“Quan acabarà això senyor Sabaté?”, aquesta pregunta me la va formular l’altre dia un ciutadà que em va reconèixer pel carrer. Clar, si algú es dedica a seguir aquests dies les declaracions dels senyors Mas i Rajoy i a llegir la majoria d’editorials de la premsa de Barcelona i de Madrid pensarà ràpidament que el ciutadà en qüestió m’interpel•lava sobre l’arribada gloriosa de la independència o sobre el retorn a l’Espanya “una, grande y libre” dels temps en què el senyor Fraga, “demòcrata de tota la vida”, era ministre de la dictadura.
Doncs no, aquest ciutadà tarragoní en qüestió m’explicava que després de tota una vida treballant ara es trobava que estava pagant més impostos com a autònom dels que cobrava com a conseqüència de la davallada de vendes (era representant comercial). Es veia obligat a demanar ajuda econòmica als seus fills, dels qual un s’acabava de quedar l’atur, i estava anímicament enfonsat. Quan preguntava quan acabaria això es referia a la crisi econòmica que tant mal està fent. Segurament molts dels qui llegeixin aquestes línies, per desgràcia, identificaran casos com aquest al seu nucli familiar o al seu entorn més immediat quan no ho pateixen en primera persona.
I és que les xifres són esfereïdores i parlen per sí mateixes. Durant els dos anys que CiU i Artur Mas han governat la Generalitat l’atur a les comarques de Tarragona s’ha incrementat un 12% i ja supera les 70.000 persones. Així mateix, el risc de pobresa de la població de les nostres comarques s’ha disparat del 20% al 33% (un 33%!!, o sigui un de cada tres ciutadans). Un 57% dels tarragonins tenen greus dificultats per arribar a final de mes i un altre 42% reconeix que no té marge econòmic per fer front a despeses imprevistes, i així “ad nauseam”.
I mentre la pobresa augmenta exponencialment, CiU parla “d’internacionalitzar el conflicte” al més pur estil Batasuna i el PP, per boca de l’inefable Alejo Vidal Quadras, proposa enviar “un general de brigada de la Guardia Civil a Cataluña” i “suprimir” l’autonomia per resoldre “el problema catalán”. I no es tracta de les insensateses més agosarades que hem pogut escoltar aquestes darreres setmanes sinó només un exemple de les propostes “en positiu” de CiU i PP que afirmaven que tenien la fórmula per generar ocupació.
“Ara viurem una situació difícil però hem d’estar segurs que darrera del pedreral ens espera la terra fèrtil”, no es tracta d’algun jove poeta que es presenti als Jocs Florals, no, són les declaracions literals del president de la Generalitat i candidat de CiU, Artur Mas, quan els periodistes pregunten sobre quin és el seu full de ruta després de les eleccions. Es tracta en realitat d’una versió política de varies faules d’Esop, el personatge de la mitologia grega que es veu en la indigència quan podria haver-se satisfet amb millorar la seva sort. D’incrementar l’atur per damunt dels 800.000 aturats i veure com es dispara la taxa de pobresa a prometre l’arribada de “la terra fèrtil” hi ha un oceà de distància.
Els socialistes, és veritat, no participem d’aquests joc dels despropòsits i d’aquest intercanvi irresponsable de declaracions que apel•len a l’hybris nacionalista en un sentit o en un altre. Ho he dit aquests dies i ho reitero, l’única enquesta que ens preocupa és la que posa de relleu aquest augment incontrolable de la pobresa, de l’atur i de les dificultats d’autònoms i emprenedors que també tenen greus dificultats per arribar a final de mes. Per això ens comprometem a crear una xarxa d’últim recurs contra la pobresa i un pla de lluita contra la pobresa infantil que incorpori una prestació per infant a càrrec, i a posar tot l’esforç no només en la reducció del dèficit sinó en el rellançament de l’economia. I és que l’únic patriotisme que ens mou i que ens motiva és el social, aconseguir que Catalunya sigui un país de plena ocupació i on cap dels seus habitants, cap, parli el que parli o se senti d’on se senti, es trobi orfe davant els efectes devastadors de la crisi econòmica.
Article d'opinió de Xavier Sabaté publicat al Diari de Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada