La setmana passada la noticia de dues dones
assassinades a mans de les seves parelles, fet tràgic que venia a sumar-se a
les vuit víctimes de violència de gènere que hi ha hagut des de l’inici de l’any,
ens posava en alerta una vegada més sobre la incapacitat social i cultural
d’acabar amb aquesta autèntica xacra social. A la premsa sortien declaracions
que parlaven de la dificultat de detectar els maltractaments sense antecedents
i sense denuncies prèvies, com era el cas d’aquestes dues dones. És cert que és
difícil detectar la violència quan no tenim signes que la evidencien, però també
és cert que també hi ha instruments a disposició de l’administració per evitar tragèdies
i assassinats com aquests.
La veritat és que des de que governa el PP, fa poc més
d’un any, les dones hem patit un retrocés en drets i qualitat de vida sense
precedents en democràcia. I molt especialment les dones
víctimes de violència de gènere que han passat del màxim recolzament per part
del govern socialista a la manca d’actuacions reals i a les retallades del
govern del PP.
La primera llei que va aprovar el Govern socialista l’any
2004 va ser la Ley de Medidas de Protecció Integral contra la Violència de
Gènere. Una llei que tenia tres objectius: donar el màxim suport a las víctimes, perseguir als agressors, i alertar a la societat de la necessitat
de combatre aquesta violència, deixant
darrera segles de opressió i de silenci còmplice.
Doncs bé, en aquest primer any de govern del PP s’ha reduït
un 27% el pressupost per a la lluita contra la violència de gènere,
pràcticament s’han eliminat les
campanyes de sensibilització i prevenció, i el mateix ha passat amb el finançament a
les Comunitats Autònomes per a
l’atenció social a les dones i els seus fills i filles. Finalment, també han
desaparegut els programes de formació i recolzament a l’ocupació. La mateixa Yolanda
Besteiro, presidenta de la Federació de Dones Progressistes, en unes recents
declaracions afirma que "les dones estan
denunciant menys i s’estan separant i divorciant menys i conviuen més amb els
seus maltractadors, fruit del descens dels recursos de les campanyes de
prevenció i també per les retallades en atenció a les víctimes, sobretot en
algunes comunitats autònomes i en el medi rural, on s’han tancat cases
d’atenció a les víctimes."
Tot això, unit a l'acomiadament fàcil –especialment de les
Les dades
són molt alarmant: de les 46 dones assassinades a Espanya durant
2012, només vuit havien denunciat el seu agressor, i quatre tenien mesures de
protecció en vigor que els seus agressors van incomplir, un d’ells sense
consentiment de la víctima i tres amb la seva aprovació. La veritat és
que han disminuït les denúncies per violència de gènere. Des de gener de 2007
fins a juny de 2012 s'han presentat 735.664 denúncies per violència de gènere a
Espanya. Entre gener i juny de 2012 s'han registrat 63.599 denúncies. Les
trucades al telèfon 016 estan baixant a un ritme més que preocupant (només
4.322 trucades davant de les més de 6.500 del mateix mes de l’any passat).
Article d'Aurora Rodríguez publicat al diari Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada