Avui divendres és el dia
internacional de la dona, una jornada reivindicativa que enguany té més
vigències que mai. La situació de crisi, les polítiques de de dretes i les retallades
ideològiques dels governs de CiU i PP estan
perjudicant al conjunt de la ciutadania, però a determinats col·lectius
encara més, en especial, a les dones.
Tingueu present que la taxa d’atur
entre les dones és superior a la dels homes i que, de mitjana, les dones cobren
un 24% menys que els homes per fer la mateixa feina. Aquestes dades no són
casuals, sinó que responen a la realitat d’un model social injust i
discriminador per a les dones. Un model social que fins hi tot en èpoques de
bonança econòmica i/o de governs d’esquerres va sobreviure doncs, les xifres
d’atur i retribucions per la mateixa feina, mai van arribar a equiparar-se
entre els homes i les dones.
A aquestes desigualtats de
gènere que alguns anomenen estructurals,
de la societat catalana i espanyola, s’hi sumen les polítiques de dretes dels
governs que avui tenim a Catalunya i a Espanya. Unes decisions polítiques que
volen tornar a la dona al seu paper tradicional de “reina del hogar y emérita
madre de familia”, que ens recordem la
iconografia franquista.
Doncs, darrera la presumpta guerra
de banderes que mantenen CiU i PP, s’amaguen acords i voluntats compartides que
produeixen tremendes injustícies socials que afecten amb especial èmfasi a les
dones.
Us posaré dos exemples. Les
retallades indiscriminades de serveis, drets i prestacions socials que ha
impulsat el Govern d’Artur Mas i de CiU ha
situat contra les cordes a moltes economies familiars i està abocant a moltes
dones a situacions límits d’empobriment (el que condemna també als nens i
nenes. Un de cada quatre infants catalans viu en famílies que es troben en paràmetres de pobresa
i no poden cobrir les seves necessitats bàsiques), dones que amb la quasi eliminació
de les ajudes públiques a les escoles bressol, han de quedar-se a casa per a
tenir cura dels més petits i també a cuinar, perquè els nens no poden quedar-se
al menjador escolar doncs les beques de
menjador també s’han retallat.
Segon exemple, la demolició per
etapes que el Govern del PP ha dut a terme contra la llei de dependència que
van impulsar Governs socialistes ha fet que moltes dones hagin hagut de tornar
a fer-se càrrec dels familiars dependents (tingueu en compte que més del 90% de
persones que tenen cura de familiars que estan malalts o de la gent gran de la
casa que no es poden valer per si mateixos són dones).
Malgrat aquesta regressió clara de
la lluita històrica de les dones per assolir la igualtat real de drets amb els
homes a la societat jo vull adreçar-vos un missatge d’optimisme. Quan les dones
ens hem implicat en aquesta lluita i hem anat de la ma de les opcions
progressistes hem avançat molt en molt poc temps. Penseu en l’avenç notable
(per exemple, el dret a vot) que es va experimentar en els breus anys de la
segona república o en els avenços assolits en la darrera època de Govern
socialista a Catalunya i Espanya: llei contra la violència de gènere, llei de
matrimoni entre persones del mateix sexe, llei d’autonomia personal, llei per a
la igualtat efectiva entre dones i homes.
En aquesta jornada de lluita i de reivindicació
vull fer meu i subratllar aquest compromís constant de les dones per la
igualtat plena a la societat sense que la nostra condició ens suposi
discriminació. Molt van haver de lluitar
les nostres mares, i no diguem les nostres àvies, per anar conquerint espais de
llibertat que ara la dreta també vol retallar amb l’excusa de la crisi.
Article d'opinió de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada