Els pressupostos de la Generalitat
per enguany, aprovats per CiU i ERC, són una burla i un menyspreu a tots els
ciutadans de Tarragona, així de clar. Les inversions destinades a la ciutat de
Tarragona en el marc d’aquests pressupostos arriben tan sols a uns raquítics i
ridículs 2,4 milions d’euros. Per fer-nos una idea clara del que suposa aquest
despropòsit només cal recordar que l’àmbit de Lleida rep, en aquests mateixos
pressupostos, més de 106 milions d’euros d’inversió. Que una ciutat com
Tarragona, que supera amb escreix els 130.000 habitants i que és la capital de
la segona conurbació urbana del país, rebi menys de 3 milions d’euros
d’inversió total és un cop de destral al benestar dels tarragonins i al
desenvolupament social i econòmic de la ciutat. Un cop a les esperances de tots
els habitants de la nostra ciutat que veuen com el Govern d’Artur Mas, un cop
més, no creu ni aposta per Tarragona. El conjunt de les sis comarques del Camp
de Tarragona som el 9% de la població de Catalunya i només rebem el 5% de la
inversió!
El tema és d’especial gravetat
perquè aquest menyspreu de CiU i ERC se suma al del Govern del PP que ha reduït
també les inversions directes a Tarragona en un 36% des que Rajoy va arribar a
la Moncloa prometent que tenia “la formula para generar empleo y bajar
impuestos.” Lluny de les falses promeses de tarragonisme que hipòcritament
proclamen els dirigents del PP a la ciutat, aquest tarragonisme queda afònic i
estèril a l’hora de traduir les bones paraules en accions concretes per
Tarragona. El mateix balanç patètic del subdelegat del Govern, presentant com
la gesta més gran de tots els temps la cessió d’un local a una entitat
castellera, il·lustra a la perfecció allò que diem.
Els tarragonins i tarragonines no
podem romandre de braços creuats, resignats, davant d’aquest menyspreu
intolerable de què som objecte. Totes les entitats socials, cíviques i
econòmiques, liderades per l’Ajuntament i l’alcalde Ballesteros, han protestat
per aquest tracte discriminatori que ens perjudica. No és per a menys! Jo
mateix, com a diputat socialista per Tarragona, vaig recollir les principals
reivindicacions del teixit associatiu de la ciutat per introduir-les com a
esmenes als pressupostos.
I quina ha estat la resposta dels
diputats de CiU i ERC per Tarragona al Parlament? Rebutjar-les totes. Rebutjar
inversions que la ciutat necessita com l’aire que respira com ara l’inici de
les obres de la setena planta de l’Hospital Joan XXIII, les inversions
imprescindibles en patrimoni romà a l’amfiteatre, la cobertura total de les
places de la residència de la Mercè, el nou edifici de l’escola La Floresta, de
l’Olga Xirinacs, de l’IES Tarragona, de l’escola l’Arrabassada, de l’institut
Ponent de Camp Clar, etc. Posats a rebutjar fins i tot van menystenir la nostra
proposta de destinar una partida econòmica a fi i efecte de construir el
complex esportiu Sant Jordi i les inversions necessàries per garantir l’èxit
dels Jocs Mediterranis de Tarragona 2017. Tot rebutjat.
Per contra, CiU i ERC van pactar
entre ells, unilateralment, una sèrie d’esmenes a incorporar als pressupostos.
Recordo la meva consternació a l’hora d’anar-les llegint perquè vaig trobar
inversions per a Vic, Viladecans, Abrera, Mataró... però ni una de sola per a
Tarragona. Ni una! Encara que sigui per dissimular! I és que en l’univers
mental de CiU i d’ERC, com en el del PP al Govern de l’Estat, Tarragona
senzillament no existeix. Tampoc no hi ha ningú de la nostra ciutat als Governs
d’Artur Mas des de fa tres anys. Així, els mateixos que es passen el dia
denunciant -cert- el centralisme de Madrid en detriment de Catalunya practiquen
a la perfecció el centralisme de Barcelona en contra dels interessos objectius
de Tarragona. Proveïts d’una doble moral, denuncien una manca d’inversió del
govern espanyol a Catalunya però voten alegrement al Parlament uns pressupostos
que passen de llarg de Tarragona.
El pitjor és que aquest menyspreu es
traduirà en més retallades i problemes per als aturats tarragonins (que no podran
comptar amb plans d’ocupació), per a la nostra gent gran (sense places de
residència, ni prestacions socials), per als nostres escolars (sense els
equipaments educatius que necessiten) i per al conjunt de la ciutadania que
veurà com la Generalitat no inverteix en cap projecte capaç de generar nous
llocs de treball.
El més esperpèntic d’aquest autèntic
despropòsit és que els autors d’aquesta injustícia es passen el dia parlant de
“la llibertat de Catalunya” quan fan menys lliures a centenars de milers de
catalans i catalanes. Humilment els emplaço a què entenguin que aquesta
“llibertat” es queda en una expressió buida de concepte quan s’aproven
pressupostos que obliden i que lesionen greument els interessos de 130.000
ciutadans d’aquesta pàtria que es vol “lliure”.
Article de Xavier Sabaté publicat al setmanari La Ciutat de Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada