Al final fa pocs dies, el
Govern del PP ha tirat pel dret i ha aprovat la reforma del sistema públic de
pensions. Amb un cinisme realment difícil de superar Rajoy i companyia ens han
volgut vendre aquesta baixada encoberta de les pensions com un “increment
garantit de les pensions fins al 2020.”
Ah sí? Vegem-ho. La
ministre Bañez jura i perjura que aquesta reforma preveu l’increment anual de
les pensions d’un generós 0,25%. Conclusió que anuncien a bombo i plaretet: per
tant, les pensions pugen. I quina és la realitat? Que enguany tancarem l’any
amb una inflació interanual d’entre l’1,5% i el 1,9% i que aquest seria el percentatge que s’hauria
d’aplicar com increment a totes les pensions per garantir que no perden poder
adquisitiu. Si fem la projecció per l’any vinent, això vol que els quasi 9.000
pensionistes que tenim a Valls i comarca perdran, de mitjana, uns 200 euros
anuals.
Aquesta és la realitat
de la reforma de les pensions del PP que
l’únic que aconseguirà és baixar la quantia real de les pensions, aconseguir
que es revaloritzin menys que l’increment del cost de la vida i que els
pensionistes no només els d’avui, sinó també els de demà, perdin poder
adquisitiu. I al damunt, se’ns presenta i se’ns explica com “una subida de las pensiones”. Quina barra!
Amb aquesta baixada de
les pensions, Mariano Rajoy i el PP, aconsegueixen superar-se a ells mateixos i
entrar, per mèrits propis, al llibre guiness dels records. Ara ja no els queda
cap promesa electoral per incomplir. Ja les han incomplert totes. Recordeu allò
de “si hay algo que no tocaré son las pensiones”? Doncs ni això han estat
capaços de complir.
Més enllà de la denuncia
de les reformes injustes del PP (que ja són una evidència fins i tot per als
seus mateixos votants), el pitjor d’aquest descens del poder adquisitiu dels
pensionistes és que empitjorarà l’economia de moltes famílies i dificultarà que
moltes d’elles arribin a final de mes. Tingueu present que més del 40% dels
jubilats reconeixen que destinen part de les seves pensions a ajudar als seus
fills i néts i que un gens menyspreable 15% afirmen que destinen TOTA la pensió
a ajudar la seva família. Per tant, l’efecte d’aquesta reforma del PP no va
dirigida tan sols als jubilats i a la gent gran, sinó a tota la societat i
especialment als més febres sobre els que recauen un cop més, les conseqüències de l’austericidi
que defensa la dreta.
No cal dir que els
socialistes ens oposem rotundament a les intencions retallades del PP en
matèria de pensions. El grup socialista ha defensat al Congrés i al Senat que
s’utilitzi el fons de garantia de la Seguretat Social (la reserva de diners
feta els anys de bonança) per garantir
el poder adquisitiu de les pensions en aquests anys de crisi econòmica. Creiem
que és el més just i el més assenyat.
La resposta del Govern?
La ignorància més absoluta, com ja comença a ser tradició. Potser pensen que hi
ha alguna “mayoría silenciosa” de jubilats que combrega amb les ànsies
retalladores de Rajoy i companyia. O potser és que ja no pensen i es limiten a
ser coherents amb el programa ocult que tenien, consistent a trinxar l’Estat del benestar i privatitzar serveis i
prestacions per rodanxes. Unes mesures “necesarias para evitar lo peor”. Què
pot ser pitjor que un atur del 25% i una taxa de risc de pobresa superior al
30%?
Sic transit gloria
mundi, que dirien els clàssics.
Article de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada