EL PSC LAMENTA LA LENTITUD DE LES OBRES DE LA NOVA ESTACIÓ DE VANDELLÓS MALGRAT EL REINICI DELS TREBALLS

El diputat del PSC al Congrés per Tarragona, Joan Ruiz, ha explicat aquest dijous que a resposta oficial del Govern del PP a una pregunta parlamentària del grup socialista “se’ns ha informat oficialment que les obres de construcció de la nova estació de Vandellós es van reiniciar el desembre de 2016.”

La resposta del Govern no aclareix el calendari d’execució de les obres i argumenta que l’estació entrarà en funcionament quan entri en servei el subtram Vandellós-Perafort. Posteriorment serà necessari dur a terme la formació dels maquinistes i impulsar els tràmits necessaris per a la posada en servei amb la AESF (l’agència estatal de seguretat ferroviària).

“Se’ns dubte el reinici de les obres és una bona notícia però no entenem el perquè s’està demorant tant la construcció i habilitació de la nova estació quan els responsables de Foment del Govern del PP van assegurar al seu moment que ja seria operativa el 2015. El 2015...i som a les portes del mes d’abril de 2017”, ha ironitzat el diputat socialista.

“No entenem tampoc el perquè el Govern del PP continua donant informació amb comptagotes, tard i malament, Tinguem present que vàrem formular aquesta pregunta el març de l’any passat i se’ns contesta ara un any després. No m’estranya que si per contestar una pregunta triguin un any, les obres vagin tan lentes...”

“Denunciem, una vegada més, que el Govern del PP o bé no respon a les nostres preguntes parlamentaries o bé dilata in eternum les seves respostes i dóna la mínima informació. Volem recordar a l’executiu que és obligació del Govern respondre a les preguntes dels grups polítics en el seu democràtic exercici de control a l’acció governamental, tal i com estableix el mateix reglament de la cambra.”

Joan Ruiz ha afegit que el grup socialista ha donat sempre ple suport a les reivindicacions dels veïns de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant liderats per l’alcalde Alfons García que han reivindicat uns serveis i equipaments ferroviaris dignes i dimensionats a les necessitats reals tant de mobilitat com de projecció exterior del municipi.

“Seguirem amatents al desenvolupaments d’aquests treballs necessaris i serem un corcó permanent per als responsables de Foment exigint el seu compliment, tal i com ells mateixos es van comprometre a executar”, ha conclòs el diputat tarragoní.  

L’ERROR

Tothom és pot equivocar, cert. Un error el pot tenir tothom, obvi. Però hi ha errors i errors i el que ha comès aquesta setmana el grup de Ciutadans al Parlament és un error gravíssim que ha comportat que més de vint esmenes socialistes amb inversions concretes per a les comarques tarragonines hagin caigut del pressupost de la Generalitat.

Resumim: Els socialistes havíem presentat centenars d’esmenes als pressupostos per corregir les omissions que el Govern de Junts pel Sí i els seus socis parlamentaris, incomprensiblement, s’havien deixat al calaix de l’oblit. Aquestes esmenes van ser aprovades per tots els grups, tret de Junts pel Sí que va votar en contra, en comissió. Doncs bé, de manera incomprensible els diputats de Ciutadans van sumar els seus vots als diputats de l’antiga Convergència i d’ERC en la votació definitiva al Parlament per rebutjar les nostres esmenes.

Resultat? Centenars d’inversions territorials amb partides econòmiques concretes per a projectes a pobles, ciutats, actuacions i inversions socials  que s’haurien d’haver incorporat als pressupostos han quedat mutilades. Gran alegria a les files de Junts pel Sí (irònicament gràcies al grup de Ciutadans).

Què vol dir això? Que la incompetència dels diputats de Ciutadans suposarà, per exemple, que no es creï una nova unitat hospitalària a Tarragona per atendre les persones amb esclerosi, que no es paguin les expropiacions als afectats de la carretera C-242 a les Borges del Camp, que no es financi el Parc Natural de la Serra de Prades, que no es procedeixi a la remodelació de l’estació d’autobusos de Reus, que no s’inverteixi en l’anella verda de Tarragona, que no comencin els treballs del trencamp de la línia de la Costa Daurada, que no es millori la freqüència de la línia de bus que connecta El Vendrell amb Tarragona, que no s’actuï per millorar el paisatge agrícola del Priorat, que no es cobreixin les places públiques de residències per a la gent gran com la de la Mercè de Tarragona o la de Roda de Barà o que no es pugui impulsar un pla de xoc al Baix Penedès per combatre l’augment de l’atur i del fracàs escolar. I són només uns exemples d’un llistat d’actuacions més ampli i més ambiciós.

Diuen els diputats de Ciutadans, començant per la seva portaveu, que tot es fruït d’un error humà i que no tornarà a passar. No volem jutjar la sinceritat de les seves paraules, el que si que volem, amb humilitat, és demanar a tothom que errors clamorosos com aquests no es tornin a produir per estalviar més problemes als habitants de les comarques tarragonines (que ja han de veure com els pressupostos elaborats des de Barcelona i Madrid passen de llarg, un cop més, de Tarragona i les seves necessitats).

Fins ara sabíem que els grups de l’antiga Convergència, ERC i la CUP aprovarien uns pressupostos lesius per Tarragona i la seva gent ja que només contemplen una inversió territorial del 5% per a les comarques tarragonines quan representem el 10% de la població del país i el 10% del seu PIB. Mai se’ns ha donat cap explicació del perquè d’aquest menyspreu intolerable malgrat que ho hem preguntat reiteradament al Parlament. Ara constatem que també hem de vetllar perquè un altre grup no s’equivoqui (intencionadament o no) i sàpiga realment què és el que està votant. No importa. Seguirem treballant i vetllant per exigir el nivell d’inversions que es mereixen els habitants de les comarques tarragonines. Per convicció. Per fer justícia. Per la dignitat dels nostres convilatans.

Per cert, fa mesos vàrem proposar a tots els grups que ens comprometéssim conjuntament, com a condició sine qua non, a aprovar uns pressupostos que incorporessin un volum inversor a casa nostra, com a mínim, equivalent al nostre volum de població i de generació d’activitat econòmica en el conjunt nacional. És a dir, el mínim del mínim que es pot exigir. Algú sap que cap dels grups que es barallen cada dia pels colors de la bandera hagi contestat? Nosaltres tampoc...    

COMPROMÍS AMB TARRAGONA

Com a tarragoní però també com alcalde de Tarragona, em dol la mort del mestre Pere Godall. Aquest insigne tarragoní, nascut el 1920, va formar part d’una generació que de ben joves van haver de combatre per la ciutat i la democràcia amb les armes a ma defensant-la del feixisme. El seu compromís (i el de tots els que com ell van assumir la defensa dels valors de Tarragona en un moment dificilíssim de la nostra història) amb la causa de la llibertat no ha de ser oblidat mai.

Recordo que fa uns anys vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una trobada de supervivents de l’anomenada lleva del biberó, és a dir, de joves que amb 16, 17 o 18 anys es van trobar immersos en l’infern de la batalla de l’Ebre. Després d’escoltar un episodi particularment dramàtic, en què un dels supervivents va explicar com van suportar durant hores el bombardeig de l’artilleria franquista, una de les persones que seguien la reunió va dir en veu baixa: “no hagués aguantat això ni per un milió d’euros.” L’avi que acabava d’explicar la seva vivència es va girar ràpidament cap a ell, va somriure, i li va etzibar: “tens raó. Nosaltres tampoc ho haguéssim fet per un milió d’euros”.  

Està clar el que sentia i el que volia dir. No ho van fer per diners, ni per interès egoista, ni per obtenir cap rèdit personal. Ho van fer perquè creien, honestament, en el que estaven defensant, en la dignitat i en la justícia de la de la seva causa. Això els va permetre suportar l’insuportable. 

I aquesta és la convicció, el que anomeno compromís no egoista amb Tarragona, que entenc que cal impulsar ara més que mai. Els objectius i reptes essencials que tenim a curt termini són immensos. Començant pels Jocs Mediterranis (i tot el que suposaran de generació de nous fluxos de visitants i de promoció exterior de la ciutat), l’impuls comercial que és la reobertura del Mercat Central, el projecte de la Savinosa, el de la Tabacalera, l’arribada esperada d’Ikea a la ciutat, el pla de la Bulladera que ens permetrà continuar configurant una ciutat de mesura humana, les perspectives que se’ns obren amb la inauguració immediata de Ferrari Land, l’arribada de creuers turístics al Port, el futur complex del consorci de Vila-seca i Salou (amb els milers de nous llocs de treball que crearà), etc. Una tasca de govern i de gestió que té per objectiu final disposar de les eines i recursos imprescindibles per continuar bastint una ciutat amable, amb solucions reals al greu problema de l’atur i amb prestacions i serveis socials de la màxima qualitat.       

Aquest compromís no egoista que defenso convençut ens apel.la a tots: equip de Govern, partits a l’oposició, moviment associatiu, entitats socials, grups d’emprenedors, empresaris, associacions veïnals, etc. Tarragona ens necessita a tots i a totes i no es pot permetre obviar ni una sola aportació en positiu que sigui en clau de ciutat. Benvingudes, doncs, totes les aportacions perquè si aquests projectes estratègics finalment arriben a bon port no serà mèrit de l’equip de govern sinó que serà un èxit col·lectiu fruït de l’esforç de tothom. Si no ho fem així, qui hi perdrà serà el global de la ciutat. Ni un determinat partit polític ni una coalició de Govern, sinó la ciutat i, especialment, els tarragonins i tarragonines. Aquells que tenen com a única estratègia les desqualificacions i l’atac sistemàtic vers el govern de la ciutat, fan un mal favor a Tarragona. Posar en risc el futur de tots i totes a canvi de dubtosos redits electorals és egoista i obscè. 

 

Que quedi ben clar que en cap moment demano un xec en blanc. En absolut, la crítica és necessària i imprescindible en democràcia. No demano adhesions acrítiques ni les vull, només defenso que allò que afecta els interessos generals de la ciutat i que ens hauria d’unir a tots quedi al marge de la lluita política partidista de curta volada. De la política en minúscula. De la vella política encara que es disfressi de nova i revolucionària. I per què?, doncs perquè ens fa perdre oportunitats i perquè determinats comportaments, declaracions i actituds són aprofitats pels adversaris de Tarragona per intentar desviar i portar les inversions (i tot el que es deriva d’elles) cap a un altre lloc.

Per la meva part, em comprometo a assumir aquest compromís no egoista de manera inequívoca. Des de la voluntat de diàleg i l’acceptació de totes les propostes constructives vinguin d’on vinguin. Si entre tots som capaços de situar-nos en aquest grau lleialtat, estic convençut que generarem la confiança necessària per garantir inversions i projectes doncs només des de la coherència es poden assolir bons resultats.

Fa poc em va fer reflexionar una conversa que vaig tenir amb un esportista tarragoní. Em deia, “alcalde, quan no assoleixo les meves marques, continuo entrenant amb tenacitat per intentar-ho un altre cop. Quan finalment ho aconsegueixo, la satisfacció i felicitat són indescriptibles.” Fem nosaltres el mateix, posem passió, donem el millor que tenim i guiem-nos únicament pel compromís amb Tarragona i amb el progrés i benestar dels tarragonins i tarragonines. Jo hi estic disposat.  

VUIT ESMENES DEL PSC QUE BENEFICIAVEN LA CIUTAT DE TARRAGONA CAUEN DELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT PEL VOT CONJUNT DE JUNTS PEL SÍ I CIUTADANS

“Un cop acabat el tràmit parlamentari dels pressupostos els socialistes volem denunciar que la suma dels vots dels diputats de Junts pel Sí (l’antiga CDC i ERC) i de Ciutadans han impedit que vuit esmenes del PSC que beneficiaven directament la ciutat de Tarragona hagin caigut dels pressupostos de la Generalitat per enguany. Tarragona, un cop més, ha tornat a ser perjudicada per decisions que es prenen sense tenir en compte els nostres interessos”, ha denunciat el diputat socialista Carles Castillo.

En aquest sentit cal recordar que un error en el sentit del vot dels diputats de Ciutadans ha impedit que centenars d’esmenes territorials que havien estat aprovades en comissió hagin estat aprovades a la votació final al Parlament.

“Estem davant d’un error greu que, a banda de donar una gran alegria als diputats de Junts pel Sí, ha suposat que els tarragonins i tarragonines haguem perdut unes inversions que s’haurien d’haver incorporat als pressupostos si els diputats de Ciutadans no s’haguessin equivocat. Demanem, amb humilitat, que errors tan greus no es tornin a produir”, ha reblat Castillo.

En concret, han estat finalment rebutjades les esmenes socialistes que demanaven la creació d’una unitat hospitalària de seguiment i abordatge dels malalts d’esclerosi lateral amiotròfica a Tarragona, un paquet d’esmenes relatives a l’anella verda de la ciutat que instaven al Govern a executar el corredor biològic de la desembocadura del riu Gaià i tot l’entorn fluvial del riu Francolí, començar el projecte del nou trenCamp de la línia Costa Daurada, millorar la freqüència de la línia de bus que connecta Tarragona amb el Vendrell i garantir els recursos suficients per a la cobertura total de les places de la residència pública de la Mercè.

“La veritat és que plou sobre mullat perquè si tot això ja és trist se suma a la desinversió amb què el Govern de CDC-ERC amb el suport de la CUP ha castigat a Tarragona. Parlem d’una caiguda absolutament brutal de les inversions a Tarragona d’un 73% en relació al 2010, darrer any de Govern d’esquerres a Catalunya. Un 73% menys! Realment injustificable.”

“Seguim sense que se’ns respongui a una pregunta molt senzilla: Per què si al Camp de Tarragona som el 10% de la població del conjunt del país i el 10% del PIB nacional tan sols rebem el 5% de les inversions territorials de la Generalitat? Per què senyors de CDC, ERC i la CUP? Per què aquest menyspreu? Els socialistes continuarem treballant al Parlament per corregir aquesta injustícia i continuarem preguntant fins a l’extenuació per tal que el Govern i els seus socis parlamentaris ens expliquin com es justifica destinar un volum inversor tan baix a un territori català com és Tarragona. Com a mínim, dic jo, ens mereixerem una resposta”, ha conclòs el diputat tarragoní. 

CONSTITUÏDA LA NOVA COMISSIÓ EXECUTIVA DE L’AGRUPACIÓ SOCIALISTA DE CAMBRILS

L’assemblea de l’agrupació socialista de Cambrils ha elegit la nova comissió executiva que dirigirà i orientarà la política dels socialistes cambrilencs durant els propers quatre anys.

Rafael Garrido González ha estat elegit per unanimitat primer secretari de l’agrupació amb el vot a favor de tots els assistents a l’assemblea. El nou primer secretari, de 41 anys, és treballador de la indústria química i va ocupar la novena plaça de la candidatura socialista per Cambrils a les darreres eleccions municipals.

Completen la nova executiva Josep Maria Vallès com a president, Alfredo Clúa com a vice-primer secretari i responsable de finances, Alex Deduy com a secretari d’organització, Laura Craiu com a vocal de medi ambient, Yolanda Quilez com a vocal de salut, Ana López com a vocal de política municipal, Nadia Maldonado com a vocal de benestar social, Emilio Fermin com a vocal d’esports, Jordi Villar com a vocal comarcal, Empar Ventura com a responsable de la secretaria de gent gran, Carles Pla com a vocal de noves tecnologies, Alejandra Wiehoff com a vocal de sanitat pública, Neli Queralt com a vocal d’educació i Carmen Gloria com a vocal d’igualtat.

Així mateix, l’assemblea ha elegit Rafa Garrido i Alejandra Wiehoff com a representants del socialisme cambrilenc al consell de federació del PSC del Camp de Tarragona.

La nova executiva es proposa “reforçar el missatge socialista a la nostra vila i donar un nou impuls a la bona feina que el grup municipal socialista està fent a l’Ajuntament reforçant les polítiques socials i la cohesió al nostre municipi.”

El nou primer secretari ha afirmat que “va ser amb un Govern liderat pels socialistes que Cambrils va viure els seus millors anys en democràcia i serà un Govern liderat pels socialistes el que donarà una nova embranzida al desenvolupament de Cambrils a tots els nivells perquè estem convençuts que, si fem les coses bé i sabem aprofitar les nostres sinèrgies, els millors dies de Cambrils estan per venir”, ha emfatitzat Rafa Garrido. 

JUNTS PEL SÍ IMPEDEIX QUE S’INCLOGUI ALS PRESSUPOSTOS LA MILLORA I CONSERVACIÓ DE LES ZONES VERDES DE TARRAGONA

La portaveu de l’agrupació local del PSC a Tarragona, Sandra Ramos, ha valorat avui l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya al Parlament, per part de Junts pel Sí i la CUP, i el fet que moltes esmenes de l’oposició no fossin tingudes en consideració. 

Ramos s’ha mostrat especialment preocupada per que “una de les esmenes que no han prosperat implica que l’Anella Verda de la ciutat quedi sense assignació pressupostària per a la seva conservació i millora. L’Anella és el pulmó verd de la ciutat de Tarragona, i és essencial que es mantingui en bon estat, i ahir tant ERC com CDC ho van impedir”.

La portaveu de l’agrupació a més ha recordat que “no deixa de ser curiós que aquests grups no paren de plantejar iniciatives al plenari municipal, demanant al Govern de l’Ajuntament, que conservi i millori l’anella, però quan tenen l’oportunitat de fer-ho en una altra institució, demostren que no tenen cap tipus de voluntat política. Un cop més, la Generalitat deixa tota la responsabilitat sobre els ajuntaments”. 

Però no només l’Anella Verda s’ha vist afectada per la negativa dels grups del govern de la Generalitat (CDC i ERC) a acceptar esmenes de l’oposició, també la millora dels rius Francolí i Gaià, els dos rius de la ciutat, que en paraules de Ramos “que veuran afectats de forma negativa la biodiversitat, la millora de paisatge i l’accessibilitat a les lleres dels dos rius”. 

Per últim la portaveu de l’agrupació ha recordat que no deixa de ser curiós com el mateix dia que el Conseller de Territori de l’Ajuntament de Tarragona, Josep Maria Milà, presentava el pla d’equipaments bàsics de la ciutat, on hi ha una clara mancança de residències per a la Gent Gran, fos rebutjada pels mateixos grups (CDC, ERC) una esmena per a la construcció de noves residències en acord amb Consells Comarcals, Ajuntaments i Diputacions. 

Sandra Ramos ha volgut plantejar a aquests grups si els importa més aconseguir una hipotètica independència, que cada dia està més lluny i sense el suport social necessari o millorar la ciutat: “Veiem com cada dia els portaveus d’aquests dos grups s’omplen la boca parlant de les necessitats de la ciutat, i quan arriba l’hora d’adquirir compromisos ho rebutgen. Cal aprovar uns pressupostos que són antisocials, i que van clarament en contra de la nostra ciutat, a canvi d’incloure partides que van en contra del propi Estatut de Catalunya per intentar assolir una independència que saben que és impossible?”

Malgrat tot, Ramos ha afirmat que els i les socialistes continuaran treballant en la millora la ciutat i reclamant davant les diferents administracions aquelles necessitats que té Tarragona, i ha recordat que el Grup Parlamentari Socialista, treballant amb el Grup Municipal Socialista de Tarragona i de la resta de Catalunya, ha estat el grup que més esmenes ha presentat als pressupostos de la Generalitat, tot i que, malauradament, algunes no han pogut veure la llum. 

APROVADA AL PARLAMENT L’ESMENA DEL PSC QUE DEMANA LA CONSTRUCCIÓ DEL CEIP TERESA GODÉS DE LA JUNCOSA DEL MONTMELL

La diputada socialista al Parlament per Tarragona, Rosa Maria Ibarra, ha explicat avui que el Parlament ha aprovat, amb el suport de tots els grups tret de Junts pel Sí que ha votat en contra, l’esmena als pressupostos del PSC que demana al Govern que es doti amb una partida econòmica específica per poder dur a terme la redacció del projecte constructiu i la construcció del CEIP Teresa Godés, a la Juncosa del Montmell a la comarca del Baix Penedès.

“Estem molt satisfets per l’aprovació d’aquesta esmena perquè respon a una demanda unànime dels veïns del poble que ja fa anys que demanaven aquesta acció. A partir d’ara estarem amatents a què el Govern doni compliment a aquest mandat del Parlament. Els socialistes serem els garants de què així sigui”, ha assegurat la diputada del PSC.

En la mateixa línia s’ha expressat l’alcaldessa del municipi, Imma Costa, qui ha destacat que “fa temps que volem i reivindiquem una nova escola per al poble. Malgrat les dificultats objectives no hem renunciat mai a aquest objectiu i hem seguit treballant per a fer-ho possible. Després d’anys de reivindicacions i de treball constant, el Parlament ha aprovat aquesta esmena que incorpora una partida específica a tal efecte en els pressupostos de la Generalitat per enguany i no podem més que mostrar-nos satisfets per aquesta decisió.”

“Per a nosaltres, des de l’Ajuntament, l’educació dels infants del poble sempre ha estat, i és, un dret fonamental i un valor essencial que ha de garantir el futur del nostre municipi. Sense educació, sense uns serveis i equipaments educatius de la màxima qualitat, no hi ha futur i per això hem mantingut sempre aquesta reivindicació que ara, esperem, entri en la seva fase executiva”, ha conclòs la alcaldessa.  

L’OU DE LA SERP

Deia Eric Hobsbawm que res prepara millor a una societat per al creixement de l’extremisme polític i del racisme xenòfob que una devastadora crisi econòmica seguida per la humiliació i la degradació de les classes populars i treballadores. L’historiador britànic posava l’exemple de l’ascens fulgurant del nazisme a l’Alemanya dels anys 30 del segle passat des de la pràctica insignificança a guanyar les eleccions amb més de 13 milions de vots. Un ascens meteòric (paral·lel, encara que en menor mesura, al creixement del Partit Comunista d’obediència soviètica) que era directament proporcional a l’increment desmesurat de la pobresa i del nombre d’aturats que es va patir durant aquells anys.

Som al mateix escenari? No. Hi ha, però, elements en comú? Sí, desgraciadament. Els socialistes no volem romandre silenciosos i denunciem el creixement de l’extrema dreta a tot Europa. En aquests moments quasi tothom dóna per segur que el Front Nacional francès serà la força més votada a la primera volta de les eleccions presidencials franceses. La dreta xenòfoba, malgrat no guanyar, ha estat la segona força amb més sufragis a les eleccions holandeses de la setmana passada, i pot obtenir la tercera posició a les eleccions legislatives alemanyes. A Grècia, el país de la Unió Europea més sacsejat per la crisi i les condicions de rescat imposades per la troika, el tercer partit en suport popular és un partit nazi, directament. Un partit que no oculta la seva voluntat de “netejar” els carrers de Grècia d’estrangers. Ben aviat, però, han afegit a la seva llista de l’odi als gais, lesbianes, transsexuals, i, com no, als “pèrfids” socialistes, insultats tant per l’extrema dreta com per l’extrema esquerra. L’ou de la serp, doncs, és fèrtil i fecund.

Com podem lluitar contra aquesta dinàmica tan perversa? Tornant al camí del que mai no ens hauríem d’haver separat. Al camí de la convivència democràtica articulada amb un Estat del benestar potent que eviti la pobresa i les desigualtats socials, el model que encarnem i defensem els socialistes. El camí consistent en aprofitar els recursos generats per una economia social de mercat per finançar escoles, hospitals, serveis socials, pensions dignes, prestacions per desocupació, ajudes per als joves, foment de la cultura, etc. El camí d’Olof Palme, de Willy Brandt, i també de Felipe González, de Pasqual Maragall i de José Montilla. El camí que va fer possible que la sanitat pública al nostre país fos el tercer millor sistema sanitari públic del món, només per darrere del Japó i Suïssa. El camí que ha construït la Catalunya social amb equilibri territorial, la que ha creat consultoris mèdics a pobles petits, llars d’infants a les comarques demogràficament poc poblades, el camí que va impulsar una llei de barris per evitar que es creessin “guetos” de marginalitat i pobresa als nuclis urbans.     

Tots sabem el que ha passat des de 2008. L’enfonsament del capitalisme financer, la desregulació del mercat de treball i el trinxament per etapes del nostre Estat del benestar han obtingut una tràgica collita en forma d’atur i desigualtats socials extremes a Europa, Espanya, Catalunya i també a les comarques tarragonines. Els Governs de la dreta, liderats per la cancellera Merkel, han imposat uns plans de rescat de les economies del sud d’Europa condicionats a unes polítiques d’austeritat autodestructives per a les classes populars. No podem seguir ocultant el cap sota l’ala. Els socialistes amb els nostres errors –que els hem comès- i amb els nostres defectes –que els tenim- volem recuperar i fer hegemònics els valors morals que ens van permetre articular una societat socialment cohesionada, honesta, sense pobresa extrema, amb benestar social i defensora de la dignitat de tots els ciutadans.

Si revitalitzem el projecte del socialisme democràtic serem capaços de reconnectar-nos, com a societat, amb els ideals de llibertat i progrés. En cas contrari, si es continua per la senda d’anar eradicant per la via dels fets la democràcia social que havíem bastit entre tots, deixarem pista lliure per a tots els intolerants de l’extrema dreta feliços d’auto-erigir-se en “protectors” dels pobres del seu país, això sí, sempre que aquests tinguin “el color i la sang” aptes i adequats al seu fanatisme intolerant i excloent. No permetem que l’ou de la serp creixi i surti del cau. Després serà massa tard per lamentar-ho...

EL PSC PRESENTA UNA BATERIA DE PREGUNTES INSTANT LA GENERALITAT A REDUIR LES LLISTES D’ESPERA SANITÀRIES A LES TERRES DE L’EBRE

El diputat del PSC al Parlament per Tarragona, Carles Castillo, ha fet públic avui que el grup socialista ha presentat al Govern una bateria de preguntes instant la Generalitat a reduir les llistes d’espera per a ser intervingut quirúrgicament a la regió sanitària de les Terres de l’Ebre.

En concret, el PSC pregunta al Govern quines accions, amb quines consignacions pressupostàries, pensen emprendre per reduir les llistes d’espera ebrenques “tenint present que vàrem tancar l’any passat constatant un increment del 5’7% del nombre d’ebrencs en llista d’espera en relació a les dades de 2015.”

Pel que fa als procediments garantits (oncologia, cataractes, maluc, genoll, etc.) aquest increment es dispara fins al 15%.

“Per concretar encara més, l’hospital Verge de la Cinta té la llista d’espera més elevada de totes les comarques ebrenques, seguit dels centres hospitalaris d’Amposta i Mora d’Ebre. Crec que les dades objectives parlen amb una magnífica eloqüència”, ha reblat el diputat.  

Segons ha indicat el diputat socialista, “els Governs, primer del senyor Mas i ara del senyor Puigdemont, han demostrat que la Salut ha deixat de ser una eina vàlida per garantir la cohesió social. La crisi no pot justificar cap pas enrere en polítiques socials o en el nostre sistema sanitari. Aquesta successió  de retallades que hem patit aquests darrers anys s’ha traduït en una minva de la qualitat de vida dels ciutadans de les Terres de l’Ebre que han vist com disminuïa la qualitat del serveis sanitaris que hi ha a les seves comarques.”  

“En definitiva, els socialistes, sense cap voluntat demagògica, entenem que en moments de crisi s’ha de prioritzar les inversions però això en cap cas això ha de repercutir en una retallada de serveis essencials per als ciutadans com la salut o l’educació. No es creïble, com afirmen el Govern de Junts pel Sí i els seus socis parlamentaris, que s’hagi reduït les assignacions pressupostàries destinades a Salut sense que això hagi suposat un fort augment de les llistes d’espera i una minva general en la qualitat dels serveis sanitaris en relació al sistema que teníem el 2010.”

“Els socialistes serem els garants d’un sistema públic de salut que és patrimoni de tots i que ha permès, per exemple, que a les comarques tarragonines més de 8.000 professionals vetllin per la salut dels nostres conciutadans”, ha emfatitzat el diputat tarragoní. 

CÈLIA RUIZ ELEGIDA PER UNANIMITAT PRIMERA SECRETARIA DE L’AGRUPACIÓ SOCIALISTA DE VANDELLÒS I L’HOSPITALET DE L’INFANT

L’assemblea de l’agrupació socialista de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant ha elegit Cèlia Ruiz com a primera secretaria dels socialistes del municipi per aquests propers quatre anys.

La nova primera secretaria té 35 anys i és llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona. Professionalment s’ha especialitzat en atenció a les víctimes de la violència masclista i ha estat molt activa també en l’àmbit associatiu. Actualment treballa al S.I.E. de Tarragona i és regidora d’administració, medi ambient i joventut de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’infant.

A banda de Cèlia Ruiz ha estat elegida la nova comissió executiva local que té German Garcés com a president, Joaquim Gràcia com a secretari d’organització, Núria Ortiz com a secretaria de cultura i ensenyament, Miguel Angel Garcés com a secretari de comunicació i Ángeles Jimeno com a secretaria d’igualtat i cooperació.  

Així mateix, l’alcalde Alfons García i la portaveu del grup municipal socialista Cristina Borràs, completen la nova comissió executiva.

L’assemblea també ha elegit Cèlia Ruiz com a representant de l’agrupació al Consell de Federació del PSC del Camp de Tarragona.

En la seva primera intervenció Cèlia Ruiz ha agraït el suport rebut i s’ha compromès a seguir treballant per fer més gran l’agrupació i aprofundir en la relació amb els ciutadans i entitats veïnals del municipi.

“Volem reforçar el projecte socialista a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant perquè és el que pot servir millor a la defensa dels interessos populars, en especial a aquells que pitjor ho estan passant com a conseqüència de la crisi.”

“Seguirem treballant a peu de carrer i també a l’Ajuntament amb el projecte transformador i progressista que lidera l’alcalde Alfons García. Els socialistes som els garants que aquest canvi que es va iniciar l’anterior mandat no s’aturi, sinó que guanyi un nou impuls, embranzida i eficàcia”, ha reblat la nova primera secretaria dels socialistes de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. 

EL PSC DENUNCIA QUE EL TEMPS D’ESPERA A LA REGIÓ SANITÀRIA DE TARRAGONA PER OPERAR-SE DE PRÒTESI DE GENOLL S’HA INCREMENTAT EN 82 DIES DES DE 2010

El grup parlamentari socialista de les comarques tarragonines ha denunciat aquest dilluns l’increment “estratosfèric” del temps d’espera mitjà per a ser operat de pròtesi de genoll a la regió sanitària del Camp de Tarragona.

En concret, i segons dades del mateix Departament de Salut, hem passat d’un temps mig d’espera de 110 dies a finals de 2010, quan Artur Mas va ser elegit president de la Generalitat, a 192 dies a finals de 2016, les darreres dades oficials disponibles.

“És a dir, hem patit un increment de 82 dies de demora afegida en relació al període de l’anterior Govern catalanista i de progrés. Estem fora, fins i tot, dels límits màxims fixats pels mateixos responsables actuals del Govern, ja que ens situem en 192 dies d’espera de mitjana quan el límit màxim per a ser operat de pròtesi de genoll està establert en 180 dies.”

Segons ha assenyat el diputat socialista Carles Castillo, “el Govern sosté que s’estan reduint tant les llistes com els temps d’espera però això no és així, i menys si ho comparem amb els anys anteriors al retorn del CDC, ara PDCAT, i els seus socis parlamentaris al poder. El cert és que sacsegen mitges veritats i mitges mentides per articular un relat que no s’ajusta a la realitat que es viu a peu de carrer com molt bé saben els tarragonins i tarragonines que estan en llista d’espera per a ser operats de pròtesi de genoll.”

En aquest sentit el diputat socialista ha recordat que amb l’anterior Govern d’esquerres els 14 procediments quirúrgics garantits van aconseguir situar-se per sota dels sis mesos màxims de temps espera per a ser operats mentre que ara, al Camp de Tarragona, hi ha procediments que superen aquest límit com és el cas de les pròtesis de genoll, i altres que freguen aquests temps d’espera màxims com és el cas de les operacions de pròtesi de maluc, els galindons o les cataractes.

“No estem igual que al 2010, ni al conjunt del país ni molt menys a les comarques tarragonines. Les retallades que han impulsat els Governs de Mas, Puigdemont i Junqueras han tingut, i tenen conseqüències, tot i que el maquillatge que se’n vulgui fer ara a les portes d’unes noves eleccions, que tothom assumeix però ningú explicita. La realitat objectiva és que el pressupost del Departament de Salut s’ha reduït un 15% de mitjana durant aquests darrers anys i que l’any passat Catalunya va ser la cinquena comunitat autònoma de l’Estat per la cua en pressupost sanitari per càpita quan el 2010 érem la tercera comunitat en tenir una major inversió. Aquesta és la realitat constatable que el Govern vol ocultar”, ha resumit Carles Castillo.   

SUMAR PENSANT EN TARRAGONA

Deia Antoni Rovira i Virgili que un polític tan sols obté vots i suport popular en la mesura que és capaç d’inspirar confiança i la confiança només s’aconsegueix amb la coherència amb els compromisos que assumeix. Confiança en les paraules, en el discurs i en el projecte que es defensa. És el cas de l’alcalde Ballesteros que sempre ha demostrat el seu compromís, i la seva passió, amb Tarragona sumant a aquest compromís una visió d’assolir canvis reals en positiu i el coratge necessari per dur-los a terme.

Ho pensava ahir en seguir l’obertura del remodelat mercat central. Pensava en la necessitat de comprometre’ns amb Tarragona, des de la generositat i no des de la política egoista i de curta volada. Els reptes que tenim per endavant a curt i mig termini són immensos però, alhora, apassionants i molt il·lusionants: els Jocs Mediterranis, l’arribada d’Ikea a la ciutat, el projecte de la Savinosa, de la Tabacalera, el passeig del Miracle o la passera del Balcó al Port. Per no parlar de les oportunitats que generarà l’imminent obertura del complex de Ferrari Land i el futur consorci recreatiu i turístic de Salou i Vila-seca (més coneguda a peu de carrer com a BCN World), o la implementació de tecnologies intel·ligents a la ciutat, i tot el que suposaran a nivell de creació de nous llocs de treball i generació d’activitat econòmica.

El que està en joc, en definitiva, és fer avançar la ciutat i guanyar en qualitat de vida, reduint l’atur i les desigualtats socials. Massa sovint trobem instal·lades en el catastrofisme o que avantposen els seus interessos polítics particulars als de la ciutat i la seva gent. De fet, el pitjor que pot passar és que la desconfiança sistemàtica en relació a les bones intencions dels altres i apostar per eludir les responsabilitats, que també es tenen estant a l’oposició, impedeixi fer arribar a bon port els projectes estratègics per Tarragona que esmentava abans.

No és el cas dels socialistes. Nosaltres estem en política per fer realitat els valors de progrés i benestar social que, creiem, són majoritaris al conjunt de la ciutadania tarragonina. Volem, tal com ha demanat recentment l’alcalde Ballesteros, reafirmar el nostre compromís proactiu i sòlid amb Tarragona i sumar-nos a un projecte col·lectiu que ens apel.la a tots, partits, entitats socials, emprenedors, col·lectius cívics, associacions de veïns, etc.

El socialisme municipalista té una clara voluntat transformadora per donar compliment al projecte que defensem i per la dimensió de les nostres aportacions per fer avançar, social i humanament, Tarragona. Volem sumar esforços i respondre amb un sí inequívoc a la crida de l’alcalde Ballesteros a bastir una gran aliança entre totes les forces polítiques per trobar una sortida definitiva a la crisi, generar nous llocs de treball i avançar en tots els projectes estratègics de la ciutat. Qui, per exemple, pot estar en contra d’invertir els recursos necessaris a l’hospital Joan XXIII, i a la resta de centres de salut de la ciutat, tal i com ha exigit l’alcalde a la Generalitat? Ningú que afirmi defensar les conquestes socials que, entre tots, havíem assolit com a societat.

Aquest gran esforç no se circumscriu a l’àmbit exclusivament polític sinó que també apel.la la societat civil tarragonina. En aquest sentit, com a primer secretari del PSC de Tarragona, valoro molt positivament la gran tasca que fan els moviments associatius tarragonins en múltiples camps: cultural, social, assistencial, atenent les persones sense recursos... Ens cal el consens de tots per bastir aquesta ciutat més humana i amb més i millors prestacions municipals, amb uns serveis educatius, sanitaris i socials de la màxima qualitat i a l’abast de tothom.

En definitiva, creiem que l’alcalde Ballesteros té raó quan afirma que són moments de sumar entre tots i no de posar pals a les rodes perseguint interessos partidistes. No volem prescindir de ningú, tot el contrari. És l’hora de la Tarragona oberta, plural, participativa i integradora, uns valors que formen part del mateix ADN de la ciutat.

Si ens en sortim, com estic convençut que podem fer, no serà un èxit de l’alcalde ni de l’equip de Govern sinó que serà una victòria de tots, del conjunt dels tarragonins i tarragonines. En cas contrari quedarem empantanats en el fang de la crítica estèril i paralitzant.  

No ho permetem. Com també deia Rovira i Virgili: “que la unitat hagi fracassat fins ara no vol dir que la seva necessitat no sigui vigent.” Avui dia no tan sols és vigent, és imprescindible per fer avançar Tarragona. Els socialistes no fallarem.   

MARIA CARMEN MARTÍN ELEGIDA PRIMERA SECRETARIA DE L’AGRUPACIÓ SOCIALISTA DE TORREDEMABARRA

L’assemblea de l’agrupació socialista de Torredembarra ha elegit Maria Carmen Martín com a primera secretaria dels socialistes torrencs per aquests propers quatre anys.

La nova primera secretaria és una torrenca de 48 anys diplomada en ciències empresarials i llicenciada en administració i direcció d’empreses. Políticament és militant socialista des de 2014 i va ser la responsable de coordinar la campanya electoral de les darreres eleccions municipals a Torredembarra.   

Completen la nova executiva dels socialistes torrencs Matías Redondo com a secretari d’organització, Ginés Rodríguez com a secretari de finances, Olga Gonzalez com a secretaria de política municipal i Valeriano Pino i José García com a vocals.  

Maria Carmen Martín es proposa com a objectiu prioritari revitalitzar i donar una nova embranzida al projecte socialista per Torredembarra. “Crec que cal reforçar el missatge socialista al nostre poble perquè som la força realment transformadora que bastirà aquesta Torredembarra de mesura humana que volem els socialistes.”

Així mateix, la nova executiva vol “incidir des de les institucions i des del carrer en tot allò que suposi un avenç en la lluita contra la crisi i per la generació de nous llocs de treball a la vila. Crec que hem de sumar forces amb les altres forces de progrés per garantir uns serveis municipals públics de la màxima qualitat així com els equipaments socials, educatius i sanitaris que es mereixen els torrencs i torrenques.”

“També treballarem fora vila per trobar solucions als problemes reals que afecten la nostra vida quotidiana. Per exemple, el que ha passat amb l’estació de Torredembarra és intolerable i continuarem demanant als nostres diputats a Barcelona i Madrid que exigeixin una resposta immediata a les administracions competents. En definitiva, els reptes són immensos però estan a l’altura del nostre compromís i de la validesa del nostre projecte política pensat, exclusivament, en clau de Torredembarra i per Torredembarra i la seva gent”, ha reblat Maria Carmen Martín. 

EL PSC DENUNCIA QUE 112 LLARS D’INFANTS PÚBLIQUES MUNICIPALS TARRAGONINES ES VAN VEURE PERJUDICADES PEL DESVIAMENT DE RECURSOS A L’ESCOLA CONCERTADA

La diputada socialista al Parlament per Tarragona, Rosa Maria Ibarra, ha explicat aquest dimecres que “segons els càlculs del grup socialista 112 llars d’infants públiques de titularitat municipal de les comarques tarragonines es van veure potencialment perjudicades pel desviament de recursos de partides inicialment destinades a finançar el servei de llar d’infants que presten els ajuntaments que es van derivar, entre el 2012 i el 2014, cap a les escoles concertades per decisió del Govern d’Artur Mas.”

Rosa Maria Ibarra ha recordat que “estem parlant d’un fet políticament molt greu ja que constata que la Generalitat, fruït del seu model ideològic, va prioritzar la seva lleialtat cap als centres concertats en detriment de les escoles bressol públiques municipals. Això en uns anys en què l’impacte de la crisi econòmica tant a les famílies amb fills petits a càrrec com als ajuntaments catalans, també al Camp de Tarragona, va obligar tothom a fer un esforç realment extraordinari donada la manca de recursos.”

En aquest sentit la diputada socialista ha recordat com l’aportació de la Generalitat per plaça pública de llar d’infants municipal va anar descendint dels 1.800 euros per plaça, establert per l’anterior Govern catalanista i de progrés, fins a desaparèixer completament dels pressupostos del Govern.

“A més, durant aquests anys el Govern d’Artur Mas també va retirar la partida de construcció per escola bressol municipal que aportava mig milió d’euros per cada nova llar d’infants construïda, aproximadament una tercera part del total del cost de construcció.”

“Doncs bé, només a la ciutat de Tarragona, per posar un exemple, això va suposar que l’Ajuntament hagués d’invertir dos milions d’euros addicionals per cobrir la manca de finançament de la Generalitat en les quatre noves escoles bressol municipals que aleshores s’estaven construint”, ha reblat la diputada vallenca.

Malgrat tot Rosa Maria Ibarra ha emplaçat a l’actual Govern de Junts pel Sí i el seu soci parlamentari “a complir amb els mandats del Parlament de Catalunya.” Ibarra es refereix al compliment de l’esmena presentada pel grup socialista, aprovada pel Parlament, en relació als pressupostos de la Generalitat per enguany que obliga al Govern a recuperar el mòdul de 1.600 euros per plaça pública d’escola bressol municipal.

“Els ajuntaments han complert, la ciutadania també ha complert i el Govern de la Generalitat –i els grups polítics que el sustenten i li donen suport parlamentari- també han de complir i deixar d’amagar el cap sota l’ala. Estem parlant d’una etapa educativa i no d’un recurs assistencial, que per als i les socialistes és essencial per garantir la igualtat d’oportunitats i permetre a les famílies comptabilitzar vida familiar i laboral. Cal que el Govern liquidi els deutes pendents i garanteixi la continuïtat de la xarxa pública d’escoles bressol municipals que tants bons resultats ha donat i que esdevé tant necessària a peu de carrer”, ha emfatitzat la diputada socialista.   

APROVADA UNA PROPOSICIÓ NO DE LLEI DEL GRUP SOCIALISTA QUE BENEFICIARÀ 28.000 PERSONES AMB DISCAPACITAT DE LES COMARQUES TARRAGONINES

“Per primer cop a la història democràtica del país hem aprovat, a instàncies del grup socialista, una proposició no de llei que permetrà crear un fons estatal amb consignacions econòmiques concretes per acabar amb els problemes de mobilitat que pateixen les persones amb discapacitat. Crec, honestament, que és una mesura molt important que fa justícia a les reivindicacions de desenes de milers de ciutadans que fa anys que ho demandaven”, així de contundent s’ha manifestat el diputat socialista per Tarragona, Joan Ruiz, que ha presentat i defensat la iniciativa al Congrés.

En concret la proposta no de llei aprovada avui a la comissió de discapacitat amb el vot a favor de tots els grups, tret de l’abstenció del PP, insta al Govern a crear un fons estatal d’accessibilitat universal pel qual, del total del pressupost executat en obra pública, es destini un 1% a finançar les mesures necessàries per eliminar les barreres de tota mena a la via pública (per accedir a carrers, places, instal·lacions, serveis públics, etc.) que limiten la mobilitat de les persones amb discapacitat.

Cal recordar que el mateix Govern es va fixar com a termini màxim el mes de desembre d’enguany per eliminar totes aquestes barreres arquitectòniques “malgrat que la manca de recursos adreçat fins ara pel mateix executiu del PP fa extraordinàriament difícil que aquesta fita sigui finalment una realitat. D’aquí la nostra satisfacció per la iniciativa que hem presentat i que avui ha estat aprovada.”

Joan Ruiz ha explicat que la mesura validada avui suposarà pel aquest col·lectiu el mateix que va suposar en el seu moment invertir un 1% del total del pressupost de Foment a rehabilitar el patrimoni arquitectònic, cultural i històric del país (que va beneficiar amb desenes de milions d’euros les comarques tarragonines durant els anys de Govern socialista.)

El diputat socialista ha posat de relleu que aquesta mesura impulsada pel grup socialista beneficiarà directament “les més de 28.000 persones amb discapacitat que viuen a les comarques tarragonines. Estic especialment satisfet per haver aconseguit aprovar aquesta iniciativa que suposarà un nou pas endavant en la lluita per eradicar definitivament la discriminació que encara pateixen les persones amb discapacitat a la nostra societat.”

En aquest sentit, Joan Ruiz ha recordat que “estem parlem d’un col·lectiu de persones molt remarcable, fins i tot en termes quantitatius. En aquests moments, a les comarques tarragonines, el grup més nombrós és el de les persones amb problemes de mobilitat, seguit d’aquells que arrosseguen dificultats orgàniques (per exemple, la fatiga originada per una malaltia pulmonar o cardíaca) i del col·lectiu de persones amb alguna mena de discapacitat psíquica.”

“Els socialistes continuarem treballant per endegar noves mesures encaminades a afavorir la millora de les condicions de vida de les persones amb discapacitat a tots els nivells”, ha assenyalat Joan Ruiz.

REBAIXEU JA EL PREU DELS ESTUDIS UNIVERSITARIS!

La setmana passada milers de joves vàrem tornar a sortir al carrer en defensa de l’ensenyament públic i del dret universal a l’educació per a tothom garantit pels poders públics. Sembla trist, i ho és, que en ple segle XXI haguem de lluitar per quelcom tan elemental que semblava que formava part ja dels drets més essencials reconeguts a la nostra societat però constatem, per desgràcia, com la combinació letal de crisi econòmica i de retallades de la dreta (PP i l’antiga Convergència) ens ha fet retrocedir com els crancs i a passos agegantats.

Des de la JSC de Tarragona donem el nostre més total i absolut suport a aquestes justes reivindicacions dels joves i de la comunitat educativa però volem fer un pas més i denunciar la hipocresia d’alguns que parlen tot el dia de país però que incompleixen reiteradament les resolucions aprovades pel Parlament de Catalunya.

És el cas de l’esmena del PSC (presentada a instàncies de la JSC) aprovada pel Parlament en la tramitació dels pressupostos per enguany que insta al Govern a atendre el requeriment unànime de tota la comunitat educativa per rebaixar de manera immediata un 30% els preus universitaris. Parlem d’una mesura que es pugui dilatar ad eternum en el seu obligat compliment? En absolut. 

En absolut perquè la veritat és que les decisions preses en matèria universitària primer pel Govern de CiU i després pel de Junts pels Sí (l’antiga Convergència i ERC) amb la complicitat de la CUP han esdevingut una autèntica pandèmia pels estudiants, especialment pels fills de les classes populars. Segons les mateixes associacions d’estudiants tarragonines els preus de les taxes i matricules universitàries s’ha incrementat més d’un 70% mentre que la pujada desorbitada dels preus de màsters i estudis de postgrau ha arribat al 200% en relació amb el cost anterior a les retallades. Les dades objectives, doncs, parlen amb una claríssima eloqüència però no reflecteixen l’angoixa humana del jove que, a l’atur o amb salaris baixíssims i irregulars, es veu obligat a deixar els estudis universitaris per no poder pagar-los, hipotecant així el seu futur i quedant exclòs dels estudis superiors per no disposar d’ingressos econòmics. Si això no és classisme que algú m’expliqui què és...

És senzillament incomprensible que en uns anys en què l’atur juvenil ha superat amb escreix el 50%, al mateix temps, s’hagin disparat els preus dels estudis universitaris i de formació professional, s’hagin suprimit beques i s’hagi retallat a dojo, per exemple, en beques Erasmus que tan eficaces van demostrar ser per obrir-nos al món i créixer en qualificació i experiència vital. Quina sortida ens deixen als joves els senyors del PP i de l’antiga Convergència i els seus socis parlamentaris? Condemnar-nos a l’exclusió, a la falta de perspectives de futur o directament a emigrar (com va assenyalar aquella ínclita dirigent del PP que va atribuir la sortida massiva de joves del nostres país “al caràcter indòmit de la joventut”).

Cal canviar de dinàmica radicalment i tornar al camí traçat pels Governs socialistes i progressistes del que mai ens hauríem d’haver apartat. Cal procedir amb urgència a aquesta rebaixa progressiva dels preus dels estudis universitaris i de formació professional, tornar a invertir en beques (quin futur li espera al país, si no, amb taxes de joves sense estudis bàsics superiors al 30%), augmentar el finançament de les universitats públiques i garantir l’accés dels joves als estudis superiors al marge del nivell d’ingressos dels comptes corrents de les seves famílies. Volem una societat on es respecti la igualtat d’oportunitats i on les administracions públiques garanteixin i vetllin per una educació pública i de qualitat per a tothom.  

Com a joves socialistes seguirem lluitant per aconseguir una societat més justa i equitativa, on s’aprofiti el màxim talent dels joves en funció del seu esforç i no del nivell de rendes dels seus pares. Estic convençut que aquestes justes reivindicacions compten amb un suport molt ampli tant de la comunitat educativa com del conjunt de la societat i que anirem plegats en aquesta lluita, tant al carrer com a les institucions, legítima i necessària. Si mantenim ferm el timó en aquesta direcció redreçarem el rumb que ens ha volgut imposar la dreta i aconseguirem una universitat i uns cicles de formació professional públics, de qualitat, i amb l’accés garantit als fills de les classes populars i treballadores.   

LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA, UNA INSTITUCIÓ DE VALORS

Atrafegats com estem en mil i un temes de la nostra vida quotidiana sovint no som conscients de la feina que es fa, sense escarafalls ni sorolls, en determinades institucions poc conegudes per la ciutadania. És el cas de la Diputació de Tarragona.

De la Diputació sovint només es diu que és una institució que té recursos. I és cert, amb un pressupost anual de quasi 150 milions d’euros disposa d’uns ingressos molt importants per posar al servei de la satisfacció de les necessitats del territori. Però sovint les grans xifres ens desdibuixen la realitat més que enfocar-la. Així, si per exemple dic que la Diputació enguany destinarà més de 23 milions d’euros a inversions educatives a les nostres comarques, o més de 2 milions d’euros a polítiques de foment de l’ocupació aquestes dades no transmeten el mateix que si dic que això servirà per millorar un consultori local d’un poble o finançar un pla d’ocupació que donarà feina a deu persones en un municipi demogràficament petit del nostre territori. La finalitat última és aquesta: donar finançament, serveis, assessorament i ajudes als ajuntaments i entitats que per elles mateixes no poden assumir els costos de les responsabilitats que assumeixen.

Per exemple, el museu d’art de Tarragona, els centres d’educació especial i els conservatoris de música són competència de la Diputació. I aquí vull remarcar un dels actius més importants que tenim, el capital humà que ofereixen els treballadors de la Diputació. En efecte, podem comptar amb professionals solvents i especialitzats en la seva àrea, amb un gran coneixement del territori i un compromís constatat amb la feina que duen a terme. Fruït d’aquesta realitat la Diputació de Tarragona ha obtingut diverses distincions a la qualitat dels serveis que presta (l’últim, el segell d’excel·lència europea). Aquest gran equip de professionals és la millor garantia d’un millor servei públic, més eficaç i eficient, que tenim per seguir creixent.

Un altre element que cal subratllar és el treball lleial de totes les forces polítiques i diputats provincials representats a la Diputació, en positiu i pensant en els ciutadans. Un exemple que il·lustra això que dic: els pressupostos per enguany han estat aprovats amb el vots a favor de 26 dels 27 diputats del plenari (de l’equip de Govern i de l’oposició). Aquest és el camí, el treball lleial i fructífer, que suma sinèrgies i esforços per arribar a assolir resultats tangibles. Això ens ha permès, entre d’altres mesures, aprovar un pla d’acció municipal per als propers anys realment històric: més de 80 milions d’euros posats a disposició dels ajuntaments tarragonins per impulsar obres i serveis essencials demandats pels seus veïns.      

Però tot aquest esforç inversor seria inútil o incomplert sense el gran actiu de la Diputació de Tarragona que per a mi són els valors que sustenten la seva acció diària. Les nostres comarques arrossegaven, històricament, de grans mancances que no s’havien resolt. Des de tenir cura del nostre medi ambient, poder tenir uns pobles amb equipaments dignes, unes zones més degradades necessitades de ser ateses amb una acció reparadora potent, un pla estratègic de futur, una ordenació territorial equilibrada, etc. Sobretot, darrerament, calia una política social adreçada especialment a les persones que estaven patint de ple els efectes de la crisi. S’ha solucionat tot? En absolut, ens agradaria haver avançat més, però és evident que l’actuació de la Diputació ha estat essencial per combatre els efectes més perniciosos de la crisi i ajudar als municipis, sobretot als pobles petits, a fer front a la despesa corrent imprescindible per donar servei a les persones.

Ara hem de donar un pas més col·lectiu cap endavant perquè a les comarques tarragonines ens cal il·lusió col·lectiva i perspectives de futur per avançar més i més de pressa. Hem treballat i continuarem fent-ho en aquesta direcció convençuts com estem que les nostra terra pot assolir fites més altes. I podem fer-ho, sobretot, per fer una demarcació de Tarragona més amable, més propera, més sòlida i més humana on els valors que assumim ens distingeixin i serveixin com a exemple. Per què des de la Diputació sabem que Tarragona la formem homes i dones que hem de compartir il·lusions, esperances, anhels, ajudes mútues i projectes personals. Donar resposta a aquests objectius de mesura humana és el que dóna sentit a tot el que fem des de la corporació.