LA PARTE CONTRATANTE DE LA PRIMERA PARTE

“La parte contratante de la primera parte es la parte contratante de la segunda parte...”, aquest és l’inici d’un grotesc diàleg de la pel·lícula Una noche en la ópera dels germans Marx on els protagonistes van llegint les clàusules d’un contracte on, al final, no s’entén res de res.

Semblava un sarcasme difícil de superar però el PP, i aquest Govern de Rajoy, no coneixen límits a l’hora de saltar-se qualsevol atisbe, per mínim que sigui, d’autoritat moral. Així, la secretaria general del PP, la inefable Maria Dolores de Cospedal, en ser preguntava sobre els pagaments i indemnitzacions del Partit Popular a Luis Barcenas, va respondre literalment el següent: “la indemnización que se pactó fue una indemnización en diferido en forma efectivamente de simulación, simulación de lo que hubiera sido en diferido en partes de lo que antes era una retribución.” Toma del frasco Carrasco! Algú ha entès alguna cosa? No. Però aquest devia ser l’objectiu de la senyora Cospedal (més enllà de fer un homenatge encobert als germans Marx), tot per ocultar o tractar de justificar que mentre la immensa majoria de la població s’ha vist greument perjudicada per la crisi i per les errònies polítiques que ha impulsat el Govern de Rajoy, el PP ha pagat 200.000 euros anuals a Luis Barcenas fins abans d’ahir.

La veritat, però, és que la senyora Cospedal va protagonitzar quasi un acte de valentia i heroisme en referir-se a Luis Barcenas, a qui definia com “ese señor”, si ho comparem amb l’actitud de Mariano Rajoy, president del Govern i cap de files del PP. L’actitud del senyor Rajoy es limita a no dir res d’aquest escàndol que ha tingut conseqüències internacionals de pèrdua de prestigi per Espanya i que ha catapultat la preocupació dels ciutadans per la corrupció a màxims històrics mai assolits, tal com ha mostrat la darrera enquesta del CIS. Un escàndol aquest protagonitzat per l’antic home de confiança de Rajoy a la sala de comandament de les finances del PP. Per no dir res, ni tan sols el cita. Increïble! Sembla que Rajoy, perdut en el seu particular Olimp dels Déus, pretén resoldre els problemes per la via d’ignorar la seva existència i culpabilitzant a aquells que treuen l’escàndol a la llum a la llum pública. Un recurs que els mediocres i els covards de tots els temps han utilitzat des de la negre nit de la història.  

En realitat el que ha passat està molt clar malgrat que els estrategs del PP intentin ocultar el que hores d’ara ha entès qualsevol ciutadà que hagi cursat estudis de primària. Primer, que quan va esclatar l’escàndol, Rajoy va donar tot el seu suport a Barcenas de qui va afirmar que “nunca podrán demostrar que Barcenas no es inocente.” Segon, que van tractar d’ocultar que durant el temps en què Barcenas va controlar les finances del PP va acumular una fortuna milionària en comptes suïssos, per tant sense contribuir a Espanya, i que va utilitzar l’amnistia fiscal del PP per regularitzar 10 milions d’euros com va reconèixer l’advocat de “ese señor”. Tercer, que tot aquest fabulós enriquiment personal, mentre era gerent i tresorer del PP, curiosament es fruït d’unes “acertadas operacions financieras” (només els falta dir que és conseqüència de l’atzar i que ha estat sense voler). I quart, que malgrat voler negar aquestes evidències, el PP ha continuat pagant a Barcenas la seva Seguretat Social i 21.300 euros mensuals fins fa quatre dies.      

Creuran Rajoy i el PP que els ciutadans som imbècils? Si no poden resoldre el drama de l’atur ni complir ni una sola de les seves promeses electorals mostrin, senyors del PP, una mica de respecte per les persones a les que diuen representar i no intentin justificar allò que hores d’ara ja és una vergonya inqualificable. Algun dirigent de la òrbita de Rajoy ens podria explicar perquè el PP va pagar aquesta sou superlatiu a Barcenas fins i tot quan “ese señor” va ser imputat per la justícia en presumptes trames corruptes?

I mentre les coses continuen a pitjor per al comú dels mortals, “la parte contratante de la primera parte” va consolidant-se i prenent forma. Almenys els germans Marx feien gràcia...

Article de Maria Jesús Sequera publicat al diari Més Tarragona