIORAT

1. Els índexs d’abstenció incrementen eleccions rere eleccions i els ciutadans estan cada cop més distanciats de la política. Quina és la part de culpa que han d’assumir els polítics? Què és el que han fet malament?

Els índexs d’abstenció varien segons les eleccions: si bé hi ha menys participació en les eleccions municipals i a les del Parlament de Catalunya, no és així a les Generals. Hi ha molts motius per explicar la major o menor participació en unes eleccions, com possibles perspectives de canvi de govern que fa mobilitzar més l’electorat, la mateixa campanya electoral o, sota el meu punt de vista, el que és més important: el discurs i les propostes presentades. Sobre aquest punt, crec que els partits polítics no han estat capaços d’explicar ni la seva obra de govern o d’oposició, ni de sintetitzar el seu discurs o d’explicar de forma entenedora les seves propostes. Quan totes aquestes qüestions estan clares, la ciutadania pot conèixer les diverses propostes i decantar-se (o no) per anar a votar, i en quina formació dipositar la seva confiança.

Si ens fixem en la situació actual, moltes persones joves no saben, per exemple, que hi ha un Acord per a l’Ocupació Juvenil, en vigor des de fa un any, que suposa una inversió de 200 milions d’euros per fomentar l’ocupació juvenil, i que gràcies a aquestes mesures l’atur juvenil no és tant elevat com podria ser-ho. O bé que la inversió per alumne a la Universitat ha passat de4.447€ el 2003 fins a 8.701€ el 2010. I que les propostes dels diferents partits són diferents (i fins i tot contradictòries) en alguns d’aquests àmbits. Si el missatge fos clar, la gent jove podria contraposar idees i propostes i sabrien que votar una opció política no és el mateix que votar a una altra. En aquest sentit, crec que els partits polítics haurien de parlar més clar a la ciutadania, i escoltar-la més per definir les seves propostes, sempre dins del marc ideològic de cada formació política.

2. Els joves són els que estan més desencantats i van menys a les urnes. A què creus que es degut? És un signe de passotisme o no participen per principis?

La gent jove no “passa”, snió el contrari. La participació política no és només votar cada quatre anys. Si mirem les darreres mobilitzacions públiques des de la guerra d’Irak o el Prestige fins a l’actualitat, la participació juvenil ha estat més que evident, i això també és participació política. O si analitzem molts moviments creats en favor de drets civils i/o col·lectius, molts estan liderats per gent jove. I precisament, tots els partits polítics estan posicionats respecte la majoria d’aquests temes, però la manca de claredat del seu missatge no possibilita un link amb aquests moviments.

I quan defenso el “parlar clar” no em refereixo a compromisos i prou, sinó a la part més pedagògica. Els qui som joves esperem resultats ràpidament, però això no sempre és factible. En part, la desafecció política pot estar vinculada també a aquesta part. Quants cops hem sentit “per aquí s’hauria de fer una autovía”? Algú pot dir que sí, que hi dóna suport, però això no significa que en un any estigui feta, i crec que això s’ha d’explicar també.

3. Una de les causes d’aquest desafecte són els greus casos de corrupció política. Si tu fossis el líder del partit polític i hi hagués algun membre del teu partit involucrat en un cas de corrupció, com actuaries?

Com ha fet el PSC. En el moment que es van denunciar presumptes irregularitats a Santa Coloma, la direcció nacional del PSC va destituir l’ex-alcalde i el va donar de baixa del Partit. Altres formacions polítiques, esquitxades per Gürtels i Millets no han fet el mateix. La corrupció és una xacra amb la que s’ha de ser contundent i no hi ha excuses. Els corruptes, malauradament, tot i ser pocs, tapen la feina de les persones que treballen de forma desinteressada i lluiten per les seves idees

4. La baixa participació política de la societat es perfila com un greu problema d’ara i del dia de demà. Com a futures generacions de polítics, quines solucions planteges per tornar la il·lusió als ciutadans?

Sota el meu punt de vista, crec que és necessari fer pedagogia i explicar les qüestions clares, sense eufemismes, allò que es pot fer i allò que no, d’acord amb la legalitat i les nostres possibilitats. Gràcies a les polítiques socialistes i d’esquerres, la nostra generació ha pogut gaudir d’un Estat del Benestar que ha cobert les nostres necessitats. Això ha fet que les reivindicacions, també les polítiques, hagin baixat quasi sota mínims, el que ha provocat desinterès i desconeixement. Això s’ha d’explicar i fer entendre que si no hi ha reivindicació, si no hi ha proposta, si no hi ha participació, ens quedarem estancats i, fins i tot, podem tirar marxa enrera segons qui governi.

VAGA RESPECTABLE I REFORMA NECESSÀRIA

A finals del mes d’agost el nombre de desocupats al nostre país era de 3.969.661 persones, el 20,03 de la població activa. Curiosament, són dades que es produeixen just en el moment en què la majoria d’índexs macroeconòmics confirmen que Espanya està sortint de la recessió. Aquest comportament s’explica per la frenada de l’economia que va suposar que l’any 2009 es tanqués amb un creixement negatiu del 3’7% del PIB.

En termes comparatius podem veure com la nostra taxa d’atur és exactament el doble de la mitjana dels països europeus, que segons Eurostat de situa en el 10%; i encara més lluny dels països amb menys nombre de desocupats com Àustria (amb un 3,8), Holanda (4,4); o Alemanya (amb un 6,9%). El creixement negatiu dels països de l’eurozona l’any 2009 va ser del 4,2%, mig punt més que a Espanya. Amb taxes negatives de creixement similars, Espanya té el doble d’atur.

Ara bé, en els moments de màxima expansió econòmica, quan l’any 2006 vàrem arribar a créixer al 4% del PIB -el doble que Itàlia (2%), França (2,2), Regne Unit (2,8) o Alemanya (3,4)- la taxa d’atur a Espanya es va reduir al 7,95%, el nivell més baix des de 1979, amb més de 20 milions d’ocupats i amb una taxa de temporalitat que va caure fins al 33,8%. La dada és bona. De fet és la millor que mai hem tingut, però quan Europa tenia índexs de plena ocupació, Espanya se situava en el doble. Com pot ser que un país que creix al 4% tingui una taxa d’atur de gairebé el 8% de la població activa?

És evident que l’atur al nostre país té un component estructural que cal afrontar. Tothom entén que el Govern havia d’actuar, per reactivar l’economia i dinamitzar el mercat de treball. Hem aprovat la reforma laboral per reduir la precarietat i fomentar la contractació indefinida. Hem començat la tramitació de la Llei d’economia sostenible per transformar el nostre model productiu, millorant la productivitat, la competitivitat, la formació i la internacionalització de les nostres empreses i treballadors, donant suport a les pimes innovadores, i impulsant polítiques de R+D+i i de Formació Professional. I tot això s’haurà de fer amb un context molt difícil, amb menys recursos i mantenint les polítiques socials. Per això crec que s’ha de dir clarament que amb la situació actual aquesta és l’única política econòmica social possible.

El temps dirà si l’hem encertat o no, però el Govern no es podia quedar de braços creuats. Avui els sindicats han convocat una vaga general. L’entenem i la respectem. A partir de demà hem de continuar treballant plegats.

Article d'opinió de Francesc Vallès publicat al Diari de Tarragona

LA DARRERA LÍNIA DE CRÈDIT ADREÇADA AL SECTOR TURÍSTIC PERMET INVERTIR 13.359.490 EUROS A LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA

Segons ha donat a conèixer avui el diputat socialista al Congrés per Tarragona, Anton Ferré, “la darrera línia de crèdit impulsada pel Govern per ajudar al sector turístic (la línia ICO-FuturE 2010) ha suposat una inversió directe de 13.359.490 euros per la província de Tarragona,”

“En concret, s’han pogut finançar un total de 92 actuacions a les comarques tarragonines a fi i efecte de millorar les infraestructures i equipaments turístics de casa nostra. L’import total de les actuacions ha ascendit a 19.351.256 euros.”

Cal destacar que la majoria de les actuacions endegades a Tarragona han consistit en la implantació de les noves tecnologies al sector turístic i a accions de millora de l’eficiència energètica de les seves instal·lacions.

En relació a aquesta línia de l’ICO, que va entrar en funcionament al passat mes de març, Anton Ferré ha subratllat que “una província com la nostra, amb un pes tan important del sector turístic, s’ha vist molt beneficiada per aquesta nova línia de crèdit. Crec que la millora i innovació permanents d’un sector que, de fet, és un dels pilars que sustenta l’economia del Camp de Tarragona és una de les línies sobre les que hem de continuar incidint per crear nova ocupació.”

“Pel que fa al turisme, cal tenir en compte que el Govern ha invertit quasi 2.000 milions d’euros en aquest sector des de que va començar la crisi econòmica. Durant l’any passat es van posar en marxa el Pla Renove Turismo i el Pla FuturE2009 que ha tingut continuïtat enguany. Mitjançant aquests plans el Govern ha injectat 1.900 milions d’euros al sector turístic en aquests dos darrers anys, el que ha permès finançar quasi 7.000 projectes de millora dels equipaments turístics en el conjunt del país”, ha remarcat el diputat tarragoní.

ARTICLE D'OPINIÓ DE NÚRIA SEGÚ AL DIARI DE TARRAGONA

EL GRUP SOCIALISTA A LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA DEMANA QUE ES MANTINGUIN LES AJUDES ECONÒMIQUES QUE L’ENS OFEREIX ALS MUNICIPIS DE LA DEMARCACIÓ

El portaveu del grup socialista a la Diputació de Tarragona, Josep Guasch, ha alertat avui que “molt ens temem que els pressupostos de la Diputació de Tarragona per l’any vinent comportin una rebaixa substancial de les ajudes econòmiques que l’ens supracomarcal dóna als Ajuntaments tarragonins.”

Segons Josep Guasch, “aquesta rebaixa de les consignacions econòmiques de la Diputació, derivada de la crisi, no ha de fer minvar les partides que beneficien als Ajuntaments del territori. En tot cas, s’haurien de reduir les despeses que no són pròpies de la Diputació, com els convenis que no són competència directa de la Diputació de Tarragona.”

Davant d’aquesta situació el grup socialista de la Diputació ja avança que “vetllarà per tal que els Ajuntaments mantinguin el suport que reben de la Diputació de Tarragona en la seva totalitat.”

D’altra banda, els diputats socialistes han manifestat el seu suport al Logis Penedès “com a un element de dinamització econòmica imprescindible que servirà per crear nous llocs de treball en una comarca, com el Baix Penedès, especialment afectada per la crisi econòmica per la seva vinculació al sector de la construcció.”

Josep Guasch ha fet aquestes declaracions en el marc de la trobada que avui ha reunit a La Bisbal del Penedès als diputats socialistes de la Diputació de Tarragona i els portaveus municipals i primers secretaris del PSC de la comarca del Baix Penedès.

Durant la reunió també s’ha manifestat el total suport del PSC a Ramon Rovira com a alcaldable socialista per La Bisbal del Penedès després del desgovern que ha suposat el mandat de Josep Maria Puigibet al capdavant d’aquest municipi del Baix Penedès. Així mateix, davant de la imminència de les eleccions al Parlament del 28 de novembre, els presents han destacat “la necessitat de mantenir l’aposta per la Catalunya social fixada pels Governs dels presidents Maragall i Montilla durant la propera legislatura. Ens calen quatre anys més de progrés per culminar el canvi iniciat el 2003.”

LA GENERALITAT HA INVERTIT 3.800.172 EUROS EN ACTUACIONS DIRECTES A ALBINYANA DURANT AQUESTA LEGISLATURA

“Durant aquesta legislatura la Generalitat ha destinat 3.800.172 d’euros a inversions directes per finançar projectes i equipaments a Albinyana.” Així ho ha donat a conèixer aquest dimarts la portaveu socialista a l’Ajuntament, Maria Jesús Sequera, qui també ha desgranat les principals inversions que han beneficiat al municipi.

“L’actuació més destacada (2.955.615 euros) és la que ha permès construir el nou CEIP Joan Perucho donant satisfacció així a les necessitats educatives dels veïns d’Albinyana. A banda, contemplem actuacions també molt importants, com els ajuts per a la llar d’infants del poble, pel jutjat de pau, les millores en el subministrament d’energia elèctrica i els recursos obtinguts via fons de cooperació local de Catalunya i pla únic d’obres i serveis.”

Per donar a conèixer aquesta obra de Govern que ha beneficiat directament Albinyana els socialistes distribuiran un díptic on es detalla quines han estat aquestes partides, actuació per actuació.

“Els ciutadans ens juguem molt a les eleccions del 28 de novembre, també aquí a Albinyana. O bé apostem per un Govern que continuï invertint en sanitat, educació, benestar i polítiques socials o bé entrem de cap en aventures secessionistes que no ens portaran enlloc. A diferència d’altres formacions polítiques, els socialistes no ens presentem davant la ciutadania amb afirmacions buides de continguts sinó amb fets concrets d’una obra de Govern que ens avala”, ha sintetitzat la portaveu socialista.

CONTINUEM AMB EL CANVI

Ens acostem al final d’aquesta legislatura. Bon moment, doncs, per començar a fer balanç de què és el que hem fet en aquests darrers quatre anys. Crec, sincerament, que no ens presentem davant la ciutadania amb les mans buides. El Govern del president Montilla ha promogut les polítiques socials i ha prioritzat les persones i el seu benestar. Hem potenciat les inversions en salut, en educació i en els serveis essencial bàsics que millorin el dia a dia dels ciutadans. Sovint hi ha persones que em diuen pel carrer que aquells de nosaltres que assumim responsabilitats polítiques acostumem a parlar de grans xifres i plans teòrics que ens allunyen de la realitat quotidiana; per tant, deixeu-me que em centri en Valls i l’Alt Camp i repassem, breument, què és el que ha fet la Generalitat durant aquests quatre anys en matèria de serveis socials a casa nostra.

Doncs, bé, el primer que cal constatar és que s’ha fet molt. Sovint es parla, per exemple, que el desplegament de la Llei de dependència ha estat massa lent. És veritat que la crisi econòmica ha afectat el desenvolupament de la llei però no podem perdre de vista que, en el que portem de 2010, la Generalitat ja ha invertit més d’un milió d’euros (més d’un milió!) al pagament de prestacions econòmiques directament vinculades a la Llei de dependència a Valls i comarca. De fet, en aquests darrers anys la quantitat econòmica destinada a tal efecte no ha fet més que créixer any rere any…

La Generalitat també ha impulsat equipaments bàsics en matèria de benestar social a la nostra comarca. S’ha rehabilitat la residència per a la gent gran de Santa Teresa i la residència per a la gent gran Casa Monserrat Cuadrada, ambdues a Valls, i s’ha construït el centre de dia per a la gent gran de Vilabella. Un altre aspecte molt important per a moltes famílies, les ajudes a la maternitat. En aquest terreny, en els darrers tres anys centenars de famílies vallenques han pogut comptar amb les ajudes destinades als pares i mares amb fills d’edat fins a 3 anys, tot plegat per un valor total de 2.161.000 euros. Per exemple, l’any passat 1.309 famílies de la ciutat van poder disposar d’aquestes ajudes econòmiques.

Un darrer exemple, la inversió adreçada a pagar programes vinculats a serveis socials bàsics a la comarca de l’Alt Camp s’ha incrementat en el 20% en relació amb l’any passat. El 20% en un any i això en un context de retallada de la inversió com a conseqüència de la crisi.

Vol dir això que tot s’ha fet a la perfecció i que no hi ha problemes? En absolut, s’ha de fer autocrítica i rectificar allò que no s’ha fet bé o bé allò que ha estat insuficient. La realitat més preocupant, allò que preocupa especialment el Govern és que, en aquests moments, hi ha mig milió d’aturats a Catalunya, mig milió de famílies que ho estan passant molt malament. Davant de situacions com aquesta, i ara més que mai, el que cal és mantenir el rumb iniciat el 2003. Un rumb que ens ha de portar a l’horitzó d’una Catalunya, com deia el president Companys, nacionalment plena i socialment entre les més avançades d’Europa…

Article d'opinió de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc