Els socialistes venim denunciant fa temps que els efectes més
devastadors de la crisi estan afectant, en especial, als sectors més dèbils i
vulnerables de la societat. Això és particularment evident en el cas dels
infants. La mateixa Federació d’Entitats d’Atenció i Educació a la Infància i
Adolescència (FEDAIA) ha alertat sobre l’augment de la pobresa entre els menors
de 16 anys. En aquests moments el percentatge s’acosta perillosament a quasi el
30% dels nens i nenes catalans. O el que és el mateix: un de cada quatre nens del
país malviu en situació de pobresa.
Malgrat la contundència d’aquestes dades tant el Govern de la
Generalitat com el Govern de l’Estat prefereixen no donar-se per assabentats
d’aquesta tràgica realitat. Així, el mateix portaveu del Govern, Francesc Homs,
va definir aquesta pobresa com a “estructural” en ser preguntat sobre aquesta
qüestió en roda de premsa. Segons el Govern de CiU la realitat és que “el 2006
hi havia un 19.1% de pobres al nostre país i ara tenim un 19.1% de pobres.” O
sigui, ve a dir, tranquils tots que la pobresa no creix. On està el parany? En
què el llindar de la pobresa es calcula en funció dels ingressos del país o bé de
les unitats familiars. Un cop la crisi fa baixar aquests ingressos el llindar
de la pobresa també baixa. D’aquí aquest percentatge similar tot i que la
situació a peu de carrer sigui dramàticament més angoixant. D’altra banda, pot
el portaveu d’un Govern amb un mínim de sensibilitat social afirmar que un 19%
de pobresa –és a dir, que quasi dos de cada 10 catalans són pobres- és una
pobresa “estructural”?
Com acostuma sempre a passar, el Govern del PP va una mica més enllà a
l’hora de superar qualsevol afirmació que desafiï el sentit comú dels ciutadans.
En aquest cas va ser la ministra de Sanitat la qui va convertir al senyor Homs
en quasi un moderat en “assegurar” que la pobresa infantil ha baixat als
nivells previs a la crisi gràcies a les mesures impulsades pel Govern de Rajoy.
Aquestes afirmacions dels Governs de CiU i PP ens sostreuen de l’àmbit
de l’acció política i ens situen de ple en el món de la màgia o de les
realitats esotèriques. Així doncs, malgrat retallar prestacions i serveis
socials per reduir la despesa pública a qualsevol preu l’efecte d’aquestes
retallades és una reducció “objectiva” de la pobresa al nostre país...malgrat
que la realitat o les mateixes dades de l’Institut Nacional d’Estadística indiquin
just el contrari.
La veritat és que mentre la Unió Europea destina l’equivalent al 2% del
PIB a polítiques d’infància, el Govern del PP ha reduït aquesta inversió a tan
sols l’1,2% del PIB espanyol. Pitjor encara és la situació a Catalunya on no
s’arriba ni a tan sols l’1%, per sota fins i tot de la mitjana espanyola, tal i
com han denunciat reiteradament totes, i subratllo TOTES, les entitats del
tercer sector que treballen en aquest àmbit.
Els socialistes no compartim aquestes afirmacions irresponsables dels
Governs de CiU i PP que considerem com una burla intolerable addicional a una
realitat molt dramàtica. Vivim, de fet, una situació d’emergència nacional que
ens obliga a impulsar respostes precises i eficaces ARA. Així, el Parlament ha
d’aprovar ja la creació d’una Renda Garantida Ciutadana, tal i com recull el
mateix Estatut, hem d’assegurar la ingesta de tres àpats diaris pels infants
mitjançant les corresponents partides pressupostàries en concepte de beques
menjador i de la renda mínima d’inserció, així com hem de garantir el
manteniment dels serveis bàsics d’energia i d’aigua a totes les llars del país.
Hem de doblar el pressupost adreçat a polítiques d’infància perquè molts
nens i nenes no poden esperar. En aquest tema ja fa temps que s’ha encès la
llum que alerta S.O.S. i s’han travessat totes les línies vermelles. Les
famílies no necessiten una almoina humiliant a base d’accions puntuals sinó la
prestació d’un dret social que garanteix el nostre Estatut. I, conjuntament amb
això, deixar de banda d’una vegada per totes els subterfugis estadístics o les
burdes mentides que intentin ocultar una realitat on no voldríem mai veure als
nostres fills.
Article d'opinió de Marta Pons publicat al setmanari Noticiestgn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada