QUI NO TÉ FEINA EL GAT PENTINA

La frivolització constant de la justícia, amb anuncis continus d’interposició de querelles criminals per a tota mena de casos, converteix aquest pilar fonamental de la democràcia en un grotesc espectacle públic i mediàtic.

Aquesta és una pràctica sovint utilitzada per aquells que els convé la màxima de l'embolica que fa fort; estratègia habitual per fugir d’estudi. Quan es tenen greus problemes de credibilitat en la gestió, quan s’actua amb absoluta incompetència, res millor que muntar un bon sarau, res millor que una mica de teatre.

El govern tripartit de dretes de l’ajuntament de Cambrils de CiU, el PP i la PLIC porta un llarg historial en aquest tipus d'actuacions. Al llarg del seu mandat d’un any i nou mesos, s’han dedicat sistemàticament, a insultar i a amenaçar als responsables del govern anterior, i, especialment, a la meva persona. Ens han habituat a menysprear l’acció de govern, àmpliament reconeguda arreu com una etapa d’enorme progrés i projecció de la ciutat, per la creació i la posada en marxa de multitud de serveis públics i per la construcció de molts d’equipaments que avui dia gaudeix la ciutadania, si finalment no opten per tancar-los. Mercè Dalmau i el govern que encapçala sembla que només té l’objectiu de justificar el desmuntatge sistemàtic d’aquella gestió  amb la voluntat de cercar contínuament l’enfrontament amb algú i la recerca constant d'un enemic a qui carregar totes les culpes.

El darrer capítol d’aquesta història de “bon rotllo” entre ells i jo mateix, és l'anunci de l'“estudi d’una possible interposició d’una querella”, motivat per unes declaracions meves relacionades amb l’atorgament d’una llicència urbanística a un establiment hoteler.

Per a qui en vulgui saber més, en faig uns breus aclariments: La construcció d’un equipament hoteler o la seva ampliació, segons normativa del Pla General de Cambrils, ha de venir, obligatòriament, acompanyada per la creació de places d’aparcament. Un número de places proporcional a la nova superfície construïda. En el cas particular d’aquesta llicència, es necessitaven 40 places.

La normativa també diu que, desenvolupant una ordenança específica, podrà compensar-se la construcció de les places per un aval econòmic, la quantia del qual serà proporcional al valor real equivalent a la construcció dels aparcaments.

En relació al tema de la nova llicència que vaig denunciar, les preguntes que el govern municipal hauria de contestar serien les següents:

-És veritat que s’ha donat la llicència sense haver desenvolupat i aprovat l’ordenança que hauria de regular el canvi de l’obra per l’aval?

-És veritat que s’han denegat llicències en altres llocs, per temes comercials i hotelers, als quals no se’ls ha donat la possibilitat d’exercir la mateixa fórmula compensatòria?

-És veritat que la llicència s’ha donat amb una celeritat inusual si ho comparem amb altres casos? Aquest és un aspecte contrastat i confirmat personalment des de les àrees tècniques i jurídiques de la Casa.

-És veritat que el cost calculat per plaça d’aparcament és de 1.383'77 euros? Certament, l’informe tècnic d’urbanisme marca aquest preu, però parla de places en superfície i d’obres d’arranjament mínimes a un solar municipal. Que algun constructor expert ens digui el valor real per plaça per un aparcament a construir.

-És veritat que el solar proposat és en sòl públic, al qual no s’ha donat encara cap destinació per ser un possible espai per construir equipaments?

-És veritat que l’obra, de la llicència de la que parlem, està afectada per la línia ZMT (Zona Marítimo Terrestre) i que, per tant, s’ha d’emetre informe obligatori per part del Servei de Costes? No és veritat que, en el moment de donar-se la llicència, es desconeixia la resolució d’aquest informe?

-I finalment, i suposo que aquest és el motiu de la “rabieta” del govern de Cambrils, no és veritat que un familiar directe d’una regidora d'aquest govern treballa en càrrecs de responsabilitat a l’empresa propietària o gestora de la cadena hotelera en qüestió?

M’agradaria que el tripartit de dretes que encapçala Mercè Dalmau contestés a les preguntes i ens expliqués què considera susceptible de denúncia en forma de querella.

Deploro la política basada en el desprestigi personal dels responsables polítics. Estic convençut que podria fer una llarga llista de les galindaines que m’han dedicat en cada una de les seves cultivades intervencions; sembla que el raser l’apliquen en funció del seu particular criteri.

Finalment, i més enllà del temps breu que he dedicat a escriure aquest article, allò veritablement que em preocupa és l’acció de govern d’aquesta gent que ens governa perquè els seus sermons tan se me’n donen. Està clar que qui no té feina, el gat pentina.

Article d'opinió de Robert Benaiges publicat al Més Tarragona