Aquesta setmana el Parlament de
Catalunya ha aprovat per àmplia majoria (104 vots a favor, i tan sols el PP i
Ciutadans en contra) una proposta de resolució del PSC que demana iniciar el
diàleg amb el Govern de l’Estat per organitzar aquesta legislatura una consulta
vinculant, legal i acordada en relació al futur de les relacions entre
Catalunya i Espanya.
Amb aquesta proposta els
socialistes no vam fer res més que presentar al Parlament de Catalunya allò que
altres grups van presentar al Congres de Diputats i així ser coherents amb la votació afirmativa que
van fer els nostres diputats al Congrés.
Cal recordar que recentment el
Parlament de Catalunya va aprovar una Declaració de Sobirania unilateral i
il·legal que no va comptar amb el vot
dels socialistes, qüestió de la que també vaig tenir la oportunitat de parlar
des d’aquesta tribuna. Doncs bé, poques
setmanes després CiU, al Congres de Diputats presenta un altre text sobre el
dret a decidir i sobre una consulta
legal i acordada, just el que els
socialistes catalans havíem defensat al Parlament i que la mateixa CiU i ERC
havien rebutjat.
Vaja que CiU al Parlament de
Catalunya presenta un text i al Congres de Diputats un altre, els que sempre
s’han omplert la boca criticant als socialistes catalans, ara resulta que en un
tema tant cabdal voten una cosa a Catalunya i una altre a Madrid.
Els socialistes catalans tenim en
aquest tema tant a Madrid com a Catalunya una posició
clara i inequívoca: Sí a la consulta i la decisió democràtica dels
catalans i no a les aventures, a la confrontació i al “xoc de trens.”
Mireu, el tema és molt important
com per jugar als subterfugis i a les apel·lacions sentimentals que després no
porten enlloc. Els socialistes apostem pel diàleg i pel sentit comú. En la
nostra opinió és un error tant la declaració unilateral de sobirania que van impulsar
unilateralment CiU, ERC i ICV (passant-se per l’arc del triomf la legalitat), com
el NO permanent per resposta del PP que ni tan sols reconeix interlocutors i
que menysprea la voluntat democràtica dels catalans.
I un cop dit això, i argumentada la
posició del PSC en relació a aquesta qüestió, vull tornar a posar a relleu que
mentre dediquem grans esforços i debats sobre el dret a decidir en aquests
moments a Catalunya ja hi ha més de 800.000 ciutadans que no tenen dret a
decidir sobre la seva vida material perquè no tenen feina (110.000 persones més
que l’any passat). Així mateix, la immensa majoria de catalans han vist com
baixen els seus salaris, les seves pensions, com es retallaven beques,
prestacions, ajudes i com pujaven impostos i factures. Això amb serveis
essencials com la sanitat i educació públiques amb S.O.S. per les retallades
des de fa temps.
Tenint en compte que el Parlament
de Catalunya és la representació de la voluntat popular dels catalans potser
seria més assenyat, donada la gravetat de la situació, adreçar tots els
esforços en intentar pal·liar els efectes devastadors que la crisi té sobre la
vida quotidiana de la gent i impulsar mesures proactives per mirar de generar
ocupació i reduir la desmesurada taxa d’atur que patim a Catalunya (no tenia
Artur Mas la formula màgica per reduir l’atur a la meitat, segons ens va
prometre el 2010)?
I mentre l’atur continua superant
sostres històrics i la vida del comú dels catalans pateix una autèntica odissea
per arribar a final de mes, CiU i ERC continuen dedicant els seus esforços a
crear el Consell Assessor de la Transició Nacional...
Article d'opinió de Núria Segú publicat avui al setmanari El Vallenc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada