Va passar en un recent debat polític a TAC 12.
Cansat d’escoltar com el candidat del PP sostenia la seva singular visió de la
democràcia consistent en dir que no importa la voluntat dels ciutadans sinó tan
sols la seva lectura intransigent i tancada de la Constitució que es presenta
com un tòtem sagrat que no es pot modificar i que regnarà pels segles dels
segles, un dels presents li va etzibar: “vostè no pot donar lliçons de
democràcia perquè un Ajuntament del PP organitza i permet un homenatge a un
general feixista.”
Situem-nos. L’Ajuntament de Burgos, amb
majoria absoluta del PP, acollirà en una de les seves sales d’exposicions
municipals una mostra en honor al general franquista Juan Yagüe, un dels
pitjors assassins de la història contemporània espanyola, responsable
d’atrocitats com la matança de Badajoz on més de 1.500 persones van ser
assassinades en menys de dues setmanes. Sota el títol “un hombre y el resurgir
de Burgos, Yagüe” la mostra homenatja al general facciós amb l’argument de què
“va impulsar moltes obres públiques”. Moltes obres públiques...i un rastre de
sang i assassinats per allà on van passar les seves tropes. Només cal recordar
les declaracions del tal Yagüe a un periodista americà en ser preguntat sobre
la sort dels presoners capturats a Badajoz: “por supuesto que los matamos. ¿Qué
esperaba usted?”. Però com es pot fer un homenatge a gent com aquesta?
I quina va ser la resposta la diputat del PP,
senyor Luna, a la interpel·lació de la que era objecte? Va aprofitar per
condemnar l’homenatge a un assassí que entre d’altres petits detalls era un
dels generals franquistes que va entrar a sang i foc a Tarragona el gener de
1939 i responsable, per tant, de la repressió posterior? Doncs no, el senyor
Luna va insinuar una excusa per eludir el tema “bé, d’ajuntaments n’hi ha
molts...”, i com dirien, en castellà, “a otra cosa mariposa.”
Crec honestament que el rebuig que encara ara
mostra el PP per condemnar el franquisme és indigne i un insult addicional a
les víctimes de la dictadura i als seus familiars. No són la dreta “moderna”?
No es volen equipar a la dreta liberal europea? Algú s’imagina a la Democràcia
Cristina alemanya organitzant un homenatge a Hitler? Què dirien el senyor Luna
i el senyor Fernández si algú des de l’esquerra organitzés una mostra en honor
a Stalin?
I no es tracta de fets puntuals, sinó d’una
actitud constant. Només cal recordar les intolerables afirmacions de l’alcalde
gallec del PP que va justificar el seu rebuig a condemnar el franquisme afirmant
que “si va haver-hi persones afusellades per Franco seria perquè s’ho
mereixien.” O les recents fotografies publicades per un mitjà de comunicació on
es veu a dirigents de Nuevas Generaciones del PP valencià fent la salutació
feixista. Per no parlar de l’exhibició masclista, barroera i xulesca del
militant del PP que es dedicava a increpar a les persones que es manifestaven a
favor dels drets i llibertats de les dones en la darrera conferència del senyor
Fernández.
Hi ha actituds i comportaments que són
injustificables, senyors del PP. Poden equivocar la seva política econòmica,
com és el cas, poden fins i tot enganyar la ciutadania com han fet executant
just el contrari del que van prometre durant la campanya electoral, però el que
és absolutament intolerable és que es burlin del dolor de la gent. Com pot ser
encara, després de cinc anys de mentides, que el PP passi de puntetes sobre
l’escàndol Gürtel-Bárcenas? Primer van negar-ho tot, després Rajoy va afirmar
que “nadie podrá demostrar nunca que Bárcenas no es inocente”, després li va
enviar un missatge dient “aguanta Luis, hacemos todo lo que podemos”, després
va dir “todo es mentira, salvo algunas cosas” per, finalment, tornar a mentir
al Congrés afirmant que des de que ell és president Bárcenas ja no estava al
partit (quan es van fer públiques les nòmines de Bárcenas es va demostrar que
això també era mentida.)
O sigui, amb l’extresorer a la presó, 74
dirigents i diputats del PP imputats per corrupció i dotzenes d’informes
policials acreditant el finançament irregular del PP, de veritat no passa res? I
amb quina autoritat moral poden després demanar als ciutadans que assumeixin
els sacrificis “necessaris” en forma de retallades per sortir de la crisi?
Article d'opinió de David González publicat al Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada