JOAN RUIZ: “APROVAREM UN INGRÉS MÍNIM VITAL DE 426 EUROS MENSUALS PER A LES 15.000 FAMÍLIES TARRAGONINES SENSE RECURSOS”

“Si Pedro Sánchez és president del Govern després de les eleccions del 26-J els socialistes impulsarem una renta mínima vital de 426 euros mensuals per a les 15.000 famílies de les comarques tarragonines que tenen a tots els seus membres a l’atur i que ja no cobren cap subsidi o prestació”, així ho ha fet públic aquest dilluns el cap de llista del PSC per Tarragona a les eleccions, Joan Ruiz, que també ha detallat l’objectiu i les característiques d’aquesta ajuda extraordinària.

Així, aquesta garantia d’ingressos mínims (que al conjunt del país beneficiaria unes 720.000 famílies) es faria efectiva mitjançant la creació, en un termini màxim de quatre mesos, d’un ingrés mínim vital com a prestació no contributiva a la Seguretat Social.

“La finalitat és eradicar la pobresa de la nostra societat. Durant aquests darrers anys els efectes combinats de la crisi econòmica i dels Governs de la dreta han provocat que més d’una quarta part del conjunt de la ciutadania es trobi en paràmetres de pobresa o de risc d’exclusió social. Això perjudica, sobretot, als nens i nenes ja que també condiciona les seves capacitats futures. Cal, doncs, posar fi a la pobresa al nostre país. Per raons de justícia i de dignitat ciutadana”, ha explicat al candidat socialista.

Per tant, el Partit Socialista es proposa eliminar completament la pobresa infantil durant aquesta propera legislatura. “Ho farem mitjançant l’increment de les prestacions de la Seguretat Social per fill a càrrec i el reconeixement de les prestacions en espècie (és a dir, mitjançant l’ampliació del servei de menjadors escolars).”

Joan Ruiz ha explicat que aquesta renta mínima vital podrà arribar fins als 708 euros mensuals per a les famílies amb tres o més adults a càrrecs, al que cal afegir l’ajuda de 150 euros mensuals per cada fill menor d’edat.

“Volem crear una xarxa bàsica de protecció social que eviti que cap ciutadà d’aquest país quedi orfe de recursos econòmics bàsics, abandonat a la cuneta, sense disposar d’un mínim vital que el permeti viure amb la dignitat material que es mereix. Vull subratllar que no es tracta de cap brindis al sol, sinó de propostes realistes que es poden executar si hi ha la voluntat política per a dur-les a terme i els socialistes la tenim.”

Finalment, el candidat socialista ha contraposat aquestes propostes a la realitat “ridícula” del Govern del PP que ha reduït les ajudes dirigides a aquestes famílies a tan sols 291 euros anuals, “una quantitat escandalosament baixa i insuficient. Així mateix, aquestes propostes realistes deixen també en evidència a aquells que tan sols parlen de desitjar la vice-presidència, la direcció nacional del CNI o del lloc físic que ocuparan els seus diputats a l’hemicicle del futur Congrés.”   

RAJOY Y EL MITO DE PROMETEO

“España ha entrado en un circulo económico virtuoso. Es el país europeo que más crece y que más empleo genera. De hecho, en los próximos años podremos hablar de un milagro económico español.” Se trata, solo, de las últimas declaraciones triunfalistas de Mariano Rajoy en relación a la situación económica del país. La verdad es que no deja nunca de sorprenderme…lo cierto es que tanto Rajoy como el PP llevan años alardeando y sacando pecho de que sus políticas de recortes han propiciado este autodeclarado “milagro económico” que nos ha hecho entrar en un “circulo virtuoso”.

Tal vez los millonarios insolidarios que tienen su dinero escondido en cuentas opacas en Panamá compartan esta alegría. Por desgracia, los ciudadanos que viven en carne propia el drama del paro, los jubilados que han visto perder el poder adquisitivo de sus pensiones y los jóvenes que contemplan su futuro laboral sin esperanza no comparten el entusiasmo delirante de Rajoy y de los estrategas del PP sobre este hipotético “circulo económico virtuoso” en el que presuntamente estamos instalados.

Me he preguntado muchas veces sobre la sinceridad de Rajoy. ¿Es posible que alejado de la realidad que se vive a pie la calle y transformando alguna estadística macroeconómica en la madre de todos los indicadores se haya autoconvencido del mito del “milagro económico” impulsado por su gobierno? Tal vez se vea a sí mismo como a un héroe titánico que ha robado a los dioses la formula de la virtud económica eterna y se lo ha entregado a los hombres. De hecho, si nos imaginamos por un momento que Prometeo en lugar de una antorcha lleva un presupuesto laminado por recortes de prestaciones y derechos sociales podamos comprender un poco como Mariano Rajoy se ve a sí mismo.

No lo sé. En todo caso el mismo día que Rajoy y sus corifeos de la calle Génova nos iluminaban el día subrayando el “extraordinario” crecimiento económico español –el mismo día, reitero- la encuesta de condiciones de vida del Instituto Nacional de Estadística alerta que casi el 30% de los ciudadanos de este país está en riesgo de pobreza y de exclusión social. Es decir, que tienen graves problemas para poder pagar sus necesidades básicas. ¿Qué necesidades? La mayoría no pueden comer carne o pescado con regularidad, no pueden poner la calefacción durante los meses de invierno, no tienen dinero suficiente para poder comprarse una lavadora, por ejemplo, si la que tienen se estropea y, por supuesto, tienen gravísimas dificultades para llegar a final de mes (en caso de lograrlo). No podemos, pues, hablar de ninguna realidad objetiva “virtuosa” (quede claro que hablamos de datos oficiales del mismo gobierno, no de estimaciones estadísticas) sino más bien de un crecimiento desmesurado de la pobreza y de las desigualdades sociales que hay que rectificar y combatir.

Este es el compromiso de los socialistas y por ello queremos gobernar después de las elecciones del 26 de junio. La pobreza y las desigualdades siempre se han reducido con gobiernos de izquierda y siempre han aumentado con la derecha en el poder. El cambio hoy es más necesario que el 20 de diciembre porque miles de personas han visto como su situación económica lejos de mejorar, empeoraba. Un cambio que solo esta garantizado con un gobierno socialista liderado por Pedro Sánchez abierto al dialogo con las otras fuerzas que quieran trabajar para transformar a mejor este país, sin exclusiones ni vetos.

Ya sabemos lo que hará el PP en caso de seguir en el poder: mientras ahora juran sobre lo más sagrado que no van a recortar más políticas sociales, al mismo tiempo, de tapadillo, envían una carta a la Comisión Europea para decirles que, en caso de ganar las elecciones, van a seguir recortando nuestro Estado del bienestar. El mito de Prometeo vuelve a perfilarse en el horizonte. También sabemos lo que harán los que prometen la revolución para mañana pero pasado mañana votan NO con los diputados del PP para evitar un cambio real con presidente socialista. Ni Pablo Iglesias ni Julio Anguita votaran nunca la investidura de un presidente socialista, todos lo sabemos.  

No. Hay que pasar página tanto del mal gobierno del PP como de los vetos ideológicos del comunismo de siempre. Los ciudadanos podemos decidirlo en las urnas de aquí a un mes. Hoy el cambio es más necesario que nunca para acabar con las mentiras y la corrupción que han campado por sus respetos estos últimos años.       

EL PSC PRESENTA UNA BATERIA DE 17 PREGUNTES AL GOVERN EN RELACIÓ A L’INCIDENT DE LA TORXA DE REPSOL AL POLÍGON QUÍMIC DE TARRAGONA

La diputada socialista, Rosa Maria Ibarra, ha presentat una bateria de 17 preguntes al Govern en relació a l’incident registrat dilluns a la torxa de Repsol al polígon químic nord de Tarragona. En concret, la diputada socialista ha preguntat al Govern quins productes es van cremar, quina ha estat la causa, quantes hores ha durat l’espectacular flama visible des de tot el Camp de Tarragona, quins efectes ha tingut sobre la qualitat de l’aire i la salut de les persones i quins centres sanitaris del Tarragonès, l’Alt Camp i, especialment, el CAP d’Alcover han enregistrat algun tipus de demanda d’assistència relacionada amb les vies respiratòries al llarg del dia 23 de maig i posteriors.   

“Els i les socialistes sempre hem defensat que els ciutadans de les comarques tarragonines que conviuen amb l’activitat d’aquests polígons químics hem de tenir tota la informació referent a les condicions de seguretat i l’activitat dels mateixos. Sense alarmismes i sense fer demagògia, cert, però també sense renunciar en cap moment a exigir les màximes condicions de seguretat i de comunicació dels complexos petroquímics tarragonins. La seguretat de les persones està per damunt de tot”, ha afirmat la diputada socialista.

En aquest sentit, Rosa Maria Ibarra ha preguntat al Govern si ha encarregat alguna mena d’estudi sobre els ecosistemes del Tarragonès i l’Alt Camp arran d’aquest incident, si ha obert algun tipus d’investigació a l’empresa que ha provocat la flama i si creu que les empreses propietàries de les torxes dels polígons químics de Tarragona prenen les mesures suficients per evitar que es produeixin aquesta mena d’incidents.

“Volem que el Govern ens expliqui si no creu que han de ser les indústries químiques del Camp de Tarragona les que paguin els estudis sobre les repercussions al medi de les emissions que provoquen.”

La diputada vallenca també ha preguntat a la Generalitat si la flama que es podia veure aquest dilluns era de les mateixes característiques, amb els mateixos productes i motivada per les mateixes causes que la registrada el 8 d’octubre de 2015.

En un altre ordre de coses el PSC vol saber perquè a les 13,20h del 23 de maig emergències de la Generalitat deia al seu compte de twitter que les mostres de qualitat de l’aire al voltant del complex de Repsol donaven valors normals quan a l’estació d’Alcover de la xarxa de vigilància atmosfèrica de la mateixa Generalitat indicava que era l’única de Catalunya en registrar una qualitat de l’aire qualificada com a pobre.

“Per què arran d’un comentari fet per mi mateixa a twitter a les 15,05h ja no es podia consultar l’estació Mestral d’Alcover? Qui va ser la persona responsable d’aturar la informació de la web que s’havia pogut visualitzar en aquesta estació de la xarxa de vigilància atmosfèrica de Catalunya?”

Finalment, la diputada socialista ha preguntat al Govern el perquè la delegació del Govern a Tarragona no va informar sobre l’incident, si creu que s’ha vulnerat el dret a la informació mediambiental i si considera que és suficient que el Govern informi només a través del compte oficial de twitter d’emergències de la Generalitat.    

JOAN RUIZ: “ELS SOCIALISTES POSAREM EN MARXA UN PLA DE XOC PER REDUIR A LA MEITAT L’ATUR ENTRE ELS JOVES MENORS DE 25 ANYS”

El cap de llista del PSC per Tarragona a les eleccions del 26-J, Joan Ruiz, ha detallat aquest dimarts el pla de xoc adreçat als joves i als aturats de llarga durada que els socialistes impulsaran si guanyen les eleccions generals del mes vinent.

Així, Joan Ruiz ha explicat que “la principal mesura que proposem és impulsar un pla de formació per als joves aturats que hagin abandonat el sistema educatiu, un pla d’ocupació pública que els permeti reenganxar-se al món del treball i aprovar ajudes a les empreses que contractin a joves i aturats de llarga durada de fins el 100% de la cotització a la Seguretat Social durant el primer any i un 50% el segon.”

Cal recordar que a la província de Tarragona hi ha més de 5.000 joves menors de 25 anys registrats a les oficines de treball, “el que ens dóna una idea de la dimensió real del problema del que estem parlant. Aquests joves es mereixen un futur, i no promeses que després s’emporta l’aire, i els socialistes estem disposats a facilitar tot allò que suposi donar-los una oportunitat.”

L’objectiu final és reduir l’atur a la meitat en quatre anys. “Ho podem aconseguir si mantenim ferm el timó en aquesta direcció i si hi ha la voluntat política per dur-ho a terme. Volem fugir de les polèmiques estèrils que no porten enlloc i fer propostes en positiu, com aquesta, per donar una resposta real als problemes reals de la ciutadania, en aquest cas dels joves.”

Precisament per a Joan Ruiz, “els joves d’aquest país, també els de les comarques tarragonines, han estat víctimes durant aquests darrers anys dels efectes combinats de la crisi econòmica i de les retallades impulsades pel Govern del PP. Això els ha condemnat, en molts casos, ha haver d’elegir entre l’atur o haver de marxar a l’estranger a la recerca d’una oportunitat que aquí se’ls negava. El seu futur passa per les urnes el proper 26 de juny. El canvi, en el cas dels joves, és avui més necessari que mai i només un Govern presidit pels socialistes pot assegurar i garantir aquest canvi”, ha conclòs Joan Ruiz. 

ERADICAR LA MENTIDA COM A ARMA ELECTORAL

“No me diga usted lo que yo voy a hacer. Escucheme bien: ¡no voy a subir los impuestos porque esto es lo peor que se puede hacer en medio de una crisis económica!” Són les promeses literals de Mariano Rajoy en el cara a cara amb el candidat socialista a les eleccions de 2011. No pujaria els impostos sota cap concepte, afirmava solemnement. I què és el primer que va fer un cop va arribar al poder? Apujar els impostos. Tots els que va poder: els directes, els indirectes, els que gravaven el consum, incrementant les retencions de l’IRPF... tots! I no ho va fer anys després d’arribar al Govern, no, ho va fer en setmanes, per tant, ja sabia que mentia quan durant la campanya jurava i perjurava que sota cap circumstància apujaria els impostos.

El senyor Rajoy deu pensar que els ciutadans som tontos i no tenim memòria perquè aquests dies està prometent, literalment, el mateix: si guanya les eleccions el 26 de juny no pujarà els impostos. És més, promet que els baixarà. Des del respecte institucional, però amb la responsabilitat que em dóna haver representat els interessos dels tarragonins i les tarragonines, he d’advertir que Rajoy torna a intentar enganyar-nos perquè és absolutament irresponsable afirmar ara que baixarà els impostos sabent, com sap, que el seu Govern malgrat retallar a tort i a dret en drets i prestacions socials ha incomplert tots els anys l’objectiu de dèficit augmentant el deute públic per damunt de l’equivalent al 100% del PIB nacional (desfent així el mite que afirma que la dreta sí que sap gestionar l’economia).

Més enllà de les decisions de Govern que poden ser discutibles però que són legitimes, el que és intolerable és que algú que vol ser president del Govern utilitzi la mentida com a arma electoral i ens tracti als ciutadans d’aquest país com a nens petits incapaços d’entendre la realitat. Ell mateix ha reconegut que ja tenia decidides mesures que després aplicaria i que les va ocultar durant la campanya electoral. Qui, doncs, amb un mínim sentit de la racionalitat i del sentit comú se’l pot creure ara?

Però no estem condemnats a tenir quatre anys més del mateix. El dia 26 de juny tenim una oportunitat històrica de deixar enrera les mentides i dir sí al canvi amb un Govern progressista i reformista liderat per Pedro Sánchez. El canvi avui és més necessari que mai per fer net amb totes les trames de corrupció que han inundat aquest país per culpa del PP, recuperar la qualitat del nostre sistema públic de salut (que era, amb raó, un orgull per a tots i totes), acabar amb els copagaments, derogar la reforma laboral i recuperar els drets que els treballadors mereixen i regenerar la nostra vida política que falta n’hi ha.

He d’advertir però que aquest canvi no vindrà tampoc de la intransigència d’aquells que prometen la revolució però que l’endemà voten amb el PP per bloquejar un nou Govern progressista i reformista. Són aquells que parlen de nova política però que a l’hora de negociar volen ser vice-presidents, controlar el CNI o imposar on seuen els seus diputats al Congrés (obviant totes les iniciatives socials que el país necessita com l’aire que respira).

Finalment, el canvi és necessari també per l’interès de les comarques tarragonines. El PP no ha cregut mai en el potencial de la nostra demarcació. Les xifres parlen amb una eloqüència absoluta. Durant els anys de Govern del PP Tarragona ha perdut cada any, de mitjana, 186 milions d’euros anuals en inversions de l’Estat. I això segons les mateixes dades oficials del Govern de Rajoy! No ens mereixem aquest menyspreu, ni les mentides, ni la corrupció, ni les retallades. Sí, el canvi és avui més necessari que cinc mesos enrera.  

EL PSC PRESENTA UNA BATERIA DE PREGUNTES AL GOVERN EN RELACIÓ A DEFICIÈNCIES DETECTADES PEL CONSELL DE SEGURETAT NUCLEAR

El grup socialista al Parlament ha presentat una bateria de preguntes demanant al Govern informació sobre les deficiències observades en el Servei de Coordinació d’Activitats Radioactives (SCAR) de la Generalitat pel que fa a les llicències d’operador i supervisió. Aquestes deficiències s’haurien constatat en la reunió del Consell de Seguretat Nuclear del passat 30 de març.  

Segons ha subratllat Rosa Maria Ibarra, diputada del PSC al Parlament per Tarragona, “els socialistes creiem que una de les nostres obligacions és exigir a les institucions que garanteixin les màximes condicions de seguretat a les centrals nuclears del país i, en el nostre cas, a les centrals nuclears de la província de Tarragona. Aquesta garantia ha de consistir no tan sols en la imposició de sancions sinó també en la millora dels operatius i dels sistemes d’organització i de control per assegurar la seguretat de la població. L’objectiu essencial és evitar que qualsevol tipus d’incident, per mínim que sigui, és pugui produir.”

En aquest sentit, la diputada socialista ha tornat a incidir en el foment de les polítiques de seguretat, la celeritat en el procés de presa de decisions i la diligència en el procés d’identificació i de resolució dels problemes que es puguin detectar.

Al fil d’aquestes conviccions, Rosa Maria Ibarra ha preguntat al Govern “des de quan les auditories efectuades en els darrers anys evidencien un incorrecte compliment per part de l’entitat encomanada de la base de dades de llicències d’operadors i supervisors d’instal·lacions radioactives?” 

El grup socialista també vol saber des de quina reunió de la Comissió Mixta entre el Consell de Seguretat Nuclear i la Generalitat s’han posat de manifest aquestes deficiències que recull l’acta del C.S.N. del 30 de març, quantes reunions s’han dut a termes des del 2012 i quines persones en representació del Servei de Coordinació d’Activitats Radioactives (S.C.A.R.) de la Generalitat formen part d’aquesta comissió mixta.

“També volem saber perquè la Generalitat ha fet cas omís de les auditories del Servei de Coordinació d’Activitats Radioactives i quin tipus de deficiències són aquestes. Pensa el Govern subsanar aquestes deficiències? Quin risc assumeix el Govern mentre no es posa remei a aquestes deficiències detectades?”  

En darrer terme, el grup socialista pregunta al Govern que, donat que l’organisme del registre de les llicències d’operadors i supervisors d’instal·lacions radioactives d’Espanya és el Consell de Seguretat Nuclear, quina responsabilitat pot exigir al Servei de Coordinació d’Activitats Radioactives per no tenir al dia les llicències d’operadors i supervisors de les instal·lacions radioactives de Catalunya.   

ANDER BASTERRETXEA: “VOLEM QUE TOTS ELS REGIDORS DE VILA-SECA SENSE DEDICACIÓ EXCLUSIVA TINGUIN UN TOPALL MÀXIM DE 12.000 EUROS”

Els grups municipals a l’oposició a l’Ajuntament de Vila-seca, tret de Ciutadans, han proposat aquest dijous establir un topall màxim per les seves indemnitzacions de 12.000 euros a fi i efecte d’adequar-se a allò que estableix la legislació vigent.

Cal subratllar que és el primer cop que quatre grups que estan a l’oposició a l’Ajuntament de Vila-seca (PSC, PP, Decidim i VSEC) es posen d’acord per presentar aquesta proposta de manera conjunta.

Segons ha destacat el portaveu socialista Ander Basterretxea, “hem decidit aplicar aquest topall comú a la baixa per no contradir la legislació vigent i reduir la despesa municipal en concepte d’indemnitzacions als regidors i regidores. Si els 18 regidors sense dedicació exclusiva ho féssim això ens permetria estalviar fins a 200.000 euros que podrien ser destinats a finalitats socials al servei dels vilasecans i vilasecanes.”

El portaveu del PSC ha afegit que “l’objectiu és estalviar començant per nosaltres mateixos, donant exemple. Els dos regidors socialistes no estem en política per diners. Volem acabar amb la prepotència i el monocolor que fa anys que caracteritza la vida política municipal i afavorir l’interès general per sobre de tacticismes de curta volada i els interessos sectorials.” 

En darrer terme Ander Basterretxea ha afirmat que “per desgràcia ja fa molts anys que a Vila-seca s’ha menystingut el treball i les propostes dels grups de l’oposició. Aquest menyspreu sostingut i perpetuat s’ha d’acabar, li hem de posar el punt i final perquè els regidors de l’oposició també representem una part de la voluntat popular vilasecana. L’objectiu del grup socialista és fomentar la participació, el pluralisme i l’entrada d’aire nou a l’Ajuntament i als seus òrgans municipals. Precisament per això hem decidit sumar forces amb la resta de grups de l’oposició per fer aportacions en positiu com aquesta que entenc que és d’estricte sentit comú.”

EL PSC PORTARÀ LES REIVINDICACIONS DEL COMITÈ PROVINCIAL DELS TREBALLADORS D’ADIF DE TARRAGONA A LA COMISSIÓ D’INFRAESTRUCTURES DEL CONGRÉS

El grup socialista al Congrés dels Diputats portarà les reivindicacions dels treballadors d’ADIF de la demarcació de Tarragona a la comissió d’infraestructures del Congrés dels Diputats un cop es constitueixi la nova legislatura.

Aquest és un dels compromisos assumits pel fins ara diputat socialista i cap de llista del PSC al Congrés per Tarragona, Joan Ruiz, després de la reunió mantinguda amb representants del comitè d’empresa dels treballadors d’ADIF.

Segons ha explicat Joan Ruiz “el Consell de Federació del PSC del Camp de Tarragona va manifestar divendres passat el seu total suport als treballadors i treballadores d’ADIF que la setmana passada van començar una convocatòria de vaga a la província de Tarragona per denunciar la manca de personal a la plantilla a totes les àrees i la privatització de serveis (entre ells el servei de manteniment d’infraestructures i la gestió de les estacions del nou tram del Corredor del Mediterrani a mans d’empreses constructores, algunes terminals de mercaderies i el tancament encobert de bases de manteniment).”

“En el mateix sentit els treballadors també van denunciar la falta d’inversions d’ADIF a les comarques tarragonines en matèria d’infraestructures ferroviàries. Hem transmès als treballadors aquest suport i ens hem compromès a ser la seva veu i defensar les seves justes reivindicacions a les Corts Generals.”

Per la seva banda, durant la reunió els membres del comitè d’empresa han considerat “com a molt preocupant” la disminució de la plantilla laboral d’ADIF d’un 25% en els darrers cinc anys a la província de Tarragona. El comitè també denuncia que l’oferta d’ocupació pública d’ADIF a tota la demarcació de Tarragona per l’any 2016 tan sols contempla un total de 4 places el que considera totalment insuficient per prestar un servei de qualitat i eficient. Això tan sols pot donar lloc a més privatitzacions i externalitzacions de serveis, al tancament de noves estacions i de bases de manteniment de les infraestructures a la província de Tarragona.  

“Els socialistes tarragonins sempre hem defensat que cal desenvolupar l’alta velocitat ferroviària sense menystenir sota cap concepte el servei de rodalies i de mitjana distància de la xarxa convencional que és el que és utilitzat per la immensa majoria d’usuaris de les nostres comarques que es mereixen el màxim nivell de qualitat en aquest servei essencial per a la seva mobilitat diària. Cal garantir les màximes prestacions en matèria de seguretat als viatgers i aquest ha de ser un dels objectius essencials irrenunciables d’ADIF a la província de Tarragona”, ha afirmat Joan Ruiz.

PER DESBLOQUEJAR EL CANVI

Hi ha moltes persones, ciutadans de conviccions progressistes, que aquests dies dubten d’anar a votar a les eleccions del mes vinent perquè se senten estafades per la continuïtat encara de Mariano Rajoy i del PP al poder. No és per a menys. Malgrat que hem tingut l’oportunitat de transformar la realitat i de fer possible el mandat pel canvi que la majoria de votants d’aquest país van expressar a les urnes Rajoy continua a la Moncloa imposant les seves polítiques de retallades amb tics autoritaris. I ho fa no perquè tingui el suport de la majoria de la societat sinó perquè alguns d’aquells que van tenir la responsabilitat d’articular aquest mandat pel canvi van abdicar de fer-ho amb arguments puerils com el lloc que ocuparien els seus diputats al Congrés o quins ministeris tindrien en un hipotètic futur Govern.  

A tots aquells que esteu dubtant d’anar a votar us dic que la desmobilització de la ciutadania tan sols reforça el poder dels de sempre. I no em refereixo tan sols al poder polític. Us dic també que l’ego desmesurat d’alguns i el seu narcisisme només desvien l’atenció d’allò que és realment important: canviar per millorar i dur a terme les transformacions reals que aquest país necessita. Això és el que és essencial i per aconseguir això és pel que els socialistes estem treballant i lluitant.

Ho afirmo perquè en un exercici de cinisme polític difícilment superable el líder de Podemos ha proposat darrerament al Partit Socialista fer candidatures conjuntes al Senat perquè el més important, diu, “és fer fora al PP.” Sembla impossible superar aquesta manca de catadura política moral... Ara el més important “és fer fora el PP”? Doncs varen tenir una magnífica oportunitat de fer-ho els dies 2 i 4 de març votant “no” a Rajoy i “si” a Pedro Sánchez i per dues vegades els diputats de Podemos van dir “no” a acabar amb el Govern del PP. Per què no ho van fer aleshores?

Els socialistes volem un canvi, sí, però un canvi que fuig del radicalisme i que se sustenta en una alternativa centrada, sensata i progressista que eviti els maximalismes extremistes. Respectem la reordenació de l’espai comunista que s’ha produït amb l’aliança entre Podemos-IU i les múltiples organitzacions i confluències que hi estan adherides però creiem que la majoria de la societat rebutja tant l’extrem que representa la coalició de l’extrema esquerra com l’opció de la dreta que capitalitza el PP.

Volem representar i donar veu a aquesta voluntat majoritària de canvi des del progressisme i de la voluntat d’entesa. I volem el canvi per evitar que continuïn aquestes desigualtats socials tan flagrants com hi ha actualment a la societat. No volem quatre anys més de Rajoy. Per tant, cal tenir clar que d’aquí a un mes a les urnes tan sols cabrà una única opció: dir “si” o “no” al canvi. Un canvi que tan sols serà possible si guanya el Partit Socialista que és qui més ha lluitat per a fer-lo possible després de les eleccions del 20-D.

Aquestes no seran unes eleccions municipals o al Parlament, torno a repetir que aquí només hi haurà una disjuntiva clara i inequívoca que els votants hauran de decidir: el dia 27 de juny el president del Govern es dirà Pedro Sánchez o bé es dirà Mariano Rajoy. La prioritat declarada del senyor Iglesias és superar en vots als socialistes. També ho respectem però nosaltres no sortim a quedar segons, ni a disputar res amb Podemos, sinó a guanyar al PP i fer possible el canvi real que Pablo Iglesias ha bloquejat durant aquests darrers mesos. Ja ho vam advertir a les eleccions de desembre i, per desgràcia, el temps ens ha donat la raó: si el vot progressista es dispersa entre opcions minoritàries que només pugnen per quedar tercers, quarts o cinquens tornarem a tenir un Govern de PP amb tot el que això comporta: més retallades socials, pitjors serveis i prestacions públiques, menys capacitat de diàleg i d’acord, etc. Per contra, els socialistes som la garantia del canvi real que necessita el nostre país i també Tarragona i les comarques tarragonines. Ho érem el 20-D, com s’ha demostrat, i ho tornarem a ser el 26 de juny.

PER UNA EUROPA TARRAGONINA

Sempre he defensat la vocació europea de Tarragona. No podria ser d’una altra manera, una Tarragona europea és la nostra raó de ser, un dels nostres trets distintius fins i tot en termes històrics. Aquestes setmanes, però, les imatges dramàtiques de persones refugiades provinents de Síria rebutjades a cops de gasos lacrimògens de les fronteres d’Europa, traint així la mateixa concepció de la idea d’Europa com a terra de llibertat i d’acollida, m’ha empès a reivindicar no tan sols una Tarragona europea sinó una Europa tarragonina.

I no parlo d’un concepte geogràfic o d’un eslògan buit de continguts. Parlo dels valors intrínsecs dels tarragonins i tarragonines. Fa més de cent anys un insigne tarragoní va escriure: “en qualsevol circumstància totes les persones tenen la capacitat de posar remei a la seva situació i el deure moral de lluitar contra la injustícia. Tots tenim la responsabilitat de deixar de ser esclaus i actuar com a homes lliures.” Faig meves les paraules d’Antoni Rovira i Virgili perquè representa la veu autèntica de Tarragona. La Tarragona que ens ensenya el sacrifici en la construcció de la nostra catedral. La Tarragona que va elegir el martiri enlloc de la rendició el 1811. La Tarragona dels homes i dones que durant aquests anys de crisi econòmica s’han aixecat cada dia, vencent el desànim, per donar el màxim benestar als seus fills i filles. La dels valents ciutadans de Tarragona que s’han dirigit a l’Ajuntament oferint la seva casa als refugiats.

Aquesta saba nova en termes de rearmament ètic és la que necessita Europa perquè durant aquests anys Europa ha perdut part de la seva dimensió humana. La impresentable i hipòcrita resposta al drama humà que representa la crisi dels refugiats ens ho recorda. “Sóc partidari de què la política neixi del cor, no d’una tesi.” Qui va escriure aquestes paraules no era un especialista en mercats financers, ni s’havia format en universitats reservades a l’elit econòmica. Era un electricista que acabava de ser acomiadat del treball per oposar-se a la injustícia. En menys de 10 anys la força moral d’aquest electricista i del sindicat independent que va organitzar, Solidaritat, va tombar el primer règim totalitari de l’Europa de l’Est. I ho va defensant una actitud de desobediència cívica pacifica que contrastava amb la brutalitat del règim. Tres anys després el comunisme d’herència stalinista de la Unió Soviètica no existia.

Reivindico aquesta força i necessito aquesta força. El que és evident és que així no podem continuar. Els escàndols de corrupció que han sacsejat la societat aquests darrers anys sostinguts per una oligarquia financera que s’ha considerat per sobre del bé i del mal, fora de control dels més elementals mecanismes de control democràtics, ens han conduït a aquest carreró sense sortida. Europa és la solució, ja ho deia Ortega i Gasset abans del naixement, fins i tot, de la noció de la idea mateixa de la Unió Europea.

En nom de Tarragona defenso la necessitat d’una globalització ètica, tal com demanaven George Orwell i Albert Camus. Per aconseguir-ho cal una Europa forta, federal i unida que doni resposta als reptes que tenim plantejats pensant en el conjunt, no tan sols des d’una òptica nacional. Podem, per exemple, eradicar els paradisos fiscals a través dels Estats nacionals? No. Podem aconseguir-ho amb un Govern europeu federal? Podem avançar més i més de pressa, com a mínim, a la zona euro. Sense la solidaritat pensant en l’interès general el projecte europeu és inconcebible. Europa no és tan sols un mercat interior és la culminació del somni de l’ideal humanista.

Avui, quan veiem com diversos Estats europeus tornen a instal·lar filferros a les seves fronteres i reforcen els seus controls duaners, crec que aquesta Europa tarragonina és més necessària que mai. I, per descomptat, vull a Tarragona a l’avantguarda d’Europa en paràmetres socials, creatius i culturals.

Això exigeix també esperit de sacrifici i una voluntat de lluita per assolir aquest objectiu tan ambiciós davant de circumstàncies històriques que són realment molt adverses. Tarragona ha de tenir més confiança en ella mateixa. L’any vinent tenim la gran oportunitat dels Jocs que ens permetran tornar a ser la capital de referència de tot l’arc mediterrani. Aprofitem-los i no tan sols a nivell esportiu! Exigim-nos tots les dots de lideratge, coratge, treball i innovació necessaris per fer que siguin l’espurna que enlluerni tot el mirall mediterrani.     

Repetim les gestes que ens han fet grans a la nostra història i liderem aquest repte moral de projectar els nostres valors a tot el continent. Fem possible una societat on ningú se senti exclòs, una Europa de dimensió humana, una Europa tarragonina.  

VOLEM FER-HO PER LA LLUÏSA

La Lluïsa és una tarragonina que treballa de cuidadora de persones grans i d’assistent domèstica. Als innombrables problemes als que ha hagut de fer front tots aquests anys de Governs de la dreta (en forma de copagaments, retallades socials, augment d’impostos, etc.) s’afegeix una realitat que la perjudica laboralment: la seva condició de dona. En efecte, si la Lluïsa fos un home per la mateixa feina, de mitjana, cobraria un 22% més, segons les mateixes dades oficials del Govern. Si no redrecem aquesta situació tan escandalosament injusta, la Lluïsa (que per cert, té dos fills i cobra menys de 1.000 euros néts al mes) tindrà una pensió, també de mitjana, un 40% inferior a la dels homes que fan el mateix treball. Per tant, la desigualtat recorrerà tota la seva vida laboral: cobrarà menys que els homes per la mateixa feina, tindrà una prestació d’atur inferior a la dels homes i la seva futura pensió també serà més baixa.

Cal atacar aquesta injustícia des de l’arrel i per això els socialistes ens comprometem a impulsar una llei d’igualtat salarial que acabi amb aquesta discriminació. A mateixa feina, mateix sou, més clar l’aigua. No parlem des del terreny de les declaracions d’intencions a nosaltres ens avala la nostra trajectòria, la que hem demostrat quan hem tingut responsabilitats de Govern. Va ser un Govern socialista qui va aprovar la llei d’igualtat que obligava les empreses a establir plans d’igualtat i ha estat amb Govern socialistes quan les dones han avançat en els seus drets també en el món del treball. El nostre compromís és clar i inequívoc: si governem després de les eleccions del 26-J aprovarem aquesta llei d’igualtat salarial per acabar amb la discriminació de la que són víctimes les Lluïses d’aquest país.

I davant d’això que ens trobem? A un PP més bunqueritzat que mai fidel a l’estil del mateix Rajoy de no fer res. L’immobilisme més absolut sumat a la laminació progressiva del nostre Estat del benestar a cops de retallades socials. No m’atreveixo ni a pensar que suposarien quatre anys més de Govern del PP per a les classes populars d’aquest país... Un apunt que ha passat desapercebut però que nosaltres considerem molt important: la revisió del programa d’estabilitat en el què l’actual executiu del PP es compromet a retallar uns altres 4.500 milions d’euros. D’on pensa retallar el PP aquests recursos públics? Com sempre en el cas de Rajoy ens trobem amb el silenci per resposta. Però, compte!, ja ens van prometre el 2011 que no retallarien despesa social i l’endemà de les eleccions ens vàrem trobar amb Rajoy passant unes tisores molt esmolades sobre l’educació i la sanitat públiques. No cal ser un profeta per concloure que tornarà a fer el mateix si continua de president quatre anys més.

Així mateix, ens trobem al senyor Pablo Manuel Iglesias intentant sumar Podemos, Izquierda Unida, el Partit Comunista d’Espanya, Iniciativa, En Comú, les Marees, Esquerra Unida i Alternativa, Compromís, etc. per aconseguir el seu objectiu de tenir un vot més que els socialistes. La mutuació que ha viscut el senyor Iglesias és realment digne d’anàlisis, ha passat en pocs mesos de presentar-se com a exponent d’un espai “transversal” que fuig d’estereotips ideològics (això de les dretes i les esquerres era una cosa de “trileros” deia fa quatre dies) a intentar liderar l’espai comunista a l’esquerra de la socialdemocràcia i de la tradició socialista de vocació europeista. I això en menys de sis mesos. El fet que hagi bloquejat el Govern del canvi i que hagi facilitat així que el PP i Rajoy segueixin al poder li és indiferent. El seu somni és superar al Partit Socialista, no hi ha dia que no ho proclami.

Amb tots els respectes pels objectius electorals del PP i de Podemos a nosaltres el tacticisme de curta volada ens és indiferent. Volem governar sí, però per transformar la realitat i millorar la vida dels ciutadans d’aquest país. Volem fer-ho amb compromisos clars i amb la convicció que l’endemà de les eleccions del 26 de juny caldrà seure a dialogar per articular aquest canvi real a les polítiques de retallades socials del PP. Una voluntat de canvi que, n’estic segur, és àmpliament majoritari a la societat. En definitiva, volem fer-ho per la Lluïsa, per evitar que continuï sent víctima de les desigualtats i de tanta injustícia. Fem-ho possible! El canvi no tan sols és possible sinó que és més necessari que mai.