Igualtat, justícia; diàleg, acord; treballar amb i per als altres. Quatre substantius i una frase. Per separat, idees que sumen; en conjunt, tot un ideari de compromís: responsabilitat, confiança. D’aquesta manera vull començar aquestes línies que em serveixin de presentació com a candidata socialista a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 25 de novembre, a Reus, i a la comarca del Baix Camp.
Vegem què signifiquen per a mi aquestes paraules, més enllà del que ens pugui marcar el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Igualtat i justícia: si no hi ha justícia no hi pot haver igualtat. La justícia social i la igualtat d’oportunitats estan dins del discurs de molts, però són pocs els qui actuen com a tal. Perquè hi hagi aquests factors, hi ha d’haver unes premisses anteriors: que hi hagi un accés adequat, públic i, sobretot, de qualitat a la sanitat i a l’educació; uns serveis socials adequats als moments que estem vivint de màxima dificultat; igualtat de gènere, perquè tant els homes com les dones puguin conciliar la seva vida laboral i familiar; un accés a la cultura realment com un dret públic. En resum, una societat amb menys cultura i educació és una societat menys lliure, menys rica i amb més desigualtats. La desigualtat és totalment antònima i contraposada a la justícia social i a la igualtat d’oportunitats. I encara voldria dir una altra cosa: que la nostra independència no sigui la nostra dependència econòmica, social i, fins i tot, cultural i lingüística.
Diàleg i acord. Per tal que hi hagi un acord hi ha d’haver un diàleg previ. Els messianismes, els unilateralismes i els singularismes no fan bons els projectes, els fan més pobres i descafeïnats. La vida és un continu diàleg, i la política, que forma part de les nostres vides (vulguem o no, ens agradi o no), ha i hauria de ser un diàleg continu entre societat i classe política. La democràcia és el poder del poble; això vol dir, com a mínim etimològicament, que ha de ser la societat qui marqui les directrius de la classe política, no a l’inrevés. Repeteixo, els messianismes s’han mogut sempre entre la demagògia i la dictadura, no pas en la democràcia. Perquè això sigui possible, la classe política ha de ser responsable, propera i, sobretot, creïble. I com ho poden ser? Doncs estan amb el poble, amb els seus problemes, però també amb les seves alegries, les seves virtuts i els seus defectes, dialogant i arribant a acords.
Per últim, però no pas menys important, treballar amb i per als altres. Els qui em coneixen saben que sempre m’he mogut entre el voluntarisme amb una idea clara: fer allò que considerava que havia de fer, independentment del rèdit que en pogués obtenir, sempre, però, amb la idea que sóc, provinc i sempre en formaré part, de la classe treballadora. Lligant aquesta idea del treball amb el diàleg i l’acord anterior, només em resta dir que, sobretot, el que em marca començar aquesta nova etapa de la meva vida és treballar, amb els altres, perquè no ho entenc d’altra manera, i per als altres, perquè el rèdit col•lectiu ha de ser qui marqui el nostre full de ruta. El de tots els socialistes i, per extensió, el de totes les persones que ens sentim d’esquerres i, com a conseqüència, hi actuem.
Elena Salinas
Candidata del PSC a les eleccions al Parlament per Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada