En la seva magistral obra “1984”
Orwell recrea un escenari on el poder disposa del monopoli i submissió absoluta
de la societat a través de múltiples mecanismes de control, entre els quals un
dels més importants és el que bateja com a “neollengua”. En què consisteix
aquesta “neollengua”? En la distorsió de la realitat per la via del llenguatge
de manera que una mentida es converteixi en veritat socialment acceptada a base
de repetir-la de manera incansable per tots els mitjans de difusió i propaganda
al servei del poder.
La nostra dreta contemporània, en la
justificació obsessiva i mancada d’autocrítica de les seves polítiques de
retallades indiscriminades de serveis i prestacions socials com a gran “fórmula
per sortir de la crisi”, ha desenvolupat també una particular “neollengua”
capaç de convertir el manà bíblic en pa sense necessitat de recórrer el desert
del Sinaí. Parem atenció si no a les sorprenents declaracions del ministre del
PP Montoro en ser interpel·lat al Congrés sobre la baixada general de sous
experimentada pels treballadors en bona mesura com a conseqüència de les
polítiques del Govern del qual forma part. Doncs, l’amable senyor Montoro va
afirmar literalment el següent: “los salarios no están bajando en España”, i
davant la cara d’estupefacció absoluta dels diputats de l’oposició i d’alguns diputats
de la mateixa bancada del PP va afegir: “no están bajando...están moderando su
subida.” Estem davant d’un exemple de “neollengua” en estat pur. Tan sols anant
a la pàgina web de l’Institut Nacional d’Estadística podrem constatar que les
retribucions salarials dels treballadors públics, de mitjana, han caigut un 4% en
el darrer any i que aquesta baixada de salaris reals és de prop del 12% des de
l’inici de la crisi econòmica. Malgrat aquesta realitat objectiva en l’univers
mental del senyor Montoro aquest descens dels ingressos salarials dels
treballadors es converteix en una “moderació de la pujada dels seus sous” i
així es pot continuar afirmant que les mesures de shock del PP per reactivar
l’economia estan funcionant a la perfecció i, fins i tot, es deu poder dormir
tranquil amb la satisfacció “del deber cumplido”.
Havia pensat que estava davant del
cas més paradigmàtic de “neollengua” de la dreta... però anava errat. I és que
el Govern de CiU-ERC va decidir presentar fa unes setmanes els pressupostos de
la Generalitat per al 2014 com “els pressupostos més socials de la història de
Catalunya.” Sí? Segur? Vegem-ho. Segons les dades del mateix Departament d’Economia
en el marc d’aquests pressupostos, comparant-les amb els darrers pressupostos
del Govern de progrés (any 2010), les inversions directes en salut cauen un
16%, les inversions en educació ho fan un 28% i les de foment de l’ocupació
davallen un 25%. Com poden ser, doncs, no només uns bons pressupostos sinó “els
més socials de la història”? Molt senzill, no mirem les quanties reals en
milions d’euros sinó que calculem la despesa social sobre el total del
pressupost. D’aquesta manera un pressupost sensiblement inferior obté un
percentatge “social” superior si, a més, afegim com a “socials” partides (com
les ajudes a l’habitatge) que abans es conceptualitzaven de manera diferent A través d’aquest truc de màgia uns comptes
impresentables es reconverteixen en els “més socials de la història”, per
afegir un punt de milenarisme al que en realitat és una trampeta d’adolescents.
Potser no ho saben però els estrategues
de CiU i ERC no fan res més que emular als seus equivalents del PP. I és que el
Govern de Rajoy ja practica aquest nou exercici de “neollengua” consistent en
dir que els pressupostos són més socials quan més retallades inclouen. Mirem si
no què deia Alejandro Fernández dels pressupostos del PP de 2012: “Son unos
buenos presupuestos para Tarragona y son los presupuestos más sociales de la
historia” (aquí també les pretensions mil·lenàries són una constant). En
realitat, les inversions a Tarragona queien un 33% en relació als darrers
pressupostos socialistes i pel que fa al contingut social es retallava “a
troche y moche” començant per les prestacions als aturats. Però la realitat no
importa. Una mica més enllà va el també diputat del PP Martínez Pujalte a
l’hora de valorar els pressupostos del 2014: “son los presupuestos más sociales
jamás conocidos” (deuen ser els més socials de la història del cosmos)... Cal
dir en defensa del senyor Pujalte que és el mateix senyor que va intentar
justificar l’escàndol Barcenas dient “es como si un señor contrata en su hotel
a un empleado que aprovecha su puesto de trabajo para vender droga; ha sido una
mala elección, pero no tiene nada que ver con su gestión del establecimiento
hotelero”, i com diria el mateix Rajoy –fin de la cita-.
Quan un llegeix aquestes
justificacions dels dirigents de la dreta només pot lamentar que la seva
vocació política els hagi impedit desenvolupar altres facetes de la seva
personalitat... Quants autors haurà perdut la literatura del gènere fantàstic i
la novel·la de ciència ficció!
Article d'opinió de Xavier Sabaté publicat al Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada