LES UNIVERSITATS, AGREDIDES

Des que vàrem començar aquest curs universitari, estudiants i professors ja hem sortit al carrer dues vegades. Aquests dies les aules de les universitats catalanes s’han quedat buides en senyal de protesta i de reivindicació contra les retallades en polítiques educatives. L’augment de les taxes de matrícula no s’ha vist compensat amb una justa política de beques, els contractes dels professors es tornen cada vegada més precaris i els pressupostos de recerca cada vegada són més baixos. Inclús, ja es parla de paràlisi del sistema d’I+D+I ja que s’estan revocant projectes que ja disposaven de finançament aprovat. 

Tot això és un despropòsit. El govern del Partit Popular, amb aquesta reforma ideològica, està mercantilitzant les Universitats Públiques i això no ho podem permetre. És molt important continuar amb aquestes mobilitzacions i pressions fins que el govern reaccioni. Cal provocar un canvi de sentit rotund i contundent davant aquest sistema que no fa una altra cosa que sembrar la por en els estudiants i en les famílies. Ja són molts els alumnes meus que em traslladen la seva preocupació de cara a fer front a les taxes de matrícula de l’any següent. Alguns inclús manifesten la possibilitat de no poder continuar amb els estudis el proper curs.

Com a mestre i d’esquerres, penso que no hem de callar, que hem de sortir al carrer i demostrar unitat popular davant un sistema de govern que pretén dividir la societat. De continuar per a aquest camí, el sistema universitari espanyol perilla i pot endarrerir-se més de 40 anys,  de manera que només els que disposen d’una vida acomodada econòmicament podran accedir a llocs de treball qualificats ja que hauran fet estudis universitaris. Això atempta contra la igualtat d’oportunitats i contra l’equitat, principis i valors que mai hem de perdre de vista si volem avançar com a societat.

Durant els dos darrers anys les universitats públiques han vist rebaixada la aportació de l’administració en més d’un 12%. En comptes d’avançar, retrocedim, anem cap enrere. No només els estudiants de famílies amb pocs recursos econòmics hauran de deixar d’estudiar, també, amb les retallades, es posa en risc de pèrdua dels programes d’accessibilitat a estudiants discapacitats.

Per aquests motius i molts més la comunitat universitària està en peu de guerra contra les retallades. Molts professors han fet les classes al carrer com es feia a l’antiga Grècia per solidaritzar-se amb els estudiants i transmetre la idea de que estan amb els estudiants, que toquem de peus a terra.

Article d'opinió de Yolanda Cardenete publicat al Diari de Tarragona