dilluns, 6 de març de 2017

LA LLIBERTAT REGALADA? EL BOMBARDEIG DE L’ESTACIÓ DE CAMBRILS



Un reconegut escriptor explicava, fa poc, com se sorprenia quan assistia a les escoles i facultats i parlant amb els nens i nenes i la gent jove constatava que sovint aquests tenien la convicció que sempre havíem viscut en un règim de llibertats. Creien, doncs, que sempre hem viscut en democràcia, que sempre hi ha hagut llibertat de premsa, llibertat d’expressió o dret a la lliure opinió.  

Aquest mateix escriptor concretava que en un debat a la universitat un estudiant va referir-se a “les llibertat regalades”, com si haguessin caigut del cel o fossin fruït d’una dinàmica històrica inexorable. I no és veritat. Les llibertats no són fruït de l’atzar, són conseqüència de la lluita de generacions i generacions d’homes i dones lliures que no val retrocedir davant la tirania i que van assumir aquest compromís amb la llibertat fins a les últimes conseqüències.

I no cal moure’s gaire del mapa, ni retrocedir segles per comprovar això que dic. Recentment he tingut l’oportunitat de llegir una ressenya de les memòries de l’escriptor alemany Ludwig Renn. Aquest escriptor va ser un d’entre els milers de ciutadans honestos compromesos amb la llibertat que van venir al nostre país a defensar la democràcia contra el feixisme. Doncs bé, explicava Renn (exoficial de l’exercit alemany a la primera guerra mundial) com va dirigir una escola de sergents a Cambrils durant els mesos de la batalla de l’Ebre, ara fa quasi 80 anys.

Una nit de l’agost de 1938 va escoltar una sèrie d’explosions molt properes quasi coincidint amb el so provocat pel motor d’un avió feixista procedent de Mallorca. Quan va dirigir-se al lloc de l’explosió va comprovar que tres bombes havien caigut pels voltants del baixador de tren de l’estació de Cambrils. Cap bomba havia encertat l’estació però si havien destruït una casa i havien matat una àvia i un nen. I això va passar a les comarques tarragonines, i no va passar fa mil anys (segur que alguns ancians que aleshores eren nens ho recorden).

Per tant, llibertat regalada? En absolut! Quan es parla de projecte polític sovint s’acostuma a destacar el model impositiu, les prioritats en matèria d’inversions públiques, les infraestructures, etc. No dic que no siguin importants, que ho són, però crec que cal posar més l’accent, almenys des de les posicions d’esquerra, en el necessari rearmament moral per afrontar els reptes del present. Parlar –i exercir- més de valors i menys d’estadístiques.

Com a primer secretari dels socialistes de les comarques tarragonines vull subratllar el caràcter ètic de la socialdemocràcia i del socialisme democràtic en la lluita per la consecució dels nostres objectius de llibertat, igualtat i democràcia, també aquí al Camp de Tarragona.

En conseqüència defensarem les polítiques de foment en matèria de drets socials que facilitin l’ampliació de la democràcia i les polítiques econòmiques que garanteixin la redistribució de la riquesa. Sempre ho hem fet, però sabem que cal donar-hi ara un nou impuls. Rebutgem també l’elitisme sectari d’aquells que en el passat (i alguns potser també en el present?) volien una societat jerarquitzada en funció de la posició en el partit i els que ara volen una societat jerarquitzada en funció de la riquesa, sense controls ni mecanismes de redistribució que garanteixin la igualtat d’oportunitats.

No volem continuar aquest camí sols, volem fer-ho amb tots aquells que comparteixen el nostre compromís de lluitar per assolir aquests ideals a la nostra societat entenent que això inclou persones que militen a altres forces polítiques i, sobretot, a ciutadans que lluiten pel mateix des de les associacions, entitats, moviments veïnal, taula del tercer sector, etc.


Els socialistes ho fem amb total convicció, us ho asseguro, perquè som plenament conscients que lluny de cap regal de la història tots els avenços socials i democràtics s’han aconseguit amb la lluita política. Una lluita històricament difícil. Una lluita que comportava ser objecte de bombardejos. Una lluita que volem –i hem de saber- preservar i donar continuïtat. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada