Des de fa un mes, el nostre país ha entrat en un període de plantejaments ciutadans que poden esdevenir veritables desencadenants de canvis en tots els àmbits de la societat. Canvis que ens afecten com a ciutadania de Catalunya, i que afecten també a la ciutadania espanyola. En definitiva, al conjunt de l’Estat.
Fa molt temps que penso i afirmo que la democràcia espanyola entra en un període de transició política; que hem de ser capaços d’actualitzar-la encarant les dificultats que comporta. Des del inicis de la democràcia s’ha intentat, a través de l’estat de les autonomies, satisfer les realitats de pluralitat d’Espanya. Un model que s’ha encaixat i adaptat a les necessitats del moment, i que ens ha permès créixer com a país, amb les seves virtuts i amb les seves problemàtiques.
Tanmateix, aquest model, al qual ens hem adaptat tots els moviments polítics, socials i econòmics, cadascú des de la seva prespectiva, no ha resolt de manera satisfactòria les necessitats de Catalunya. Prova d’això és el moviment social que gira entorn a establir nous marcs de relacions; i que crec que pot marcar el tancament d’aquest període de transició.
Per aquest motiu, cal plantejar-nos seriosament què som. És innegable, per més que hi hagi qui ho vulgui negar, que la pluralitat de l’Estat espanyol és una realitat. I no ho hem de veure com un inconvenient; sinó com l’oportunitat per créixer en un marc de convivència. Sóc conscient que aquestes paraules i idees han estat repetides per grans personalitats de la història com Pi i Margall, Almirall i pel mateix president Maragall. Però només hem estat capaços de repetir-les.
Ens cal treballar dur perquè el lideratge històric de Catalunya continui viu, però sobretot perquè prengui major força la idea que el nostre país vol i ha de ser reconegut com allò que és, sense complexos, sense possibilitat de qüestionar-ho. I en aquest sentit subscric totes i cadascuna de les paraules que Pi i Margall deia a llibre “Las nacionalidades”. <
Una Espanya que ha d’entendre que Catalunya té dret a decidir el seu futur com a nació que és. I això només es pot dilucidar a través d’una consulta clara i legal; assumint tothom el resultat, com es fa en tota democràcia.
Pensant en un món global, i servint-nos com a referent els estats federal d’Alemanya o d’Estats Units, Brasil, etc, hem de tenir clar que només un Estat europeu fort pot respondre als reptes de futur.
Article d'Eloi Menasanch publicat al diari Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada