MÉS ATURATS

Ara fa quasi exactament dos anys Artur Mas, actual lector de l’Odissea d’Homer, es va dirigir directament als ciutadans en el darrer minut del debat electoral organitzat per TV3 i va afirmar, literalment, el següent: “durant la propera legislatura tornarem a reactivar l’ocupació i reduirem l’atur a la meitat.” En el mateix sentit es va pronunciar el flamant Conseller d’empresa i ocupació, en Xavier Mena pocs mesos després de ser nomenat.


Bé, han passat uns mesos més i estem a les portes d’una nova campanya electoral i fora bo que els ciutadans jutgem amb els fets objectius quin ha estat el grau d’èxit d’Artur Mas i de CiU a l’hora de “reactivar l’ocupació”.

Doncs bé, cap mesura destinada a reactivar l’economia i reduir l’atur, al contrari, retallades que han augmentat l’atur al sector salut i al sector de l’educació. Cap mesura destinada al sector empresarial, als emprenedors, a la reconversió industrial, a la formació dels treballadors... i avui 22 mesos després, l’atur a Valls i l’Alt Camp no tan sols no s’ha reduït a la meitat sinó que ha assolit xifres històriques.

Després de les accions i omissions del govern d’Artur Mas, dels seus incompliments, els milers d’aturats de la nostra comarca no veuen cap horitzó positiu, cap sortida del túnel que tant ens anunciava CiU durant la darrera campanya, recordeu el cartell?.

En aquests moments tenim a la comarca quasi 4.000 persones a l’atur, és a dir, unes 550 persones més de les què hi havia ara fa dos anys. A Valls 2.317 persones es troben a l’atur, a Alcover 468 i al Pla de Santa Maria 235. Amb “el Govern dels millors” l’atur a la comarca ha crescut un 13%, una dada que ho sintetitza tot.

Suposo que ens diran que el dia que Catalunya disposi “d’estructures d’Estat” l’atur i tots els problemes del món es resoldran com per art de màgia, però mentre esperem l’arribada a l’Itaca, caldria conèixer si, mentre, CiU es passarà quatre anys més retallant drets als catalans i incrementant les desigualtats fent que la diferencia entre els que tenen més i els que tenen menys s’eixampli . I aquí no val la literatura sinó els fets concrets. En només dos anys, Artur Mas ha reduït la inversió en educació, sanitat i dependència als nivells de 2004 oblidant que avui a Catalunya som un milió més de catalans.

La veritat és que Artur Mas només ha respectat una sola promesa electoral, una sola! reduir l’atur? No generar ocupació? No. Mantenir l’Estat del benestar? No. Fer més amb menys? No. L’únic compromís que ha respectat CiU ha estat la supressió de l’impost de successions per a les grans fortunes. Gràcies a aquest gest valent la Generalitat ha deixat d’ingressar 150 milions d’euros mentre afavoria a uns pocs i amb les retallades perjudicava a la majoria de catalans. O dit d’una altra manera, avui a Catalunya es possible que algú hereti, per exemple, un, dos milions d’euros i pagui zero euros d’impostos però d’altres han de pagar tres euros perquè els seus fills dinin amb carmanyola a l’escola (!?). En fi...

En aquestes eleccions ens hi juguem molt. Alguns les volen presentar com uns comicis, amb tons de plebiscit, on haguem de decidir quins són els colors de la bandera. O l’Espanya una i recentralitzada o la secessió de Catalunya, en definitiva, sense alternatives raonables entre aquests dos maximalismes, ni punts de trobada.

Però és que hi ha un altre eix que ens haurem de plantejar quan anem a votar. Què volem? Una Catalunya socialment cohesionada o bé una Catalunya on creix la desigualtat, la distància entre les rendes més altes i la immensa majoria de la població i on un de cada cinc catalans té moltes dificultats per cobrir les necessitats bàsiques de subsistència: menjar, aigua, llum gas...La resposta a aquesta pregunta també serà determinant en el resultat del 25-N.

Article de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc