L’empresa, més que centenària a Flix – 1.897 - ha passat vicissituds diverses amb diferents noms. I de ser exemple europeu i mundial en les seves millors èpoques ha acabat amb la major part dels seus terrenys contaminats així com de l’Ebre que la va fer nèixer i li ha donat sempre vida.
Una part important dels seus administradors no han sabut conservar- la ni adaptar- la als temps ni buscar noves activitats. Administradors que no han patit mai cap crisi. Em canvi han contemplat com totes les crisis sense excepció les patien els seus treballadors i treballadores que han donat el millor de si mateixos – quants fins i tot la seva vida ? - .
No es pot queixar ERCROS de falta de col·laboració de Flix: impostos municipals reduïts, vista grossa davant sentències que certificaven atemptats mediambientals, residus dipositats a preus simbòlics. Per cert, fa posar vermell aquest paràgraf de la seva darrera memòria de Responsabilitat Social Empresarial: la política de responsabilitat social empresarial d’ERCROS està basada en la informació, la transparencia e implicación en la realidad social, laboral, ambiental y económica de su entorno.
Tampoc no es pot queixar de falta de suport del Govern de Catalunya en diverses ocasions. La que més recordo quan jo hi era donant suport a la consolidació del que havia de ser el primer grup químic català quan va adquirir Aragonesas i després Derivados Forestales amb una financiació sindicada dirigida per l'Institut Català de Finances. Per cert, de catalana poquet perquè a la web la nostra llengua brilla per la seva absència i la negociació de l’ERO s’està fent a Madrid per si de cas.
Tampoc no es pot queixar que no hi haguem col·laborat amb idees davant la falta clamorosa d’iniciatives per la seva banda. La darrera, quan al març del 2010, en unes jornades de CCOO a Tarragona sobre energia, vam assenyalar la ubicació dels terrenys d’ERCROS a Flix com idonis per construir una planta de biomassa a la qual desprès l’empresa volia afegir la fabricació de pellets. Recordo com al juny del 2011, els responsables d’ERCROS, en unes altres jornades de CCOO a la Unió Social de Flix ens varen reconèixer públicament aquesta aportació. Però el cert és que fins avui i malgrat que hem seguit de prop tot el procés, facilitant fins i tot possibles inversors desprès del fracàs amb els que havia contactat l’empresa, cap èxit. Ara ens assabentem que és possible que els fracassos s’hagin produït per unes exigències massa elevades per part d’ERCROS. Si fos així, n’hi hauria per llogar-hi cadires perquè tothom sap que les seves trenta hectàrees no les ocuparà ja mai i per tant, qualsevol empresa que vulgui instal·lar-se allà hauria de veure’s com una benedicció per a ERCROS i no com una ocasió per demanar l’oro i el moro.
En fi, potser els hem dispensat massa bons tractes i els seus directius s’han encantat i ensopit. O potser ens han sortit massa espavilats – ja m’entendran millor si aquí poso noms com Javier de la Rosa -. O han estat incompetents – aquí posin vostès els noms que vulguin que ja els coneixem tots - i han marxat o encara hi són sense cap mena de patiment i ben contents i proveïts.
ERCROS hauria de saber que en ple segle XXI les empreses serioses tenen assumit el concepte de Responsabilitat Social encara que ja hem vist que allò que prediquen en la seva memòria no té res a veure amb la responsabilitat i menys social. Però si hi reflexionen veuran que tenen contreta amb Flix una responsabilitat molt gran. I si pensen en el tracte tan favorable que els hem dispensat a Flix com he explicat més amunt, conclouran que tenen un deure ètic i moral que potser no es pot quantificar però que és molt gran.
Així que han de seure i col·laborar. Tenen l’oportunitat de rectificar i quedar bé cosa que fa anys que no fan. Alguns potser no ho han fet mai però darrera la fredor gèlida dels números sense cap mena de diàleg, hi ha la possibilitat real de buscar una alternativa. ERCROS sap – aquí ho sabem gairebé tot – que dels diversos escenaris ha escollit el més traumàtic i radical. I que hi ha altres possibilitats de negoci a les seves instal·lacions de Flix que si rebaixa exigències i posa intel·ligència i bona voluntat, poden ser competitives. I sap, finalment, que la gent de Flix que tant ha aportat durant més de cent anys, està disposada a parlar per trobar solucions.
ERCROS Ha de fer marxa enrere i saber que si ho fa no manifestarà cap feblesa sinó que trobarà el reconeixement del seu gest per centenars i milers de persones actuals i futures. La unanimitat de totes les forces polítiques al Parlament i la mobilització de tot el poble ho demostren.
Article de Xavier Sabaté publicat al Diari de Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada