“Convergència i Unió proposa un model educatiu
d’interès públic. Aquest model educatiu garanteix els drets i les llibertats a
l’educació, especialment el dret constitucional dels pares a elegir l’escola
dels seus fills i filles”. Són paraules literals del programa electoral amb el
que CiU es va presentar a les recents eleccions al Parlament d’ara no fa ni cinc
mesos. L’altra dia un dels pares de l’escola Gil Cristià em va donar el
programa en qüestió, que va rebre a casa seva durant la campanya electoral, i
em preguntar: “perquè no compleixen ara amb el que diuen defensar?”
I és que el que està fent la Generalitat amb
l’escola Gil Cristià no té nom. De fet, subratlla la diferència que hi ha entre
entendre la política com un compromís de servei al ciutadà i la decisió d’un
buròcrata de Barcelona que, d’esquenes al territori, elimina escoles amb base a
estranys criteris tècnics perquè pensa que enlloc de nens està parlant de
sardines. Fruït d’aquesta segona concepció, la consellera Rigau es va despenjar
ara fa unes setmanes amb unes declaracions en les què afirmava que el seu
Departament pensava suprimir la matriculació de P3 (per tant, a curt termini
acabar amb els centres) d’una sèrie d’escoles catalanes, entre les quals
l’escola Gil Cristià de la Selva del Camp.
Quin criteri se’ns dóna per justificar aquesta
decisió unilateral? Que a la Selva hi ha una “davallada demogràfica molt gran”,
segons el mateix Departament. Mentida. Mentida o desconeixement de la realitat
que viu al poble, que la veritat no sé què és el pitjor. Precisament, la Selva
del Camp és un municipi amb una demografia a l’alça que, per exemple, el curs
passat va registrar una matriculació de més de 60 alumnes de P3. Si es tanca
l’escola Gil Cristià la resta de centres no seran capaços per sí mateixos
d’absorbir aquesta demanda i això ho hauria de saber la consellera.
Però és que hi ha a més un intangible que els
buròcrates no podran entendre però que la gent de la Selva sí que comprendrà. L’escola
Gil Cristià, com tants centres catalans, és obra directa de l’esforç de molts
pares i mares que en el seu moment van suplir amb el seu compromís i treball la
tasca que no feien les administracions públiques. Parlem d’un centre de més de
30 anys d’història que està plenament arrelat al poble, parlem de nens, de
pares i mares, de la comunitat educativa i, sobretot, parlem del sentiment de
tot un poble. Ho entén això la consellera?
Suposo que des de CiU ens diran que la culpa
de tot és Espanya però crec que si de veritat afirmen estimar tant Catalunya
com diuen de paraula tenen una oportunitat immillorable de demostrar-ho. La
setmana passada el Parlament de Catalunya va aprovar una proposta de resolució
que demana garantir la continuïtat del centre i mantenir, per al curs vinent,
les tres línies de P3 a les escoles Abel Ferreter i Gil Cristià, escoles de
prestigi i de titularitat pública de la Selva del Camp. No em puc ni imaginar
que aquells que s’omplen la boca parlant d’amor a la pàtria es passin per l’arc
del triomf una resolució del Parlament que és l’expressió de la sobirania
popular del poble de Catalunya. Per tant, estic convençut de què l’escola Gil
Cristià té futur, com es mereix.
I és que si finalment obvien les mateixes
resolucions del Parlament, senyors de CiU, tan sols demostraran un cinisme
polític insuperable i un menyspreu absolut a tots i cadascuns dels veïns de la
Selva del Camp. Senyor Puig -alcalde de la Selva- Senyora Rigau, un poble que
tanca les seves escoles és un poble, un país, que no té futur.
Article d'opinió de Josep Masdeu publicat al Diari de Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada