El candidat de CiU Artur Mas va usar una frase de Nietzsche aquest dimarts passat en la celebració dels 125 anys de la Cambra de Comerç de Tarragona que després s’ha convertit en el resum del seu discurs. No acostuma a citar gaire el sr. Mas i quan ho fa no l’encerta massa.
El cert és que acabava d’oferir-nos un show un d’aquests anomenats trainer o coach que et volen convèncer que si no ets el millor venedor del món o no ets feliç de veritat és perquè no vols o ets imbècil o no tens prou autoestima.
El candidat Mas va pensar que també la frase de Nietzsche - com gairebé totes les que s’empesca – li aniria bé per justificar aquest camí que tant parla darrerament cap a la independència – perdó, ell no cita mai aquesta paraula – o cap a la plenitud nacional o cap a les estructures d’estat que tot sembla sinònim.
En fi, la frase del filòsof alemany – tan poc patriota per cert que es nacionalitzà suís – era, segons el coach 'Qui té un per qué pot amb qualsevol com' i el candidat Artur Mas la va usar per argumentar que els catalans ja tenim un per què – no va precisar quin - i que això del “com”, que no ens preocupéssim, que ja ho veuríem.
Però lluny de ser ambiciosa i agosarada, la frase de Nietzsche és d’allò més conformista i resignada. Vejam l’original que figura al llibre ‘ El Crepuscle dels ídols ’ : “ Hat man sein warum? des Lebens, so verträgt man sich fast mit jedem wie?” que segons la traducció de Andrés Sànchez Pascual, expert en el filòsof alemany és: “Quan un té el seu propi per què? de la vida s’avé a gairebé tot cóm ? ” I encara la frase va seguida d’una altra més taxativa: “ L’ésser humà no aspira a la felicitat“.
És a dir, resignar-se, “verträgt” que diria Nitzsche, ens podem avenir a qualsevol dissort. Clar que a l’esmentada – interessant per altra banda - vetllada de la Cambra de Comerç, el candidat Mas no va fer referència a la dissort de milions de catalans i catalanes que no se’n surten, que pateixen la injustícia d’una crisi que no han provocat i a la que tàcitament se’ls demana també conformitat, resignació.
Perquè moltes mitges insinuacions de les metes, dels coms i dels perquès en general, de com van de bé les nostres exportacions, però poc de les dificultats dels crèdits, poc dels preus de l’energia, poc dels compromisos de fa dos anys de redreçar l’economia, aguantar l’estat del benestar avui més precari i poc d’un pacte fiscal fracassat, poc dels 800.000 aturats i poc dels treballadors però també empresaris que no poden arribar a final de mes.
I és que uns per naps i els altres per cols, a Catalunya no parlem de res més que no sigui dels veïns i del malament que ens tracten. Mentrestant els nostres governants amb el sr. Mas al capdavant es freguen les mans en veient la nostra ensenya que col.loquen de pantalla per tapar les seves polítiques neoliberals en contra de la immensa majoria de catalans i catalanes avui més dependents per ell i amb ell. Això sí, mentrestant, també ell i uns quants com ell han resultat molt beneficiats per la supressió de l’impost de successions d’unes herències que en alguns casos ja sabem que es trobaven al principat de Liechstenstein per no pagar impostos ni abans ni desprès quan les han heretat.
Article d'opinió de Xavier Sabaté publicat al Diari de Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada