S’ha dit reiteradament que el programa
electoral amb el que el PP es va presentar a les eleccions s’ha incomplet en la
seva quasi totalitat. És cert. Només cal recordar el títol: “Súmate al cambio:
con el PP más trabajo y menos impuestos” (ni el títol han respectat!). Ara bé,
els incompliments i les mentides referents al programa d’àmbit econòmic com les
pujades d’impostos, les retallades de drets i serveis socials bàsics, etc. (“he
hecho lo contrario de lo que prometí pero he cumplido con mi deber”, ha arribat
a dir Rajoy, en una de les afirmacions més increïbles de la història
democràtica del país) ha ocultat altres incompliments menys espectaculars des
del punt de vista mediàtic, però no per això menys importants.
Em refereixo al capítol on el PP parla de la necessària
“regeneración democrática”. I deia textualment el PP en campanya electoral:
“reconoceremos el derecho de la oposición a promover iniciativas sin la
utilización arbitraria y el abuso del veto que se ha producido en estos últimos
años. Recuperaremos, con sincera actitud de diálogo, el acuerdo y el consenso
con todas las fuerzas políticas.” Jo, jo, quina barra! Des de que Rajoy és
president del Govern ha governat a cop de decret-llei, menystenint les
propostes de la resta de grups i negant, directament, el diàleg, acostumats com
estan a escoltar tan sols l’eco de la seva pròpia veu. La mateixa setmana
passada van emprar la seva majoria absoluta per rebutjar la compareixença de
Rajoy al Congrés per tal que donés explicacions sobre l’escàndol Bárcenas tal i
com reclamaven tots, i repeteixo TOTS, els grups representants a la cambra. Al
final han hagut de rectificar obligats pel clamor unànime de tota la ciutadania
però... bonica manera de practicar la “regeneración democrática.”
S’ha dit també que el PP no defensa els
interessos dels grups socials i econòmics a qui representa. Això no és veritat.
Sense anar més lluny, a principis de juliol, el Govern del PP va aprovar una
exempció fiscal per a la matriculació dels iots de luxe. Fins aquell moment els
propietaris d’aquestes embarcacions amb una eslora superior a 15 metres pagaven
un 12% en concepte d’impost de matriculació. Ara ja no cal. I és que és tan
difícil i costós de mantenir un iot d’aquests! (deuen pensar els dirigents del
PP). En la mateixa línia cal entendre la vergonya de l’amnistia fiscal aprovada
per Rajoy i els seus destinada a les grans fortunes i als grans defraudadors a
la Seguretat Social, una de les decisions més repugnants de la història de la democràcia
espanyola. O sigui, en un país on les classes populars es van proletaritzant a
marxes forçades a cop de retallada via decret-llei, en aquest país al mateix
temps hi ha una volum d’evasió fiscal (és a dir, de diners que marxen a
l’estranger i que no tributen a Espanya) superior als 44.000 milions d’euros
anuals, segons denuncien els mateixos tècnics d’hisenda. Tres quartes parts
d’aquest frau massiu va a càrrec de grans fortunes i de grans corporacions
empresarials. I què se li acut al Govern del PP davant d’aquesta tessitura? Una
amnistia fiscal per a aquests defraudadors!! La veritat és que Rajoy va camí de
convertir Reagan i Thatcher en simpatitzants de la socialdemòcracia o en “perillosos”
radicals d’extrema esquerra...
Així, al mateix temps que el PP es preocupa
per les dificultats dels propietaris dels iots de luxe per arribar a final de
mes i amnistia als evasors fiscals, el grup popular al Congrés ha votat NO a
crear un fons per combatre la pobresa, ha votat NO a elevar la quantia dels
ingressos que no es poden embargar (sous, pensions i retribucions bàsiques), i
ha votat NO a garantir tres àpats al dia als nens que viuen en famílies que han
caigut ja en la pobresa i l’exclusió social. Totes tres mesures proposades pel
grup socialista malgrat que, també casualment, la majoria de mitjans de
comunicació no s’han fet ressò. Per tant, que ningú digui que el PP no defensa
als seus. I tant que sap a qui es dirigeix i qui són realment “los nuestros”!
Si no estiguéssim parlant de la vida de la
gent, l’actitud dels dirigents del PP seria quasi simpàtica. I és que no trobem
ni el més mínim atisbe d’autocrítica per aquesta pressa de pèl col·lectiva. Al
contrari, qualsevol d’aquests disbarats és presentat “como una medida necesaria
que nos acerca a la salida de la crisis.” Només cal recordar el vodevil
lamentable que han protagonitzat amb l’escàndol Bárcenas. Primer, el mateix
Rajoy va afirmar que “nadie podrá demostrar que Bárcenas no es inocente”,
mentre el PP agraïa a aquest presumpte delinqüent “los servicios prestados al
partido” en una nota de premsa emesa per la direcció del PP. Després Rajoy va
rectificar i va dir que “todo es falso, SALVO ALGUNA COSA.” Ara comencem a conèixer
de què es tractava aquesta ALGUNA COSA. Però no cal patir, segur que ens
presentaran aquest despropòsit com a una nova mesura necessària dictada “por el
deber”. Com li deia el mateix Rajoy a Bárcenas via SMS: “tranquilo, Luis, tu
tranquilo.” Doncs jo, amb tota la humilitat, li dic al senyor Rajoy: “tu
tranquilo Mariano, que lo estás haciendo muy bien!” (vosaltres ja m’enteneu).
Article d'opinió de Luis Rosendo publicat al Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada