LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA I LA “GRANDEZA” DEL PP

Una de les eines imprescindibles en la vertebració de la unitat civil del poble de Catalunya ha estat, sens dubte, el model d’immersió lingüística que vam acordar entre tots el 1983. el fonamental d’aquest model era que no dividia l’alumnat per raó de llengua a les escoles catalanes com hauria succeït amb una doble xarxa escolar en funció de la llengua del alumnes. A Catalunya vam ser capaços de consensuar aquest model que ha estat exemplar, un model d’èxit que ha estat defensat per tota la comunitat educativa i també per quasi la totalitat de la societat catalana.

En aquesta aposta reeixida pel nostre model educatiu vull remarcar especialment l’esforç de dos col·lectius. En primer lloc, el compromís del professorat que va respondre de manera exemplar a aquest programa que era una aposta d’innovació en l’ensenyament de la llengua, sense precedents històrics al nostre país i en el context internacional. En segon terme, crec que és de justícia reconèixer la implicació i el suport de moltes famílies catalanes castellanoparlants que van subscriure aquest model educatiu i que van ser immunes a les prediccions catastrofistes dels de sempre que alertaven en aquells moments de la “salvatge” persecució del castellà a Catalunya com han continuat fent des de aleshores amb anuncis apocalíptics sobre la desaparició del castellà a Catalunya.

Com a socialista, reivindico amb orgull el paper que la pedagoga Marta Mata va tenir en l’adopció d’aquest model educatiu que tants bons resultats ha tingut. Va ser ella qui, com a diputada socialista, va presentar el 1981 una proposició no de llei per adoptar aquest model que va néixer inspirat en la seva proposta.

Per desgràcia però, el Govern del PP –en la seva particular croada per “españolizar” els nens catalans (tal i com va reconèixer l’inefable ministre Wert)- ha decidit ara dinamitar aquest model i pactar unilateralment amb UPyD per establir que el castellà sigui la llengua vehicular a totes les escoles del país. A Catalunya, el rebuig a les ànsies recentralitzadores de Rajoy i del PP ha estat quasi unànime i ha posat en peu de guerra a la comunitat educativa.

De fet, una recent enquesta assenyala que un 81% dels catalans dóna ple suport a l’actual model d’immersió lingüística davant de tan sols un 7% que considera que de les intencions del ministre Wert pugui sortir alguna cosa positiva. El rebuig és tan general, que fins i tot un 28% dels votants del PP a Catalunya rebutgen el projecte de Wert, mentre que una tercera part dels electors de Ciutadans critiquen l’intent d’imposar el castellà com a llengua vehicular a les aules catalanes.

Però no cal patir (deuen pensar Rajoy, Wert i els dirigents del PP) perquè la singular teoria de “la mayoría silenciosa” pot justificar qualsevol arbitrarietat i convertir en la ment de la senyora Sáenz de Santamaría el 81% en una pírrica minoria radical i al 7% en una àmplia majoria subjugada al silenci “por los sediciosos catalanes.” Encara no he estat capaç de concloure si aquesta política d’anticatalanisme intransigent del Govern del PP és fruït del cinisme polític o senzillament és pura incapacitat per escoltar alguna cosa que no sigui l’eco de la seva pròpia veu.

El senyor Rajoy apel·lava fa poc a “los gestos de grandeza” en aquests moments històrics. No sabem si el que ell entén per “grandeza” és esmenar-li la plana a la senyora Sánchez Camacho i al PP de Catalunya quan s’atreveixen a suggerir una millora del finançament de Catalunya o potser la “grandeza” passa per imposar el castellà a les aules del país. En tot cas, els socialistes reiterem el nostre suport a un model que ha garantit la cohesió social a Catalunya, ha promogut la igualtat d’oportunitats i ha propiciat el bilingüisme real aconseguint que tots els nens i nenes catalans parlin, llegeixin i s’expressin tant en català com en castellà quan finalitzen els seus estudis obligatoris, tal i com demostren totes les proves fetes en aquests 30 anys de vigència.  

Article d'opinió d'Imma Costa publicat al Diari de Tarragona