ELS ANTI RES

Sóc federalista. Ho he dit per activa i per passiva, com també he dit que mai em trobaran al davant del moviment independentista. I he dit també que jo mai he estat “anti” res, bé, només amb una excepció per les meves arrels, per la persecució que va patir la meva família, per la meva lluita antifranquista colze a colze amb anarquistes,comunistes, socialistes i, com no, independentistes, federalistes... o senzillament pels meus ideals: sóc antifeixista de cap a peus.

I també he dit, i repeteixo sense embuts, que estic pel Dret a Decidir dels pobles, el dret a escollir el seu futur, el dret a exercí la voluntat popular. Estic, com veieu, en una posició que avui no esta, diguem-ne, ben rebuda, o poc reconeguda i fins i tot alguns diuen que gens creïble. Potser si, però com puc deixar de costat el que jo crec sincerament com el millor per Catalunya, la terra per la que he lluitat tants anys ?

Els que com jo som federalistes anem com desorientats, anem com acomplexats: medis ultra nacionalistes per un i per l’altre cantó, ens deixen en una posició difícil, no per por o per manca d’arguments, que els tenim –cal llegir escrits molt aclaridors tant de Rocío M. Sampere, Laia Bonet i molts d’altres- , sinó per l’agressivitat d’alguns i la violència dels altres (verbal i de fet, com ara  atac a la seu de la Generalitat a Madrid). Cada cop que intentem treure el “nas” els atacs son ferotges i clar, com no, pensem que és millor fer el treball de formigueta i, ves per on, de mica en mica van sortint veus que ens fan veure que no estem tant lluny de la realitat social– l’esplèndid escrit de Jordi Évole a El Periódico del dia 15 de setembre “Uno de la majoria silenciosa” n’és un exemple - , que segurament no som tant pocs com diuen ni els altres son tants  com voldrien ( els d’aquí i els d’allà), i em refereixo naturalment als ultra nacionalistes.

Seria absurd per la meva part no reconèixer aquesta ample participació a la Via Catalana, com seria un error pensar que és un fet “anecdòtic”. No, no caure amb aquesta ximplesa com han caigut els sectors ultra nacionalistes espanyols.

Comparteixo amb els participants a la Via  l’anhel de llibertat, la defensa d’ allò que ens correspon, la lluita pels drets socials (moltes pancartes amb al·lusions a les retallades que la televisió catalana ha ignorat i ha amagat), comparteixo amb ells els crits contra les retallades de CiU i del PP, comparteixo el clam  contra un Estat (l’espanyol) què ha fet sempre orelles sordes, que ens va retallar un estatut votat per tots, i que s’amaga al darrera d’una suposada majoria silenciosa per quedar-se sense fer res i ignorar un clamor que demana negociació i propostes per una sortida pacífica i acceptada per una majoria. Silenciosa si, però no indiferent del que succeeix al seu voltant.

Dins dels socialistes hi ha diferents sensibilitats sobre aquest tema, i la picabaralla (als medis d’informació) ha estat fins i tot ferotge. És clar que la premsa, d’un i l’altre cantó, ho aprofita tot, i cada declaració d’uns o altres, es magnifica fent sang d’allò que hauria de ser un debat serè entre companys d’un partit on li cal seure i parlar més que “vocear”. Veus alçades per omplir de raons a qui relacionen independentisme amb l’antisocialisme (de nou els “anti”) o aquells que pretenen que el socialisme sigui anti-independentiste (més ”anti”), i així és clar no anem enlloc.

Deixem clar el nostre compromís amb el dret a decidir i també el nostre dret a polítiques socials que garanteixin el benestar del poble,  i deixem que la gent, aquesta bona gent que és “anti res”, que lluita pel que creu just tingui la opció de fer sentir la seva veu vers quina és la relació que volen o no amb Espanya. Tots, i quan dic tots vull dir precisament això, tenim cabuda dins d’un projecte i tots, absolutament tots, tenim el dret de dir i parlar, de contradir i beneir posicions, d’optar i lluitar. Sortim als carrers, expliquem allò què crèiem, allò que ens mobilitza, sempre amb la gent, sempre amb poble (d’aquí i d’allà).

Article de Jordi Solé publicat al Diari de Tarragona