EL SENY I LA RAUXA

Martin Villa ho descriu a la perfecció a les seves memòries. La primera reunió entre el president del Govern espanyol, Adolfo Suárez, i el president de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas, havia acabat de la pitjor manera. Aleshores, en ser preguntat a la sortida pels periodistes, Tarradellas va respondre “agreixo la bona disposició del president Suárez i estic convençut que assolirem un principi d’acord”. Martin Villa va tornar a entrar al despatx i va dir-li a Suárez “presidente, nuestro interlocutor es un hombre posibilista con sentido de Estado.” El president Tarradellas va pactar amb el Govern espanyol la recuperació de l’autogovern de Catalunya atenent a la realitat política, jurídica i institucional del moment mentre una part del maximalisme nacionalista li reclamava declaracions unilaterals condemnades al no-res. Què hagués passat si el president Tarradellas hagués optat pel gest gloriós però estèril sense buscar acords ni consensos? Per sort la història ens impedeix respondre a aquesta pregunta perquè Tarradellas va optar, amb encert, pel seny.

Aquest dijous el bloc independentista de CiU-ERC-ICV-CUP va acordar dur a terme una consulta unilateral, amb una data, i unes preguntes sense acord amb el Govern de l’Estat, amb la resta de forces polítiques i donant l’esquena al nostre ordenament jurídic el que condemna la iniciativa al fracàs més absolut des del seu inici. Per desgràcia, va prevaldre més el tacticisme a curt termini per poder aprovar uns pressupostos anti-socials la setmana vinent (condició sine quan non d’ERC) que el “sentit de país” que el mateix president Mas reivindicava en la seva intervenció. Estimen més Catalunya aquells que la porten a un carreró sense sortida que tan sols generarà un ampli sentiment de frustració? Els socialistes creiem que no.

La resposta del Govern del PP va ser la ja coneguda des dels temps de l’Estatut de 2006: “No a tot i, a més, no volem escoltar res més que l’eco de la nostra pròpia veu.” El tan temut “xoc de trens” ha arribat i amenaça amb créixer. Un “xoc de trens” entre el bloc independentista i el bloc nacionalista espanyol, de PP i Ciutadans, que pot arribar a posar en perill la unitat civil del poble Catalunya. 

Ara més que mai és l’hora del seny i del sentit comú. Els socialistes reiterem el nostre compromís amb el poble de Catalunya i amb l’empeny de treballar sense descans per vertebrar un Estat federal que reconegui d’una vegada la singularitat de Catalunya, de la seva llengua i de la seva cultura.

És l’hora del seny... i de la rauxa perquè el conflicte institucional que ara obriran el bloc independentista i el Govern del PP no pot ocultar la durísima realitat que viuen tantes i tantes famílies a Catalunya. Aquí a la província de Tarragona la crisi i les retallades dels Governs de CiU i PP han enlairat l’atur per sobre de les 72.000 persones mentre que la taxa de pobresa supera el 22%. El nostre primer compromís és amb ells, amb tots els que pateixen la crisi. Ignorar aquesta realitat, continuar votant les retallades al Parlament i posposar qualsevol actuació a una futura arcadia feliç seria una veritable traïció a Catalunya i als catalans que els socialistes no permetrem.  

Article de Josep Fèlix Ballesteros publicat al Diari de Tarragona 

MÉS LLISTES D’ESPERA I MENYS ACTIVITAT QUIRÚRGICA

Com recordareu durant la darrera campanya electoral el PSC va presentar un spot on sota el títol “les retallades tenen conseqüències” mostrava els efectes que les retallades en matèria de salut tenien sobre la vida de les persones. Aleshores van ser molts els que ens van acusar de “demagogs” i de “catastrofistes” però al final el temps, per desgràcia, ens ha donat la raó. Amb el Govern de CiU i el suport d’ERC la sanitat pública catalana ha perdut qualitat, les llistes d’espera s’han incrementat i l’activitat quirúrgica als hospitals s’ha reduït. També aquí a casa nostra. Segons resposta escrita al grup socialista del mateix Govern català l’activitat al Pius Hospital de Valls s’ha reduït amb aquest govern CiU-ERC, i perquè quedi molt clar, s’ha reduït per decisió del govern de la Generalitat i malauradament els treballadors del Pius de complir allò  els venia imposat des de Barcelona, des d’un govern que n’és l’únic responsable perquè en té la competència exclusiva.

Així, el 2010, amb Govern de progrés, es van dur a terme 2.048 intervencions considerades com a urgents, 1.175 operacions de procediments  garantits (tenen termini màxim d’espera de 6 mesos) i 1.020 de procediments no garantits (les que no tenen un límit màxim d’espera). Dos anys després, el 2012, amb Govern de CiU- ERC, aquestes xifres s’havien reduït a 1.778 operacions urgents, 976 operacions de programes garantits i 958 intervencions no garantides. És a dir, l’activitat quirúrgica també a Valls ha baixat tot i que, per ser plenament honestos, es tracta d’un descens menor al de la resta del país.

Durant el mateix període les llistes d’espera per poder operar-se als hospitals tarragonins ha augmentat un 25% i el temps d’espera mitja per entrar a quiròfan supera ja els sis mesos que és el que estableix la normativa vigent, una mitjana superior fins i tot a la del conjunt de Catalunya.

Aquest és el resultat real d’allò que els socialistes sempre hem denunciat: les retallades tenen conseqüències. Per desgràcia també, res augura que haguem tocat sostre perquè en els pressupostos de la Generalitat per enguany es torna a executar, i mai millor dit això d’executar, una retallada addicional del 16% dels pressupost destinat a salut i com sabeu, la primera conseqüència ha estat  en la baixada de les retribucions dels treballadors dels Pius i haurem d’esperar a veure com es trasllada aquesta nova retallada a l’activitat del nostre hospital, perquè per molt esforços, ajustos, millores....per molt que es digui, si es redueixen els recursos econòmics destinats a salut en tres anys de la manera tant dràstica i lineal com s’ha fet, l’activitat sanitària se’n resenteix i les esperes s’allarguen.    

El PSC ha presentat una esmena a la totalitat de rebuig a aquest pressupost de salut però un cop més l’entente retalladora de CiU i ERC han impedit que aquesta prosperés.

Davant d’aquest escenari tan poc envejable jo mateixa com a diputada socialista al Parlament he anunciat aquesta setmana que el PSC reclamarà al Govern un pla de xoc per garantir que es compleixi un termini el màxim per ser operat, també aquí a Valls i a  les comarques tarragonines. No podem continuar de braços plegats mentre veiem com any rere any baixa la despesa sanitària per càpita i com d’estar entre les comunitats autònomes que més invertien en la salut dels seus ciutadans hem passat a ser la quarta per la cua.  

Article de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc 

REIVINDICANT MANDELA

Aquests dies els mitjans de comunicació van plens de valoracions de dirigents polítics de tot el món que glossen la figura de Nelson Mandela. Tots els elogis són pocs i es queden curts. Nelson Mandela és una d’aquelles figures de la història que -com Gandhi, Salvador Allende o Olof Palme-  ens reconcilien amb la nostra condició humana. A ell se li pot aplicar l’epitafi que figura a la tomba d’un altre heroi, el polonès Jan Karsky, el primer en denunciar l’holocaust, que diu: “aquí reposa un home bo, digne i just, que ens va fer millors amb la seva presència.”

La vida del dirigent sud-africà demostra que les transformacions reals són possibles amb el poder de les conviccions quan aquestes són fermes i conseqüents. Quan Nelson Mandela surt de la presó després de quasi 30 anys de reclusió es troba un país que està al llindar de la guerra civil. Els abusos de la minoria blanca després de dècades d’apartheid preveia un escenari d’augment de la violència en una societat dividida per l’odi i el desig de revenja.

El geni de Mandela va ser reconciliar i fer possible un país que unís tots els sentiments d’identitat i de pertinença: els de la minoria blanca afrikaner, els dels anglosaxons, els de la comunitat negre i les seves ètnies i entitats tribals, els dels mestissos, dels sud-africans d’origen hindú, etc. Com ho va aconseguir? Mitjançant la seva extraordinària generositat i la seva convicció que l’essència humana comuna era superior a totes les diferències nacionals o lingüístiques. Per exemple, ja durant la seva estada a la presó Mandela va voler aprendre la llengua pròpia dels afrikaners, va estudiar les seves tradicions i va voler comprendre els mites històrics que els cohesionaven com a comunitat. Quan està sortint de la presó, enmig de l’entusiasme i la cridoria dels seus seguidors, un periodista li pregunta “quin és el paper dels blancs en la futura Sud-àfrica?”, Mandela es gira i respon a l’instant, rotund, “un paper essencial, essencial.”

El llibre “el factor humà” de John Carlin explica a la perfecció la mutuació que viu la societat sud-africana liderada per Nelson Mandela durant els dies de celebració de la Copa del Món de rugbi de 1995. El rugbi, esport vinculat als blancs afrikaners, acaba unint un país gràcies al carisma irresistible de Mandela que no dubta a posar-se la samarreta de l’equip sud-africà i demanar a la comunitat negre que animi a un dels símbols del règim de l’apartheid.   

Recordo que després de llegir el llibre li vaig preguntar a un amic meu que havia treballat a Sud-Àfrica que va suposar per a la població negra sud-africana escoltar Nelson Mandela demanar-los el seu suport per a l’equip de rugby de l’Springboks. Recordo nítidament la seva resposta: “És com si Artur Mas digués als catalans que havíem d’animar al Reial Madrid o a Mariano Rajoy demanant als espanyols que anessin al camp a celebrar els èxits de la selecció nacional catalana de futbol.” Algú s’imagina aquest escenari? No.

Reivindico totalment els valors de Mandela i reivindico també la seva vigència i el seu exemple moral en el període històric que estem vivint al nostre país. Estic convençut que ara més que mai hem de ser capaços d’assolir consensos, des de la generositat i el respecte als sentiments de l’altre, per damunt de la batalla partidista i del frontisme, la suma en lloc de la divisió. En un país com el nostre en què el patiment i la segregació -no per motius racials però si per raons econòmiques- són tan ofensives per a la sensibilitat humana, la disposició a ajudar a qui més pateix la marginació, saber posar-se a la pell de l’altre renunciant si convé a aspiracions particulars en pro de la convivència i la igualtat d’oportunitats és un exemple a seguir. Mandela va saber convèncer fins i tot als seus seguidors que aixecar la mirada, projectar-se cap al futur amb força, exigeix renuncies parcials per assolir objectius més ambiciosos. Un exemple i una lliçó que té plena vigència avui dia al nostre país.

Article d'opinió de Josep Fèlix Ballesteros publicat al Diari de Tarragona  

L’ACTIVITAT QUIRÚRGICA PROGRAMADA NO GARANTIDA CAU UN 5,4% A LA REGIÓ SANITÀRIA DEL CAMP DE TARRAGONA

“Les dades del mateix Departament parlen per sí mateixes i tiren per terra el balanç d’Alícia al país de les meravelles que ens intenta vendre el Govern de CiU i els socis d’ERC quan afirmen que retallen per tot arreu però que, de forma quasi màgica, es redueixen les llistes d’espera i s’augmenta l’activitat quirúrgica. Doncs bé, això no és així, l’activitat quirúrgica a la regió sanitària del Camp de Tarragona ha baixat, les llistes d’espera s’han incrementat un 25% i el temps d’espera per operar-se s’ha quasi doblat, passat dels 3.98 mesos per operar-se el desembre de 2010 a 6 mesos a juny de 2013. I això segons les mateixes dades de la Generalitat!”, així ho ha denunciat avui el grup parlamentari socialista de les comarques tarragonines.

Segons resposta escrita a una pregunta del grup socialista, el Govern reconeix que l’activitat quirúrgica programada no garantida al Camp de Tarragona (és a dir, tota la que no afecta als 14 procediments considerats com a garantits) ha baixat un 5.4% entre el desembre de 2010 i el desembre de 2012 (en total s’han intervingut 742 persones menys). El més greu és que l’activitat quirúrgica d’urgències també s’ha reduït un 1.6% en aquest període. En conjunt, l’activitat quirúrgica a la demarcació en els dos primers anys de Govern de CiU baixa un 1,2% en relació a les darreres dades del Govern de progrés, el que suposa 548 intervencions menys, tan sols el repunt a l’alça de les operacions programades garantides eviten una caiguda de l’activitat encara major.

“Pitjor encara és la situació de les llistes d’espera. En els tres primers anys de “Governs dels millors” les llistes d’espera a la regió sanitària del Camp de Tarragona han augmentat un 25% passant de 4.824 persones en llista d’espera el desembre de 2010 a 6.036 persones a juny de 2013. El temps d’espera s’ha quasi doblat i ja és de sis mesos per poder operar-se, un temps d’espera encara superior a la mitjana del país que és de 5.45 mesos”, segons denuncia la diputada socialista Núria Segú.

“I ara on queda el balanç entusiasta del conseller Boi Ruiz i del Govern de CiU? Com és possible que hagin intentat enganyar la ciutadania venent aquest descens de l’activitat quirúrgica i l’augment del temps d’espera per poder operar-se com un “èxit”? Els tarragonins ens mereixem un Govern que no ens menteixi”, ha remarcat Segú.

Davant d’aquest escenari el PSC ha presentat una esmena a la totalitat de rebuig al pressupost del Departament de Salut que ha estat rebutjada per CiU i ERC (“un cop més ERC continua sent còmplice de les retallades de CiU oblidant-se del que els mateixos republicans defensaven durant els anys de Govern de progrés, sembla increïble!”).

El grup socialista ja anuncia que presentarà una moció reclamant un pla de xoc de temps màxims garantits i de reducció de les llistes d’espera tant a la regió sanitària del Camp de Tarragona com a la resta del país.  

NÚRIA SEGÚ: “MENTRE CIU I ERC RETALLEN EN DEPENDÈNCIA EL NOMBRE DE SOL.LICITANTS AL CAMP DE TARRAGONA JA SUPERA LES 36.000 PERSONES”

La diputada socialista per Tarragona, Núria Segú, ha alertat aquest dimecres que “la situació dels dependents a la demarcació de Tarragona ja fa temps que ha superat totes les línies vermelles i ha encès la senyal d’emergència S.O.S.”

“Per posar un exemple, en aquests moments la llista de sol·licituds inicials per acollir-se a la llei supera per primer cop les 36.000 persones (en concret, 36.285) al Camp de Tarragona, el que suposa un increment de 3.401 persones en espera d’ençà l’inici de la legislatura ara fa un any. Els pressupostos de la Generalitat que han pactat CiU i ERC per l’any vinent tan sols implicaran més retallades i més dificultats per als ciutadans tarragonins en situació de dependència.”

Pel que fa a la distribució territorial, el 36% del sol·licitants són del Tarragonès, un altre 34% del Baix Camp, un 15% del Baix Penedès, el 8% de l’Alt Camp, un 4% de la Conca de Barberà i el 3% de restant del Priorat. A totes les comarques creix el nombre de sol·licitants en relació a les dades d’ara fa un any.

Segons ha desgranat Núria Segú en les dades del pressupostos que CiU i ERC volen aprovar es constata una reducció del 40% de les aportacions econòmiques per a les prestacions vinculades a residències, d’un 12% addicional per a les prestacions als cuidadors no professionals, i es retallen al mateix temps el nombre de places públiques de residència per a la gent gran. “Al mateix temps, s’incrementa un 13% de mitjana el copagament a les persones amb dependència usuàries de residències, hospitals de dia, centres sociosanitaris o serveis a la llar. O sigui, es retallen les aportacions i s’incrementa el copagament, i així es construeix una Catalunya lliure?”

ERC, còmplice

“La veritat és que no ens sorprèn l’ànsia retalladora de CiU i PP en l’altar de l’austericidi però si que és trist veure la submissió d’ERC a les polítiques de dreta de CiU amb l’excusa del referèndum. No recorden que formaven part d’un Govern de progrés que va impulsar la llei de dependència com el quart pilar del nostre estat del benestar? Com poden parlar de benestar social i de llibertat quan es condemna als dependents catalans a ser víctimes de copagaments i de l’augment de les llistes d’espera?”

Davant d’aquest escenari el PSC ha afirmat que demanarà celeritat al Govern en la tramitació dels expedients i en l’aplicació de la llei. “No pot ser que tinguem aquestes llistes d’espera tan elevades per cobrar una prestació a la que aquests ciutadans tenen dret o per poder ser valorats i poder així accedir al sistema”, ha explicat Segú.

EL PSC DENUNCIA LA PARALITZACIÓ DE LES ACTUACIONS PER SUPRIMIR PASSOS A NIVELL A LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA

El diputat socialista i membre de la Comissió de Foment del Congrés, Joan Ruiz, ha denunciat aquest dimarts “la paralització absoluta de les actuacions per suprimir els passos a nivell existents a la província de Tarragona per part del Govern del PP. La veritat és que l’executiu de Rajoy ha fet una veritable poda a la demarcació de Tarragona: tot aturat i els serveis i prestacions socials en caiguda lliure per culpa de les retallades.”

“Durant els anys de Govern socialista es va impulsar un pla de seguretat en els passos a nivell que contemplava l’eliminació progressiva d’aquests passos. Doncs bé, amb el Govern del PP també s’ha passat la podadora per aquí i s’ha desat aquest pla en un calaix”, ha remarcat Joan Ruiz.

Segons ha detallat el diputat socialista a la província de Tarragona continuen actius un total de 63 passos a nivell. En concret, quatre es troben ubicats al terme municipal de Tarragona, sis a Alcover, quatre a la Selva del Camp, cinc a Reus, quatre a Vila-seca, un a Flix, un a García, quatre a Mora la Nova, dos a Marçà, un a Riudecanyes, un a Riudecols, un a Botarell, un a les Borges del Camp, quatre a Constantí, tres a la Pobla de Mafumet, un a Roda de Barà, un a Picamoixons, un a Salomó, un a Creixell, un a Bellvei, quatre a Tortosa, un a l’Aldea, cinc a Mont-roig del Camp, dos a Cambrils, i quatre a Salou.

Durant els darrers anys de Govern socialista es van suprimir 10 passos a nivell de la línia Plana-Roda de Barà. “És una llàstima que de facto s’hagi aturat aquest pla de seguretat i millora perquè molts municipis tarragonins continuen travessats per línies ferroviàries al mig dels seus nuclis urbans com a conseqüència del seu desenvolupament urbanístic dels anys 70 i 80. Aquestes actuacions de Foment permetien no només suprimir passos a nivell sinó també millorar la seguretat dels existents instal·lant senyalitzacions lluminoses o paviment antirelliscant.”   

FRANCESC VALLÈS PREGUNTARÀ AL MINISTRE MONTORO SOBRE LES INTENCIONS RECENTRALITZADORES DEL GOVERN DEL PP

El portaveu adjunt del grup socialista a les Corts Generals, Francesc Vallès, preguntarà en la sessió de control del Congrés d’aquest dimecres al ministre Montoro sobre les intencions reals recentralitzadores que planteja l’informe sobre duplicitats administratives que ha elaborat el Govern del PP.

En concret, la pregunta concreta demana al Govern que expliqui si l’informe en qüestió respecta la capacitat d’autogovern de Catalunya en el marc de les seves competències. Cal tenir en compte que de l’informe es desprèn que organismes de la Generalitat com ara la sindicatura de comptes o la sindicatura de greuges poden estar en perill en cas d’aplicar-se la reforma de l’administració que ha defensat el PP.

“En cap cas la crisi o la millora, necessària, de la coordinació entre els diferents organismes de l’administració ha de suposar una pèrdua de l’autogovern o una limitació de les competències assumides per la Generalitat. L’autogovern de Catalunya és fruït d’una lluita històrica que no admet renúncies encara que ens vinguin amb l’excusa de la crisi i de la “necessària austeritat”.”

En darrer terme, el diputat socialista també ha defensat que la racionalització de les estructures de l’administració tampoc ha de comportar la supressió d’organismes que garanteixen el funcionament democràtic i la veu dels ciutadans com la figura del Síndic de Greuges. 

AMB LA VIDA DE LES DONES NO S’HI JUGA

Aquesta setmana hem conegut el contingut dels darrers estudis institucionals en relació a la violència de gènere a la nostra societat. Les dades són terribles. Per exemple, es posa de relleu que creix la violència de gènere entre els adolescents. Un 11% de les noies d’entre els 15 als 19 anys reconeixen que han estat maltractades per les seves parelles i un altre 30% afirmen ser objecte d’un control abusiu per part dels seus companys sentimentals. Un 4% de les adolescents d’aquest país reconeix que ha estat víctimes d’agressions físiques. I estem parlant de la gent jove, de persones que han crescut i s’han format en llibertat i en democràcia. Com és possible, doncs, que estiguem davant d’una realitat tan lamentable?

Doncs perquè el fons sociocultural masclista no s’ha eradicat de la nostra societat. Adopta formes més subtils, però és plenament viu i vigent. Només cal veure, per exemple, el reclam permanent a uns estàndards determinats del físic femení que atia permanentment la persuasió publicitària per evidenciar això que dic. Cal parlar amb claredat i denunciar que la realitat patriarcal i masclista continua sent present malgrat la lluita feminista per incorporar a les dones al ple exercici dels seus drets. Una lluita històrica que amenaça ara amb estancar-se i retrocedir.

Exageració? Per desgràcia, no ho crec. Durant aquest 2013 han disminuït el nombre de denúncies i les sol·licituds d’auxili i està augmentant el nombre de dones que retiren aquestes denuncies. Un cop més, implícitament s’intenta limitar aquest maltracta a l’àmbit de la llar i fer que les dones optin per el silenci i no per la denuncia. Una denuncia que en molts casos és la línia que separa la vida de la mort. Mentre escric aquestes línies 50 dones han mort ja en el que portem d’any com a conseqüència de la violència de gènere.

El que és intolerable és que amb l’excusa de la crisi s’abandoni a les víctimes més vulnerables, com és el cas de les dones víctimes de la violència de gènere, a la seva sort. No es pot passar també la tisora per aquí, senyors de CiU i del PP. Com pot ser que mentre la violència contra les dones creix el Govern del PP hagi retallat un 28% els programes de lluita i prevenció contra la violència masclista? Aquí no val que un buròcrata tancat en un despatx passi la tisora pel pressupost destinat a combatre la violència de gènere com si fos el mateix que passar-ho pel pressupost de Foment. Un quilòmetre de carretera o de via ferroviària pot esperar però una dona víctima de violència domèstica, que ha de conviure amb aquesta xacra cada dia a casa, no.

Els socialistes no demanem sinó que exigim al Govern de l’Estat i al de la Generalitat que no retallin ni un cèntim d’euro en matèria d’actuacions contra la violència vers les dones i que es reactivin les lleis, en especial la llei integral contra la violència de gènere, que es van aprovar i impulsar durant els anys de Govern de progrés. Així mateix, alertem que l’ànsia retalladora del Govern de Rajoy, que ara vol laminar els Ajuntaments de competències, no suposi, en la practica, la fi de tots els serveis municipals d’ajuda i protecció a les dones objecte de violència que s’han impulsat durant els darrers anys amb resultats molt positius.

Finalment emplacem al conjunt de la ciutadania a reassumir, cadascú en l’àmbit de la seva vida diària, el compromís de lluitar per eradicar definitivament el masclisme endèmic que arrossega la nostra societat. Un masclisme que arrenca amb manifestacions d’humiliació i burla en relació a conductes considerades com a “femenines” i que en els casos més tràgics es tradueix després en forma de violència contra les dones. Amb la vida de les dones, de totes i cadascuna d’elles, no s’hi juga.     

Article d'opinió d'Aurora Rodríguez al Diari de Tarragona 

LA LUCHA CONTRA EL SIDA CONTINUA

El día 1 de diciembre es el día mundial de la lucha contra el SIDA, en la actualidad la gran mayoría de la población es conocedora de la existencia del virus, aunque siguen habiendo dudas sobre las formas de contagio. Además, como consecuencia de los recortes se han reducido o eliminado las campañas de prevención e información que mantenían alerta a los ciudadanos ante las prácticas de riesgo de transmisión y las secuelas de la enfermedad.

Desde 1988, año en que se conmemoro por primera vez este día, esta pandemia ha matado a más de 25 millones de personas en todo el mundo y se calcula que hay uno 36 millones de personas portadoras del VIH.  Y hemos de reconocer que durante los últimos 25 años de lucha activa contra el SIDA se ha avanzado mucho en el conocimiento de la enfermedad y del virus, pero siguen existiendo lagunas y todavía hoy podemos observar como muchas personas siguen sin comprender que por ejemplo ser seropositivo, es decir ser portador del VIH no significa desarrollar y padecer la enfermedad del SIDA.

El SIDA tuvo su mayor propagación durante los años 80s, aunque los primeros casos datan de principios del siglo XX, pero una vez más hasta que no afectó al primer mundo no se dejó de mirar para otro lado. Durante esos primeros años de propagación de la enfermedad tener el SIDA era una sentencia de muerte, a los pocos años de contraer el VIH se desarrollaba el SIDA y eso significaba que entre 3 y 5 años después el paciente moría. La sociedad trataba a los enfermos como auténticos parías haciéndoles ese duro y doloroso proceso aún más difícil. Aparte de todos los prejuicios y desconocimiento que rodeaban la manera de contraer y contagiar la enfermedad se tenía que añadir el hecho de que la mayoría de la gente que contraía el SIDA en los 80 eran los homosexuales, creyéndose durante mucho tiempo que esta enfermedad solo afectaba a este colectivo. Pues bien, hoy en día el 50% (60% dependiendo del país) de las personas que tienen la enfermedad son mujeres.

Durante la década de los 90s llego la comprensión, tanto de la enfermedad como de la gente que la padecía gracias a películas  como Philadelphia o campañas publicitarias como el “póntelo, pónselo”. Al mismo tiempo que se producían grandes avances médicos en este campo, y contraer el VIH ya no significaba tener el SIDA, ni tener que morir. Gracias a los medicamentos el virus podía paralizarse, y aunque se convertía en crónico era controlable.

A las personas como yo que rondamos la trentena y que recibimos clases de educación sexual en el instituto y se nos informó a través de la televisión sobre la enfermedad tenemos claro el concepto de la enfermedad y que se trataba de una enfermedad que en una gran cantidad de casos debía su contagio a la transmisión sexual. Y gracias a esa información personas de mi edad somos conscientes de que el preservativo es el único método anticonceptivo que evita el contagio, aunque a la Iglesia Católica y a los más conservadores de nuestra sociedad les de por continuar diciendo que “usar el condón es pecado”.  Por desgracia a los que vivimos aunque fuera siendo muy pequeños los 80s también nos quedó claro que no debía compartir jeringuillas, pues los casos de drogadictos contagiados de VIH se contaban a miles en esa época.

Lo preocupante es que a día de hoy esta enfermedad parece que ha pasado tan de moda como los radiocasetes, ya no hablan de ella en las noticias ni le dedican espacio publicitario, y en mi opinión nos estamos olvidando de explicarles a las generaciones más jóvenes que deben tener cuidado porque continua ahí.

Se debe informar de los riesgos de las prácticas sexuales sin protección, o de como el compartir instrumental para el consumo de drogas puede acarrearles un problema tan o más peligroso que la drogadicción.

En la actualidad los jóvenes se inician en el sexo a edades muy tempranas y existe todo un abanico de posibilidades en métodos anticonceptivos, cosa que esta genial, pero no debemos olvidar que solo hay uno que además puede evitarnos el contagio de las enfermedades de transmisión sexual, no debemos olvidar que hoy en día la mayoría de gente que padece esta enfermedad no sabe que la tiene.

Desgraciadamente y como remarcaba antes las políticas de los gobiernos de derechas que ostentan el poder en Catalunya y España cada vez recortan más también en este tipo de políticas de prevención de contagios, pero además cada vez se están acercando más al mensaje de la Iglesia contrario al uso del preservativo, y desgraciadamente los jóvenes y las jóvenes que está empezando a tener sus  primeras prácticas sexuales no están recibiendo la educación y formación sexual adecuada.

Desde la Joventut Socialista de Catalunya creemos que es muy importante que cada 1 de diciembre se recuerde la enfermedad, se hable de ello en las noticias y los periódicos, se salga a la calle a informar a la gente y se intente recaudar el mayor dinero posible para seguir estudiándola y que el siguiente paso sea poder curar el VIH, como que eso no solo pase el día 1 de diciembre.

Desde la conciencia de existencia del problema queremos hacer un llamamiento a los gobernantes para que se conciencien de que es un tema lo suficientemente importante como para que se destinen más fondos públicos para la investigación de tratamientos paliativos y de cura de la enfermedad, y para seguir informando a la sociedad de los riesgos y problemas que acarrea.

Article de Mireia López publicat al diari Més Tarragona  

UNS 200 EUROS MENYS PER PENSIONISTA

“No tocaré les pensions”  va ser la promesa que van rebre els pensionistes de Tarragona ara fa dos anys a la campanya de 2011, una  promesa que repetia reiteradament el candidat Rajoy als actes el seu electorals i que el seu aprenent tarragoní, Alejandro Fernàndez aplaudia.

Només dos anys mes tard i per voluntat del govern que presideix el mateix Rajoy cada pensionista tarragoní perdrà al 2014, vora 200 euros de poder adquisitiu mentre encara li ressona a la oïda la promesa

I és que com diu el meu amic Rosendo ¿Pero que le hemos hecho la gente mayor al PP ¿parece como si les molestasemos!. I no m’estranya la frase del Rosendo. El govern en any i mig que governa no para, de desmuntar el que els socialistes varem construir per fer la vida dels nostres grans mes digna. Ho fan a cop de Decret Llei, darrera de Decret Llei que després ratifiquen amb la seva majoria absoluta

La perla de tot aquest atac, dirigit a les persones grans, és la reforma del sistema de pensions actuals i futures. Reforma que fa el PP sol, sense acord amb la resta de partits ni amb sindicats ni empresaris, i que ja hem anunciat que derogarem en quan governem  Per començar el govern va demanar a un equip d’experts, la majoria lligats d’una manera o altra a asseguradores, un seguit de mesures per fer sostenible el sistema de pensions. Una cosa així com si li demanem a la guineu mesures per fer que un galliner fos segur per les gallines.

Entre les mesures suggerides i que el govern vol tirar endavant està la de fer compatible cobrar pensió i continuar treballant tot i el nivell d’atur que tenim. Pretenen deslligar la revalorització de les pensions de l’IPC i pujar cada any només un 0,25 quan per exemple l’any que ve el mateix govern diu que l’IPC pujarà un 1,5. o en el cas dels pensionistes futurs endurit les fórmules per jubilar-se, quan per la edat ja no trobes feina, a mes castigant-los amb mes descomptes del que hauria de ser la seva jubilació. O volen també lligar la quantia de la pensió, als anys que cada pensionista te com esperança de vida. A mes anys de vida pensió més baixa.

El PP no es preocupa per augmentar els ingressos de la Seguretat Social, que han baixat degut a la caiguda de cotitzants que ens ha portat la crisi, ni per la caiguda d’ingressos que està suposant la Reforma Laboral, amb nous contractes amb salaris mes baixos que cotitzen menys. Es preocupa d’equilibrar els comptes retallant les pensions, ficant la ma a la butxaca dels pensionistes actuals i futurs, que ens portarà a que en pocs anys perdin un 30% de poder adquisitiu. I tirant de quan en quan de la “guardiola dels pensionistes” una herència de la etapa de govern socialista. Una herència de la que no els agrada parlar 

Article d'opinió de Joan Ruiz publicat al setmanari La Ciutat de Tarragona  

EL PSC PRESENTA 9 ESMENES ALS PRESSUPOSTOS PER CORREGIR LA DESINVERSIÓ DEL GOVERN AL BAIX PENEDÈS

El grup parlamentari socialista ha presentat nou esmenes als pressupostos de la Generalitat per al 2014 per corregir la desinversió que el Govern de CiU ha anat acumulant a la comarca del Baix Penedès des de 2011.

“Per fer-nos una deia de la dimensió d’aquest greuge addicional que pateix la comarca només cal recordar que l’any vinent la inversió del Govern Mas al Baix Penedès serà un 25% inferior a la inversió del 2010, el darrer any de Govern de progrés a la Generalitat”, segons ha subratllat la diputada socialista Núria Segú.

“Cal tenir en compte, a més, que la comarca del Baix Penedès és la que, proporcionalment, ha registrat un increment més elevat de la taxa d’atur donada la seva vinculació amb el sector de la construcció. Per tant, la primera esmena que hem presentat els socialistes és la posada en marxa a la comarca d’un pla de xoc a fi i efecte de dinamitzar l’activitat econòmica, crear nous llocs de treball i donar ajudes i formació addicional als aturats de llarga durada.”

La resta d’esmenes del PSC a la comarca són: la reobertura del servei d’atenció nocturna del CAP de l’Arboç, l’impuls a la subestació elèctrica del Vendrell, l’ampliació del CEIP de Santa Oliva, la redacció del projecte constructiu del CEIP Teresa Godés de la Juncosa del Montmell, la construcció del nou institut la Talaia de Segur de Calafell, l’extensió de la xarxa de telefonia mòbil a la zona muntanyosa de la comarca, bonificacions dels peatges de l’AP-7 i la C-32 per als usuaris de la comarca i l’impuls definitiu del projecte del Logis Penedès.    

Consternació davant la valoració dels diputats de CiU per Tarragona

En relació als pressupostos de la Generalitat per l’any vinent, Núria Segú s’ha felicitat per “la primera valoració que ens arriba de les files de CiU. Després d’un mes de silenci absolut en relació als pressupostos els diputats de CiU han tingut el gest de valorar les partides que afecten les nostres comarques. Repeteixo, un mes després de la seva presentació...”

Malgrat això la diputada socialista no ha ocultat la seva “sorpresa i consternació per la lectura que es fa d’aquests comptes per part dels diputats que donen suport al Govern i que, per tant, tenen responsabilitats de Govern.”

Amb dades objectives a la ma, segons es pot constatar a la web del mateix Departament d’Economia, els pressupostos per l’any vinent representen una davallada d’un 69% al Camp de Tarragona en relació als darrers pressupostos del Govern de progrés (2010), la inversió per habitant a Tarragona és de 77 euros per habitant quan a Barcelona és de 115 euros i la mitjana del país és de 111 euros i el volum d’inversions a Tarragona sobre el total és del 5% quan el Camp de Tarragona representa quasi el 9% de la població de Catalunya.

“Davant d’aquest escenari tan poc engrescador primer el delegat del Govern, senyor Nin, ens va dir que la culpa de tot era del tripartit, d’Espanya i de la crisi, reconeixent implícitament que eren uns mals pressupostos per Tarragona. Però és que ara els diputat de CiU afirmen que en aquests pressupostos “Tarragona té les inversions que necessita” i que el Camp de Tarragona és la regió de Catalunya “on la inversió més creixerà”. Estan de broma els diputats de CiU, estan fent un homenatge encobert a la paradoxa o potser es pensen que els tarragonins som necis?”, ha denunciat la diputada socialista.

ÁNGELES ÁLVAREZ: “AMB EL PP S’HAN RETALLAT MÉS DE 8 MILIONS D’EUROS A LA DELEGACIÓ ESPECIAL DEL GOVERN DESTINADA A COMBATRE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE”

La diputada socialista Ángeles Álvarez ha denunciat a Tarragona que el Govern del PP ha retallat 8.508.700 euros de la Delegació Especial del Govern destinada a combatre la violència de gènere des de que Rajoy és president. “A més, el PP també ha reduït un 28% la quantia adreçada a nodrir els programes de lluita i prevenció de violència de gènere. Això en un país on en el què portem d’any ja han mort 50 dones víctimes de la violència masclista.”

Ángeles Álvarez ha fet aquestes declaracions a Tarragona on ha participat en una conferència-col.loqui organitzada per la secretaria de polítiques d’igualtat de l’agrupació socialista de Tarragona.

La diputada socialista també ha alertat “de l’augment de la violència sexista entre els adolescents. Un 11% de les noies d’entre 15 i 19 anys reconeixen haver estat matractades per les seves parelles, un 4% han estat víctimes d’agressions físiques i un 30% se senten objecte d’un control abusiu per part dels seus companys sentimentals. Són dades realment esfereïdores que ens donen una idea de la gravetat del problema al que ens enfrontem.”

Per fer-hi front, “els socialistes demanem al Govern que reactivi la llei integral contra la violència de gènere, endegada durant els anys de Govern de progrés, i que no es retalli ni un cèntim d’euro de les assignacions públiques destinades a combatre la violència i la discriminació per raó de sexe. El PP no pot passar la tisora també per aquí!”

Finalment la diputada socialista ha subratllat “el perill” que suposa la reforma local que vol impulsar el Govern de Rajoy en matèria de prevenció i lluita contra la violència masclista. “És una reforma que en realitat vol buidar de competències als Ajuntaments, en especial als menors de 20.000 habitants, el que en la pràctica pot suposar la retallada o eliminació dels programes i serveis municipals d’ajuda i protecció a les dones víctimes de violència.”

Àngeles Álvarez és diputada socialista al Congrés, secretària segona de la Comissió d’Igualtat, vocal de l’Observatori Estatal de Violència de Gènere i militant històrica de la lluita feminista i de defensa dels drets de les dones.