dimecres, 19 de febrer del 2014

DE DEBÒ LA CRISI NO HA FET CRÉIXER LA POBRESA?



Els socialistes venim denunciant fa temps que els efectes més devastadors de la crisi estan afectant, en especial, als sectors més dèbils i vulnerables de la societat. Això és particularment evident en el cas dels infants. La mateixa Federació d’Entitats d’Atenció i Educació a la Infància i Adolescència (FEDAIA) ha alertat sobre l’augment de la pobresa entre els menors de 16 anys. En aquests moments el percentatge s’acosta perillosament a quasi el 30% dels nens i nenes catalans. O el que és el mateix: un de cada quatre nens del país malviu en situació de pobresa.

Malgrat la contundència d’aquestes dades tant el Govern de la Generalitat com el Govern de l’Estat prefereixen no donar-se per assabentats d’aquesta tràgica realitat. Així, el mateix portaveu del Govern, Francesc Homs, va definir aquesta pobresa com a “estructural” en ser preguntat sobre aquesta qüestió en roda de premsa. Segons el Govern de CiU la realitat és que “el 2006 hi havia un 19.1% de pobres al nostre país i ara tenim un 19.1% de pobres.” O sigui, ve a dir, tranquils tots que la pobresa no creix. On està el parany? En què el llindar de la pobresa es calcula en funció dels ingressos del país o bé de les unitats familiars. Un cop la crisi fa baixar aquests ingressos el llindar de la pobresa també baixa. D’aquí aquest percentatge similar tot i que la situació a peu de carrer sigui dramàticament més angoixant. D’altra banda, pot el portaveu d’un Govern amb un mínim de sensibilitat social afirmar que un 19% de pobresa –és a dir, que quasi dos de cada 10 catalans són pobres- és una pobresa “estructural”?

Com acostuma sempre a passar, el Govern del PP va una mica més enllà a l’hora de superar qualsevol afirmació que desafiï el sentit comú dels ciutadans. En aquest cas va ser la ministra de Sanitat la qui va convertir al senyor Homs en quasi un moderat en “assegurar” que la pobresa infantil ha baixat als nivells previs a la crisi gràcies a les mesures impulsades pel Govern de Rajoy.   

Aquestes afirmacions dels Governs de CiU i PP ens sostreuen de l’àmbit de l’acció política i ens situen de ple en el món de la màgia o de les realitats esotèriques. Així doncs, malgrat retallar prestacions i serveis socials per reduir la despesa pública a qualsevol preu l’efecte d’aquestes retallades és una reducció “objectiva” de la pobresa al nostre país...malgrat que la realitat o les mateixes dades de l’Institut Nacional d’Estadística indiquin just el contrari.

La veritat és que mentre la Unió Europea destina l’equivalent al 2% del PIB a polítiques d’infància, el Govern del PP ha reduït aquesta inversió a tan sols l’1,2% del PIB espanyol. Pitjor encara és la situació a Catalunya on no s’arriba ni a tan sols l’1%, per sota fins i tot de la mitjana espanyola, tal i com han denunciat reiteradament totes, i subratllo TOTES, les entitats del tercer sector que treballen en aquest àmbit.

Els socialistes no compartim aquestes afirmacions irresponsables dels Governs de CiU i PP que considerem com una burla intolerable addicional a una realitat molt dramàtica. Vivim, de fet, una situació d’emergència nacional que ens obliga a impulsar respostes precises i eficaces ARA. Així, el Parlament ha d’aprovar ja la creació d’una Renda Garantida Ciutadana, tal i com recull el mateix Estatut, hem d’assegurar la ingesta de tres àpats diaris pels infants mitjançant les corresponents partides pressupostàries en concepte de beques menjador i de la renda mínima d’inserció, així com hem de garantir el manteniment dels serveis bàsics d’energia i d’aigua a totes les llars del país.


Hem de doblar el pressupost adreçat a polítiques d’infància perquè molts nens i nenes no poden esperar. En aquest tema ja fa temps que s’ha encès la llum que alerta S.O.S. i s’han travessat totes les línies vermelles. Les famílies no necessiten una almoina humiliant a base d’accions puntuals sinó la prestació d’un dret social que garanteix el nostre Estatut. I, conjuntament amb això, deixar de banda d’una vegada per totes els subterfugis estadístics o les burdes mentides que intentin ocultar una realitat on no voldríem mai veure als nostres fills.

Article d'opinió de Marta Pons publicat al setmanari Noticiestgn  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada