FEM BALANÇ?

El dilluns d’aquesta setmana el President Mas ha convocat oficialment eleccions al Parlament i toca fer balanç de l’acció del govern més curt de la democràcia. Convergència i Unió es va presentar a les eleccions al Parlament de 2010 amb un programa que es resumia, segons deien ells mateixos, en tres eixos fonamentals: 1.- Reduir l’atur a la meitat. 2.- Mantenir l’Estat del benestar. 3.- Aconseguir el pacte fiscal. Tenint en compte que el programa electoral és el compromís dels partits polítics amb la ciutadania i que és aquell amb el que es va comprometre el “Govern dels millors” del Sr. Mas, seria bo que, arribats ara al final insòlit de la legislatura, féssim balanç de quin ha estat el grau de compliment d’aquests promeses electorals.


Anem a pams i comencem per l’atur. Des de que Artur Mas és president del Govern l’atur a la província de Tarragona s’ha incrementat en 10.000 persones més. És a dir, ha crescut un 12% i ja s’ha arribat als 70.000 desocupats. Lluny de reduir l’atur “a la meitat” la destrucció de llocs de treball incrementada per les seves decisions de reduir serveis públics i treballadors del sector públic, ha arribat a límits històrics.

Segon punt, la preservació de l’Estat del benestar. Bé, la veritat és que tothom que llegeixi aquestes línies tan sols ha de pensar si en els darrers dos anys els serveis bàsics com l’educació i la sanitat públiques, les prestacions socials més elementals, les ajudes a la dependència, etc. han millorat. Si algú creu que han millorat o tan sols que s’han mantingut que no ho dubti, que voti CiU. Una dada il•lustra a la perfecció quin ha estat el resultat real de l’acció de Govern de CiU en àmbits tan essencials com la salut: en només dos anys les llistes d’espera per operar-se als hospitals de la província de Tarragona s’han més que doblat. Així, hem passat de 8.700 persones en llista d’espera al 2010 a més de 20.000 al 2012. Un augment superior al 100%!! Aquest és el preu devastador de les retallades impulsades per CiU.

En darrer lloc, el pacte fiscal, durant el mes de setembre hem viscut “la crònica d’un fracàs volgut”. No hi ha altre explicació a les paraules i les accions de CiU els dies anteriors a la trobada Mas-Rajoy, el govern de Catalunya va fer tot el possible per fracassar, és el que volien, el que els anava bé per eximir-se de responsabilitats i tenir una coartada per convocar eleccions abans que els hi passessin factura les retallades.

En qualsevol país “normal” un Govern que es presenta amb un balanç tan devastador estaria comptant els diputats que perd i les previsions sobre els resultats no serien gens encoratjadores. I si això no és així, és perquè CiU utilitza de manera oportunista -no hi ha cap altre explicació creïble- el malestar dels catalans en relació al maltracte que rebem per part de determinades institucions de l’Estat per, embolicats amb la senyera i la defensa de Catalunya, tapar les conseqüències de les retallades què fan a la majoria dels catalans més pobres i a uns quants, més rics.

Perquè no ens enganyem, més enllà de bandera - catalana o espanyola- CiU i PP son el mateix. A tots aquells que creguin això els animo a entrar a la xarxa i comprovar de primera ma amb qui pacta CiU, per exemple, als ajuntaments de Reus, Cambrils, Salou, Torredembarra, El Vendrell, Calafell, Santa Oliva, Diputació de Tarragona, Consells Comarcals del Tarragonès, Baix Penedès i Baix Camp, etc. Quan ho feu potser us trobareu la sorpresa que en tots aquests municipis CiU, podent optar per altres majories de Govern, a tot arreu ha optat per abraçar-se amb el PP, el partit que representa el centralisme i l’anticatalanisme de Vidal-Quadres. I és que el que la bandera suposadament separa, les retallades i les seves conseqüències per tots i totes les treballadores, uneixen.

Article de Núria Segú publicat al setmanari el Vallenc