divendres, 18 de desembre del 2015

PER QUÈ UN TARRAGONÍ AL SENAT?



Vull que se m’entengui bé. Ja sé que hi ha hagut il·lustres tarragonins al Senat que han fet una bona feina. No en vull desmerèixer cap.

Tanmateix és generalitzada la idea que cal una nova etapa. Espanya necessita un canvi però per Catalunya és imprescindible. I estic convençut que també a la ciutat de Tarragona i les comarques de les quals n’és capital, aquest canvi també és molt necessari. De forma imperiosa i urgent.

Perquè som en un tombant de la història que he comprovat que necessitem més que mai actuar en totes les instàncies: prop del govern de Catalunya, d’Espanya i a les administracions europees.

Aquests dies en tenim encara més proves: La nostra economia, la defensa de les nostres empreses amb els condicionants que limiten les seves possibilitats com l’energia i les infrastructures;  i dels nostres treballadors i treballadores, dels nostres joves que encara no troben feina o la tenen precària.

Totes aquestes qüestions i d’altres pendents per Tarragona que, ho dic francament, estic cansat  de sentir-les tants i tants anys i que passi el temps sense resoldre: des de l’estació de ferrocarril fins els combois que hi circulen; el tercer fil i l’impuls a la solució definitiva o les carreteres inacabades com l’A-7 i l’A-27; el preu de l’energia que impedeix que les nostres empreses siguin més competitives i que milers dels nostres conciutadans passin fred a l‘hivern; el patrimoni del conjunt de Tarraco ( Tarragona-Roda-Altafulla i Constantí ) i el nou Museu Arqueològic; o  els Jocs Mediterranis que requereixen un darrer impuls.

Però també com a català crec que és històric el canvi que cal en les relacions de Catalunya amb la resta d’Espanya i amb Europa. O construïm entre tots una Espanya federal o continuarem embolicats més anys en uns enfrontaments estèrils que no condueixen a res mentre altres ens estan avançant en tantes  i  tantes matèries.

Així que també vull col·laborar en la transformació de l’actual Senat en una veritable cambra de representació territorial i que la seva seu  s’estableixi a Catalunya.

Això ha de ser clau per conformar una relació bilateral i multilateral i regular efectivament els instruments de discussió i acord entre Estat i Comunitats Autònomes en aquest àmbit, reduint la posició tan prevalent del govern de l’Estat. Es tracta d’evitar que si tornem a tenir algun dia un govern tan irresponsable com el que hem tingut, en lloc d’alimentar enfrontaments per als seus interessos polítics, les competències i les institucions com el Tribunal Constitucional o el Consell de Política Fiscal i Financera no responguin als interessos de partit sinó que actuïn de forma independent i objectiva, respectant la personalitat, les competències i els recursos que corresponguin a cada nació o regió de l’Estat.

Per últim, crec que puc aportar també el meu esforç en allò que ha de ser el reconeixement de la pluralitat lingüística de l’Estat. Només cal copiar de Canadà, de Bèlgica, dels Estats que tenen la diversitat de llengües com una riquesa i un bé cultural de primer ordre.


Per tot això estic demanant aquests dies el vot i aquests són els meus compromisos. Vull ser la veu de Tarragona al Senat. Feu-me confiança!

Article d'opinió de Josep Fèlix Ballesteros publicat al diari Més Tarragona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada