CATALUNYA I ESPANYA, CONVIVÈNCIA POSSIBLE I NECESSÀRIA

Els catalans i les catalanes portem mesos en què el debat social obert al país per ERC i seguit per CiU ens fa girar al voltant de quina identitat civil i política volem tenir en els  propers temps i quins són els instruments per fer-ho possible.

Pels sectors independentistes, el futur és ser catalans i europeus únicament, que no vol dir obligatòriament pertànyer a la Unió Europea, però ningú no ens pot negar el fet ser membres d’una realitat geogràfica que és Europa.

Altres com els conservadors espanyols, volen que sota una visió “madrilenyista”, que no espanyola, Catalunya continuï amb el tracte injust que se li està donant des del punt de vista econòmic. Aquests mateixos se sevrveixen de la legalitat de l’estat per  despersonalitzar la realitat lingüística i cultural catalana, volen harmonitzar la realitat i la rica diversitat d’Espanya laminant-la, posant el llistó tan baix com sigui possible per dificultar l’autogovern de Catalunya.

Entre aquestes posicions rupturistes d’uns i les immobilistes d’altres, els socialistes catalans manifestem amb tota claredat que a Catalunya i a Espanya cal una convivència que és possible i que és necessària.

Volem ser catalans, espanyols i europeus, amb menor o major mesura, però amb la mateixa vocació de pertinença. No volem trencar amb la resta de pobles d’Espanya. No tenim cap problema amb la ciutadania de la resta del territori espanyol; només volem que se’ns reconeguin com nosaltres fem amb ells, la realitat cultural, lingüística, de caràcter, de manera de fer, de la nostra societat i que tinguem un tracte econòmic just.

Hem estat i seguirem sent un poble solidari econòmicament i social. Som els primers interessats en què Espanya funcioni, que els seus ciutadans i ciutadanes tinguin el més alt nivell de vida possible. Però també volem ser tractats amb justícia, justícia que mereix la gent que viu i treballa al nostre país. Ser solidaris, no ha de ser premiat, però tampoc castigat i en el cas de Catalunya, cal trobar un equilibri que no perjudiqui a aquells que fan una major aportació.

I per això volem modernitzar el nostre Estat, per millorar la capacitat de  governar-nos, fent-ho de forma més justa, solidària, millor organitzada i participativa, per tal de defensar els drets bàsics avui en perill, com la sanitat i l’educació pública, universal  i gratuïta per tothom, l’accés als estudis universitaris, garantir unes pensions que permetin viure amb dignitat, crear més riquesa i generar llocs de treball, i així donar resposta a la dramàtica situació que representa l’atur massiu que afecta als catalans i les catalanes com a  la resta de la societat espanyola.

I l’alternativa a aquestes majors exigències, requereixen de més democràcia, d’un model polític i d’organització que no pot ser altre que el federalisme, que garanteix la unitat en llibertat, que ha de fer possible que cadascú de nosaltres compartim allò que ens és comú, respectant  la diversitat i la pluralitat i que les diferencies no siguin  elements de malfiança i  trencament sinó al contrari.

Algun dia el nostre país haurà de reconèixer, d’una vegada per totes, aquesta rica realitat que representen i aporten els diferents pobles d’Espanya.

Article d'opinió d'Eloi Menasanch publicat al Més Tarragona